UN COBE, LA LLUNA, O TOTS DOS

LA LLUNA EN UN COBE...

Antigament, en la meva família es feia servir una frase com “...aquest somia tenir la lluna en un cobe” per definir un ilusionat d’aconseguir quelcom sense base ni medis...

Per a mí, en certs aspectes ha esdevingut una realitat tangible. Avui, o ja fa 40 anys que tant se val, es va donar o estem donant el primer pas mai millor dit, per allò del Amstrong, d’anar a la recerca de la riquesa mineral del nostre satel-lit i no dic cap vegenada.
En aquests temps, fins hi tot s’han venut “parceles” , viatges turistics, etc,; tot un muntatge per a incauts amb diners, que més valdria la pena els gastessin en projectes de solidaritat. Pero els estats poderosos de la terra, que no ho son de solidaris, ja tenen els seus plans i els seus acords d’ìndole més profunda on no deixaran que hi posi cullerada nungú més que ells.
Segons el que he llegit, si be és veritat que s’ha establert un conveni similar al de l’Antàrtida on el continent no pot pertanyer a cap estat en concret, en la Lluna es seguirà un procès similar pero l’estat que hi situi l’infraestructura necessària d’extracció de riquesa del subsol o del sol, en serà propietari d’aquesta i tots sabem que els paisos pobres o no tan pobres com el nostre, no tindràn cap oprtunitat d’accedir-hi a aquesta riquesa. Una altra vegada: els riscs, més rics, i els pobres, més pobres.
Sembla mentida que la raça humana no escarmenti amb tot el que per desgracia ha viscut i viu la humanitat. Els muntatges de certes organitzacions econòmiques i e poder que no tremolen en signar acords que porten la misèria, guerres i fam arreu on afecten, especialment i sempre on hi ha més sofriment per aquestes causes.
Anem a la lluna, si, tecnologia, si, però amb l’egoïsme i la rapinya deixarem un planeta Terra exaust i liquidat on, si no fem un gir, aquests que air, avui i demà s’enriqueixen o s’enriquiran en un futur proper, també els que venen armes i destrucció, deixaràn d’obtenir-ne profit per autofagocitat del sistema i per tant entraràn en “quiebra”. ...o tornarem al Esclavatge. ...a lo pitjor, ja hi estem entrant!!!.

Tant de bó la ciència i el poder, que moltes vegades van junts, serveixi un dia proper per anar a la recerca de la veritable riquesa, que és, sens cap mena de dubte l’amor i el respecte entre els homes.

mm.