DITES POPULARS NOSTRADES

 DITES POPULARS NOSTRADES

.......m'en deixo moltes per que no les sento, no les conec  o son xavacanes.

- Viu més el que piula que el que xiula.                      - Vive mas el que pia que el que silva.

- No hi ha cap ase calb, ni cap carbassa amb pel.      - Np hay burro calvo, ni calabaza peluda.

- Les meves veritats no son les teves,                        - Mis verdades no son las tuyas, mi las mentiras 

ni les mentides tampoc.                                                tampoco.

- Una de calç i dos de sorra, així és la vida.               - Una de cal y dos de arena, asi és la vida.

- Arribar a misses dites.                                               - Llegar amisas dichas.

- Anar amb una sabata i una espardenya.                    - Ie con un zapato y una alpargata.

- Treure foc pels queixals.                                            - Sacar fuego por las muelas.

- Combregar amb rodes de molí.                                  - Comulgar con ruedas de molino.

- Home casat, ruc espatllat.                                          - Hombre casado, burro estropeado.

- Cada casa és un mon.                                                - Cada casa es un mundo.

- Carrers mullats, calaixos eixuts.                               - Calles mojadas, cajones vacios.

- Qui té un bon nas, té un bon detràs.                         - Quien tiene una buena nariz, tiene un buen                                                                                                   detras.

-- De més verdes en maduren.                                    - De mas verdes en maduran.

- Estar  lligat de cap i peus.                                        - Estar atado de cabeza y pies.

- No es pot dir misa i fer repicar campanes.              - No se puede decir misa y hacer repicar campanas 

- Bufar i fer ampolles.                                                - Soplar y hacer botellas.

- Entre poc i massa, la mesura es passa.                    - Entre poco y demasiado, la medida se pasa.

- Aigua d'Abril, cada gota val per mil.                       - Agua de Abril, cada gota vale por mil.

- Anar de corcoll o de bòlid.                                      - Ir de cortocuello o de bólido.

- Anar a les palpentes.                                               - Ir a las palopentas.

- Arreplegar-te amb els pixats al ventre.                   - Arrecogerte con los meados en la barriga.                  

- Cagada pastoret.                                                    - Cagada pastorcito.

-Al llit si no dormen els ullets, descansen els         - En la cama si no duermen los ojitos, dscansan los    hossets                                                                       huesitos.

- Donar un aglà per fer cagar un roure.                   - Dar una bellota para hacer cagar um roble.

-La llengua no té hossos, però els trenca de            -La lengua no tiene huesos, pero los rompe de              molt grossos.                                                           muy gruesos.

- Pel maig, cada dia un raig.                                    - Para Mayo, cada dia un chorro.

- Tants caps, tants barrets.                                       - Tantas cabezas, tantos sombreros.

- De senyor i de marrà s'en ve de mena.                 - De seño i de cerdo se viene de mena. 

- El petit feix, pel camí creix.                                 - El pequeño fajo, por el camino crece. 

- Els catalans, de les pedres en fem pans.              - Los catalanes, de las piedras hacen panes.

- Gallina lloca i ous a carrera, o es mentida           - Gallina llueca y huevos a carrera, o es                            o és quimera.                                                         mentira o es quimera.

- Piano piano sa va lontano.                                   - Piano piano sa va lontano.

- Poc a poc i bona lletra.                                        - Poco a poco y buena letra.

- Menjar poc i pair bé.                                           - Comer poco y digerir bien.

- Els  estalvis esmengen les estovalles.                 . Los salvamanteles se comen los manteles.

- L'aigua spatlla els camins.                                   - El agua estropea los caminos.

- L'aigua corrent no mata la gent,                           - El agua corriente no mata a la gente,                             menys si n'hi ha molta a prop del torrent.              menos si hay mucha y cerca del  torrente.                                                                                        .

- Hi ha qui té la butxaca foradada pel diner.           - Hay quien tiene el bolsillo  roto para el dinero.

- Plou i fa sol, les bruixes es pentinen.                    - Llueve y hace sol, las brujas se peinan.

 - Plou i fa sol, les bruixes porten dol.                      - Llueve y hace sol, las brujas llevan duelo.

 - Qui te boca, s'equivoca i qui té nas es moca.       - Quien tiene boca se equivoca y quien tiene nariz                                                                                          se suena.

