RECORDAR

ELS RECORDS

El nostre avui

és fruit d'aquell passat 

i si aquest, no hagés estat,

res no seria avui vivent.

Queden els records....,

tots aquells de la ment, 

els que som capaços de recordar,

per que, en el calaix del pensament

es perd, allò que no va significar.

Res no queda, d'aquells oblidats moments.

Però els records, bons o dolents,

son suma i resta ben afegida,

fets d'uns moments que cusen la vida,

i no negar, tot allò que surt en un moment. 

Cada ú o cosa: en estances compartides,

i millorar aquest nostre present.

És bo de recordar :

Riure i plorar,

Records, freds i calents.

dolços , salats, grans com un mar

i de molt petits, però plaents.

La memòria, 

és felicitat i tristor,

però també és història

i si s'escriu, molt millor, 

per que és paraula escrita.

És el garbuix d'una vida,

d'una familias o d'un poble

i dels que estaven en rededor.

Cal ordenar, si pot ser cada dia,

el que sempre sigui millor.

No negar mai la pròpia historia,

ni esborrar el que va quedar :

per que som el que vam ser

i tot allò que vam plantar.

Sempre podrem  recomençar,

i que no sigui massa tard;

sempre, per a fer el bé.

Tot això, ho diu qui ho diu.

...doncs anem girant la norià,

amb aquest riu de la memòria, 

d'aigua tèbia, sigui per tu i per mi, positiu.

xatumandingu.      

UN TENDRE AMOR

UN TENDRE AMOR

Feia temps que ens coneixíem

i un matí vam sortir a passejar

pel bosc que al final del camí hi havia.

Era plaent el nostre caminar.

En la tardor, el sol lluia;

era agradable la seva escalfor.

Mentre, un esquirol que corria

a amagar-se rera un roure molt gros.

Vam seure llavors, en la seva soca,

sentint del bosc la seva olor;

l'olor de la molsa que era humida

i la de les cireretes d'arboç.

Llavors, vaig intentar de besar-te,

Un petó fugaç, però tu no volies.

Erem massa joves en aquells dies,

érem massa joves, tots dos.

El cor ens glatia ben fort i es sentia.

Que bonic son aquests records.

Aquell bosc, segueix allà cada dia

i pot ser també aquell gros roure,

el temps no tornarà, malgrat jo voldria;

d'amor, il·lusió i aquelles ganes de viure.

Queden tant sols els bons records:

Aquells ulls, d'un verd profund, joiós 

i el teu rostre tant bonic,

que encara avui estimo. 

Aquell, el tendre amor viscut,

que mai no oblido.

A lo millor, tu tampoc.

xatumandingu. 

 

 

SIGUES QUI ETS

 SIGUES QUI ETS

Si, sigues sempre qui ets

Sense cap mena de recança,

si tens consciència d'un cor net, 

tindràs bon pès a la balança.

Segons sempre, el fotut, a bon destí

sovint hi posa  cullerada

o  ens fa bé, o ens fa de patir.

Valen  sempre, sempre,  millor els fets

i no tant, les molt fines paraules. 

Sigues sempre qui ets

i, si tens salut, segurament seràs feliç

i la gent que t'acompanya.

L'única condició és,

que no hi ha ningú ni millor, ni pitjor,

que son les diferents circumstàncies

que cada ù duu a l'espatlla;

essent qui i el com ets.

Només és tracta d'auto estimar-se,

i oblidar tantes hores baixes

per avançar, que un demà, serà millor

si no, ja no cal seguir aquesta cançó,

la de viure bé, o també de conformar-se.

Si de veritat t'estimes.

podràs sempre millorar,

amb l'esforç, que no escatimes,

per estimar també als demés,

oferint vida, joia i benestar,

sense mirar que fan els altres,

en aquest temps, que és el que es.

El que no facis avui per tu i algú més,

demà, ja no pugui ser

i no t'ho farà ningú;

això, només ho pots fer tu

i ningú mes.

Tu, sempre has de ser qui ets.

xatumandingu.

Corrandes de l'exili (Pere Quart )

 

Corrandes d'exili

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

 

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

 

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

 

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

 

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

 

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

 

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

 

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Joan Oliver (Perer Quart).

PRE-VEURE

 PRE-VEURE

GLKVBMTKFGF,BL--------------

Això m'ho ha escrit el gat,

per que no he estat previsor,

que m'ha trepitjat el teclat 

del meu ordinador.                         w2222222222222222222222222222222222222222222222222222222222222223

una altra vegada  ha passat,

en la seva ànsia de carícia,

doncs vol que li facin cas  

doncs la porta no he tancat

i s'ha esmunyit dins, com cada dia.

