EL FOC DE MATARRODONA

 

El foc de Matarrodona.

Erem  a mitjans dels anys seixanta....

La Quima, amb el seu burret i les sàrries plenes de cansalada, travessava els cingles cap a Rellinars. Allà, també feia la compra de lo més indispensàble per la família, doncs tenia dues hores de camí fins la masia. A més aquella santa senyora era coixa i sort en tenia d'aquell burret tant bó.

 Coneixia cada corriol com si fos una arruga de la seva mà, i quan arribava al poble, la gent ja l’esperava: sempre duia aquell somriure cansat, la roba gastada i l’aroma de llenya que s’enganxava als cabells. El seu fill, pastor d’ovelles, rondava pels vessants, cuidant el ramat amb una veu que es confonia amb el ressò de la muntanya.

La llar de foc era el cor de pedra i brasa, envoltat de bancs de fusta   i el seu caliu. Aquell vespre, un temporal de pluja i ventisca ens va sorprendre enmig del bosc. Amarats i tremolosos, vam trucar a la porta de la masia. La Quima ens va acollir com si fóssim de casa seva: roba molt antiga i polsòssa, preò seca, un plat senzill i un lloc al voltant del foc. El tiratge s’enfilava per les cambres de dalt, i allà on vam dormir  pñ+acidamen. El terra era cobert de fulles de blat de moro seques. Hi vam fer matalàs, compartint nit amb els ratolins, com si també fossin hostes habituals....., Amb tot, una de les nits que m'han quedat  en el bon record.

Però la casa guardava i guarda encara secrets, històries més antigues que els nostres somnis de joventut. Es deia que, quan l’exèrcit de Napoleó es retirava d’aquelles contrades, els soldats havien amagat la paga de la tropa entre els cingles i coves propers. Una caixa de monedes, potser d’or, potser només de coure, enterrada amb presses sota la mirada del bosc. Alguns juraven que era a tocar del Setrill, altres a l’avenc, i altres, que dormia sota les mateixes lloses de la masia.

Aquella nit, estirats damunt les fulles i escoltant el crepitar de la fusta, ens semblava sentir les passes d’aquells soldats fantasmes, fugint, enterrant a corre-cuita els seus tresors. La muntanya respirava amb nosaltres, i en el silenci entre vent i pluja, era com si la història, la llegenda i la vida quotidiana de la Quima fossin una sola cosa.

I potser encara ho són. Perquè quan penso en Matarrodona, no hi veig només ruïnes i pedres. Hi veig el foc que ens va escalfar, els ulls de la dona forta que hi vivia, i les ombres dels qui, fa segles, hi van deixar secrets que la muntanya mai no ha volgut confessar.

xarumandingu. 3108025

TRES PJNTS, QUE SON QUATRE

 TRES PJNTS, QUE SON QUATRE

Ja hauràs notat que em preocupen punts importants....

No desitjo sentar cap càtedra ni reconeixement, per que pertanyo al comú dels humans, si no plantar la llavor d'un futur viable, especialment per als meus descendents, per que a aquestes alçades de la meva vida, no crec que hi sigui present. Un altre punt, és la presència del mnostre idioma a les xarxes i en la normalitat, doncs hi ha forces contràries a aquesta llèngua, incomprensiblement.

1. Un futur humà viable i pacífic,  defensar la vida, la pau i el progrés col·lectiu.

2. La naturalesa com a base universal,  respectar-la i entendre-la com el gran fil conductor del tot plegat, doncs sense ella els humans farem la mort del poll..

3. La plenitud i la transmissió : viure amb sentit comú, compartir i deixar  un llegat de coherència.

4. La llengua: LA COMUNICACIÓ, una culura, concepte, creença o sentiment precisen de la intercomunicació com a eina d'identitat i normalitat, malgrat les forces que en volen reduir la seva presència.,Escriure i parlar, és ja un petit acte de concòrdia i de futur, per que tot té el dret d'existir si no és maligne.

Una llavor per al futur universal:

Partint del respecte a tot i tothom, excepte a la malignitat.
Una llavor que parli de la pau i del progrés col·lectiu, de l’amor i de la nostra responsabilitat, amb els qui vindran després de nosaltres; La continuitat de l'espècie humana, que avui perilla, j  amb ella els nostres gens. Si no, ens espera la vuidor més absoluta.
Una llavor que recordi que la plenitud només existeix si és compartida i té continuitat, viure amb dignitat i honor.
No és glòria ni reconeixement el que cerquem, sinó la confiança que el demà pugui ser millor, perquè avui hem sabut plantar el futur .

xatumandingu. 0109025

xatumandingu.

