COSES ESTRANYES

COSES ESTRANYÉS:

Que un petò,

o una carícia comprats,

siguin més plaents 

que els fets amb un volgut amor.

Estrany és:

Creure més en les lleis

que en la bona justícia, 

....ja està de més.

Estrany és:

Que un gos

sigui més lleial 

que una persona.

Estrany és:

Que qui mor en una guerra,

no sigui el que la provoca,

si no, qui la pateix més.

Estrany es:

Que no seguim casi mai,

l'ordre natural de les coses, 

si no l'arificialitat d'un test.

Estrany és:

Que fem cas de les paraules,

i no tenim presents els fets.

Estrany és:

Dir amic a aquell que no ho és

i pugui ser un gran enemic.

Les coses, a l'inrevés.

Estrany és:

Posar en gran valor,

allò que de veres no val res.

Estrany és:

Que la nua brillantor 

no sempre és or ,

si no aparença del traidor.

Estrany és:

Que en ple segle XXI,

ens empassem tot el que ens venen.

Estrany és:

Pensar que sabem més que l'Univers,

i certament és just el  que som,

en mig del no res.

Estrany és no dir t'estimo,

quan més es necessita dir-ho.....

Estranya es la gana i la misèria dels pobles de la Terra,

Estranya és la guerra  que mata tota la innocència .

...Que estranya és la raça humana, quina inconsciència.

xatumandingu.

 

 

70 ANYS DE LA ROSA DEL MURILLO

 LA VIDA

Una sola paraula 

que conté la gran inmensitat 

i en ella ens hem trobat,

en aquesta inmensa i servida taula.

El destí ens ha ajuntat

i la sort que ens coneguessim.

molt d'amor, salut i felicitat,

estimar i que ens estimessin:

aquest és el tresor més desitjat.

Estimada Rosa i Joan

i tota la vostra preciosa familia:

que el nosre anhel més gran

es seguir junts tota una vida,

ben llarga i ben compartida.

Doncs estimar-se no té edat, ni mida.

... ja farem, anant i amant.

xatumandingu.

     

   

 

CORRER, COMPETIR, VENCER

 CORRER, COMPETIR, VENCER...

Veig, amb estupor

una época de molta pressa,

on tot-hom arriba tard; 

on tot-hom corre a no sé on, 

per no arribar mai a cap bon lloc.

Masses coses a fer

i massa impaciència,

molta ambició de diner:

aquesta, és la nova ciència.

Jo no veig als savis del mon córrer

en la seva recerca,

ni tampoc als que tenen diner i poder:

Doncs son tranquils en la seva feina.

Fan servir el seny i el seu saber,

que competir en l'humana carrera.

Saben que la ment té més poder

i més rapida que una bona cartera.

Ni competir, ni vèncer, 

ni robar, ni violència

que son amigues de la guerra.

Ni ànsies en qualsevol fer,

que viu menys, el que més espera.

Gaudir de la vida en el que es fa

i ens ha tocat de viure;

mirar de no plorar, 

per que és millor ser feliç i riure.

I un cosell hi vull posar:

De no tenir pressa,

ni per morir-se.

xatumandingu.    

      

D'ISABEL ALLENDE

 D'Isabel Allende

Tancada a casa seva amb el seu marit i dos gossos, l'escriptora xilena que des de feia trenta anys vivia als Estats Units, va sostenir que els temps de foscor existien abans de la pandèmia: "Estava el temps 'de l'abans', ara estem vivint el 'del mitjà' i després serà el temps 'de demà'. A veure si l'últim és una mica més lleuger i més clar del que vivíem abans”.

Crec que vivíem en una situació insostenible, d'un abús contra el planeta, del clima, de la natura, d'altres espècies... tampoc una societat de consum sense cap vida interior i sense satisfacció interior. Crec que no vivim en un món feliç, ni de bon tros. És la primera vegada, possiblement en la història, que hi ha una sensació que som una sola humanitat, que el que passa a un, els passa a tots. Estem ficats en aquest virus, en quarantena”.

Consultada per la principal por que comporta el virus, que és la mort, l'escriptora va explicar que des que va morir la seva filla Paula, fa 27 anys, li va perdre la por per sempre: "Primer, perquè la vaig veure morir als meus braços, i em vaig adonar que la mort és com el naixement, és una transició, un llindar, i li vaig perdre la por en allò personal... Ara, si m'agafa el virus, pertanyo a la població més vulnerable, la gent gran, tinc 77 anys i sé que si em contagio,  moriré. Aleshores la possibilitat de la mort es presenta molt clara per a mi en aquest moment, la veig amb curiositat i sense cap temor".

El que la pandèmia m'ha ensenyat és a deixar anar coses, a adonar-me de com necessito poc. No necessito comprar, no necessito més roba, no necessito anar enlloc, ni viatjar. Em sembla que en tinc massa. Veig al meu voltant i em dic perquè tot això. Per què necessito més de dos plats.

Després, adonar-me de qui són els veritables amics i la gent amb qui vull estar.

