TOTS SANTS

 TOTS SANTS 2025

Son aquells humans bons

per a ser recordats;

aquells  que van traspassar

i sense ells, avui no estariem al mon.

Record, noblesa i amor

que no hauria de faltar,

en contes d'una festa estúpida,

que vol gastar i riure, per no plorar.

"Truco o trato", es diu més enllà del mar,

estimulant el negoci cruel

i la disfressa, per poguer-se amagar,

doncs no sé si ets tú, o aquell.

Diguem clar, que no evoluciono

i que algúns estem desfassats.

...Pitjor és deixar-se portar

per modismes estranys, interessats,

en fer "caixa", a costa dels recordats.

Diguem que m'emociono,

però no vull deixar de ser persona.

Que qui té cor, s'emociona

i els que estimo ans, els recordo.👅👅👅

No dirè massa més,

que primer, és la llibertat de cada qual,

però llàstima, que tot vol ser palla

i, si és palla o balla, en el temps que dura un any, ja calla.

....Per que, sempre es poden fer pallassades.

xatumandingu.   3110025

 

TOT ÉS BO I DOLENT

 

TOT ÉS BO I DOLENT

Tot és bo i també dolent,
segons l’ús que en fa la gent;
car tot ve d’on res no entenem,
que és molt, allò que no sabem.

El verí que mata, també pot curar,
si qui el fa servir el sap aplicar;
que lo que és dolent, segons el moment,
pot donar la vida... o el turment.

El que sembla bo, també pot fer mal,
si n’abuses massa, ja no és natural.
Que “totes les masses fan mal”, és cert:
massa poc no ajuda, i molt converteix la vida.

Lo just és la mesura, la saviesa i el perdó,
la prudència que calma i entén la raó.
Que no parlem només del menjar o  medicina,
sinó del tot plegat... que pot dur a la ruïna,
si vas per sota no arribes  o passes per damunt, cap raò,

del que ha de ser l’equilibri del món profund, que voldriem a la mida i mai podrem.

Intentar-ho com molts fem que, al menys no ens quedarà la racança .👅👅👅👅👅

xatumandingu.   2810025

TOT ÉS BO I TAMBÉ DOLENT

Depenent de l'ùs que s'en faci,

per que tot és posat per qui sabem,

i encara no descobrim, el que ignorem.

El verí de la serpent

serveix per salvar vides

i dels més potents verins,, també.

Això depèn, dels que en saben més.

Allò que ens sembla bó

També segons, ens perjudica;

amb l'abús sense control, 

del molt, o del mica en mica.

i és que....,

"Totes les màsses fan mal"

....massa poc, pot ser que no t'ajuda,

si encara allò pica.

i si es molt, colapsa o atipa.

Lo seu,

és la sabiduria i la moderació.

La prudència, la mesura i el perdò,

que no parlem només del saber menjar,

ni de la medicina.

Parlem del tot plegat, que pot acabar en ruina.

.....per sota, o per sobre del que ha de ser.

T'ESTIM

 T’ESTIM

Primer de tot, estim la vida
i t’estim a tu també.
I a tu, i a tu, i a tu, que no et conec.
Estim l’aire que es respira
i la fe en allò que desconec.

Estim la mare que em va parir
i al meu gran pare, també.
Estim aquesta terra que em dona acollida:
Catalunya, com ha de ser.

Estim l’arbre, la flor, i fins i tot la formiga.
Estim l’amor, doncs res podria estar.
Estim la meva família:
el millor de tot el que m’ha estat i em pot passar.

I estim la muntanya i el mar,
la pluja, el vent i la neu;
estim també el barri meu,
on el destí m’ha dut i em va deixar.

Estim l’art, la música i la poesia,
i la terra que m’ha d’acollir un dia.
L’esperit del que és viu porfia
en el misteri tancat de la vida.

Per tot això, no vull tenir cap recança,
ni odis ni dèries estranyes,
perquè soc tal com em van fer.
Ni guerres, ni males passions:
som allò que som.

Que no ens expliquin altres cançons.
El destí és qui mana,

aquí i en d’altres mons.    

xatumandingu.     2710025

....Primer de tot, estim la vida

i t'estim a tu també.

i a tu, i a tu, i a tu, que no et conec.

Estim l'aire que es respira

i la fé en allò que desconec.

Estim la mare que em va parir

i al meu gran pare, també.

Estim aquesta terra, que em dona acollida:

Catalunya, com ha de ser.

Estim, l'arbre, la flor, ...fins hi tot a la formiga.

Estim l'amor, doncs rés podria estar.

Estim la meva família; 

el millor  del tot que m'està, i em pot passar.

I estim la muntanya i el mar

la pluja, el vent i la neu;

estim també el barri meu,

on el destí m'ha dut i em va deixar.

Estim l'art, la música i la poesia

i la terra que m'ha d'acollir un dia.

L'esperit del que és viu porfia

en el mistèri tancat de la vida

Per tot això, no vull tenir cap recança,

ni odis ni dèries estranyes,

per que soc, com em van fer.

Ni guerres, ni males passions.

Soms aquells que som: 

Tal qual, que no es expliquin d'altres cançons i, ....el destí és qui mana aquí i en d'altres mons.

 

UNIVERSALITAT

 UNIVERSALITAT 

Quina paraula tant preciosa:
la que vol abastar el tot i el tant,
i ja és damunt la taula
d’aquesta humanitat que la està cercant,
en la seva diversitat més plena.