PRIMERA CANÇÓ-PREGÀRIA ESCRITA EN CATALÀ

 PRIMERA CANÇÓ-PREGÀRIA ESCRITA EN CATALÀ-OCCITÀ

La Cançó de Santa Fe, escrita fa mil anys (1190-1200), s’ha conservat fins ara.

Aquesta llengua antiga catalana era parlada molt anteriorment en aquestes terres avans de ser escrita, però en aquells temps del text, una mica abans de les "Homilíes d'Organyà",  encara a mitja península es parlava el àrab, doncs s'hi van estar uns vuit-cents anys...., fins el 1492,  en que van ser expulsats totalment, i les terrer van ser repoblades per gent de parla castemllana, antiga també. A Catalunya, malgrat, es  va conservar l'arrel llatina, escepte algunes paraules d'origen árab, en plé ús avui en dia.

---

 Cançó de Santa Fe

Català antic (s. XI-XII)	Català actual (adaptació)
Sia laudada Santa Fe gloriosa,	Sigueu lloada, Santa Fe gloriosa,
que és a Déu honorosa.	car sou honrada per Déu.
Pregatz per nos, peccadors,	Pregueu per nosaltres, pecadors,
vos, que sots nostra defensora.	vós, que sou la nostra defensora.
Vos, que en lo segle vencets dolor,	Vós, que en aquest món vencéreu el dolor,
e vencets lo mal temptador,	i vencéreu el mal temptador,
ajatz mercè de nos, pecadors,	tingueu pietat de nosaltres, pecadors,
e preegatz per nos Nostre Senyor.	i pregueu per nosaltres al nostre Senyor.

---

Aquesta adaptació respecta el ritme devocional i repetitiu típic de les primeres cançons religioses, i mostra com ja hi havia un català en formació clara, barrejat encara amb elements llatins i occitans.

xatumandingu. 2508025

CANÇÓ D’UN PLANETA ESCALDAT

CANÇÓ D’UN PLANETA ESCALDAT

Ai, la civilització humana,
que inventà la roda i el drama,
que vola a la Lluna i a Mart,
però encara s’entrebanca en el passat.

Amb trifulques i banderes,
es barallen com criatures,
"El meu déu és més gran que el teu!",
i al final, tots junts, al mateix feu.

Fan guerres per quatre prevendes
i discursos plens de prometences,
i quan cal repartir el pa,
tothom s’apunta…, menys a treballar.

Ànsies de poder i fortuna,
mentre el planeta plora, entre la runa
i els savis criden: "Atureu el foc!"
però ningú escolta, tothom és sord.

I així anem, humans tan finolis:
inventem robots,  i oblidem els avis;
plantem satèl·lits a cada racó,
però no sabem regar un gerani amb amor.

Al capdavall, és pura comèdia,
un circ immens amb poca consciència:
el pallasso riu i el públic plora,

.....la Terra, pacient, espera l’hora.

MOSSEGADA IRÒNICA

Volen l’infinit, volen l’espai.

...la gana no s'acaba mai,

però no saben fer la pau, 

i que les guerres jà s'acavin.

LA CANÇÓ D’UN PLANETA ESCALDAT

Quan el bosc crema, tothom s’hi aboca,
però l’endemà s’hi construeix la gran roca.
Fem carrers,  i fem calaix, el que volem
...un dia després, ja plorarem: 

“Ai, que tot se’ns fa cendra !”,

diu l'inconscient.

Respecte als humans i al planeta?,

Res de res, només de postal, 

i que quedu boniqueta,

doncs a l’hora de reciclar,

tot va al mateix sac final.

Una mica de seny, que ja ens cal ....

La humanitat, tant fràgil, 

fa equilibris en un fil,

mentre juga amb els míssils 

com si fossin confeti infantil.

Guerres i focs: son la mateixa bogeria.
Una crema arbres, l'altra vides cada dia.
I el planeta, cansat, ens diu a l’orella:
“Si no pareu, la fi serà la vuidor aquella.”

