dimecres, 27 de setembre del 2023

JUSTÍCIA O LEGALITAT

 JUSTICIA O LEGALITAT


D'entrada s'ha de dir que son dos conceptes molt diferents i amb distància sovint considerable entre ells dos.

Justícia és un concepte pur i universal, mentre que la legalitat és fruit de condicionants socials, temporals, territorials i molts "als".


De petit ja hem van fer creure en allò del judici salomònic, que de just no en va tenir pas res, si és que va passar realment.

Aquella criatura hagués acabat morta i dividida en dos, si la mare no hagués sigut la certa, doncs podia haver estat el conflicte entre dues persones mentideres, cruels i mancades d'amor.

La justícia i l'heroisme  de la fàbula no va ser pas mèrit del jutge, diem rei Salomó, que decidia per sobre de vides i persones, si no de l'amor d'una mare i la seva renuncia per evitar un assassinat: el del fruit d'ella mateixa.

La segona part és que la causant del conflicte va poder marxar, segons el text, sense conseqüència, indemne i lliure a casa seva.


No oblidem que en aquell llavors, també existia l'esclavatge i la riquesa dels uns sobre la misèria absoluta dels altres.


Avui passa exactament igual en termes globals , per que la manca d'escrúpols, l'unilateralisme, les fòbies, els interessos, ignorància intencionada, falsedat  i la manca del concepte que tractem (veritable justícia), son la causa de molts problemes greus que pateixen principalment els estrats més humils, en aquest mon materialista on ens hem ficat.


No hem sap greu per a mi, si no pels qui ho pateixen, per els meus descendents i del conjunt d'humans que viuran un calvari futur, on la norma serà el "salvese quien pueda" o, "que el último pague la cuenta, huyamos".


I...., ja està passant! 


xatumandingu.    

dimarts, 26 de setembre del 2023

JUNTS

 JUNTS


 ...Avans d'air somiava

un somni de patir:

ens deiem; A Deu Siau, A Deu Siau.

No sé qui primer ho va dir,

però avui, de matinada

un despertar suau, suau

i en mirar on descobrir

el retorn de la mirada aimada,

i dels teus ulls, acabats d'obrir.


Aquesta dolça mirada

dels  ulls encisadors

I no ens cal més paraula,

que el llenguatge dels nostres cors.

Farem sortida d'aquesta contrada,

amb voluntat i serenor.


Per que no et vull de mi esclava,

si no que som humans tots dos.

Ni jo tampoc, serè el teu esclau.

Doncs l'amor que ens amanyaga

i ha de ser la nostra clau,

que tu en tens una 

i jo en tinc una altra d'iguala

per al mateix pany de l'urna.

Aquesta, l'amor farà la seva fortuna.


Que sigui la vida dels dos, una.

Procurant també un bon camí.

Que ens ajudin el sol i la lluna,

per arribar junts sempre, al nostre destí.



xatumandingu.

 

 

diumenge, 24 de setembre del 2023

EL CANCER

 EL CANCER


Desconeixem el que ens reserva el futur: Alegries i tristeses, Salud o malaltia, fins hi tot la riquesa interior i la de la butxaca o  pobreses de tota mena. Sabem únicament que tot el que és viu un dia indeterminat finirà. 

Com tot, la llei de Causa-Efecte, abans del fi apareix sempre una causa i una d'elles podria ser un càncer, doncs fins hi tot els animals en son víctimes .

Avui, la ciència ha avançat extraordinàriament i més que ho farà aviat per erradicar aquesta malaltia tant greu. No hem guanyat aquesta guerra, però sí moltes batalles.

  ... Després de la quimioteràpia o radioteràpia (.....i la immunoteràpia), és cert que poden passar anys per sentir-se viu una altra vegada si l'has patit, amb els efectes secundaris, mai no tornaràs al 100% perquè el teu sistema immunològic queda feble. Arruïna parelles, matrimonis, famílies i relacions          d'amics. Perquè després del càncer i del tractament mai,  ja res no és el mateix, per que mentre, també envellim.....

En els moments més difícils, sabrem llavors quins són els nostres veritables amics o quines són les persones que ens estimen o aprecien de veritat. Els altres, sempre tindran alguna pedra a la sabata per argumentar .

