AL MIQUELET

AI MIQUELET, QUI HO HAVIA DE DIR:

FA UNS ANYS O UNA ESTONA,
QUE D'UNA FAMÍLIA TANT BONA,
I GERMÀ DE LA MARIONA
HAGUESSIS DE SORTIR.

UF! ...TANT PLE D'ENERGIA
TANT DE NIT COM DE DIA,
A CASA DE LA YAYA MARIA,
O DELS AVIS DE RUBÍ.

I , ...ES QUE NO CORRES
SI NO ÉS QUE VOLES,
DARRERE ANIMALS O PERSONES:
PARES, AVIS, O D'ALGUN TEU PADRÍ.

TANT RIALLER QUE AFALAGA
TANT MOGUT, COM UNA BALA
...ETS EL TERCER DE LA SAGA
I A FE, QUE BEN EIXERIT.

ELS TEUS PARES T'ESTIMEN
ELS AVIS, ET MIMEN
TOTS PER TU CAMINEN,
LLUITANT PEL TEU BON DESTÍ.

ARA, SIGUES PRUDENT EN LA VIDA,
QUE TOT ES VIU DIA A DIA,
EN UNA FAMÍLIA UNIDA
AMB COR TOU, COM UN COIXÍ.

NOMÉS UN DESIG, JO DIRIA
PER A TU I LA NOSTRA FAMÍLIA:
VIDA, SALUT I ALEGRIA;
UNITS TOTS, AXÓ SÍ.

EL TEU AVI CALVÍ
AMB BARBA I SENSE PERRUQUÍ;
AMB UNA GORRA, AXÓ SI.
QUE T'ESTIMA MOLT, AVUI, AQUÍ.

XATUMANDINGU.20101029

LES IMATGES DE MA PUPILA

LES IMATGES DE MA PUPILA

M'estimo el meu barri.

 i m'estimo Sabadell,

 encara que ens diguin que aquí, 

cada ú va per a ell.

Les imatges de ma vida,

 en la pupil.la les tinc. 

De Sabadell la vila

 i del meu barri, d'on vinc.

 I un contrast sorprenent 

del llavors dolç i poètic, 

a  l'avui grotesc i lluent, 

material, egoista i caòtic.

 Compartir no puc detalls i vivències,

 ...masses formes, portals i colors.

 Del meu barri la llum, les essències,

 moltes persones, i moltes olors.

  S'esgrogueeix un xic la memòria

 i burda ment canvia tot, 

  quan veig l'actual cabòria 

de canviar cel, terra i tot el que es pot.

 ...I s'enruna del cor el passat 

que no s'ha estimat ni s'estima. 

Ni a l'estimada, ni a l'estimat, 

ni a pare, ni a mare, ni germà,

 ...ni la filla; ...la dolça nina.

 Com el paper del record ,

que a un calaix per sempre ha restat.

 Aquell amor del fons del cor,

 ...és, com una enyorada festa.

 La velocitat, el menyspreu, la mala fresa,

  els crits de la boca grotesca,

 i la fam de diner que ens apressa,

 son fills d'un avui que ara comença, i ja contesta .

 .... Els monstres que tot s'ho mengen

i als que volem sens dubte engreixar,

 qualsevol dia d'aquells que comencen,

 ja no els podrem aturar. 

 No ens adonem, il·lusos , 

dels que poc a poc s'apropen?. 

D'una corda, com si fossin nusos,

 és el monstre de cada ú:

 La mort, que tot ho toca poderosament,

 triomfarà, de qui no se'n salva, ni res, ni ningú.

Encara que resem i diguem: amén, amén, amén.

xatumandingu.

 A l'amor de ma vida fins avui passada i moments de felicitat acumulada des de que et vaig trovar, estimada. mm.