És aquest, el nivell superior,
on tot pot ser possible:
el de l’Univers immens,
amb la intel·ligència sempre activa
i el coneixement que la eixampla..

Més enllà dels mils llibres,
de mentides i grans veritats,
de secrets encara no revelats,
de tragèdies i banalitats,
i d’alguna glòria fugida…, o soterrada,

d'alegries, plors, teatres i penes, que tot hi cap.

S’obre un  camí, el més ample i gran,
per a l’existència humana:
el viatge més fascinant
d’entendre, respectar i comprendre,

Aqueata és l'autèntica bellesa, amb la bondat sempre al davant.

....Que sigui molt llarg el camí, fértil i profitòs; és el que estem desitjant, els que hi erem, ara hi som, ...i els que un dia hi seràn. 

xatumandingu.    2610025

IVERSALITAT

Una preciosa paraula:

la que cerca definir el tot plegat

i sembla que jà és sobre la taula 

del que avui vol ser aquesta humanitat:

....la plena diversitat.

És el nivell superior, 

el  del tot és possible:

El nivell de l'Univers,

amb la intel.ligència aplicada, 

entenent la diversitat.

i el volum de l'humàl saber.

Més enllà de tots els llibres;

mentides i veritats acumulades,

les coses amagades, mai explicades,

tragèdies,, lo banal i també certes glòries.

El camí més ample

per la humana existència.

El viatge fascinant

de l'entendre, comprendre  i..., la bondat per davant. 

EL QUE M'ENPENY

EL QUE M’EMPENY

M’empenyen les ganes de viure,
i de compartir el misteri del ser.
Segur, la vida, té un camí serè;
i si  ho vols, junts el podem seguir.

Fa temps que et miro en silenci,
i sento de prop, els teus ulls mirar-me.
No sé com dir-te el que tinc al pit,
que avui, m’atreveixo a dir-te.

Vull estimar-te, sense presses,
i caminar plegats vers el demà,
allà,  on el futur no faci por,
i el farem a la nostra mida.

Et donaré tot el que soc i m'han donat:
l'ànima sincera, que no defuig
i el coratge tendre d’estimar-te
sense por. com avui que t'ho dic, de veritat.

Ja saps això, que és el que sento,
però no sé si  camines amb mi en el sentir.
Digue-m’ho amb un petó als llavis o a la galta,  ...o amb un sospir

per tot el que pugui sempre venir.

Deixa que comenci el que potser, ja ha començat.❤❤❤

xatumandingu. 2410025

Viure una vida amb tu…, potser?
Si vols, ho podríem fer.

Ja fa temps que et miro,
i tu,  a mi també.
Ara no sé com dir-t’ho,
dir-te el que t’estic dient:
això és,  el que m’empeny.

Que tinc ganes d’estimar-te
i cercar junts un bon futur;
arribar allà on vulguis quedar-te,                                                     
si el camí es fes molt dur, 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     

T’ofereixo el millor de mi,
del que avui en sóc conscient:
un amor sincer, per no patir,
i el cor d’un, que vol ser valent.

Ja saps  que t’estimo,
però no sé la mida encara.
Voldria també m’ho diguessis, avui, no demà,
amb un petó als llavis, o a la cara.

...que el temps passa i aquest no enganya.  

Aiixì, podriem començar..... ❤                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                

xatumandingu. 2410025

TEMPS

EL TEMPS

Sí, aquest que es passeja,
en absolut silenci,
per tota l’eternitat.
El que no té cap mida,
continu i sense cap  forat.

No és el de la tempesta,
ni el de la guerra dels humans,
que tot allò que fa soroll
no és etern, al capdavall.

No és tampoc difícil d’entendre
que el temps és imparcial.
Són les intencions i els fets
de tot el que es mou,

Ni odis, ni enveges ni les seves raons — petites, mitjàns.., .o potser grans.

Ni la llum, que il·lumina l’infinit,
ni la foscor en tots els seus sentits,

podran canviar aquesta veritat tan gran. 

xatumandingu.    2210025

EL TEMPS

Si, aquest que es passeja en absolut silenci

per tota l'eternitat.

El que no té mida,

és continuu, i sesne cap forat.

No és el de la tempesta,

ni el de la guerra dels humans,

que tot el que fá soroll,

no és etern, al cap de vall.

No és tampoc, difícil d'entrndre,

que el temps és imparcial.

Son les intecions i els fets

de tot el que es mou, sigui petit, o pot ser  gran.

Ni la llum, que il.lumina elofirmament,

ni la foscor, en tots els sentits,

podran canviar aquesta veritat, tant gran.

EL QUE T'ENVOLTA

 EL QUE T’ENVOLTA

Allò que constantment
et besa el cos i la cara;
sigui la pluja, la llum o el vent,
t’estima com dolça mare.

Doncs la vida t’envolta ara:
respira avui profundament
i viu, viu intensament
el que el destí et regala.

Gaudeix de tot pensament
i de tot el que ets conscient,
que res no és etern,
ni pel bo, ni pel dolent.

Si ho fas: bondat, salut i vida
mai t’hauran d’abandonar,
que existir és com la partida
on perdre és fàcil d’arribar.