He decidit publicar aquest missatge per donar suport a  amics i parents que estiguin o puguin estar lluitant o han lluitat contra aquesta malaltia, i tots tenim algú que recordem ara mateix.

El càncer és un enemic molt agressiu i destructiu del nostre cos i vida. Fins i tot després del tractament, quedes devastat. És un procés molt llarg i feixuc.

Tots coneixem algú que ha estat abans que nosaltres lluitant o està lluitant en aquesta batalla ❤️.


Una abraçada.

xatumandingu.


LA GUINEU

 LA GUINEU


(Raposa, Zorra, Zorro, etc. )

...És un dels animals més llestos i gairebé indomable. És vivípara; vol dir que menja de tot i és el terror dels galliners .

Aquests dies he tingut la seva visita al meu de galliner provablement, i ha mort una quinzena               de gallines.

No és un animal massa gran, però és esmunyedís i no coneix barreres quant té un propòsit o te gana.

És un animal molt bonic, aqui son de pel daurat i son precioses, amb una cua ampla i llarga i al nord del planeta son blanques com la neu. 

He tingut la sort de veure-les de bon matí amb els primers rajos de sol i son un espectacle: juganeres i atentes al seu entorn, per que mai les agafaràs desprevingudes.

Prop de la Mola, en la Serra de l'Obac n'hi havia una que s'acostava als excursionistes per demanar menjar mentre esmorzaven; deien que tenia cadells que alletar.

Cal dir sobre les causes de tot plegat que amb la multiplicació dels incendis forestals per causa humana, els seus territoris de cerca d'aliments es veuen molt limitats i han de fer servir noves estratègies per sobreviure. En un incendi mor tot, fis les formigues: tots els nius dels ocells, les fruites i vegetals que serveixen d'aliment a conills, porcs senglars, esquirols....

Mor tot i, en conseqüència, els sobrevivents han de cercar nous territoris que ofereixin l'aliment que necessiten ; i és quan els veiem prop o dins de les ciutats rebuscant entre la brossa humana, per que els humans llencem molt aliment aprofitable.


La naturalesa fa servir recursos naturals i nosaltres i les nostres dèries ho artifializem tot i així ens va.


CIVILITZACIÓ= La manera de fer les coses naturals el més artificialment possible.

....Vet aquí la qüestió i la base de molts problemes.


xatumandingu.                                                   


divendres, 22 de setembre del 2023

PENSAMENTS I SENTIMENTS

 PENSAMENTS, SENTIMENTS, COMUNICAR-SE.


Ser, pensar, sentir, creure..., comunicar-se.

No descobreixo res de nou i segur que tots els que som hem intentat d'ordenar-nos una mica més en els nostres conceptes de vida.

No, no son les mateixes coses, cada una les de l'enunciat per que en el garbuix del nostre interior bullen els sentiments i tots els altres frisen per sortir primer; son de tota mena, bons i dolents. Van en cada moment i circumstància vital. Son substancialment diferents en funció de l'edat, de les experiències, de la genètica i de tot allò après dels nostres progenitors  i de la experiència ja viscuda.


Crec que a les escoles, principalment i primerament  haurien de preparar-nos per al ser i per el pensar. El sentir i el creure ja haurien de ser cosa nostra. Això es un concepte personal que manifesto sense res més.


Però el que si voldria dir sobre el tema que exposo, és posar ordre en la meva ment i compartir aquest pensament que m'ho genera. Crec que es important a l'hora de comunicar-nos entre nosaltres els humans; i de vegades, entendre'ns també amb l'entorn i tot el que viu al nostre costat :

Primer saber escoltar per entendre i després en les nostres respostes controlar els cavalls desbocats d'aquells quatre conceptes on hem començat.


Una pràctica que hem van ensenyar a l'hora de parlar és: primer pensar el que vols dir, desprès, com ho has de dir.

Una vegada ho has dit, cal saber com s'ha interpretat per aquells que t'escolten.


Seria la millor manera d'evitar prejudicis, mals-entesos i conflictes, que hi son veritablement .


Per avui ho deixo aquí.


xatumandingu.   

dijous, 21 de setembre del 2023

LA LLENGUA NO TÉ OSSOS

 LA LLENGUA NO TÉ OSSOS.


