diumenge, 23 d’agost del 2026

Rita

Paraules, Rita.


Les que es van dir, i les que no,

les del pensament, que no van ser dites

i els actes bons que queden en la raó.

Avui, és jà tard per tot, només queda el dolor.


El dolor profund de la teva absència

de tot hom que va conpartir la teva existència

i els que per tu sentim aquesta tristor,

tristor terrenal, temporal i consequència del amor.


Tots, deixarem la matèria un dia,

que és un camí envoltat d'espines i de flors

i serem com tú avui, sense akternativa

part de l'Univers, que és lo més grandiós que hi ha.


De tú, ens queda l'enyorança,

el record i les llavors que vas plantar.

Nosaltres, de la vida, encara la dansa

segons els sorolls que cada u pot escoltar,

del riu que a tots ens arrossega, fins a mar,..


El demà, mimgu sap com serà

de tot el que existeix, o existirà.

Només, pot ser sabem el present,

o algunes de les coses que jà van passar.

Cada qual en treu la seva lliçò particular.


Intentar un propòsit per ser una mica millors,

com tu, ¨La bruixa bona".


xatumandingu. 1808026








dimarts, 4 d’agost del 2026

;+La nostra nau sideral

 ;+La nostra nau sideral.


Que viatja per l'infinit, en el desconegut,

i ni sabem el destí, que mai s'atura.

És com una petita perla blava

i nosaltres, més petits encara.


Viatgem amb tot el que ens fa falta,

el que ens dona vida i ens prtmet el progrés.

Viatgem amb tot el passat i el present, que va malament.

per qui s'entesta



diumenge, 2 d’agost del 2026

Foc

 Foc

Hi ha quatre elements de poder absolut.

Som, la terra, l'aigua, el foc i l'aire;

tots quatre, poden ser ben fotuts.

l'altre poder, és la inbecilitat humana.


La que creu que tot ho domina,

la que es creu,  tot hora omnipotent

llepant-se les sevesferodes,

com aquell gos tant valent.


Aquests dies de focs inabastàbles,

molts encèsos expressament,

duen la ruina i la mort de molta gent

i destrucciò del nostre medi ambient.


El cànvi climàtic, jà és immegàble

per culpa dels qui no tenen seny:

que la guerra es la que més contamina

i s'en fà silènci, expressament.


Que farem la mort del poll

estirant ben bé la pota,

per culpa dejs que tenen suro, més amunt del coll., 

I, si volem, en el futur persistir,, con la granota

amb tot el que ens permet la vida,

cal pensar en global, doncs no  estem sols.


De moment, no tenim més d'un planeta

sense recànvi, i per tots. És el que dona l'aixeta.



xatimandingu    0208026