- Qui acostuma a matinar, mitja feina Deu l'hi fa.   - Quien acostumbra a madrugar, media faena Dios                                                                                        le hace.

- Si vols ser respectat, respecta                                - Si quieres ser respetado, respeta                           i si vols ser estimat, estima.                                          y si quieres ser amado, ama.

- Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla.    - Quien de joven no trabaja, de viejo duerme en la                                                                                         paja.

- Mica en mica s'omple la pica.                                 - De poco a poco se llena el lavadero.

- Si cada dia fas una cosa, al cap de l'any                  - Si haces una cosa cada dia, al cavo del año               n'hauràs fet 365.                                                         habrás hecho 365. 

- No facis el burro, que la palla va cara.                     - No hagas el asno, que la paja va cara.

- De desagraïts el mon n'és plé.                                    - De desagradecidos el mundo está lleno.

- Sempre plou sobre mullat i mai amunt.                     - Siempre llueve sobre nojado y nunca acia arriba.

. Mai plou a gust de tot-hom.                                       - Nunca llueve a gusto de todo el mundo.

- El camí. es fa caminant.                                             - El camino se hace caminando.

-  No per correr molt, s'arriba més aviat.                      - No por correr mucho se llega mas temprano.

- Més val arribar tard que mai.                                     - Mas vale llegar tarde que nunca.

- Un camí. Quina cosa més curta de dir;                       - Un camino. Que cosa mas corta de decir;               Quina cosa més llarga de seguir.                                    Que cosa mas larga de seguir.                                                                                   

- El mar, quan més té, més brama.                                - El mar, cuanto mas tiene mas brama.

- L'home borratxo i vi al celler, no pot ser.                   - El hobre borracho y vino en la bodega no                                                                                                     puede ser.

- Tal faràs, tal trobaràs.                                                 - Tal harás, tal encontrarás.

- Si els dolents volèssin, no veuriem mai el sol.          - Si los malos volaran, no veriamos nunca el sol. 

- T'has de guanyar les garrofes. Ni suplicar-les,          - Te tienes que ganar las algarrobas. Ni                     ni robar-les.                                                                  suplicarlas, ni robarlas

- Qui fuma i beu, poc li queda d'estar d'en peus.           - Quien fuma i beve, poco le queda de estar de                                                                                              pie.

- Qui no paga el que deu, perd el crèdit,                        - Quien no  paga lo que debe, pierde el crédito,      la confiança, l'honor i s'ha d'amagar de tot Deu.          confianza y honor, escondiendose de todo                                                                                                    Dios.

- A la taula i al llit, al primer crit.                                   - A la mesa y a la cama, al primer grito.

- Qui t'estma, a voltes et farà plorar i qui no,                  - Quien te ama a veces te hará llorar i quien           et farà riure.                                                                     no, te hará reir.

- Ves amb compte, que la paret t'escolta.                        - Cuidado que la pared escucha

- Vigila amb qui et parla malament dels altres,               - Vigila con quien te habla mal de otros                 doncs pot ser que ho faci de tu.                                       pues puede ser que lo haga de tí. 

- Diguem amb qui vas i et dirè qui ets.                            - Dime con quien vas i te diré quien eres.

- Sovint, les rialles es tornen ploralles.                            - Frecuentemente, las risas se tornan llantos.

- No es pot matar tot alló que és gras.                              - No se poede matar todo aquello que está                                                                                                      gordo.

- Hi ha qui té arrancada de caball i parada de burro.        - Hay quien tiene arrancada de caballo y                                                                                                         parada de asno.

- Hi ha més tips al cementiri, que morts de gana.             - Hay mas hartos en el cementerio que                                                                                                           muertos de hambre.

- Als sants i a la canalla, no prometis si no compleixis.    - A los santos y a los niños no prometas si no                                                                                                 puedes cumplir.

- Salut i força al canut.                                                        - Salud y fuerza al canuto.

- Per Nadal, cada ovella al seu corral.                                 - Por navidad, cada oveja a su corral.

- Aquest, solet es porta l'oli.                                                - Este, solito lleva su aceite.

- Si no vols pols, no vagis a l'era.                                        - Si no queres polvo, no vayas a la era.

- Si  vols peix, t'hauràs de mullar.                                       - Si quieres pescado, te  tendrás que mojar.

- De Vegades, t'has de mullar sense agafar peix.                 - A veces te tendrás que mojar sin coger                                                                                                          pescado

- No facis cas dels cants de sirena,                                      - No hagas caso de los cantos de sirena             per que perdràs el vaixell.                                                   por que perderás el barco.

