ORDRE DE VIDA: ETS FELIÇ?

PER A MI, EL SECRET DE LA FELICITAT, ÉS L'ACCEPTACIÓ PRIMERA I PROFUNDA DEL PROPI JO.

EN UN ANÀLISI DE L'INTERIOR DE CADA Ú, EL DEL SEU ENTORN I CIRCUMSTÀNCIES; UN ANÀLISI DESA-COMPLEXAT I LLIURE DE PREGUNTES I CRÍTIQUES, NI DEL PER QUE DE RES....

PERÒ AMB AIXÒ, QUE ES L'INGREDIENT MES IMPORTANT PER QUE ÉS EL RECONEIXEMENT DE LA PRÒPIA REALITAT INDIVIDUAL , L'ESSÈNCIA DE QUI SOM, HI HEM D'AFEGIR L'AMOR, QUE SERIA EL SEGON PAS : ESTIMAR.

ESTIMAR SIGNIFICA SER CAPAÇ DE RENUNCIAR AL BÉ PROPI EN ARES DEL BÉ COMÚ EN TOTS ELS ASPECTES. L'ESTIMAR SIGNIFICA RESPECTAR: RESPECTAR IDEES, RAONAMENTS, PERSONES, ANIMALS I COSES PER QUE CADA COSA OCUPA UN LLOC EN L'UNIVERS I EN CADA ÉSSER; NO POSADA PER NOSALTRES, SI NO PER ALGÚ MES SAVI (LA NATURALESA, PER EXEMPLE...., O DEU, PEL QUE CREU  ).

UNA PERSONA QUE NO ES RESPECTA A SI MATEIXA , NO SERÀ CAPAÇ DE RESPECTAR ALS ALTRES , TAMPOC NO POT SER FELIÇ, DONAT ALLÓ DE: TAL FARÀS, TAL TROBARÁS.

LA COSA ÉS FÀCIL: PRIMER, RECONEIXEMENT DE LA PROPIA REALITAT SENSE BUSQUEDA D'EXPLICACIÓNS NI CULPABLES.

SEGON: ESTIMAR-SE A UN, ALS ALTRES I TOT EL QUE ENS RODEJA COM A ÉSSERS HUMANS, PER QUE SENSE AIXÒ NI EXISTIRIEM.

TERCER: FRUIT D'AQUEST AMOR, RESPECTAR TOT I TOT-HOM.

FORA ODIS, RESSENTIMENTS, AMBICIONS MATERIALISTES I VENJANCES.

...PER AQUEST ORDRE I SI NO ETS FELIÇ AIXÍ, POC S'EN HA DE FALTAR.

CONEC PERSONES MALALTES I POBRES QUE SON FELISSES I CONEC GENT RICA QUE ÉS MOLT DESGRACIADA.

HI HA MALALTS RICS I POBRES, POBRES SANS, GENT AMB PROBLEMES QUE ESTAN PER SOBRE DE TOTS ELS MORTALS, GENTFELIÇ I GENT QUE S'OFEGA EN UN GOT D'AIGUA.

SABER VIURE AMB EL QUE T'HA TOCAT ÉS UN PRIMER PAS.

I NO OBLIDIS QUE MANTENIR L'ESTATUS DE FELIÇ TAMBÉ COSTA EL SEU ESFORÇ,PER AIXO DIUEN QUE DEU AJUDA SI TU MATEIX T'AJUDES. SI NO, TENS MALA PEÇA AL TELER.

XATUMANDINGU.

11 DE SETEMBRE, ENCARA NO S'HA EXPLICAT TOT O NO S'ENTÈN

11 setembre: queda molt per explicar....

ARA FA UNS TRES CENTS ANYS:
UNA GENT TREBALLADORA
AMB LA PAU I LA FEINA COM AFANY
PERTORBADA LA SEVA VIDA, ES VA TROBAR EN UN PARANY
EN ARES DE LA UNIFORMITAT D'UN ESTAT
INTRANSIGENT I VIOLENT: CONTRA EL PROGRÉS
I A FAVOR DE LA OLIGARQUIA:



En una terra avançada,
en un país de llibertat,
on la dona tenia la igualtat
i l'home la dignitat somiada,

que no agradaba al Borbó
que no volia pagar cap tassa
es va confabular la traició
de mitja Europa confosa i grassa.

I vam quedar tots sols
en una hombra sinistra
contra el Rei i els seus peons,
Espanya i França inclosa.
en una lluita desigual i funesta.

Malgrat, els va costar molt la conquesta
deixant rius de sang al pas de cada vila,
per imposar cadena presta
a una gent que volia un tipus de vida.

Finalment entraren a Barcelona
despres de registència heròica
imposant noves lleis i corona
de francesos i gent retórica.

Un decret de nova planta
els posarem com a godall
a aquest poble que canta
a la llibertat com a senyal.

I així va ser: que la massa
poguè mes que el seny
aixecant per damunt l'espasa
que a un poble traballador, encara empeny

Setembre 11, no és pas festa
si no una lluita de tres cents anys
que elscatalans duem a la testa
i que recordem air, demà i enguany.

Visca la Catalunya lliure
el que va ser
i serà algún dia,
malgrat que digui el foraster,
el borbó y qui viu en la llunyania.
que som tots catalans
i els fot molt el nostre somriure.

