PERUC, O PERUGA

 PERUC, O PERUGA...

Que peruc és el cargol

i també ho és la tortuga.

L'una s'amaga del fred i del sol

i l'altre només surt amb la pluja.

No siguis cuc, tortuga o cargol.

La natura en la seva immensitat

crea covards i també valents.

Alguns, s'amaguen en qualsevol forat

i d'altres només son prudents;

d'altres, son agosarats.    

...En aquesta gran diversitat,

la de ser covard o envalentonat

tant se val home petit o gran;

tant se val home com dona  

i s'hi troben totes les persones.

Algunes tenim pors ancestrals,

que ens venen amb la pròpia história.

Doncs, us haig de dir una cosa:

que la por no seveix per a res.

Només cal aplicar la lógica,

tenint els ulls i l'enteniment ben oberts.

Analitzant ben bé el cas i la resposta

que la por és un sentiment 

que ha de gobernar el nostre pensament. 

Sigues feliç, sense pors,

però siguis prudent.

Amen.

xatumandingu.  

SINO FOS PEL SI NO FOS

 SI NO FOS PEL SI NO FOS...

En castellà:

Si no fuera por lo que fuese, 

no seria que te lo dijese

i anar una mica més enllà;

si no s'entén, se m'entendiese.

Doncs soc així del néixer

i no puc ara, pas de canviar.

Seguiré el camí del freixe

fins el dia de l'acabar.  

Pot ser et diria que t'estimo,

però a lo millor no l'endevino,

en un garbuix de sentiments, 

per que avui podrien ser mals vents, 

no pas, per tu i per mi, massa bons moments,

i et tornaria a dir que t'estimo...

Pot ser ho deixaré per demà,

que demà serà un altre dia

i tu, segurament també hi seràs,

sigui com sigui i segons ens aniria.

Que una cosa és la paraula 

i altra, el que faràs.

Doncs a lo pitjor ja no compartim taula,

ni llit, on reposaràs;

cosa que jo no voldria.

Voldria seguir la teva estela,

però no sé si voldràs.

Digues-me si us plau,

si tu seguiries tambe la meva, 

doncs, amb el cor fer-te voldria un palau;

si no, segur que sense voler, hem derrotaràs.

Que no és aquesta una lluita vaga i perduda 

que ganes hi son de cercar un bon rebost

per una vida llarga i fecunda,

per tu i amb tu, amb mi, dins aquell nostre bosc.

Fins demà, que t'ho tornaré a dir !

xatumandingu.

   

  

TAL FARÀS, TAL TROBARÀS

 TAL FARÀS, TAL TROBARÀS

De molt antic, hi havia una masia  que va fundar un home ja vell i on hi vivia la seva família.

Per la seva edat avançada, malgrat havia treballat molt per el benestar dels seus, jà li tremolaven les mans i s'havia d'ajudar amb un bastó per aixecar-se de la cadira i caminar.

...era el principi del fi.

Quan arribava l'hora de dinar o de qualsevol àpat, el feien sortir al portal, o a la cuina de la casa a l'hivern  i, en una petita tauleta li servien el menjar en un plat, coberts i got de fusta, mentre la resta ho feien en el gran menjador de la casa.

Un dia el petit de la casa, el seu net traginava amb un tros de fusta i un ganivet tot el matí. En adonar-se'n el seu pare, fill de l'avi, li va preguntar:

- Que tragines tanta estona  Manelet?

- ....estic fent un plat de fusta i un got per quan tu siguis vell, com l'avi Joan pare.

Conte contat, doncs ja s'acabat.

xatumandingu.

ESCRIU

 ESCRIU

Amb fermesa

i en el que creus

de com veus la vida;

Amb els altres, respecta

i també amb els teus,

que aquesta contesa

és de tots, també dels Deus.

Escriu,

Per que ha de quedar,

clar i amb bona tinta,

del teu comú pensar,

de la riquesa d'aquell moment,

en que no vas  poder parlar,

doncs se'n va sovint de la ment

en la persona més llesta.

Escriu,

Que quedi per sempre el teu tarannà

i per les noves generacions.

Pot ser algú dirà:

Hem vaig equivocar;

Doncs, de savis és rectificar.

Escriu,

Que demà o més enllà

veuràs si et canvia la vida,

o algú que estimes o vas estimar

segur, que el garbuix tot oblida,

amb amor també t'ho dirà.

Escriu 

Que les paraules se les emporta el vent,

per que pesen massa poc,

com les fulles de la tardor.

Mortes queden en el bosc

i van tenir el seu dissortat moment.

Escriu per un mon millor.

Escriu per l'amor.

Escriu per els que estimes.

Escriu per tu amb lletres d'or.

Jo, avui no vull que m'oblides.

xatumandingu.160523 

    

    

HEM SORPRÉN

 HEM SORPRÉN

Molt del que veig

molt del que no entenc 

molt del que llegeixo

i molt del que avui, malgrat escolto,

per que, sincerament hem sorprén

i ni m'agrada ni ho soporto.

...una pressa que vol ser inmediata

i el neguit de molta mentida

i només importa la butxaca

mentre la vida pròpia, i arreu s'escapa 

de la felicitat plena i compartida.

La felicitat, ha de ser cosa de trobar,

per que és diferent de passar-ho bé

i no son valors junts, a tocar

per que tot costa un esforç, també,

que en fer-ho no t'has ni d'esforçar   

L'esforç d'assumir els valors fonamentals

que han perdut avui la seva vigència,

malgrat guanyen una forta presència

allò tant vuit i superficial.

Una pena profunda de la humana essència. 

No es guanya l'existir de la vida 

tota plena de bellesa, coherència i  sentit

amb lo material, que ens convida

a només i simplement, haver existit.

Cal ser crític d'allò que no funciona

o té tendència a la estupidesa, o cap al mal

i cal ser cabal sense gens patir:

Ens diuen ara de la intel·ligència artificial,

que tindrà consciència d'existir.

Ni la matèria inert, ni l'energia no la té,

que només son dades emmagatzemades,

ara, en màquines molt sofisticades.

La consciència la tens tu que ets vida,

 i la tinc jo també.

..La consciència:

ho entens ara bé?.

xatumndingu.   

      

EL DIA DEL TREBALL, O DEL TREBALLADOR

 EL DIA DEL TREBALL, O DEL TREBALLADOR I LA TREBALLADORA.

Avui, ja fa molts anys 

hi va haver gent que va morir;

primer a Rússia, després a Estats Units

per la dignitat dels treballadors

que mantenien el progrés

des de sempre i en tota civilització;

....que no és una festa més.

Honor i glória a aquelles companyes i companys,

que van patir tanta represió:

i màrtirs de la humanitat,

que sense ells avui serien els mateixos planys

i res no ens hauria canviat.

En pau, però ni oblit ni perdo.

No ens deixem portar per la inmediatesa,

ni per la burda simplicitat 

si no per la noble veritat, 

per que la festa, és festa,

però el sentit de les coses

sempre, sempre, ha d'haver quedat,

si no, aniríem llavors a les fosques.

xatumandingu.