Per això, dona tot el que puguis,
que qui té sempre pot donar,
i qui no, és pobre de veritat.

No siguis pobre en la vida, ni a fora ni endins,
no al cor, ni a la ment, ni dins la mentida.
Sigues ric en la veritat.

xatumandingu.

EL QUE T’ENVOLTA

Tot allò que t’envolta
acaricia el teu pas:
la pluja, la llum i el vent
t’acullen sense presses,
i et recorden, en silenci,
que la vida només és ara.

Respira profundament.
Respira el present.
Viu amb plenitud el que se't dona,
sense aferrar-te a res,
sense combatre lo inevitable.

Gaudeix de cada pensament,
de tot allò que comprens,
perquè res perdura:
ni el goig més alt
ni l’ombra que l’espanta.

Sigues bondat, salut i vida.
Que no t’abandoni el cor sincer,
que existir és una partida fràgil
on perdre és fàcil,
i guanyar, un art pacient.

Dóna allò que tens
mentre encara ho pots oferir,
que només és pobre aquell
que no sap compartir.

No visquis buit per dins
ni disfressat per fora.
Que el teu camí sigui veritat,
i el teu tresor, la consciència.

I quan arribi la nit, descansa.
Que el dia haurà valgut la pena.
Demà, la vida et cridarà de nou,
i tornarà a envoltar-te
amb llum, amb aire i amb esperança.

xatumandinguEL QUE  T'ENVOLTA.

.....I lo que constantment

et besa el cos i la cara;

Sigui la pluja, la llum o el vent,

que t'estimen, com dolça mara.

Doncs, la vida t'envolta ara:

Respira avui  profundament

i viu, viu intensament,

el que el destí de la vida, avui et regala.

Gaudeix del bon pensament

i tot del que avui n'ets conscient

doncs,reso és etern

per ningú, per lo bó, ni per lo dolent.

Si ho fás, bondat, salut i vida,

que mai t'han de deixar,

doncs existir és com una partida,

on a perdre, és fàcil d'arribar.

Penaa: dona tot allò que puguis,

que el que té, sempre podrà donar,

i el que no, es pobre de solemnitat.

No siguis pobre en la vida, ni afora ni a dins,

En el cor, en la ment, ni dins la mentida. 

Sigues ric en la veritat.

xatumandingu.

AVUI

 

AVUI

Aquest preciós instant,
aquest que no retorna;
l’últim dels que van passant.
Trist o alegre, que tots valen tant.

Escolta la veu de la vida.
Escolta-la, mira dins i al teu voltant,
en la tristor, l’amor i l’alegria,
en els teus dies, que van passant.

Treu la foscor adormida
i mira, per la finestra de l’enteniment,
que hi ha cosa no viscuda,
encara, en aquest precís moment.

No calen palaus ni riqueses,
però sí l’ànima, que val tant.
Avui, és el dia més important,
sense dubtes ni recances.

I, si abans, ens vam equivocar,
de savis és rectificar,
perquè l’indesitjable no torni a passar,
i riure, per no plorar.

Governa la teva vida,
sobre el malparit destí,
que la teva fortalesa et guia,

per trobar el millor camí.

xatumandingu .     1910025

AVUI

...Aquesat preciós instant,

aquest que no retorna;

l'últim, dels que van passant.

Trist o alegre, que tots valen tant.

Escolta la veu de la vida.

Escolta-la, mira dins i al teu voltant,

 en la tristor, l'amor i l'alegria,

en els teus dies, que van passant.

Treu la foscor adormida

i mira, per la finestra de l'enteniment,

que hi ha cosa no viscuda,

encara, en aquest precís moment.

No calen palaus ni riqueses,

però sí l'ànima, que val tant.

Avui, és el dia més importamt,

sense dubtes, ni recànces.

I, su ans, ens vam equivocar,

de sàvis és rectificar,

per que lo indesitjable, no torni a passar

i riure, per mo plorar.

Goberna la teva vida,´

 sobre el malparit destí,

que la teva fortalesa et guia,

per trobar el millor camí.

AMORS QUIETS

 

ELS AMORS QUIETS

Aquells que ara reposen,
cor de branca i flor rosada,
alcen el ram al cel de tardor o primavera.
Entre fulles i fruits, aquí presents,
batecs bells de tendresa, avui absents.

Els pètals, sempre van caient suaument;
sembla avui, que besin la vella terra, quieta,
on reposen els noms tan estimats,
aquells del temps que no s’esborra,
ni el vent tampoc inquieta.

Cada flor és una promesa, una memòria,
un plor, una veu que torna, un sospir.
Que no plorem la fi, sinó la vostra història,
en el record que segueix, encara florint.

I així, cada any i dia, el vostre esclat recorda.
com un petó, dels que ja no hi són,
amb una promesa encara viva i perfumada,
i l’amor que no mor, mentre siguem en aquesta banda.

Quan el sol s’amaga darrere dels records,
les paraules reposen com fulles sense vent.
Però allò que ens vau dir i fer, amb el cor obert,
segueix florint dins, malgrat aquest, el vostre silenci,

........que encara avui, ens ho va dient tot.❤❤❤

xatumandingu.    Tots Sants 2025

SALUT

AJUDAR A LA SALUT DEL NOSTRE COS.