La nostra llengua serà senyal
i les costums nostra bandera
d'un poble que no te igual
sense ser millor que cap de la terra.

VISCA CATALUNYA LLIURE.


Seny i rauxa!!!

xatumandingu

LA MIA PÀTRIA

La mia pàtria, no és el lloc on vaig néixer.

si no el lloc on el cor reposa,

on com persona he pogut créixer

i on estimo pares, terra, fills i esposa.

..A algun amic d'aquells de bon merèixer

i el lloc on l'ànima surt d'un, ....i finalment, vola.

On avui veig joiosa la vida,

i on l'esforç, que res no es regala,

de cada pedra, per mi posada,

de cada gota, del front suada,

i de cada ferida al cor ,

que el cor em senyala.

També on cada amor,

el de cada pubilla, ben galana

que fa gran el país d'on soc;

gran la gent ciutadana,

gran el mon d'on som tots.

Vaig venir,  i vaig trobar gent abraçada;

em van dir: entra amb la ma agafada.

Símbol d'unió en una terra aimada.

La sardana: una joiosa rotllana.

I..., ara que m'adono del meu vestit,

raid de tanta lluita i suor,

tant de temps, tanta pols i tanta por,

tant camí i tanta infàmia que hem patit,

que voldria per fi, dormir en serena foscor

sense falses llums i falsos  destins.

Foscor de quietud i pau:

somnis de llibertat d'aquesta terra catalana

sense guerres ni sang vessada

i mai mes caure en aquest cau

de vilesa mal guanyada.

Mai més caure en aquesta nau

de trampa ben parada

i només, només ballant una dansa.

lluint en aquest cel blau.

i ......dansant, 

amb una bandera quatre barrada.

pel meu país,

on he rigut i he plorat tant,

que la llàgrima ja és eixugada.  

....amb els meus millors amics.

xatumandingu. 

LLENGUA VEHICULAR???

ES VEU QUE CERTES PERSONES DEL MON DE LES COMUNICACIONS I DE LA

POLÍTICA ESTAN UNA MICA DESFASSADES, AL MENYS CINC CENTS ANYS

ENRERE. 

POT SER ES PENSEN QUE AIXÓ ÉS CONSEQUÈNCIA I DRET DE

CONQUESTA, COM EN TANTES d'ALTRES COSES QUE ANEM TRAGANT PER

QUE LA GENT CATALANA NO ÉS AMIGA DE MALS ROTLLOS EN GENERAL,

 NI DESITGEM ENCETAR GUERRES.

 ESTEM EN CONTRAPOSICIÓ A LA SEVA IDEOLOGIA TOTALITÀRIA.   

A AQUESTA FORMA NOSTRA  DE PENSAR, EN DIEM TENIR "SENY".

AQUESTES POQUES PERSONES INTENTEN DIVIDIR A LA SOCIETAT CATALANA

Y CREAR DUES CATALUNYES, CREAR POLÈMICA I DIVIDIR-NOS, ESCEPTE A

L'HORA DE PAGAR IMPOSTOS, QUE PER AIXÓ SI SOM TOTS CATALANS... I 

D'AIXÒ, NI SE N'ADONEN.

I PAGUEM MÉS QUE LA RESTA D'ESPANYOLS, PER QUE CAL CONSIDERAR EL 

QUE ENS COSTA EL SISTEMA I EL POC QUE ENS RETORNA, PER QUE AIXÒ, 

HO DECIDEIXEN ELLS I NO NOSALTRES.

QUAN AL CATALÀ, EXISTEIXEN DOCUMENTS  (HOMILIES D'0RGANYÀ

 I D'ALTRES MÉS ANTICS ENCARA, ANYS 700 D.C.) ,  QUE QUAN ELS 

ÀRABS VAN ENTRAR PER GIBRALTAR, AQUI JA ES PARLAVA EL NOSTRTE IDIOMA.

AQUEST ÉS ES BASTANT MÉS ANTIC QUE EL CASTELLÀ I  ÉS MES PROPER AL LLATÍ.    

L'ALTRA TE UNA GRAN INFLUÉNCIA ÀRAB, COSA NATURAL DONADA 

LA HISTÓRIA DE 800 ANYS DE LA SEVA OCUPACIÓ, QUE GENERÀ AQUESTES 

CIRCUNSTÀNCIES.

EL POBLE CATALÀ, HA DONAT EXEMPLE DE TOLERÀNCIA I D'UNA VOLUNTAT

EXTRAORDINÀRIA PER LA INTEGRACIÓ DELS NOU VINGUTS, ON MOLTS

D'AQUESTS ES VAN CONSIDERAR LA CINQUENA COLUMNA DE L'EXERCIT

ESPANYOL DE FELIP V PRIMER  I DE LA GUERRA CIVIL, PER ASSIMILAR-NOS 

COSA QUE NO HAN POGUT I ELS PICA MOLT,

NO HO ACONSEGUIRAN MAI; -----PERSONALMENT JA VAIG VIURE EL PA

QUE SI DONAVA DONCS A LA MEVA ESCOLA ES CASTIGAVA AQUELL NEN 

QUE S'EXPRESAVA EN CATALÀ INCLÓS A LES HORES DE "RECREO". 