- No pactis amb el dimoni, si no vols anar a l'infern.          - No pactes con el diablo,si no quieres ir al                                                                                                    infierno.

- N'hi ha per llogar-hi  cadires.                                            - Hay para alquilar sillas.

- Cada terra fa sa guerra i cada poble, ses costums.             - Cada tierra hace su guerra y cada pueblo,                                                                                                     sus costumbres.

- De fora vingueren i de casa ens tragueren.                        - De afuera vinieron y de casa nos sacaron.

- Qui no te cap, ha de tenir camea.                                       - Quien no tiene cabeza ha de tener piernas.

 La sabiduria popular en ens diu  com és la gent d'un país  i tots el paisos valen la pena. La diferència fá la riquesa, per que si no, tot seria gris, amorf i monòton .  Visca la diversitat.

 .......un altra dia, més ! i perdoneu si hi ha alguna errada.

xatumandingu.

MELMELADA DE MANDARINES AMARGANTS

 MELMELADA DE MANDARINES  AMARGANTS O NORMALS  O DE TARONGES

La melmelada de  taronja  amarga és una delícia clàssica amb un equilibri perfecte entre dolçor i amargor. La reina d'Anglaterra esmorsava cada dia d'aquest producte i es feia enviar les taronges del costat del Guadalquivir, a Sevilla.

Aquí tens la recepta tradicional amb les proporcions adequades:

Ingredients (per a uns 6-7 pots de 250 ml)

• 1 kg de taronges amargues
• 2 litres d’aigua
• 1,5 kg de sucre (la quantitat pot variar segons el punt de dolçor desitjat)
• El suc d’1 llimona (ajuda a la conservació i equilibra el sabor)

Passos a seguir

1. Preparació de les taronges

   • Renta bé les taronges i la llimona.
   • Pela les taronges intentant treure només la part taronja de la pell (sense la part blanca).
   • Talla aquestes pells en tires molt fines.
   • Parteix les taronges per la meitat, treu-ne les llavors i reserva-les (són riques en pectina, que espessirà la melmelada).
   • Trosseja la polpa i posa-la en una olla gran juntament amb les tires de pell.

2. Extracció de la pectina

   • Posa les llavors en una gasa o un filtre de te i submergeix-les en l’olla.
   • Afegeix els 2 litres d’aigua i deixa-ho reposar tota la nit. Això ajudarà a extreure la pectina natural.

3. Cocció inicial

   • L’endemà, posa l’olla al foc i deixa coure a foc suau durant unes 2 hores, fins que les pells estiguin molt toves i el líquid s’hagi reduït a la meitat.

4. Afegir el sucre i espessir

   • Retira les llavors i afegeix el sucre i el suc de llimona.
   • Remena bé i cou a foc mitjà-alt, sense deixar de remenar, durant uns 40-50 minuts o fins que tingui textura de melmelada.

5. Prova del punt de cocció

   • Posa una culleradeta de melmelada en un plat fred i passa-hi el dit. Si la melmelada fa una arruga i no s’escampa, ja està llesta. Si encara està líquida, cou-la una mica més.

6. Envasat i conservació

   • Omple pots de vidre esterilitzats amb la melmelada encara calenta.
   • Tanca’ls bé i gira’ls cap per avall fins que es refredin per fer el buit. Així es conservarà durant mesos.

💡 Consells:

• Si t’agrada menys amarga, pots escaldar les pells abans d’afegir-les a l’olla.
• Pots afegir un rajolí de whisky o Grand Marnier per donar-li un toc especial.

Bon profit! 🍊😊

xatumandingu.

I, QUAN DE JOVE NO ES TREBALLA...

 I, QUAN  DE JOVE NO ES TREBALLA...

De vell es dorm a la palla.

Siguis ric,

o siguis pobre,

no et passis d'eixerit,

per que t'hauràs de moure.

Que res no et duran a casa 

si no et mous tu primer,

per fer salut i butxaca 

que contingui algún diner.

Tampoc,

res no dura per sempre.

Després de la tramuntana bé el xaloc,

humit del setembre.

 Posa-hi bona voluntat

i mai no n'hi ha bé prou, 

doncs res no es remou

si no hi ha un bon forat,

que sigui ple, si us plau.

xatumandingu.  

xatumandingu.