Els flavonoids són uns compostos naturals que es troben principalment en fruites, verdures, te, derivats naturals i d'altres plantes. Tenen propietats antioxidants i antiinflamatòries, ...ajuden a protegir les cèl·lules del cos. A més, es creu que tenen beneficis per a la salut cardiovascular, milloren les defenses orgàniques,  i per al nostre cervell, també. 

Infusions de romaní, farigola, menta, poleo, alfàbrega i moltes d'altres, com l'àpit. cada una amb propietats específiques i diferents, on cal conèixer les seves virtuts, que cal consultar a gent entesa.

També és molt recomanable consumir aliments rics en omega-3, com el peix blau, i aliments amb carotenòids, com la llimona, la pastanaga, o les fulles verdes. A més, és important que es consuti amb el metge o persones amb garantia de coneixement. Tenir un pla personalitzat i adaptar-lo a les nostres necessitats. 

Evitar el consum excessiu d'aliments rics en àcids grràssos sarurats que afavoreixin el colesterol, aliments que afavorèixin els àcids úrics..., fumar i consum d'alcohol en excés....

La vida precisa d'un aprenentatge constant, per que les seves etapes varien en funció de diferents factors, per exemple l'edat, sexe, activitat, salut, clima, alimentació, etc., etc..  En aquest "resset" constan, cal una vida activa: exercici físic, com caminar, nedar, etc., això potència el tò muscular, el funcionament coronàri, digrdtiu, articular...., i a més , promou les inter-relacions entre les persones.

Una actitud pausada, tranquila, però sense deixar de ser activa, millora moltes coses. per que el " sillóm bol" és nefast, especialment per als que jà tenim certa edat.

I, si la vida t'esgota o et sents cansat, una culleradeta de bona mel t'ajudarà a tornar a començar..❤

Salut i salut, estimat amic...., o amiga.

xatumandingu.   1810025

ASSOCIACIÓ

 

L’ASSOCIACIÓ

Inici:

A instància d’una amiga (P.G.), que coneixia un nen amb problemes d’hiperactivitat, vam intentar una alternativa relaxant, com podia ser la pintura. Vam parlar amb els seus pares, pensant que res no es perdia per provar-ho, i, al cap de poc temps, el nen va fer un canvi molt notable. Estava entusiasmat pel descobriment de les seves habilitats i pel plaer que li proporcionava la pintura, que li agradava molt i la practicava amb tanta destresa, doncsfèiem estudis de l'obra de Sorolla. Va continuar la seva afició en una escola de Barberà del Vallès. A partir d’aquí, no n’he sabut res més, tot i que mai no vaig cobrar res per la feina feta als baixos de casa meva.

No va ser aquesta una experiència estèril, ja que de seguida vam començar a fer tallers de pintura amb quatre o cinc persones i alguns nens. Aquesta activitat va durar uns quants anys aprox., també de manera gratuïta, pel bé del barri de Campoamor de Sabadell. Jo encara treballava a la Mútua en jornada continuada als matins, i vaig entendre que aquesta activitat podria omplir el meu temps quan arribés la jubilació, ja que llavors tindria uns 58 anys, si fa o no fa. La cosa era cercar omplir el temps d'un futur i a la vegada ser útil.

Un divendres a la tarda, es va presentar a casa l’antic conseller de l’època d’en Toni Farrés, en Ginès, que em va proposar de crear una associació cultural amb el patrocini de la família Obradors. Ens van subministrar pintures a l’oli i teles procedents de l’escola de la seva germana, Teresa Obradors, que havia acabat la seva activitat docent en dibuix i pintura. Vam formar una Junta de Govern, on s’acordà el nom de la nostra associació,  el nomenament d’un president i dels altres càrrecs necessaris i adients. Es van redactar uns estatuts fundacionals i d’utilitat pública, i es van registrar a la Generalitat de Catalunya com a entitat sense ànim de lucre, amb l’objectiu de promoure la integració de les persones i famílies immigrants o nouvingudes,  en la cultura i idiosincràsia vallesana i, més concretament, Sabadellenca, atès que els orígens d’aquestes persones eren múltiples i diversos. Es pretenia evitar la formació de “guetos”, mitjançant l’al·licient de la cultura en totes les seves formes.  Evidentment en acollida lliure i sense discriminació de cap mena. Fl nostre Barri, , és un Barri pobre...

En principi, entenc que la cosa va quedar així, segons les circumstàncies d’aquell moment: qui va iniciar, gestionar i tramitar la documentació pertinent, així com la gestió d’una aportació de cent mil pessetes de lèpoca, cedides per la llavors Caixa d’Estalvis de Sabadell, per al taller de pintura, va ser qui descriu aquesta història.

Fundador: Marià Martínez i Bragulat
Primer president: Ginés Fernández
Segon president: Marià Martínez
Tercer president: José María Delgado Ruiz

El que subscriu aquesta bonica història, plena de bones voluntats per part de tothom, vol fer una menció especial a la Paqui i a la Lola Luque Romero(germanes), també a tots elsmembres de les juntes en tot aquest temps, pel seu esforç, així com al de tots plegats. Mai no ens hem beneficiat econòmicament, però sí que ens hem enriquit amb la satisfacció desinteressada de treballar pel nostre estimat barri i per la ciutat de Sabadell durant més d’un quart de segle. Encara seguim en actiu, en la recerca d’un món uma mica millor, que no és demanar massa, ....o pot ser si?.