La llengua no té ossos;

veritat de la bona, 

però en trenca de molt grossos, 

encara que siguis bona persona.


I cal ser molt prudent, 

primmirat a l'hora de parlar.

No com fa molta gent, 

que fan caure un sant del seu altar.


Procurar parlar sempre bé, 

si no, més val callar.

No sigui que també 

t'hagis  mai de renegar.


Doncs calen les coses ben fetes

i fugir de cabdells enrevessats,

mentides, intencions i de punyetes;

ves a saber si son veritat.


Ser persona honesta i dreta,

pugui ser el millor estar,

prou de malícia, que res no arregla, 

m'ho dic jo, i ho dic en acabar.



xatumandingu.  

dimecres, 20 de setembre del 2023

AQUESTA NOSTRA GENERACIÓ

 AQUESTA NOSTRA GENERACIÓ


No crec que en la història universal, pugui haver existit en la espècie humana una època de transformació i progrés en tots els ordres, com ha estat el nostre temps d'estada aquí: De vivències i progrés en tot, malgrat encara de les guerres fraticides que  promou l'estupidesa de molts dirigents de països amb ànsies de poder insaciable.

A aquests, també els arribarà un dia en que ho deixaran tot i només quedarà la seva nefasta història, negra com el carbó. 

Avui també s'acaba sabent tot. És la època de la informació.


Nosaltres, vam viure el carro i el cavall; gent que anava pels carrers plens de fang venent gel per refrescar la síndria o l'aigua del càntir a l'estiu. Venien aigua de la font de Can Llobateres o els pagesos  ens recollien la xena del pou mort per adobar els seus camps.

Vam viure els trens amb màquines de vapor i seients de fusta. Vam viure el temps dels primers cotxes, la radio amb " L'ama Rosa i Matilde, Perico i Periquin", i les primeres emissions de la televisió dels diumenges amb "Erta Frankel i Artur Caps" i "Bonanza".... 

Hem viscut o vivim l'equiparació en drets de la dona, on queda encara molt camí a fer i els drets de totes les races del planeta, on queda molt a fer també. Vivim un moment, entre el llavors i el ara d'una transformació grandiosa que permet que des del meu ordinador, pugui escriure i comunicar-me amb multitud de persones de tot el món. La maquina d'escriure no podia fer aquestes coses, ni tenia traducció automàtica ni corrector de les faltes d'ortografia en qualsevol idioma.

Qui més qui menys, pot disposar aquí d'un vehicle propi o desplaçar-se arreu del mon en tren, avió, vaixell o "tramvia o "metro". 

Hem viscut el primer viatge inter-estelar a la Lluna  i qui més qui menys, climatitza la seva llar a l'estiu o a l'hivern.

De la medicina no cal ni fer comentaris, per que hem passat del "cólico miserere" a la apendicectomia.

Crec que les noves generacions gaudiran d'un millor mon encara, però el salt que ha fet la nostra generació ha estat espectacular, i la base i fonament del futur si no el rebenta algun boig com ja va existir no fa gaire, tan poc. 

Aquest futur i el nostre present  l'hem construït nosaltres i els nostres avant-passats, amb criteris de justícia i de llibertat, no exents de lluita i sofriments . 




Ens queda aquest orgull....



xatumandingu. 


   

dimarts, 19 de setembre del 2023

ASTRUGÀNCIA

 MURPHY


..Ara es diu així per els modismes, però aquí en dèiem la "Mala Astrugància", mala sort, tenir "Mala Estrella", "Bona Estrella". " estrellat", tenir sort o mala sort, etc..  No han inventat res de nou.

Doncs no. Per el sol fet d'haver nascut i en aquesta època, estar vius  i pugues estimar i gaudir de la vida, la nostra estrella bona fa miracles, si tens actitud positivista.


Sempre hi han moments de tot en el garbuix de l'existència i cada persona del mon està condicionada per una pila de factors en cada lloc i moment de la vida, mentre tingui això: VIDA.

Per que una cosa passi, s'han de donar absolutament totes les circumstàncies per que pugui passar. Si no hi son totes, allò no passarà o el que passi serà diferent. Això és aplicable en les coses bones i en les dolentes també.