ELS EXEMPLES D'INTOLERÀNCIA HAN ESTAT SEMPRE DE LA BANDA

ASSIMILADORA CASTELLANA: EXPULSIÓ DELS ÀRABS I DELS JUEUS,

...I ARA VOLEN EXPULSAR-NOS A NOSALTRES SIMPLEMENT PER QUE SOM

I PARLEM DIFERENT.

PERÒ COM SEMPRE, LA TRUITA TÉ DOS COSTATS I DE VEGADES, UN D'ELLS MES

CREMAT QUE L'ALTRE, LA COSA ELS POT SORTIR BASTANT MALAMENT,

DONCS QUAN LA GENT ÀRAB, RUMANA, PAQUISATANESA, XINA RECLAMI EL

 SEU DRET A L'EDUCACIÓ EN LA SEVA LLENGUA MATERNA QUE FARAN?.   

....O JO, QUAN EM DESPLACIA EXTREMADURA O MADRID I DESITGI QUE 

ELS MEUS FILLS SIGUIN EDUCATSEN CATALÀ?

QUE FARÀN ?? ...O SERÀ TAMBÉ LA LLEI DE L'EMBUT, PER QUE EL QUE JO SÉ

ES QUE LA DISTÀNCIA ENTRE DOS PUNTS ES QUIDISTANT TANT A L'ANADA

COM A LA TORNADA,  QUE SI UNS TENEN DRETS, ELS ALTRES TAMBÉ.

CAL DIR QUE VINC DE FAMILIA MURCIANA I QUE ADMIRO I RESPECTO LA LLENGUA

DELS MEUS PARES I AVIS, PERO ESTIC A CATALUNYA I DESITJO LA PLENA INTEGRACIÓ

DELS MEUS FILLS I DELS MEUS NETS A  AQUESTA TERRA ON HE TINGUT

L'OPORTUNITAT DE TREBALLAR I VIURE DIGNAMENT, COSA QUE NO VA ESTAR

AIXÍ AL LLOC D'ON PROVENIEM,  PER AIXÒ SOM AQUÍ ELS QUE HEM VOLGUT VENIR; 

 QUEDA PROU CLAR???

D'ALTRA BANDA, MAI NO M'HE SENTIT DISCRIMINAT  PER EL MEU COGNOM, QUE

 NO ES PAS CATALÀ.

UN PAÍS QUE TE COM A BASE EL RESPECTE ENTRE LES PERSONES, ÉS UN

PAÍS IDEAL , QUE VAL LA PENA DEFENSAR.

I PER ÚLTIM, AQUI NO ES VA OBLIGAR A VENIR NINGÚ NI S'OBLIGA ENGUANY

A RENUNCIAR RES, PER QUE LA LLENGUA CASTELLANA ÉS EGEMÓNICA

A CATALUNYA I SI PRECISAMENT S'HA DE DONAR SUPORT, ÉS A LA PRÓPIA

ORIGINÀRIA, QUE TENIM DRET DE SER I PARLAR COM A CATALANS QUE SOM,

NO PAS CASTELLANS, AMB TOTS ELS RESPECTES, DONCS ÉS DIGNE

SENTIR-SE CASTELLÀ INCLÓS A CATALUNYA, SENSE OBLIGAR A LA RESTA

A PENSAR IGUAL,

CATALUNYA ÉS CATALUNYA I NO PAS ALTRA COSA; DESITGEM UN PAÍS LLIURE

ON COM ARA, NO HI HA PROBLEMA DE PARLAR O ENTENDREN'S EN ARAB,

CASTELLÀ, ANGLÉS O SOAHILI, PER QUE EL QUE IMPORTA SON LES PERSONES

I NO LES COSES.

 SI US PLAU, NO MAREGEM MÉS LA PERDIU....

SENYORS: VA HAVER EN UN TEMPS UNA CIUTAT DITA DE LES TRES CULTURES,

VIVIEN EN HARMONIA FINS QUE VA INTERVENIR QUI NO HO HAVIA DE FER I VAN

ESGUERRAR L'INVENT;     ERA LA CIUTAT DE TOLEDO.

D'ALTRA BANDA, ES VEU QUE LA CONSTITUCIÓ NOMÈS LA PODEN MODIFICAR

QUAN A ELLS ELS INTERESSA, DONCS TENIM EXEMPLES BEN CLARS I

RECENTS.

MIREU: TINC LA SENSACIÓ AQUELLA TANT DESAGRADABLE DE QUAN ES JUGA

A LES CARTES I ALGÚ DE LA PARTIDA FA TRAMPA.

I , FRANCAMENT, A AQUEST JOC NO HI DESITJO PARTICIPAR.

xatumandingu.

.

EL FUTUR

ET PLANTEJES EL FUTUR TEU I EL DE LA TEVA SANG?

Quan es deixen de banda els valors universals 

i s'adopten els nous criteris que no per moderns son millors.

 Quan els personalismes son més importants que el bé comú, 

quan s'especula i enganya en pro d'un rendiment fàcil, 

quan la butxaca és més important que la ment o el cor , 

la vida et presenta la forma d'aconseguir avui l'èxit immediat, brillant i de bon tastar....

 

Però hi haurà sempre un demà i un preu a pagar per absolutament tot, 

de vegades increïblement alt, 

que no pot subsistir en una terra ja cremada, estèril, per la cobdícia d'ahir. 