Avui dia, després d'altres llocs de l'Ajuntament  en La Granja del Pas (Can Solà del Plà ),  estem hubicats en el Centre Civic Rogèlio Soto de la Generalitat de Catalunya, ins tal.lacions molt adients.

Si algú vol afegir-hi  detalls, anècdotes o comentaris sobre el que s’ha exposat, ho agrairia , o ho agrairíem.

xatumandingu, 17/10/2025L

'ASSOCIACIÓ

Inici:

A instància d'una amiga (P.G.), que tenia coneixement d'un nen amb problemes d'hiperactivitat, vam intentar una alternativa relaxant com pugui ser la pintura. Vam pensar amb els seus pares, que res no es perdia per provar-ho  i, amb cosa de poc temps, el nen va fer un cànvi molt notàble, entusiasmat per el descobriment de les seves habilitats i plaer en la pintura, que li agradava nolt i ho feia tant bé , que feiem estudis de Sorolla, va seguir la seva afició enuna escola de Barberà del Vallés. A partir d'aqui no he sapigut res més, malgrat mai vaig cobrar res per la feina feta als baixos de casa.

No va ser estèril l'experiència, doncs de seguida vam seguir fent tallers de pintura amb quatre o cinc persones i nens, que va durar uns anys, també de forma gratuita, en bé del barri de Campoamor de Sabadell. Jo treballava encara a la Mútua en jornada seguida pels matins i vaig entendre que aquesta meva activitat podria omplir el temps en la propera jubilaciò, doncs tindria llavors uns 58 anys, si fa o no fà.

Un divendres a la tarda, es va presentar a casa l'antic conseller de l'època d'en Toni Farrés i em va proposar de fer una associació cultural, amb patrocini de la Família Obradors. Ens van suministrar pintures a l'oli i teles de l'escola de la germana, Teresa Obradors, doncs aquesta va plegar la seva activitat de l'ensenyament de dibuix i pintura també.  Vam formar una Junta de govern, on es va acordar un presidenti els altres càrrecs neccessàris i adients. Es van fer uns estatuts fundacionals i d'hutilitat  i es van registrar a la Generalitat de Catalunya com a entitat exent de caràcter lucratiu i per promòure la integració de les persones i families inmigrants a l'idiosincràsia i cultura Vallesana i, més concretament a Sabadell, doncs els origens d'aquestes persones, es va considerar múltiple i divers. Es pretenia evitar "guetos", mitjançart, com alicient i la cultura en totes les seves formes.

En principi, entenc que la cosa va quedar així, segons les cirqunstàncies de llavors: Qui va començar i gestionar i tramitar la documentació i gestió d'una aportació de cent mil pessetes cedides per la llavors Caixa d'Estàlvis de Sabadell i seguir ajudant en el taller de pintura  va ser qui desceiu aquesta història, doncs:  

Fundador:  en Marià Martínez i Bragulat.

Primer President: en Ginès Fernàndez.

Segon president: Marià Martínez

Tercer president : en José Maria Delgado Ruiz

El que suscriu  aquesta bonica història , plena de bones voluntats de tots, on desitjo fer menció especial a la Paqui i a la Lola Luque (germanes), també de la junta, per el seu esforç també de tots plegats, on mai ens hem beneficiat econòmicament i si en la satisfacció desinteressada e3n treballar per el nostre estimat Barr4i la ciutat de Sabadell duran més d'un quart de segle. Segueixo i seguim en actiu en la recerca d'u mon millor.

Si algú vol afegir detalls, anècdotes o comentàris, sobre lo exposat, ho agrairia, o agrairiem.

xatumandingu .  1710025 

TU. JO, NOSALTRES.

TU, JO = NOSALTRES.

En el lloc on cal compartir,
hi cap la mà i la raó,
on, amb respecte i amb unió,
tota veritat podrà florir.

Ni lluites ni competències,
sinó acords entre germans,
amb les ciències més sinceres,
les que ens fan més humans.

Imposar o restringir, o manar,
no és d’una ànima democràtica;
cal deixar tothom parlar,
amb la cultura i l’art com a pràctica.

Ni el tu, ni el jo:
és el nosaltres, lo que fa memòria,
és la unió la que mou les coses,

és el progrés humà: aquesta és la victòria.

xatumandingu    1410025

TU. JO, igual a: NOSALTRES.

En el lloc on s'ha de compartir,

cap la colaboració, 

on  amb la base del respecte, en l'unió,

tota cosa es pot dir.

Ni lluites, ni competències,

cercant acords entre tots,

amb les millors ciències,

que son les millors certeses.

Imposar i restringir; manar,

en acords de base democràtica

i no es pot excloure el aportar

ni la cultura, ni cap art.

Ni el túni el jò,

És el nosaltres, que queda per la història.

És la unió la que fà moltes coses.

És el progrès humà, el que ens durà a la victòria.

MATY MONT

 MATY MONT

He trobat informació de la Maty Mont (Matilde Moncusí i Peyrí), una vedet catalana força coneguda. Nascuda a Sabadell l’any 1919. 

Va començar la seva carrera artística l’any 1940 al teatre El Molino de Barcelona i va interrompre la seva carrera pel matrimoni al cap d’uns anys, però va tornar als escenaris el 1946.A finals de 1949 ja era vedet principal al teatre Victòria de Barcelona, va actuar també en ciutats com València, Saragossa i Madrid. Fins i tot algunes incursions internacionals.