Una de les condicions és la nostra actitud i els nostres actes, que poden ser de risc, seguretat, prudència, saber, responsabilitat, consciència, etc., etc.. 


Vaig aprendre de gent amb molt de seny que en tot hi ha tres coses bàsiques a fer primer que tot.


Son : " Mirar, Pensar, i si cal, actuar". 


Que tinguis la millor "astrugància" del mon.



xatumandingu. 


 

diumenge, 17 de setembre del 2023

SI HO VOLS CREURE...(6)

 SI HO VOLS CREURE BÉ, SI NO, TAMBÉ (6)



LA TAULA DEL TERRADET

Al meu pare ja l'hi anaven millor les coses i va poder comprar per a una terrasseta de la casa on vivíem, una taula rodona de jardí i quatre cadires de ferro per a ells i per la meva germana i per mi.

Les nostres eren més adequades a la nostra edat i la taula tenia un sobre de ciment replet de pedretes de diferents colors i mida; era preciosa...

Els diumenges d'estiu o quan feia bon temps per la tarda berenàvem o sopàvem allà, sota un roser "President Howard" replet de roses precioses, que no oblidaré tampoc mai.

Tot i tant bonica la taula, era difícil de netejar amb tanta pedra incrustada i no se si vaig ser jo o la mama que l'hi vam dir, i el papa que tenia corda i arguments va contestar: 

--Teniu raó, però us agrada?

--si, si !

--Doncs aquesta taula és tant bonica per els seus colors i la seva diversitat, igual que la naturalesa i la humanitat. Potser costa una mica de netejar, però la humanitat també costa en la seva diversitat, de posar-la com caldria.

Vosaltres en teniu la opció, la podem tornar o llençar...


...Ningú va replicar i mai més es va parlar del que costava netejar la taula.


Conservo, de fa quasi setanta anys la taula de marres  i una cadira al terrat de casa meva. El sobre es va fer malbé per les inclemències i els anys. Ara el sobre de la taula és sintètic, com els temps que corren.


Però la ment, encara no es rovella....



xatumandingu. 

dissabte, 16 de setembre del 2023

M'HE FET GRAN

 M'HE FET GRAN


Pot ser hauria de dir vell...

Bé, és inevitable; els anys han passat de pressa i semblava que trigaria, però aquí estem. Suposo que tots tenim un bitllet per aquest tren de la vida. Uns ja han baixat a l'andana, alguns anem en el mateix vagó i d'altres no, per que aquest tren és molt llarg, para en totes les estacions i no sabem en quina d'elles haurem de baixar.


Crec que ja que hi som, cal gaudir del viatge, per que el paisatge que es contempla generalment és preciós i els passatgers amb qui compartim, també valen el seu pes en or, alguns, no tots ni tant.


Cal cuidar-nos i cuidar de no perdre el bitllet, conservar-lo perfecte per quan vingui el revisor o que passi sense problemes per la màquina que obre la porta de sortida.


La ment, l'esperit i el nostre cos ha d'estar el millor que puguem, per que en compartir la vida, necessitem anar polits i amb bona presència, bona olor, en respecte i amor per aquells qui ens acompanyen i per els o el que ens puguem trobar quan baixem també.


No soc cap savi ni sé gaire cosa, però m'esforço per seguir aquests criteris i hem comunico tot el que puc per la consciència de fer el millor que es pugui, per bé de tots aquells que comparteixo d'alguna manera un seient o una finestra, que de vegades no es veu més que foscor per que pot ser som dins un túnel o és de nit. Crec també que aquesta feina és una responsabilitat que tenim tots.

Alguns son cecs o no miren per mancances. Alguns no volen ni tant sols mirar, però pot ser que els poguéssim ajudar. Aquests, precisament son els que ens fan sentir les tristors d'aquesta: L'aventura més gran mai viscuda.



xatumandingu.  

divendres, 15 de setembre del 2023

PROU QUE PLOU

 PROU QUE PLOU


Prou que plou

i per lo que plou, 

encara plou poc.


Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen.

Plou i fa sol,

les bruixes porten dol.


Aquest matí cantaba,

mentre a l'hort plovia.

"Durarà poc aquesta pluja",

entre mi hem deia.