NO HO ENTENDRÈ MAI

 NO HO ENTENDRÈ MAI

ELS LLEPAFILS

 ELS LLEPAFILS

...Aquells que no han bufat mai cullera calenta

i ara es fan els fins.

Aquell que es pixa al llit i diu que sua

o febreja, però mou la cua.

Correu, correu minyons,

que el burro està malalt,

Té mal a la poteta

i la panxa li fa mal.

No pot menjar civada

si no pinyons pelats.

No pot dormir a l'estable,

si no en coixins daurats.

Sopetes calentetes,

que així ens té amoïnats.

Adaptació d'una popular catalana

xatumandingu.

ELS NOMS DEL MEU RECORD ESTIMAT

 ELS NOMS DEL MEU RECORD ESTIMAT

L'AVI MARIANO BRRAGULAT CAMPMANY.  Va morir jove, del que avui es diu un ictus i abans un atac de feridura,  quan la meva mare era quasi una nena (....al voltant dels 14 anya) . Vivien en una torre a Sarrià, amb un gran pati on tenien el recanvi dels fanals a gas dels carrers de Barcelona. Ell tenia un càrrec molt important en una empresa francesa (LEBON I CIA. ), concessionària d'aquest nou servei públic  de l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona va ser la primera ciutat de la península Ibèrica a tenir il·luminació amb fanals de gas als seus carrers. El primer enllumenat públic amb gas es va instal·lar el 1842 al Pla de Palau, una zona important de la ciutat en aquell moment. Això va marcar un gran avanç tecnològic i urbà, ja que permetia una millor visibilitat nocturna i més seguretat als carrers. Es deia que es podia llegir el diari per la nit al carrer.....

LA YAYA CONXA GORCHS BOSC. Era la seva esposa i la mare de la Inma (la meva mare) i altres germans que ja dieé. Com era costum en aquell temps, al no existir maquinària doméstica tot es feia a mà. Ella dirigia la casa i el personal necessari en una torre tant gran a Sarrià, que duien uniforme, còfia i davantal blanc . Quan es va fer velleta va venir a viure a casa nostra (una casa humil ), fins que va morir  

Van tenir cinc fulls:

Mario, que va haver de fujir a València per la Guerra i treballava a La Pirelli. La seva dona també es deia Conxa i un fill que també es diu Mario.

Marian, Havia fet de miner i estava afectat dels pulmons. Casat amb la Genoveva i vivien en els grups Montserrat de Terrassa. Van tenir dos fills: Filomena i Rafel.

Josefina, casada amb Feliu Planella (xofer) i ella treballava de taquillera al Zoològic de Barcelona. Van tenir un fill que es deia Josep Maria (...el de les espècies ) També va treballar a la Pirelli, que el va colocar el tiet Mario.

La meva marona la Inmaculada Concepció (La Inma que deia el papa ), que em va tenir a mi i a la Rita . Va ser taquillera del Metro de Barcelona . Una dona molt valenta i amant de la vida, dels animalets i de les persones. Generosa,  molt treballadora, del Barça i catalanista .  ....sempre et tinc present mama.

La Julieta, que es va casar amb el tiet Lluis Cayuela. Ella també va treballar de taquillera en el Zoològic i van terir cinc fills : La Juli, la Montse, la Isabel, la Nuri i el Manel.

L'AVI ANGEL MARTÍNEZ YEPES. Era natural de Lorca i era mestre nacional ja en temps de la repíblica. Quan va aprovar les oposicions va exercir a Sitges, on va coneixer la yaya Rita i allà es van casar, després , com era interí no tenia plaça ficsa i amb la seva esposa va fer de mestre a Àlava, Bespén, Ogassa (on també el van fer jutge de pau ), Bonastre en temps de la guerra civil, Sabadell (La Creu de Barberà, on va ser la primera escola del barri, que llavors es deia Can Centenar per que només hi havia un centenar de cases ), i a Eivissa posteriormentr. L'escola de la Creu, que llavors pertanyia a l'Ajuntament de Santa Maria de Barberà. El primer local-escola era a on avui es la Pastisseria la Palma i la segona escola va estar situada al carrer de La Paloma doncs era més gran i tenia pati .  Allà hi havia un gos que es deia Moreno i que jugava amb la canalla. L'avi Àngel escribia molt i feia quatre o cinc tipus de lletra, tot amb ploma i tinta i venia molta gent a visitar-lo quan es va jubilar. Encara guardo alguns dels escrits. Quan es va jubilar li fascinava el mon de la radio i anava als encants de Barcelna a comprar radios per reparar i de dos, en feia una, que de vegades funcionava i d'altres només feia soroll...Tots els diumenges anàvem pel matí a veure als avis i ell ens donava una pesseta a cada ú.