 En certa manera metafísica, tu  i jo escollim si viurem o morirem, 

tu i jo decidim que serà del planeta del futur, 

tu i jo decidim ara la fam d'avui en el mon,  

també la de de demà d'aquells i de nosaltres,  

tu i jo decidim si viurem desprès de la mort 

per desaparició de la cadena biològica dels teus descendents i els meus gens.

 

Tu i jo estem decidint avui si demà algú farà servir una bomba de neutrons

i també decidim ara mateix, l'inici d'una guerra nuclear mundial, 

per que serà mundial o no serà. Avui tot afecta a tota la Terra.

Sabem del cert qui son i en essència aquells a qui escollim per dur les coses de tots?

 Atura't i pensa que el bé es acumulatiu, però el mal ho és molt més; 

i en som uns quants milions en aquesta peixera. 

I,  quan fas bé, de vegades et tornen mal, però si fas mal, segur que et rebotarà àmpliament.

 

El bé, et pot fer feliç.... El mal, segur que no! 

 xatumandingu.

SIERRA ALTA ,1853 METRES

SIERRA ALTA 

.....LA NATURALESA, LA SEVA IMMENSITAT,

 SEMPRE OFEREIXEN LA SAPIÈNCIA; 

EL TEMPS, LA PAU, LA UNIVERSALITAT, 

A TOT AQUELL QUE ESPERA AMB PACIÈNCIA,

 EN LA VIDA, I POT SER, EN LA ETERNITAT. 

 I TU GERMÀ, NO HEM FACIS VIOLÈNCIA ,

 ATURA'T NOMÉS UN MOMENT,

...PENSA ENTRE SOMNIS DE  LLIBERTAT,

QUE SOM MOLTS LA BONA GENT, 

 QUE SI ESTIMES,  SERÀS ESTIMAT.

 RESPECTA, QUE SERÀS RESPECTAT. 

AQUESTA ÉS, LA PRINCIPAL EVIDÈNCIA

I EL PRINCIPAL MANAMENT.

CERCANT LA FELICITAT, VÉS I ESTIMA

SENSE MIRAR MASSA PRIM,

QUE SI MES NO, PATIM :

RENCORS I ODIS; PER QUI SIGUI, NO FERIM,

QUE SEMPRE SON LA GRAN ESPINA.

MAI NO TE M'ADORMIS,

SI US PLAU, SI US PLAU,

 CERCANT AMOR I PAU,

SI US PLAU, NO TE N'OBLIDIS, 

QUE LA PAU, ÉS DE COLOR BLAU.

 SIERRA DE  ALBARRACÍN 

SIERRRA ALTA  1853 METRES.

25 DE JULIOL DEL 2011 TANO, CARME,

 MIQUEL, MIQUELET, GEMMA, MARIONA,

 MARUJA, MARIÀ.

XATUMANDINGU.

NENE

NENE:

QUISIERA HABLARTE DESDE EL CORAZÓN, HOY QUE TE

DESPIDES DE NOSOTROS, DECIRTE ALGUNA COSA PARA

QUE TE LA LLEVES CONTIGO ALLÁ DONDE VAYAS:

TENGO QUE AGRADECERTE EL AMOR Y EL BUEN HACER ,

QUE HAS DADO A LA FAMILIA Y ESPECIALMENTE A MI

HERMANA, LOS DETALLES DE SENSIBILIDAD, COMO LAS

FLORES Y LOS DETALLES DE CADA DIA. TU

GENEROSIDAD PARA CON TODOS,  COMO CUANDO

DEDICASTE TU TIEMPO ESTANDO AL LADO DE TU

VECINA EN SU ENFERMEDAD, TU ESPIRITU DE TRABAJO

Y TU ALEGRIA SERIA QUE SERVIA DE GUIA A MUCHOS DE

NOSOTROS.

AQUEL EL MAS GRANDE, TE HA PUESTO EN EL ALMA

ALAS PARA LLEGAR DONDE SEA, QUIZÁ LAS ALAS DE

TUS PALOMOS, QUE HAN FORMADO ESTA PARTE

IMPORTANTE DE TU VIDA EN LA TIERRA.

NO DESEO DECIRTE ADIÓS, POR QUE SIEMPRE ESTARÁS

PRESENTE EN NUESTROS PENSAMIENTOS, Y UN DIA

SEGURO NOS VEREMOS ALLÁ DONDE ESTES.

TE QUEREMOS, JUAN.