Mentre hem mullava

per fora i per dins,

gaudia de l'aigua que queia,

mentre, la vida era arribada, 

en la verdor d'aquells quatre pins.


Comença amb ella la tardor,

i amb aquesta fulla que cau 

direm al sec estiu i a la calor:

A Deu siau, a Deu siau.


Diuen, trist dia ennuvolat

i a mi m'omple d'alegria,

que sé tenir el cos suat,

cansat, en l'esforç de cada dia.


La tardor és temps de recollida

de l'esforç d'aquell home cansat

i el fruit de la natura beneïda.

Vet aquí el miracle que s'ha donat.



xatumandingu.  

  

dimecres, 13 de setembre del 2023

LES MANCANÇES

 LES MANCANCES


Crec que si Deu o l'Univers hagués de refer-ho tot, pot ser farien una versió nova del tot que existeix. Tindríem llavors : VersiòUNIVERS-PUNT DOS.


Podria ser també que estiguéssim en algun  procés i la cosa no estigui encara  acabada; la immensitat ens espera,i la eternitat també.

Centrant el tema en l'ésser humà, hauríem de dir que ningú és perfecte i que tots tenim mancances de tota mena, però aplicant la teoria de l'evolució de les espècies, podríem dir que estem evolucionant individualment i globalment en cada generació, arrossegant mancances des de la nit dels temps. ........Anem poc a poc i endarrerits de fa molt, però anem anant endavant.

Crec també que físicament, intel·lectualment, socialment, espiritualment i tots els ments que hi hagin, que disten molt del punt que voldríem, però a la vegada, les mancances generen unes necessitats que desperten noves formes de resoldre-les en una majoria de situacions.

Tinc fe en la raça humana, en la seva evolució, adaptació i progrés, malgrat totaliterismes.   Tenim defectes i, qui cregui que no en té, aquesta, és precisament la seva primera mancança. Però els que som conscients de tenir defectes d'alguna mena, amb senzillesa apliquem noves estratègies per suplir-les i sortir-nos-en.  Aquest esperit de superació és el que ha fet avançar la humanitat més que qualsevol altra cosa. Les competicions, les guerres, les creences de superioritat, els egoismes i ambicions, son contràris a l'armonoia, pau i progrés globals. 

Sabem que no tot-hom és igual i la diversitat funciona molt bé en el planeta i l'univers: Hi ha derrotistes, prudents i covards, optimistes i emprenedors...... Existeix la maldat humana en moltes formes, però gracies als lluitadors de la pau i l'amor universals, ens en sortirem. Tot i amb les mancances que ens castiguen.

La diversitat ni la podem negar ni imposar, per que és en ella matèixa. 


xatumandingu.   

dimarts, 12 de setembre del 2023

DEIA JOHN LENNON

 Deia John Lennon que:

Vivim en un món on ens amaguem per fer l'amor,

mentre la violència es practica a plena llum del dia.

❣️

AVUI PODEM AFIRMAR QUE:

Vibra més fort un telèfon mòvil que segons quin cor.

❣️

Que el menjar està ple de químics artifials, mentre un sabó conté cereals, mel i vitamines.

❣️

Que els televisors són més estrets i la gent més grossa.

❣️

Vivim en un món on sovint els telèfons són més intel·ligents que els seus usuaris.

❣️

Que pintar un grafit és delicte, mentre que matar un toro és art. Mentre, es permeten els genocidis i la misèria més absoluta. 

❣️

Que la manera de vestir es valora més que la de pensar i raonar.

❣️

Vivim en un món on una pizza arriba més ràpida que la policia, o un Uber abans que una ambulància.

❣️

Vivim en un món on els animals són millors amics que moltes persones.

❣️

Que no s'intenta solucionar els problemes, sinó conviure amb ells.

❣️

Que el funeral importa més que el difunt i la festa d'un casament és més important que l'amor que és de veritat.

❣️

Que les xarxes socials estan plenes de fotografies de suposda felicitat, mentre hi ha gent molt infeliç, trista i desgraciada.

❣️

Vivim en un món on se li exigeix més a un futbolista que a un polític. 

Que les bones noticies no venen; es divulguen àmpliament les d'infortunis i desgràcies individuals o col·lectives, pensant que si els altres pateixen, nosaltres estem prou bé.....    