El seu art incloïa espectacles, revistes musicals, balls i cançons. Era molt visible en la cultura del music-hall de la seva època.

Va morir a Sabadell el 8 de desembre de 1973. I té un carrer i una plaça a Sabadell amb el seu nom , al barri de Campoamor. El CDMT (Centre de Documentació i Museu Tèxtil) de Catalunya conserva peces de la seva indumentària personal i d’espectacle. Es pot veure a la Textilteca del CDMT.

Una imatge que he trobat de la Maty Mont, Porta una mantellina o vel, negre, probablement de tul o material lleuger, amb un toc dramàtic, molt emprat en escenaris i música d’estil teatral, amb un llacet o decoració al cap (al damunt de la mantellina). El  cabell ben pentinat, recollit o subjectat..

He trobat aquesta imatge al blog Barcelofília, que recull artistes i vedettes del Paral·lel a Barcelona.

.....Un temps, quasi una época.

xatumandingu. 1210025

SI, ÉS VERITAT

SÍ, ÉS LA VERITAT...

Que vam perdre una guerra,
en nom d’unes llibertats,
com tants pobles de la Terra,
però hem guanyat en personalitat.

Tenim el "seny i la rauxa",
i moltes ganes de treballar.
Tenim la memòria viva,
que mai no ens podran robar.

Som ferms en els drets de les persones,
de tota cultura i pobles, en pau.
Deixem-nos estar de malignes guerres
contra el progrés d’un món global.

Doncs aquí, hi cabem tots,
si hi ha bona voluntat.
Els “senyors” que han manat,
el “dret de cuixa” ja s’ha acabat.

Pensaven que havien guanyat,
amb milers de morts a les fosses.
Tanta maldat inútil s’ha d’acabar,
car el seu poder sempre és a les fosques.

Perquè ells també van morir,
i els d’ara, també moriran.
De què serveix sembrar tant de mal,
si al final el destí és qui mana,
com una tempesta en alta mar.

El poder és finit,
com en tantes altres coses,
i al final, el bé triomfa,

doncs és la llei més natural. 

xatumandingu.    1210025

SI, ÉS VERITAT....

Que vam perdre una guerra,

en ares d'unes llibertats

com molts pobles de la Terra,

però em guanyat en personalitat.

Tenim el seny i la rauxa

i moltes ganes de treballar.

Tenim molta memòria, 

que no ens podràn arrebassar.

Som durs, en drets de les persones,

de tota cultura i  poble, en pau.

Deixem-nos estar, de malignes guerres,

contra el progrès d'un mom global.

Doncs, aquí, hi cabem tots

si hi ha bona voluntat.

Els "senyors", que han manat,

el "dret de cuixa", ja s'acabat. 

Penaaven que van guanyar,

amb mils de morts a les fòsses.

Tanta maldat inùtil, s'ha d'acabar

i el seu poder sempre és a les fosques.

Per que ells també van morir

i els d'ara, també moriran,

De què els serveix sembrar tant de mal,

si al final, el destí mana, com una tempesta en el mar. 

...El poder, és finit, com tantes altres coses i al final el bé triomfa, doncs és cosa natural-

AI, LA MONYOS

 AI,  ...LA MONYOS

Pels carrers de Barcelona,

passeja una ombra dolça,
amb flors al cabell i tristesa
a l’ànima, però mai fosca.

Somreia a qui la mirava,
amb ulls de llum i de misteri,
com si guardés en silenci,
el secret d’un vell dolor.

Entre passos i records,
la ciutat la fa llegenda:
boja, santa o una flor d’amor,
ningú sap de quina era.

Encara avui ressona
pel Raval o pel passeig,
la veu tendra d’aquella dona
que el temps no esborra....

Es deia Dolors Bonella i Alcázar, Va viure a finals del segle XIX i primeries del XX. Se la recorda com una figura entranyable, misteriosa i una mica tràgica, i s’ha convertit en una mena de llegenda popular.

Va néixer al voltant de 1851, al barri del Raval. Drien que era una dona de bona família i molt guapa, que treballava com a modista o perruquera. Segons la veu més coneguda, la seva vida va canviar després d’un gran trauma: diuen que va perdre una filleta petita en circumstàncies tràgiques (enverinada o atropellada per un carruatge), i que aquest fet la va marcar profundament. Després d’això, va començar a comportar-se de manera estranya i a recórrer la ciutat amb vestits antics, flors al cabell i un gran monyo.

La "Monyos" caminava per les Rambles, el passeig de Gràcia o la plaça de Catalunya, saludant tothom i parlant sola i amb qui se li acostava. La seva presència es va fer popular i tots la coneixien; els nens li deien "Adéu, Monyos!", la consideraven una mena de símbol de la ciutat.

Va morir cap al 1915, en un hospital o asil, gairebé oblidada. Tot i això, el seu record va quedar viu a la memòria popular. La seva figura ha inspirat obres de teatre, pel·lícules, cançons i llibres, com La Monyos, dirigida per Mireia Ros (1997), amb la Lola Herrera i la Núria Prims. És un mite barceloní, símbol de la Barcelona popular, boja i tendra alhora.   ....L'esperit de Barcelona: " El seny i la rauxa·.

xatumandingu.   1110025

 

LA MEMÒRIA I EL TEMPS

 LA MEMÒRIA I EL TEMPS

Després de cada passa...,

la que sigui més petita,
queda, en la seva petjada...
encara que sigui, per sempre oblidada.