20 DE JUNY DEL 2011

DEMOCRÀCIA??: ....ENCARA NO

Bravo muchachos. Ya me sorprendía que no acabarais saltando un día. Pero todo tiene sus ritmos, y la indignación social también. No comparto eso de democracia real “ya”, porque tardará bastante. Pero agradezco vuestra proclama de que nuestra democracia es profundamente irreal, casi sólo virtual. Quienes os critican desde sus butacas dicen que “no proponéis soluciones”, sin darse cuenta de que estáis haciendo un diagnóstico muy exacto. Y que, como pasó con el sida o con el cáncer, sólo cuando se tiene el diagnóstico podemos comenzar a buscar el remedio o la vacuna. Habéis comprendido en vuestras carnes que este capitalismo global es incompatible con la democracia y que, de seguir por él, nos encaminamos no sólo a crisis sucesivas, a niveles masivos de paro y a generaciones perdidas como la vuestra, sino a una forma de fascismo permisivo. Nuestra democracia es irreal porque no puede haber auténtica democracia política sin democracia económica y, en el campo económico, vivimos bajo la dictadura de “los mercados”. Soy de los que creen que mejorarán algo las cosas cuando gobierne el PP: pero no porque tenga un mejor programa económico (demasiado tiempo llevamos viendo que no tiene ninguno), sino porque entonces los poderes económicos aflojarán, los grifos financieros abrirán un poco la mano del crédito, y aceptarán correr algún riesgo a cambio de asegurar un gobierno perpetuo de la derecha. Luego, tras los primeros éxitos aparentes en las cifras de paro y de crecimiento, ya se encargarán de imponer sucesivos pasos hacia el desmonte del estado del bienestar: privatizaciones de la salud y demás bocados apetitosos. Y entonces será la hora del palo. Supongo que conocéis un escrito ejemplar de Julio Anguita renunciando a su pensión como ex-diputado porque “con la pensión como maestro ya se puede vivir suficientemente”. Carta que, a su tiempo, compararon algunos con los emolumentos que Aznar o Felipe González añaden a sus “modestas” pensiones de ex-presidentes. Y que a otros les mereció el comentario de que Anguita será un buen hombre “pero desfasado”. Sin percibir que diciendo eso echaban piedras a su propio tejado: porque reconocían que la honradez es algo desfasado en un sistema como el nuestro. Como lo muestra la presencia de corruptos en todas las listas y que los partidos no reaccionen eliminándolos sino pretendiendo que los otros tienen más. Como lo demuestra la obscena negativa a reformar una ley electoral que les asegura la poltrona por muy enemigos que parezcan entre sí. Como lo demuestra también el bueno de E. Abidal que, tras una experiencia en que vio la muerte de cerca, comprende que en la vida hay cosas más humanas y más importantes que el dinero y vende sus coches para dar limosnas a enfermos y hospitales; pero no se da cuenta de que de este modo no hace más que agravar la crisis porque si todos hacen lo mismo, baja la venta de coches y nuestra economía no remonta. Que nuestro sistema sólo puede funcionar malgastando; y sólo sabe producir mucho a base de repartir muy poco. Por eso vosotros habéis dicho muy bien que no sois anti-sistema sino alter-sistema. Mucho más cuando hemos visto cómo, pasado el primer terror que despertó la crisis, no se ha cumplido absolutamente nada de aquello de “refundar el capitalismo” que prometieron cuando les embargaba el pánico: ni supresión de paraísos fiscales, ni tasa Tobin… «Es que son cosas muy difíciles!». Como si no fuera más difícil aún combatir al Sida cuando estalló y ni sabíamos lo que era. Pero claro: el sida podría afectarles también a ellos. Ahí tenéis al señor DSK y al FMI que levantan un escándalo por una (supuesta o real) violación de una camarera, cuando llevan años violando poblaciones enteras de países pobres sin escándalo de nadie. Tengo suficientes años como para que estas palabras cobren cierto carácter de testamento. Permitidme pues sugerir algunos horizontes para vuestro trabajo futuro. En primer lugar, no aceptéis la palabra de nadie que no haya visto y palpado la crisis de cerca: que no conozca esos rostros tristes de niños hambrientos, ni la desesperación de las madres cuando oyen llorar de hambre al niño; que no haya visto la mirada baja del señor en paro crónico que no se atreve ni a levantar la vista porque se culpabiliza él de lo que pasa a su familia; a nadie que no haya puesto los pies con cierta asiduidad en lugares como la Mina de Barcelona, la Cañada real deMadrid y otros semejantes. En segundo lugar dos consejos del Nuevo Testamento (al que no creo que conozcáis mucho, pero eso ahora importa menos): «La raíz de todos los males es la pasión por el dinero» (1Tim 6,10): sabia constatación hecha hace veinte siglos y mucho más valiosa en la actual estructura económica. A esa observación añadía san Pablo que debéis «trabajar vuestra liberación con temor y temblor»: porque vais a tener no sólo muchos enemigos sino inevitables problemas o divisiones entre vosotros, y las típicas tentaciones de incoherencia propias de nuestra pasta humana. Pero sabéis ya que la única posible solución de nuestro mundo es lo que el mártir Ignacio Ellacuría llamaba «una civilización de la sobriedad compartida». Porque por el camino que vamos se incuba un doble terrorismo (político y ecológico) que un día acabará con nosotros. Gracias, ánimo y mucha paciencia. José Ignacio González Faus 20/05/2011

El mas allá o el mas acá.

06062011EL NAS ALLÁ, O EL MAS ACÁ

No puedo alardear de filosofo, por que no lo soy y simplemente puedo expresar mi opilnón i lo que, sinceramente en el fondo pienso o entiendo que podrian ser las cosas del más allá.

El hombre, por diferentes razones que no explico por que me extenderia mucho, i como todo el mundo haria una disertación sobre puras conjeturas, se inquieta por lo que puede haber después del portal de la muerte y también del por qué de todas las cosas......

Desearia poner un simil que ejemplarizara un razonamiento para mi , y supongo que para muchos, complejo, o no:

Poniendo una especie de medidor a cero, en función de la medida del ser humano, la relatividad de nuestro tamaño y de como entendemos el mundo y lo que nos rodea, aplicaremos medidas graduales hacia arriba y acia abajo; veremos que la frontera final de lo mas pequeño no existe, pero tampoco existe acia arriba y todo cabe dentro de cada universo, pequeño o grande. En este momento, los cientificos ya hablan de universos paralelos!!!.