❣️

Estem convençuts que aquest món és el que ens ha tocat de viure, sense reflexionar sobre el fet que cadascú té poder de viure amb llibertat de tria i no al que li toca de viure, escepte en causes majors.

 Tens poder de canviar o modificar el teu destí, per tant, influenciar en el dels que t'envolten.

RES és impossible del tot..  L'impossible, només triga una mica més...


Traduit i adaptat: xatumandingu.

dilluns, 11 de setembre del 2023

CADA TERRA FA SA GUERRA

 CADA TERRA


Cada terra 

fa sa Guerra.

Cada poble, 

ses costums.


...una dita molt antiga,

que és certa

i és bonica,

per els altres

i pels uns.

Permeteu-me que us ho diga,

per entendre'ns entre nosaltres, 

que som gent senzilla,

...sense fums.


Del tarannà 

i les costums,

per evitar desastres.

I si les costums son bones, 

tindran demà,

si no, seran boires i fums.


Nosaltres tenim les nostres,

que no son pitjor ni millors,

però a la fì donen sostre

al nostre ser i resplandors.


a la fi, 

la historia ho demostra:

qui segueix un bon camí.

Que no és la seva història,

que aquesta és la nostra.


Bona diada !

xatumandingu.

divendres, 8 de setembre del 2023

TEMPS ERA TEMPS

 TEMPS ERA TEMPS


I la rauxa ens encenia;

ganes d'arreglar el fotut món.

La força de la joventut ens movia

i teníem la fé dels campions.


Corríem més que la policia

i volíem arreglar-ho tot:

La justícia i l'amor en un nou dia,

per la humanitat, en un sol cop.


D'aquell foc, queden algunes cendres, 

però va cremar molt fort.

Avui queden algunes brases enceses,

però el foc ara, és somort.


Veritat que junts vam deixar petjada

i algun fruit en va sortir,

doncs alguna cosa és canviada 

i es remou el que volien impedir.


La humanitat, no és pas arreglada

i no ho serà pas mai, fins l'infinit.

Però millor de quan era esclava

de "l'estatus quo", tant podrit. 


Doncs que avui hi creiem encara,

que viurem demà un mon una mica millor,

si no nosaltres, que estem de baixada,

seran els que venen: La nova jovenor.


Les ganes, hi son però les forces no

l'esperança encara, no és fracassada,

per que avui escric tot això, 

recordant una joventut no perduda, però si passada.



Temps era temps

I sé, que tu penses avui igual que jo.



xatumandingu.


 





dimecres, 6 de setembre del 2023

EL PLORAR I EL RIURE

 EL PLORAR I EL RIURE


Com quasi tot-hom,

en néixer vaig plorar

i de seguida també

vaig aprendre a riure,

on hem sentia sempre més bé.

No se dir en aquell llavors

per quina raó plorava.

pugui ser, la vida que empentava

en aquest mon, prou bé.

Que el viure ja hem costava,

com a quasi tots els que som.


Sovint, o poc, o molt, hem plorat

alguna que altra vegada,

que hagi estat de felicitat,

però el plor és de gent desgraciada,

mentre algú riu també en un trist forat.


...Es que riure no és felicitat, 

ni passar-ho bé tampoc.

Plorar, no és de gent desgraciada

doncs avui sé per que i per qui ric i  ploro.

també sé amb qui riure i plorar.


Sé, en el dia dels meus adeus

qui per mi vessarà el plor:

Aquells, seran els meus,

mentre, el mon riurà en la seva sort.


xatumandingu.




Adeu, rosa d'abril!

    Adeu, rosa encarnada!

    Demà, lluny del teu roser,

    d'enyorament me moriré.


Quan te diran la meva fi,

plora per mi, que per tu ploro;

plora per mi, més dolçament,

que amargament no és el teu plor.


Eixuga el plor, no ploris gaire,

que et marciria el pas de l'aire.

No ploris gens; no ploris, no.

Per tu i per mi, jo que ja en sé,

bé puc plorar millor.

    

diumenge, 3 de setembre del 2023

OGASSA

 SI HO VOLS CREURE...(5)


OGASSA.