...Tot queda guardat,
en l’arxiu del Tot Temps...,
el de l’Univers,  que mai s'atura.

No en papers humils, vulgars,
ni en estris de vanguàrda,
sinó en el Tot que ens abraça,
prim o gran..., però ens ultrapassa.

Com el punt d’una gran vida,
que tanca en una trista sortida...,
la d’un bé o d’un mal,  que desprès, s'oblida.
Per algúnséssers vius..., potser tant se val.

Qualsevol cosa, feta queda...,
per bé..., o per no tant.
No és pas mai igual...
anar enrere, o pot ser endavant.

L’Univers té memòria infinita,
i el seu temps..., gran poder i regal

....per que no acaba mai, ser o no ser.

Ens creiem grans i som la cosa més petita...,
només per a ell..., en un sol esglai,
que podria capgirar-ho tot:

La mort..., la memòria de que parlem, 

els fets, que sempre queden, 

i l'amor que els motiva,

pugui ser, la causa més gran, i viva.

xatumandingu.   1010025

LA MEMÒRIA I EL TEMPS

Després de cada passa,

queda la petxada,

malgrat, sigui oblidada.

Tota cosa, queda guardada

en l'arxiu del temps i l'Univers.

No queda en vulgars papers,

ni en éstris de vanguardia.

Queda, prima, gran o grassa,

en el Tot que ens arrabassa.

Com el punt d'una vida,

que tanca una sortida,

el d'una vida, un bé o un mal.

Per als éssers vius, pot ser tant se val.

Qualsevol cosa queda,

per bé o per mal,

que no és igual,

anar en darrera que en davant.

L'Univers té memòria infinita

i el temps seu, un gran poder.

La cosa més petita,

per nosaltres, passa, per a ell ho pot capgirar tot : La mort i la vida.

LA SERENOR

LA SERENOR

És la conquesta vital,
la calma meditada
d’una persona assenyada,
la d’un ésser cabal, especial.

Doncs és mare de la Intel·ligència
i pare del Saber,
de la Pau, germana,
i un germà que es diu Bon fer.

La Serenor allarga la vida
i li dona la millor qualitat:
...èxit en la tasca encetada,
en tot allò que s’ha començat.

La serenor és antibel·licista
i cancel·la la violència;
només mata l’estupidesa
i fa fora odis, enveges i rencors.

.....Serenor.

xatumandingu. 0910025

QUE ÉS LO QUE ES TEU?

QUÈ ÉS LO QUE ÉS TEU?

Lo que és teu, és només a dins teu,
no pas allò que pots tocar.
És la veu que et parla en silenci,
quan el cor bategant, et vol guiar.

És la memòria dels afectes,
l’empremta de qui t’estima,
el record que mai s’esborra,
ni amb el pas, ni pes dels anys.

No és or, ni casa, ni terres,
ni allò que el vent pot endur-se,
sinó el pensament sincer
i el bé que desprès de viure, deixes..

Lo que és teu, és la consciència,
la bondat feta acció,
el somni que et fa més lliure
i t’acosta a la gran raó.

És també la intel·ligència,
que neix d’estimar i comprendre,
fonament del progrès i l’existir,

el millor viure, en un mon una mica millor.... 

xatumandingu.     0810025

QUÈ ÉS LO QUE ÉS TEU?

Lo que és teu, no és pas matèria,
ni el que es compra ni el que es ven;
és la llum que en tu s’encén,
quan vius amb l'ànima sencera.

És la pau de la consciència,
l’honestedat del teu camí,
el pensament que diu: “així
val la pena l’existència”.

És la mirada que comprèn,
la mà que ajuda i no reclama,
l’amor sincer, la flama
que no s’apaga en cap moment.

Lo que és teu, no té frontera,
ni or, ni temps, ni propietat;
és la teva humanitat,
el cor obert, la ment sincera.

xatumandingu.     0810025

QUE ÉS LO QUE ES TEU?

Lo que és teu, en tu mateix,

per que és la teva essència

i tot el que estimes, que és o existeix,

doncs seran factor de tota una vida.

No seran pas lo material, ni els diners

si no el que surt del cor i de la ment,

donant pas a la inteligència i els bons sentiments.

Progrès de l'existir i el viure decent.

PASSAT, PRESENT I FUTUR

 

PASSAT, PRESENT I FUTUR.

Només resten vestigis
d’una, i l'autèntica veritat,
d’allò que fou el present un dia,
però sovint ens han enganyat.

La història és, però sovint, enganyosa;
no l’escriuen mai els vençuts.
Les guerres són mala cosa,
i el que fou veritat, ningú no ho sabrà mai tot.

No és la justícia qui mana, sempre mana el més fort.

Però avui som fruit d’aquells garbuixos;
som el que som, però  volent avançar,
mentre, es desgasta la bona voluntat i els seus dibuixos
dins l’ànsia superior de la humanitat.

.....I el demà? És la gran incògnita.
Del que plantem avui, en naixerà el demà:
bona, dolenta, alta o baixa, útil o pudenta...,
la humanitat (si és bona), bé decidirà.