Es decir, aquella persona que ha nacido en medio del mar y no ve en su vida más que mar sin costas ni tierra, desconoce su existéncia al punto de negarlas absolutamente; y estos somos nosotros, puesto que el horizonte del conocimiento actual es tan inmenso y tanto mas se amplia infinitamente quanto más investigamos, pues dicen que el tamaño de lo que se desconoce es descomunal .

No se si la palabra clave seria "inclusión": Nosotros y todo lo demás está incuido dentro del planeta Tierra, esta en el sistema solar, este dentro de la galáxia y esta, junto con millones de ellas dentro nuestro universo, del cual no han visto las "costas" los cientificos. Pero, es que según las teorias quánticas, existen otros universos y universos paralelos. ....Es una questión de tal magnitud que se escapa a la comprensión de las mas grandes eminencias, tambien hay questiones como la relatividad que han tomado fuerza y se entienden como teorias acertadas . ...incluso se ha verificado que el factor tiempo se comporta de forma irregular ......Hay cientificos acreditados que hablan de universos simultaneos, de la materia oscura...,. etc..

En este orden de cosas, cabe absolutamente todo, inclusive lo que llamamos alma, o lo que llamamos fantasmas o fenómenos paranormales. Hay fuerzas y fenomenos todavia por descubrir y de las cuales a lo mejor hemos recibido indicios o retazos..... Dentro de mi modesto entender, si todo está dentro de todo, y como el nivel superior del yó seria el "nosotros", por que no entender pués que en la muerte pasamos a un estado de consciéncia universal colectiva?? ....i como en la muerte el factor tiempo también desaparece, por que no podemos formar parte del todo absoluto sin limites: es decir, por decirlo de alguna manera, "DIOS"????. Vamos a ver: la luz afectaria un estado superior?, la matéria?, el espacio?, el tiempo?.

Creo que lo unico que afectaria a un estado superior, seria lo que definimos como amor, o algo parecido.

También, repito en mi modesta opinión, pues no deseo sentar cátredra ninguna y lo que digo és absolutamente una opinión personal. Los hombres si que hemos hecho bién algunas cosas, como influir en la multitud respecto de sus miedos y interrogantes estableciendo "verdades" relativas o a lo mejor, falsas la mayor parte de las veces, donde en principio se actuó de buena fé, pero en tanto el poder de las instituciones creció, al que no participaba de la creencia establecida, era quemado en la hoguera como hereje o bruja , o brujo.

Yo creo que para el bien de la humanidad y del planeta, de momento, hemos de crecer en el amor a los y lo que nos rodea, hacer el bién que podamos, ser conscientes de los problemas del mundo y actuar en consecuencia, compromiso personal y  colectivo. Si realmente existe Diós o lo que sea, seguro, seguro que nos tendra en cuenta, por que......no podemos hacer otra cosa.

xatumandingu.

Escolta Espanya

Vull separar-me

Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me.
No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però
això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota.
No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació,
però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi.
M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi.
És ben trist, després del que jo he fet perquè anessim millor.

Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho.
Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant
tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.

Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies.
Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar
les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que
pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.

Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills.
Tinc clar que t'hauré de passar una pensió. Cap problema. Parlem-ne i fem números.
Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu.
Amb la generositat que t'he demostrat sempre.
Que absurd!

Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera
de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit,
però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que
prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots.
Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix
a la mare de l'últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre),
perquè a més de masclista, deu ser falsa.
Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!
Adéu, Espanya!

REENVIA-HO A TOTS ELS TEUS CONTACTES!

A UNES PERSONES.

A UNES PERSONES 

AMIC, ...AMIC I PERSONA: 

ESCOLTA  LA VEU  DEL TEU COR,

 QUE QUASI NINGÚ SE N'ADONA,

 SI NO ÉS QUI ENS VEU AMB AMOR.

JO, VAIG NÈIXER D'AQUESTA MANERA 

ON NO VAIG PODER DECIDIR,

NO HEM FACIS MÉS PATIR

QUE CAP ÈSSER VIU ÉS DE PEDRA.

 QUE N'ÉS FONAMENT DE LA CONSCIENCIA, 

DEL SER, I DE L'EXISTIR....

TOTS VIVIM AMB LIMITACIÓNS,

 AQUELLS QUE LES HEM DE PATIR.

 ESTEM AQUÍ, EN AQUEST MON,

 I SOM,  COM SOM,

 SENSE RES MÉS A AFEGIR, 

ACCEPTANT LA VIDA CRUA... 

I TAMBÉ CANÇONS QUE HAN DE VENIR.. 

AQUESTA ÉS LA VERITAT MÉS NUA.

ESTAR AL COSTAT TEU I  PODER TENIR

L'ORGULL DE PODER ESCOLLIR;

 D'ÉSSER LLIURE COM TU, PER DECIDIR,

 AMB CAPACITAT I CLARIVIDÈNCIA; 

SABER-NE  DE TOT UN MUNT,

AMB EL SABER I LA MOLTA EXPERIÈNCIA

PUJANT,  MOLT I MOLT AMUNT. 