Què creus que la pandèmia ens ensenya a tots? Ens ensenya prioritats i ens està mostrant una realitat. La realitat de la desigualtat. De com unes persones passen la pandèmia en un iot al Carib, i una altra gent està passant gana.

També ens ha ensenyat que som una sola família. El que passa a un ésser humà a Wuhan, li passa al planeta, ens passa a tots. No hi ha aquesta idea tribal que estem separats del grup i que podem defensar el grup mentre la resta de la gent es frega. No hi ha muralles, no hi ha parets que puguin separar la gent.

Els creadors, els artistes, els científics, tots els joves, moltíssimes dones s'estan plantejant una nova normalitat. No volen tornar a allò que a ls hores era normal. S'estan plantejant quin món volem. Aquesta és la pregunta més important d'aquest moment. Aquest somni d'un món diferent: per aquest camí hem d'anar.

I va reflexionar: "Em vaig adonar en algun moment que un ve al món a perdre-ho tot. Com més un viu, més perd. Vas perdent primer els teus pares, gent de vegades molt estimada al teu voltant, les teves mascotes, els llocs i les teves pròpies facultats també. No es pot viure amb temor, perquè et fa imaginar el que encara no ha passat i pateixes el doble.

                Isabel Allende

DIGUEM SI T'EN VAS

 DIGUEM SI T'EN VAS

Diguem la veritat i a la cara,

doncs no vull parlar de mi, 

ni com hem sento  a hores d'ara,

ni com deixarem els dos de patir.

Digues-m'ho clar i amb la veritat,

que d'ella no em de tenir por;

la tinc de mi i del meu estat,

que t'hagi causat algun dolor.

Parla'm, per saber com et sents,

doncs ho intueixo, però no ho se.

Que si et quedes, o siguis absent,

jo sempre t'estimaré.

Diguem-ho, si te'n vas,

amb una veritat valenta

poc o molt, lluny o a la vora. 

Diguem si et quedaràs,

per agafar una nova empenta

i fer millor el nostre temps i hora.

 

Si qualsevol fugir fora el cas

et prego, digues-m'ho també,

malgrat aquest petit o gran fracàs

procurar  sempre fer-ho en fi de bé.

Que els adeus, petits o grans

sempre son un deixar el cor enrere

perdent bocins o trossos gegants

d'allò tant bonic que als dos ens era.

Si, o no, però...

Les cendres del viscut, sempre quedaran.

xatumandingu.       

PLURIDIRECCIONALITAT

 LA PLURIDIRECCIONALITAT

És una facultat de l'Univers

i de totes les coses tangibles.

És a dins de tots els éssers

i també en d'allò intangible.

La multi direccionalitat,

que és la mateixa cosa,

forma part de la nostra ment.

És present, sempre i en tot moment

i en tot ésser viu i persona

que sempre la fa servir,

o de vegades en un moment donat,

que no cal gens patir.

És present en els sentiments

i en tota la vida mateixa.

Imprescindible en els pensaments,

en les arts i en el treball;

de les idees el gran ball

i en tot lo bo o bé lo dolent,

que d'això, mai ningú es queixa,

t´ho dic sincerament.

Existeix també la uni direccionalitat

únicament en certes persones

absentes de la capacitat

de desenvolupar la seva ment, 

sempre, o a estones.

No siguis mai ofuscat

i intenta en tot aprofundir 

i en totes les moltes coses.

que ningú t'ho hagi de dir,

ni en català ni en altra idioma, 

que n'hi ha gran quantitat

i tots valen el que s'hi dona.

I sigues universal,

amb una ment ample i clara

doncs seràs persona cabal.

Orgullosa de la nostra espècie humana.

xatumandingu.     

 

CONTRANATURA

 ANAR CONTRANATURA

Anar contra natura, passa factura,

per que ella sempre vencerà,

Doncs ens porta molta avantatja:

La de milions d'anys a la faixa.

En ella, tot funciona i es compensa

i pot ser que no ens agrada com ho fa,

no entenem les lleis de la naturalesa,

o no volem seguir el seu pla.

Així ens va, entre encerts i derrotes:

On anem a parar els estupids humans, 

en contes de fer bé les coses,

fem el boig en els nostres afanys.

De forma artificial, amuntagats

com si fóssim formigues;

Tots a les grans ciutats,

a passar totes les nostres fatigues.

...cremar, derrotar, guerrejar i destruir,

esgotar els recursos que ens han de nodrir

i no s'adonen que tot té un finir

i el sentit comú, que vam perdre abans d'air.

Però molt de compte:

Que al fons del sac quedaran les engrunes

i no n'hi haurà per tot hom, 

que de moment només tenim un sol mon

i ens quedarem del tot a les fosques.

Si no vols, no en facis cas d'aquest conte

 o poema, o el que sigui, però ves amb molt de compte .

xatumandingu.

       

CONSTRUIR O DESTRUIR

 CONSTRUIR I DESTRUIR

Inherent a l'Univers

i a tota cosa existent,.