Que, en ple segle XXI,

ja seria hora del seny,  d’assolir el nivell superior que ens correspon.  Anem bastant endarrerits .

xatumandingu.   0610025

PASSAT, PRESENT I FUTUR

Nomès queden els vestigis

de l'autèntica realitat,

d'allò que va ser present un dia,

doncs sovint ens han enganyat.

La història, es quelcom enganyosa,

que no l'escriuen els vençuts.

Les guerres, son mala cosa

i el que va ser de veritat, no ho sabrà mai ningú.

Però avui som resultat d'aquells garbuixos

i som el que som, volent avançar,

mentre s'escapça la voluntat i els seus dibuixos,

dins l'ànsia superior de la humanitat.

...I el demà?:  Doncs és la gran incognita.

Del que fem avui, és llavor que germinarà;

Bona, dolenta, alta o bàixa, hùtil o pudenta...,

La humanitat (que sigui bona), decidirà.

Que en plè segle XXI, jà seria hora d'assolir el nivell superior que ens correspon. 

VENDRE FUM

 VENDRE FUM

És vestir les mentides
amb roba de veritats,
i vendre-les polides,
com si fossin claror i bondat.

Darrere hi ha intencions
que mai no es confessen,
contes i belles cançons
que només ens enredessen.

Poms de clavells lluents,
sota els quals s’amaga
un fum persistent

d’una vella, i antiga farsa.

xatumandingu.   0410025

VENDRE FUM

Es sinònim de falsedat

construida en la mentida:

Les que ens venen, cada dia

i les creiem, com a grans veritats.

Evidències reconstruides,

amb la cara esborrada i rentada,

despès, ben maquillada,

per que el mon les cregui certes.

Darrera, venen les intencions:

Les que no et diuen, però que hi son,

amb contes i belles cançons,

de la vora del foc, per a tots els que hi som.

I ho trobarem en tots els nivells,

en totes les contrades,

 de voluntats amagades

sota molts i bonics, poms de clavells.

 

CLAVAR UN CLAU PER LA CABOTA

CLAVAR ELCLAU PER LA CABOTA

...o veure el món per un sol forat.
Tirar pedres al propi terrat,
o a un bon amic, tancar la porta.

.....Ans al contrari...:

No esperar res regalat,
que tot, esforç ens costa.
Viure amb honestedat,
que cada dia, el sol es posa.

Que es posa per tothom:
Treballadors, llestos i els no tant.
Però, sort d’homes i dones bons;
que gràcies a ells, el món va funcionant.

Així doncs,
cal aplicar la millor lògica,
si t’en vols sortir triomfant.
No entris el clau per la cabota,

que els déus segurament t’ajudaran. 

xatumandingu.  0310025

JOAN MIRÒ

 JOAN MIRÒ

Pintor i escultor :

"L'art, no arreglarà el mon actual, però si provablement la humanitat del futur".

ELS PLÀTANS PROHIBITS

 ELS PLÀTANS PROHIBITS.

Uns micos volien menjar,
i al bell mig, uns plàtans grocs brillaven.
Però sempre que algú n’agafava,
l’aigua freda els feia callar.

Al final, ningú no els tocava,
ni els nous que mai no s'havien mullat.
I així, per costum heretada,
la fam era llei, i els plàtans, un miratge.

Nosaltres també fem el mateix:
ens acostumem a la por i la daga,
el roc a la faixa, el crit i la ràbia…
sense pensar si encara hi ha làmenaça de l’aigua.

xatumandingu.   0110025

RES CONTRA RES

 RES CONTRA RES

Ni res contra ningú,
tret de que sigui maligne,
inservible o inoportú,
que el tot existeix, i ha de viure.

És la llei de l’univers
i en ell, tot hi cap,
del dret, a l’inrevés:
allò que sembla bo, o fals.

Pot haver-hi una intenció,
subtil i amagada, o  ben clara, 

sense cap racó....,
o al darrere, com una daga .

La daga, no és dolenta,
però pot fer molt de mal.
És la mà que la sustenta,
si es fa servir de punyal.

Doncs si es diu daga,
ea pot dir violència,
que tant si val;
doncs hi haurà mal.....

Es pot tenir el roc a la faixa
que té un altre paper en el puny:
no matarà pot ser d’una vegada,
però pot aturar de molt lluny.

És una arma preventiva
del recel i la por,
esperant l’ocasió no desitjada,
contra qualsevol envestidor.

I si seguim en aquesta dèria,
la daga i el roc seran germans:
el món esdevindrà una sola trinxera,

....i encara tenim l’esperança, pugui ser només  fum a les mans.

xatumandingu.  0210025

RES  CONTRA RES

Ni res contra ningù,

tret de que sigui maligne,

inservible o inoportú,

que el tot existèix, o ha de viure.

És la llei de l'univers

i en ell, tot hi cap,

del dret a l'nrevés:

Allò que sembla bo, o és rebutxat.

També, pot haver-hi intenciò,

subtil i amagada,

o franca i oberta, sense cap racò

al darrera, com una daga.

La daga, no és dolenta, 

però pot fer molt mal.

És la mà que la sustenta,

si la fà servir de punyal.

Doncs qui diu daga, 

pot dir violència, 

que tant si val;

Doncs hi haurà dolor.

Segur que el roc a la faixa

jà duú la intenció.

En una hora, curta o llarga,

sortirà contra qualsevol opositor.