 ...ESTIC PER FORÇA EN EL CONTRAPUNT, 

PER AIXÒ, NO EM FACIS  MOFA  O  MENYSPREU, 

 NI LLÀSTIMA; ...ESTIMA'M I PUNT.

NO HEM FACIS AQUESTA INDIFERÈNCIA,

QUE SOC HUMÀ, COM TU.

 ACCEPTA'M, QUE JO T'ESTIMO,

 COM SI FOSSIS QUELCOM MEU;

 POT SER NO COM TU VOLDRIES, 

AMB LA CLAREDAT, ORDRE I COHERÈNCIA.

 ...ACCEPTA'M LA MEVA DIFERÈNCIA

 D'UN QUE NO VOL SEMBLAR UN NINO, 

DONCS ET DIC LA PURA VERITAT; 

QUE A LA MEVA MANERA, JÀ AFINO.

POC, ...O MOLT, SEGONS LA MEVA CAPACITAT

 I  LA POSSIBLE  POBRE APARENÇA.

 ESTIMA'M, QUE JO TAMBÉ T'ESTIMO.

 XATUMANDINGU.

PROU JA !!!

PROU JA

No se quina és la capacitat mesurable de la paciència de la bona gent que viu el moment sociopolític actual i que el suporta estoicament.

  Ens han dut mediàticament a una concepció de la societat basada en el materialisme salvatge i la pilleria per aconseguir l'enriquiment fàcil i personal al preu que sigui, pagant el poble, com si fos un procediment natural i del tot habitual, com si tots fóssim de la penya d'Alí Bavà i els quaranta lladres. 

...Perdonin senyors: Jo no penso d'aquesta manera; És més, ens estan ofenent per totes dues bandes: Per que creuen que som idiotes manipulables, o que som de la mateixa fusta podrida de la que estan fets vostès.

  Els principals causants de tota la porqueria que respirem avui  i que molts assumeixen també com a medi normal de desenvolupament socioeconòmic o "modus vivendi", basat en allò de "l'últim es queda al carrer", per que volen anar de triomfadors al preu que sigui, creient ofensivament que els que aguantem el sistema amb els nostres impostos ens empassem els embolics i les seves rodes de molí.

S'ha generat un clima de desconfiança i abús que no recordo s'hagi produït mai anteriorment  . 

Nosaltres volem respirar l'aire pur de la honradesa, de la lleialtat i el bon fer, per que és l'únic camí que te futur: L'altre sistema no és viable per car,  ruïnós, complicat, conflictiu, i ens afecta a tots en el dret fonamental. 

prou de pilleries a fer el país que volem tots.

 Xatumandingu.

EL MON DESPRÈS DE BIN LADEN

EL MON DESPRÈS DE BIN LADEN...

per el Marià Martínez Bragulat el dijous, 5 / maig / 2011 a les 16:38

VOLGUEM O NO, EL NOSTRE MON S'HA FET PETIT I ARA, CONTRÀRIAMENT AL QUE PASSAVA ANTIGAMENT, QUALSEVOL ESDEVENIMENT ÉS CONEGUT PER TOT-HOM QUE VOL SABER QUE PASSA. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, CADA UN D'ELLS, DONA CONEIXEMENT AL MON SEGONS EL SEU PRISMA, LES SEVES IDEOLOGIES I ELS SEUS INTERESSOS; TOT DEPÈN DEL POSICIONAMENT I DEL RESSÓ MEDIÀTIC QUE TINGUI LA NOTÍCIA.TOT ES FA BO O DOLENT SEGONS ELS QUE ENS VOLEN MANIPULAR....., QUE EN SON MOLTS.

CAL LLEGIR ENTRE LÍNIES I SABER QUE LAS VERITATS ABSOLUTES NO EXISTEIXEN, QUE CAL ANALITZAR DETINGUDAMENT TOT ALLÓ QUE ENS ARRIBA I NO QUEDAR-SE A LA SUPERFICIE NETA DE LES COSES, PER QUE HI HA MOLTS DETALLS IMPORTANTS QUE DE VEGADES NO ES DIUEN INTERESSADAMENT O ENS EN DIUEN D'ALTRES PER DECANTAR LA OPINIÓ POPULAR...

CAL VEURE PRIMER EL QUE HA FET OCCIDENT ( AMERICA I EUROPA ) A LA RESTA DEL MON, HON HEM DEIXAT UNA HISTÓRIA NEFASTA QUE HA QUEDAT COM A RETRAT PERENNE DE LA NOSTRA FORMA DE FER: EXPLOTACIÓ, ESCLAVATGE, APROPIACIÓ INDEGUDA, MENTIDA I POBRESA QUE HEM ANAT DEIXANT DARRERA DE LA COLONITZACIÓ O COLONITZACIONS. NO PODEM ESPERAR QUE ARA ENS VEGIN COM A SALVADORS DELS SEUS PROBLEMES, CONTRÀRIAMENT HEM GENERAT RESSENTIMENT Y DESCONFIANÇA, SI NO ODI , TANTMATEIX.