Ho pots posar a l'inrevés

o al dret, que ho serà igualment, 

que tot tindrà un principi i un finir.

Quan neixes i creixes;

quan tant sols puguis un ser concebut, 

solen guanyar els micròbis bons,

però quan ja decrèixes

començes a estar "fotut"

i es torçen aquells bons sons.

Curiosament, comença l'amor o l'esforç:

aquell que crea vida, estructura i realitat,

dissortadament acaba sempre, en el mal atroç,

aquell mal que guanya a tot allò creat.

I això, passa en tota cosa existent;

Primer, projecte, il-lusins i ganes.

aquelles que haurien de seguir,

però, la bellesa, cap a la vellesa 

i en la pau, cap a la guerra.

Jo no sé si un joiós dia,

fariem capgirar tot aixó.

Algunes coses, fer no es podrien, 

però sí les de la nostra ment 

i segur que sí en les del nostre cor.

Només la intel·ligència emocional ho faria.

Construir, No destruir.

xatumandingu.          

NOMES EXISTEIXO AVUI

 NOMÈS AVUI

He pujat al terrat vagarosament, 

descalç per la mandra de la tarda,

en no posar-me ni tan sols unes pantufles.

Estirat en la gandula, sense esma de res, 

el cap ja treballa sol, pensa i rumia,

per allò que es presenta davant els ulls 

i el soroll suau d'un barri tranquil.

...M'adono de les quatre plantes, 

amb la calor quasi estival

tenen set i demanen ser regades, 

però ho deixaré per més tard, 

doncs quasi m'adormo..., 

encara hi ha dia, hem dic.

Els coloms i d'altres ocells ja venen,

com cada tarda a abeurar-se

en aquells dos recipients que els hi tenim a disposició; sort d'això pobrets. 

Tímida i cautelosament s'acosten;

Ells saben que la nit és llarga si es te la gola seca,

o es pateixen d'altres mancances. 

En obrir els ulls, m'adono que molt lentament 

l'ombra empeny la llum del sol amunt, amunt...

i el dia s'acaba, donant pas a la foscor, 

a cada moment més intensa.

Només avui és avui i demà, aquest dia haurà finit, 

mort, trepitjat per una altra volta del planeta,

aquest  que ens regala absolutament tot el que som.

M'agrada la serenor i la pau, 

en la consciència del que som, 

cada ú de nosaltres, col·lectivament 

i de tot allò a que aspirem, en base de la veritat,

per que aquesta, hi ha qui la disfressa,

però mai, mai, ni l'ésser més poderós 

la podrà tapar.  

Sense perdre la base de la veritat absoluta:

Només Existeixo i Existim Avui, en aquest precís moment.

Xatumandingu     

EL VALOR I EL PREU

 EL VALOR I EL PREU

Cal afinar en les coses,

doncs tot té matisos.

Sovint importants o importantes, 

subjectes de molts equivocs.

Hi ha amics i persones 

que no tenen preu,

acompanyant en la vida, a les hores,

doncs tenen els valors a dins seu.

La bondat i l'amor no es compren

i estan per damunt de tot plegat.

La noblesa, avui dia molt sorprèn, 

malgrat també és font de felicitat.

Aquell que es pot comprar 

amb el preu del mon ruïn, 

sovint en la vida s'ha d'amagar

en la cova del quin és quin.

El que queda dels bons homes i les dones 

son les obres del humà progrés,

i totes les seves bones memòries 

en la història, tot ben clar i palès.

Allò que té preu, sempre es podrà comprar,

sigui barat o molt car.

No allò que te valor.

El o els valors només es paguen amb reconeixement i/o amor.

....que cal retornar.

xatumandingu. 

     

 

      

   

NO ÉS AIXÒ

  NO ÉS AIXÒ

No éa el mateix necesitar que estimar,

doncs tampoc ho es rebre que donar.

Ni que et respectin, ni que respectar.

Si vols aprendre la vida,

cal seguir sempre el millor camí

i no alló que ens porta a l'odi

a la enveja i la mentida.

Aquesta última tot ho falseja

i és filla de les altres dos,

però no ho facis per mi;

Fes-ho per una vida tranquil·la i bella,

fes-ho per tot i tots

doncs així segur seràs feliç.

I no tornis mai, mal per mal, 

ni odiis tampoc res ni ningú, 

que el mal sempre retorna, al final

a aquells que el planten en un cor pur i nu.

Escolta molt, per a ser escoltat,

i analitza allò que t'arriba,

amb la base de la pura veritat,

per que en donaràs la senyal, 

que en n'és bona amiga,

de ser un home o una dona cabal 

i considerada o considerat.

Que sempre es demostra al final, 

i en la cultura d'un bon poble,

el respecte i la llibertat.  

No et malmetis la vida,

com ho intento també fer jo. 

Que res dolent no has de plantar ,

encara que ho vegis sovint sembrar,

per que no és això, amic no és això.

xatumandingu.