En una festa major de Bonastre, un home ja gran se'm va acostar i hem va dir que al meu avi el poble hagués de fer-li un monumen per les seves actuacións de pau en aquells temps de conflictes i revoltes. A casa dels avis, molts diumenges es reunia tota la família per dinar amb la caça que duien els meus tiets i la yaya feia bons dinars i després es passaven tota la tarda jugant al dòminò amb l'avi, germans i cunyats, mentre la canalla jugava a la eixida o escoltavem el só de les películes del Cine Avenida del costat mateix de la seva casa.

LA YAYA RITA BASSA SOLER. Era molt religiosa i sempre anava a missa als franciscants; Jo l'havia acompanyat moltes vegades. Era modista a tots els llocs on anava l'avi Angel, per que no els arribava la paga d'ell. Era estalviadora, doncs eren altres temps i van viure una guerra amb molts conflictes i penúries. Cuinaven amb carbó en una cuina de ferro i forn que es deuen "cuina econòmica", però no existia cap electrodomèstic. A sobre del cobert del safareig era plé de nius d'orenetes i al costat de la porta de la eixida hi tenia una màquina de cosir marca "Singer". També recordo aquella taula de fusta blanquejada per el lleixiu i les betes de la fusta descastada i el forat del seu calaix dels coberts.

Van tenir sis fills:

Antonia (tieta Antonyita ), que era la meva padrina i fins que jo ja era casat i tot, encara hem feia la Mona de Pàscua amb els seus quatre ous dusos. Va ser la única que es va quedar a viure per sempre a Bonastre, per que es va casar amb el tiet Blai Sanabra   Van tenir tres fills: En Josep, Maria Dolors i la Elena. Recordo haver trepitjat el raïm en el cup agafats d'una corda i aquelles botes inmenses del celler. També recordo d'anar a la vinya amb el tiet Blai amb carro i el cavall. Aprofito per donar-vos les gràcies per tenir allà tants anys el cotxe del papa.

Joan Antonio (El meu estimat pare), casat amb la Inma Bragulat Gorchs (la meva mama que mai oblidaré), i van tenir dos fills: La Rita i jo que soc mes vell (... el Marianet).

Marina, que es va casar amb Carles Dacs (...La primera vegada que el vaig conèixer, treballava de cambrer en un bar de la Plaça Universitat de Barcelona i era molt aficionat a la caçera). Van tenir una filla que es diu Elsa i un nen que es va morir de petitet al que li van posar el nom fr l'avi Àngel. Vivien en un primer pis  prop de la dita plaça Universitat.

Elena, que tenia una parada de pollastres a La Boqueria. Es va casar amb Josep Canalís, que era comentarista de Boxa en el Mundo Deportivo i vivien en El Poble Sec, prop del Paralel i van tenir una filla que es diu Pilar.

Amparo, que vivia a Sabadell, en front del que avui s'en diu La Clínica de l'Aliança de Sabadell. Es va casar amb en Fèlix Zaragoza, que crec que era encarregat dels telers de Cal Molins. Eren els tiets i cosinns que teniem més relació. La tieta Amparo va morir massa jove. Van tenir dues filles i un fill: Angels, Conxa i Carles . En Carles va néixer el mateix dia que va morir l'avi Angel, però a la tieta no se l'hi va dir res donades les circumstàncies   Era la tieta amb qui sempre vam tenir més relació, també amb les seves filles, amb el seu avi Josep i l'àvia Conxa. Després de morir Quan va morir l'avi Àngel, la iaia Rita es va anar a viure a casa de la tieta Amparo fins que es va morir .  La tieta també l'hi va fer el vestit de núvia de la meva germana Rita.

Francesc. En la nostra família erem molt donats a posar diminutius als noms i per tant al tiet l'hi dèiem "Paquito". Era el més jove i es va casar amb la Rosario que era de Cantàbria (Santander) i no van tenir fills. Ell era manyà fresador. Va representar als seus germans en tot aquell assumpte de Sitges (el Fondo d'en Girona (Quint-Mar)). 

xatumandingu.  