HEM D'ESTAR EN CONTRA DE TOTA VIOLÉNCIA; DE LA QUE GENEREM NOSALTRES TAMBÉ, ENCARA QUE NO ENS AGRADI NI SIGUI A FAVOR

DELS NOSTRES INTERESSOS. LA JUSTÍCIA ÉS JUSTÍCIA. BIN LADEN ERA UNA FIGURA DE GUERRA QUE ELS ESTATS UNITS VAN UTILITZAR PER MATAR I FER LA GUERRA A L'EXTINTA UNIÓ SOVIÈTICA EN ELS CONFLICTES D'INTERESSOS A L'AFGANISTÀN DE RUSSOS I AMERICANS. LA COSA S'ELS VA TORÇAR A AQUESTS ÙLTIMS I ES VAN CREAR UN ENEMIC, ON ELLS JA SABIEN SOBRADAMENT ELS MÈTODES QUE FEIA SERVIR, DE MANERA QUE VAN CREAR UN MONSTRE EXTERMINADOR QUE DESPRÈS NO VAN SABER CONTROLAR. (PROBABLEMENT NO S'HA PRODUIT UN JUDICI PREVI A L'ASSASSINAT, PER QUE HAGUESSIN SORTIT MOLTES COSES...).

D'ALTRA BANDA, OBAMA, ENCARA QUE TINGUI L'APROVACIÓ D'UNA MAJORIA AMERICANA, HA ACTUAT DE FORMA ILEGAL O INJUSTA CREANT UN MÀRTIR DE LA CAUSA DEL MON ISLÀMIC AL ASSESSINAR, SENSE UN JUDICI UNIVERSAL A UNA PERSONA HUMANA QUE ERA UN ASSASSÍ, PERÒ ERA UNA PERSONA . ...HEM D'ESTAR D'ACORD EN QUE POT SER QUE S'HAGI SOLUCIONAT UN PROBLEMA, PERÒ SE N'HAN CREAT MOLTS D'ALTRES I, PER DESGRÀCIA CREC QUE SORTIRÀN, PER QUE LA VIOLÈNCIA NO ENGENDRA MÉS QUE VIOLÈNCIA: AIXÒ ÉS COM UN PARTIT DE FUTBOL, ON TOTS VAN A VEURE QUI FICA MES GOLS.

HEM DE POSAR SENY I FER LES COSES AMB CLAREDAT I TANSPARÈNCIA MIRALLANT-NOS EN L'ESPERIT DE JUSTÍCIA I EQUITAT, PER QUE SI NO, APAREIXERAN NOUS BIN LADEN'S I MAI ACABAREM AMB EL MON DEL TERROR, RETORNANT LA RAÇA HUMANA A LA PREHISTÒRIA.

NO CREIEU QUE ELS HOMES I DONES D'AQUEST MON, MEREIXEN ALGUNA COSA MILLOR EN EL FUTUR?

XATUMANDINGU.

Avui faré una promesa...

AVUI FARÉ UNA PROMESA

Avui, faré una promesa....

que llenci a l'aire l'olor del jasmí.

La faré amb la boca encesa

d'amor, de passió sens fi,

com un torrent que baixa de pressa

com una font que brolla de dia i de nit.

La vull fer, per que tinc pressa.

Ja fa temps que la tinc, dins de mi.

Posaré un bocí d'amor al pla de la finestra

i una rosa roja, tallada avui, de bon matí

per si algú passant, se la fa seva

juntament amb l'amor, que surti de dins el pit.

doncs el tinc ple i brolla, com la font aquella,

per donar-lo, ...sempre, fins el fi.

Doncs vull estimar d'una especial manera;

que no se ni com ho haig d'oferir

a una dona, formosa i bella

de dins, per fora i per l'infinit,

que comparteixi per sempre, de dia i de nit.

Si que cal però, que sigui bona i sincera

i que el que cerco en la vida, ho faci tendre i senzill,

que jo també segur,  ho faré amb ella,

si vol fer, plegats aquest nostre camí.

xatumandingu.

M'AGRADARIA....

M'AGRADARIA....

M'agradaria que els humans gastessin menys en guerres i més per prevenirles. 

M'agradaria que les centrals com txernòbil i Fucushima haguessin estat construïdes amb criteris de plena seguretat.

 M'agradaria molt que no pretenguin enganyar-nos, com fan tant sovint.

 M'agradaria que la massa gris a la qual pertanyo, estigués més representada i informada.

 M'agradaria que aquesta massa gris fes sentir la seva veu                    molt més sovint. 

M'agradaria que la societat tant expectant, tant resignada digués no de tant en tant. 

M'agradaria que d'una vegada per totes reconeguessin que el poble no s'equivoca si està ben informat. 

M'agradaria que tots aquells que crden les "seves veritats universals" fossin més humils.

 M'agradaria que es reconeguessin els errors i se n'assumissin les conseqüències. 

M'agradaria que les poques veritats universals fossin conegudes per tot-hom i respectades com a primera llei. 

M'agradaria concebre la idea d'un sol planeta i una sola raça: la humana, sense nivells de separació. 

M'agradaria una sola llei : el respecte universal.  

M'agradaria que les guerres i la fam estiguessin prohibides. 

M'agradaria un mon productiu, no un mon especulatiu. 

M'agradaria viure en un mon sense violència; ni física, ni mental, ni moral,..... 

M'agradaria que els medicaments i la medicina no siguin patrimoni exclusiu dels rics. 

 

 m'agradaria un mon millor per als fills i els nets. 

 Xatumandingu.