Com cada any, per Setmana Santa, agafàvem el petrecols i anàvem a la muntanya a acampar, demanant permís primer al batlle del poble d'Ogassa, on el meu avi havia estat mestre i jutge de pau en temps de la republica i també abans.

Un lloc preciós, amb boscos, praderies i muntanyes mol altes, sovint nevades i bastant fred en primavera encara (és la Serra Cabellera).

Anàvem un parell de matrimonis i els fills corresponents, ben equipats per tot el que es pogués presentar, doncs plovia sovint i ventejava que els arbres xiulaven de tant en tant.

Moltes tardes de pluja les passàvem en un local molt ben equipat, amb una llar de foc rodona, al seu bell mig de la sala i una escalforeta que donava gust estar-s'hi; Era el Sindicat dels Miners i els preus de les coses eren molt assequibles... 


L'indret d'acampada ideal per tenir accés a l'aigua, era prop de la Font Gran, que brollava d'un gran forat, directament de la terra. allà podíem encendre foc encara, amb jocs i contes ,  i allà dormíem desprès dins els sacs de dormir....; Dos tendes de campanya per a dues famílies  ben avingudes.


Sovint anàvem, de dia o de nit fins al Prat del Pinter on el meu avi tenia l'escola i on hi ha l'església del poble, però aquella nit dúiem lots i llums de petroli per tornar al campament. Ens vam adonar de les hombres que projectaven els arbres cap al fons del bosc a causa de les nostres llums, que dansaven al nostre pas i agafaven formes estranyes....


El Gerard, el meu fill petit, mogut per l'emoció de l'aventura aquella hem va dir: PAPA, PAPA, SEMBLA QUE ESTIGUEM DINS D'UNA PELICULA...


...Estones de la vida  que no s'obliden:  Aquelles paraules m'han quedat per sempre.


xatumandingu.


   

BAYONA

 SI HO VOLS CEURE...(4)



BAYONA.-

Érem de viatge per Galicia els meus cunyats, nosaltres i cinc criatures.

Em arribar a Baiona per la tarda vam cercar algun càmping per pernoctar o quedar-nos-hi alguns dies, però tot era ple a arrebossar i no vam trobar lloc lliure.

Vam anar a la platja com a últim recurs i començàvem a plantar la tenda de campanya allà per passar una nit com a mínim i cercar un altre lloc l'endemà.

De sobte es presenta un guàrdia urbà amb una moto Vespa i ens diu que no podem passar la nit allà. Seguidament es presenta també un vehicle de la Guardia Urbana amb dos policies més. Al cap d'uns moments dos Guàrdies Civils amb les seves corresponents motos, tots a premiant-nos  que pleguéssim del nostre intent, per que replicàvem: "Diganos donde podemos dormor esta noche cinco niños y nosotros cuatro entonces, por que ya hemos buscado sitio y no lo hay".

Total, que ens diuen que els seguim i ja tens l'espectacle: Un Guardia urbà primer amb una Vespa, dos guàrdies civils darrera, un cotxe patrulla, el meu Land Rover arrossegant una caravana i el Nissan Patrol del meu cunyat com a últim vehicle, anant per tots els principals carrers a la recerca d'algun lloc lliure dels cinc càmpings que hi havia a la població.

Davant l'infortuni, finalment ens van dur a un camp de futbol de les afores, al costat d'un penya segat vora el mar, amb unes vistes precioses.

Vam passar la nit estupendament i gratuïtament. 

Vam baixar a la platja amb la canalla, on també van passar coses interessants, per no allargar-me, però l'endemà de bon matí, després de la sortida del sol, vaig anar caminant fis al port a veure arribar les barques dels pescadors i, en veure'n un d'ells en la seva barca mitjaneta li vaig demanar si em podia vendre peix per nosaltres, hem va dir que no, que havia de dur el peix a la llotja per llei , però hem va fer el següent comentari:

"Ustedes no son aquellos que por toda la ciudad ivan escoltados por la policia?".

Li vaig explicar el cas, i rient al final hem va obsequiar amb un varat que pesava al menys un kg.

....Aquell dia vam esmorzar varat acabat de pescar, preparat per la Maruja i tant bo que tota la vida recordaré aquesta història amb tot lo altre d'aquesta aventura.


bon profit amics.


xatumandingu.