Preveure, prevenir, tenir prevenció,

son coses diferents i això sembla,

però formen part de la mateixa cançó, 

per fer les coses bé i no tinguin consequència.

L'home o la dona prudent,

valen els dos, per dos,

sempre i en tot moment

de la vida treuen rendiment molt valuós.

La prevenció salva moltes vides

i la prudència pot ser també.

Preveure, n'arregla moltes altres de buides

...amb el seny, que cal tenir molt present.

xatumandingu

  

SI HO VOLS CREURE, BÉ, SI NO TAMBÉ (2)

 SI HO VOLS CREURE, BÉ, SI NO TAMBÉ (2)

Tres dies més tard del cas de la lentilla miraculosa, ja érem a Sant Feliu de Guíxols i aquella nit, el meu amic i jo van decidir anar de discoteca...

Era un lloc a l'aire lliure en una mena de jardí gran i ben cuidat, música estupenda i actual en aquell temps, ballable de totes les maneres.

En un indret asseguda, una noia rossa i bonica com un sol, gaudia de l'ambient que s'hi donava amb una amiga. Vaig creure que li agradaria ballar i l'hi vaig preguntar amb el meu anglès de pacotilla: "dàncing?".

-Hem va contestar que no*.

Cap problema, vaig pensar; En fer una volta pel local i el jardí gran, però en arribar al davant d'on ella estava no hem vaig poder estar, altra vegada vaig demanar-li: "dàncing", "dàncing"?.

-Ella: no, no*.

-Pinta malament la cosa, entre mi pensava.

Però per tercera vegada ho vaig intentar, doncs  era tant bonica que l'esforç i el risc del fracàs s'ho valien, amb un mig somriure la vaig mirar als ulla i hem va sortir: No, no, no???.

-Va riure condescendent amb picardia del que passaria immediatament, per que intuïa la meva reacció en veure-la dreta, aixecant-se seguidament de la cadira disposada a ballar. ....Llavors ho vaig entendre tot, per que mínimament hem sobrepassava un pam en alçada.

Vam riure els dos però vam ballar. Es deia Marlien i era d'Amsterdam. Duia una cadeneta i una medalla al coll que casi quedava a l'alçada dels meus ulls i vam parlar poquet, només dels molins que treuen l'aigua de mar en Holanda, tot en un mal anglès i un mal castellà.

Teníem tres esculls importants: La barrera idiomàtica, la diferència d'estatura i la distància geogràfica per una relació continuada. Va quedar això en el meu anecdotari interior que ara recordo.     

Ens vam escriure un parell de vegades i ens vam enviar fotografies de la ruta fins a Cadaqués i ella dels canals de la seva ciutat, però les diferències van jugar un paper molt important. Va quedar això: tant sols un dolç record.

La vida és exactament així.

El destí mana, amic meu.

xatumandingu.   

    

SER, O NO SER

 SER, O NO SER.

Aquesta és la qüestió.

 

Que en la immensa sort et vaig conèixer,

sense ser-ne gens conscient,

fruit d'un instant, un sol moment 

en la immensitat de l'espai i del temps,

que tot ho posa i tot ho treu. 

Llavors tant sols ni ho sabia, 

que a penes era un infant

i ara ho sé, fins l'hora dels adeus.

Una espurna creixent

dins un úter matern

que dona forma a l'existència.

Siguis qui siguis n'es l'essència. 

Vaig trigar en adonar-me'n

de que tant i tant t'estimaria,

però no hem preguntis per què,

que ni jo ni ningú t'ho diria.

Existir?: ...la més gran alegria.

Ser?: ...ves a saber que!

Gràcies vida, per la vida

i gràcies per qui soc, 

doncs segur no viuria, 

ni ningú dels altres hi  serien tampoc,

ni ara escriuria tot això.   

I friso, penso en tu cada dia,

del miracle que tu fas 

i agraeixo tant aquest existir,

que per això t'estimo, VIDA.

El teu secret, no m'el diràs....

Pot ser, que mai no me'l podries dir.

xatumandingu.   

SI HO VOLS CREURE, BÉ.

 SI HO VOLS CREURE, BÉ.

SI NO, TAMBÉ.

Voltava l'any 1965 i just en aquests dies de Juliol....