 

FELICITAT

 FELICITAT

Si hi ha salut.....,

la felicitat no arriba,

 quan aconseguim allò que desitgem,

si no quan gaudim d'allò que ja tenim.

L'ànsia demesurada d'un desig,

segur que es torna patiment.

Passar-ho bé i tenir de tot,

no és ser feliç.

Feliç és aquell que no necessita res,

per que té tot el que necessita. 

En general, més val riure que no plorar,

però es pot plorar de felicitat 

i riure en la desgràcia i en la trista soledat,

per que la vida té cops amagats,

tant en l'abundància,

com en les necessitats.

Sigues feliç!

xatumandingu.

FASCINANT EVOLUCIÓ I SIMBIOSSI GLOBAL

 FASCINANT EVOLUCIÓ I SIMBIOSSI GLOBAL

És fascinant el tema, oi? L’evolució és un procés cec, guiat per la selecció natural, però quan observem aquests mecanismes amb una precisió gairebé quirúrgica, sembla com si hi hagués una intel·ligència subjacent. La simbiosi entre una flor i una abella no és fruit d’un disseny conscient, sinó de milions d’anys d’adaptacions progressives. Però, la "finura" amb què s’ha anat ajustant tot plegat, des de la forma dels pètals fins a la longitud de la trompa de l’abella, és d’una precisió que costa de pair.

Potser la clau està en la immensitat del temps: quan tens milions d’anys per fer petits ajustos que en principì son alteracions genètiques, les imperfeccions es van polint fins a arribar a aquesta bellesa funcional que ens sembla màgica. Però, fins i tot sabent-ho, la meravella continua intacta. És com si la natura no només busqués eficàcia, sinó també harmonia.

És normal que costi trobar els arguments definitius, perquè el que estem tocant aquí és gairebé filosòfic. Però podem intentar desmuntar-ho peça a peça.

Un bon punt de partida és entendre que l’evolució no "pensa" ni "preveu" res, sinó que el que funciona es manté i el que no, desapareix. Les flors que, per pura variabilitat genètica, produïen un color més atractiu o un nèctar més ric atreient  més abelles i es reproduïen millor, amb el temps, aquestes característiques es van fixant genèticament en el temps. L’abella, al seu torn, també es va adaptant a aprofitar milllor el nèctar i pol·linitzar de manera més eficient, sense saber quw ho fa. Si ho fa millor l'eixam i si ella prospera i el seus descendents també és garantia de futur. Ës una cadena de  millora constant a cada volta.

Si vols convèncer algú d’aquests mecanismes, podries fer servir un exemple senzill de selecció artificial:         Els gossos són un bon cas: en només uns pocs milers d’anys, els humans hem modelat centenars de races a partir del llop  amb característiques ben dlverses. Ara imagina aquest procés durant milions i millons d’anys, amb la naturalesa fent la selecció en lloc de nosaltres. El resultat són relacions tan precises com la d’una flor i una abella.

Una altra idea poderosa és la que es coneix com l’enginyeria del caos: quan un procés es repeteix infinitat de vegades i les imperfeccions es descarten, el resultat final sembla fet a mida. Però en realitat és el resultat de petits ajustos acumulats. Com quan l’aigua, amb el temps, excava un riu que sembla gairebé dissenyat.

Potser el que ens costa d’acceptar no és l’evolució en si, sinó la seva capacitat de produir tanta bellesa i precisió sense una ment planificadora darrera. Però això, lluny de restar-li grandesa, la fa encara més extraordinària i fascinant. No trobes? 😊.

ASSAIG - ERROR.  .....i aquí estem.

xatumandingu.

EL GENERAL HIVERN

 EL GENERAL HIVERN

....El general hivern no vol deixat de manar, 

sabent del cert que té la guerra perduda,

 es vesteix de blanc pur i no de púrpura,

per semblar bonic i inofensiu....., com el mar,

que també enganya, però no en el color, 

si no amb la fredor.

I be el Marçot, 

el que mates la velleta a la vora del foc

 i a la jove, si pots. 

Del Febrer en no t.en dic res,

per que el fred encara hem té pres. 

Abraçades i petons,

 els que caben en camions,

que l'amor també escalfa, 

i molt abrigatdets  encara

per tots els mlnyons de la nostra contrada.

xatumandingu.