Vam començar, el meu amic i jo un viatge a peu des de Barcelona a Cadaqués planificat en quinze dies, i ja érem a Malgrat de Mar al quart dia, en un càmping al costat de la platja on tot era sorra. 

Allà vam passar la nit doncs vam conèixer un grup de joves alemanyes molt agradables. Vam sopar plegats i ens enteníem com podíem, però ens enteníem entre rialles i jocs...

Jugàvem al capvespre, amb tanta mala sort que hem va caure una lentilla a la sorra per un cop de corda.  No vam parar de buscar-la força estona, vam trepitjar per aquí i per allà sense èxit, docs transparenta i petita com una gota d'aigua vam considerar que era una tasca impossible. Allò ens va espatllar tots els plans que teníem i fins hi tot el viatge sencer. Els meus amics ja saben que pateixo de miopia severa...

Es el cas que aquella nit vaig passar-ho molt malament per que un fet tant simple ens anava a espatllar absolutament tot. 

Avui encara recordo aquella circunstància, per que ja dins la tenda de campanya vaig resar fins hi tot a la Moreneta que m'ajudés d'una forma o altra a resoldre el problema doncs si no, el viatge acabaria l'endemà mateix i definitivament.

Amb els primers rajos de sol i en baixar la cremallera de la tenda, trist i abatut, vaig veure en la distància de vuit o deu metres, una petita llum que relluïa. En atansar-me-li, vaig descobrir el que per a mi era un autèntic miracle, doncs era la lentilla de marres, increiblement.

No cal ni dir que el viatge va seguir plé d'aventures fins a Cadaques, on ens van venir a buscar amb el Renault 8 els meus pares, tots feliços i tots contents.

Un altra dia us n'explicaré d'altres coses d'aquest viatge i més anècdotes viscudes en la vida.

Fins desprès.

xatumandingu. 

LA POR

 

LA POR

La por és molt poruga

i la pateix molta gent.

La por no es belluga

i no avança mai gens.

La por sempre vol manar

i no sap ni com fer-ho.

Prohibir, aturar i limitar

les llibertats?: totes a zero.

La cultura i la diversitat

aporten progrés i riquesa.

Sempre amb responsabilitat;

única condició: l'honradesa.

Per que, l'immobilisme no és progrés

i tampoc anar cap enrere,

doncs  no se n'ha tret mai res

d'una trencada cafetera.

Retrocedir, vet ho aquí,

el passat no es recupera:

Ni mou molí ,

ni l'aigua se l'espera.

El passat és caducat

i el futur ja ens empeny,

amb nova i gran diversitat;

ser valent, però amb seny.

Doncs els reptes, son els d'avui

que abans eren d'uns altres.

Ara, es un mon nou que bull:

... a empènyer nosaltres. 

xatumandingu.

UFFF, LA CALOR

 UFFF, QUINA CALOR

Aquests dies de mandra,

sense esma de fer res;

Només beure i tocar-nos la panxa

...i si pot ser,

alguna cosa més.

Pugui ser: per que no anar a la platja?

a prendre el sol fins a la una?.

Desprès a dinar, per matar la gana

i satisfets, migdiada en una gandula.

Desprès, ens farem un "mojito"

i pot ser, unes patatetes,

per no quedar-nos "cojitos"

i lo altre, a fer "punyetes".

El somni del vacacionista

i de tot un any de treball:

llevar-se aviat amb afany

i a la feina, passar llista....

Doncs benvingut el temps estiuenc, 

que cada any el fa.

La fresca, ja arribarà

i ens queixarem del treballar.

Oi que m'entens?.

xatumandingu.

FORMIGUES

 

Aquesta és una gota d'aigua en una fulla i 12 formigues estan bevent d'ella.

 El que és més sorprenent,  que s'han dividit en 4 grups de 3 formigues cadascun per equilibrar la fulla i que la gota no rellisqui fulla avall. Les petites meravelles de la naturalesa no deixen de sorprendre mai. 

Aquest és el tipus de coordinació que necessitem totes les persones per avançar com a societat. "El que entén el que fa la formiga entendrà l'univers: " Facundo Cabral. Ho va dir Mahatma Gandhi: «A la Terra n'hi ha prou per  a satisfer les necessitats de tots, però no tant com per satisfer l'avarícia d'alguns» . Val la pena indagar quants som « tots» i qui són «alguns».

Faig bastanta vida natural, cada dia que vaig a l'hort de Terrassa i, aquestes coses de la naturalesa les tinc bastant assimilades. No obstant, en observar aquests miracles increïbles no hem deixen mai indiferent.  Són fets constatables només que obrís una mica els ulls, sobre tot quan observes aquells animals que tenen una estructura convivencial. 

Som nosaltres els estúpids que anem contra el sistema natural de les coses. La sabiduria de l.Univers és la autèntica veritat existent.

xatumandingu.

SOMIA

SOMIA

Millor i sempre despert,

que vagarós i adormit,

res s'aconsegueix en la vida.

Somia amb els ulls ben oberts

i lluita per aquell somni tant bonic.

Podria ser aquest un consell de valia.

Res, mai no ve de regal

i el que desitges sempre costa.

Hi ha somnis de preu mol alt

i d'altres que la vida ja t'aporta.

Malgrat, no esperis de la sort, 

que aquesta pugui ser dolenta:

Apreta per a els teus somnis d'or,

que veuràs la il·lusió satisfeta.

Pot ser es triga a arribar, però somni i coherència.

També saber si hi pots arribar.

De vegades,  pot ser una gran experiència,

però sempre t'ho hauràs de treballar.

Sigues, que ser encara és més important.

Que el tenir, doncs costa molta suor;

i de vegades, també sang.

Els somnis de tenir, no valen sovint l'esforç.

Somia en allò durador

i que et faci dolça la vida,

que les coses de valor

no es paguen amb moneda fina.  

xatumandingu.

  

ESTIC CONTENT DEL MEU FUTUR

 ESTIC CONTENT DEL MEU FUTUR

Per que, després d'haver nascut 

i de la meva branca que hem soporta,

soc a l'hora branca i no altra cosa,

de l'arbre on he crescut.

...que formo part d'un bosc inmens

on hi ha quantitat de vida,

per crear encara més vida, en essens

i una vida compartida.

Pero es que de mi

ja van neixer tres branquetes

que duen el mateix camí

i la saba que ens dona el nostre vivir.

I estic content,

per que per elles he viscut

i doncs ara, han crescut

i tenen branquillons, que estan creixent.

Estic content del meu futur.

Tots tenen empenta i son lluents

i bona saba els alimenta;

tenen la llum del coneixement

i l'estimació que avui els calenta.

Mai sabré si soc alzina o pi

i no necessito ni saber-ho,

que no soc pedra, ni metall ni ferro 

però tots ells, ja formen part de mí.

El d'aquest frondós arbre,

com ho son tots els d'aquest bosc

així que, no cal ni patir,

que seguiré en aquest viatge:

el de l'amor,

fins hi tot desprès de morir.

xatumandingu.

 

AQUESTA NIT, ÉS LLNA PLENA

 AQUESTA NIT, ÉS LLUNA PLENA

Aquesta nit, és lluna plena,

que ara surt per la carena

envoltada d'un cel blau.

Avui que t'haig de dir adeu siau, 

doncs me n'haig d'anar a la guerra.

Jo no sé si tornare;

que si mort  hem quedaré

i mai més ja no veure

aquests, els teus ulls, 

d'intens color blau.

Voldria estèssim sempre junts,

però avui un dolç petó et demanaré

i una caricia suau, suau,

que demà ja no hi seré.

Però un encàrrec vull deixar-te:

Aquesta lluna ha de mirar-te,

per que cada nit la miraré,

pensant amb tu, només amb tu

i la forma d'estimar-te.

xatumandingu.

  

TOLERANCIA

 TOLERANCIA

Una de les millos virtuts

i filla del amor de les persones,

amb seny, que és el millor truc

i és aplicable a totes les coses,

amb marge, sense esclavituts. .

Per que el tolerant no s'encaparra

i és amic de tot lo divers i universal;

és més feliç sense cap esma ni  ràbia,

ni odi, ni desitja tampoc mai cap mal.

Doncs l'intolerant no pot ser  feliç

ni se sent per desgràcia  satisfet;

sempre, sempre amb molts neguits,

i  alguns retrets, als altres, insatisfets.

No es pot dominar al gust individual,

sense causa que ho justifiqui;

no és per que jo ho digui,

si no, per evitar grans mals.

Que potser alguna altra cosa amagada:

els altres, hi son, i som tots nosaltres

tenimt dret també a la llibertat responsable

i a la impefecció, no pas desitjada..

I es cert,: que qui no tolera fracassa,

doncs l'art de viure en harmonia i pau,

és l'entesa i per no capficar-se massa.

Així que bon dia,  i adeu siau.

xatumandingu.