Encara hi ha lloc per la rialla i l’enginy:
potser algun dia aprendrem, ni que sigui de lluny.
Que la pau és més barata que cap guerra,
i un arbre plantat ens salvarà la Terra.

xatumandingu. 2508025 

NOTES A RECORDAR

 NOTES DE BASE, A RECORDAR.

1.- La nostra Associació Cultural Carme Obradors no té caràcter lucratiu, ni polític ni religiòs.

2.-  La nostra Associació va ser creada en homenatge a la senyora Carme Obradors, a proposta del senyor Ginés Fernàndez que seguidament va ser el primer president que vam tenir, malgrat ja funcionàvem als  baixos de casa meva. 

3.- La raó de triar el nom de la Carme va ser per haver impulsat les casetes de Fàtima amb en mossèn Joan de la parròquia de Campoamor,  i amb  el suport econòmic de la Caixa d'Estàlvis de Sabadell, avui extinta. L'objectiu era per treure a les famílies nouvingudes,  de les coves de Sant Oleguer, dons hi vivien amb precarietats inhumanes j molt importants.

4.- La nostra Associaciò va ser creada per fer crèixer el nivell cultural del barri, mitjançant l'art, el dibuix, la pintura i el saber general, treballant per la seva integració a la nostra Ciutat de Sabadell.

5.- Els nostres estatuts així ho especofiquen i encara son d'aplicació donades les noves onades de persones vingudes d'inclús altres paisos . 

6.- Ser sòci és i ha estat sempre gratuït i universal, on nomès es pretèn aportar el nostre granet de sorra per a un mon millor. 

7.-Gaudim d'un espai físic al centre cívic del barri, gestionat per la Generalitat de Catalunya. 

8.- L'espai mediàtic al Facebook, va ser creat també, desprès de molts anys de dedicació altruïsta i intensa, estimada en més de vint anys d'activitats.

9.- Entenem la lliure expresió anb fons democràtic i de respecte universal, treballant en el progrès de la humanitat, amb les nostres petites aportacions.

10.- Hem tingut sempre el suport de les institucions públiques, a les quals agraim profundament. 

Marià Martinez ( soci des de la fundació ).    

POEMA DE LA PUÇA

 La puça  

Poema de John Donne

Mira, doncs, aquesta puça, i observa-hi
com de poc és el que em negues;
Primer em xuclà a mi, i ara a tu,
i en aquesta puça s’hi han barrejat les nostres sangs;
Saps bé que això no pot dir-se’n pecat,
ni vergonya, ni pèrdua de virginitat,
tanmateix, ella frueix abans de festejar,
i s’infla, ben nodrida, amb una sang composta de dues,
i això, ai!, ...és més del que nosaltres faríem.

Oh, ...queda’t, conserva tres vides en una puça,
on gairebé som un matrimoni i encara més que això;
aquesta puça és tu i jo, i aquest
és el nostre tàlem, i el nostre temple nupcial.
Encara que als teus pares, i fins a tu, els pesi, som units,
i tancats dins aquests murs d’atzabeja.
Encara que l’hàbit et faci capaç de matar-me,
no permetis que a aquest delicte s’hi afegeixi el suïcidi,
i el sacrilegi, tres pecats en un triple crim.

Cruel i impacient, has, doncs,
empurprat la teva ungla amb la sang de la innocència?
De què podia ser culpable aquesta puça,
sinó de la gota que et xuclà de tu?
Tanmateix, triomfes, i dius
que no sents que tu ni jo siguem ara més febles;
Això és cert, aprèn, doncs, quants són de falsos els temors;
quan et lliuris a mi s’haurà perdut exactament
tant d’honor com vida t’ha sostret la mort d’aquesta puça.

traducció xatumandingu 16080254

 

Quadern de màximes breus

Preguntar és la millor manera de mantenir viu el pensament i obrir finestres noves al coneixement.

“Qui pregunta, sembra; qui escolta i pensa, recull.” 

• “El dubte és la clau que obre portes.”

• “Cada pregunta és una llavor de futur.”

• “Saber no és tenir respostes, és no deixar de preguntar.”

• “El coneixement és un camí, no un destí.”

• “Preguntar és estimar la veritat.”

• “La pregunta és el batec de la ment, i la resposta, un sospir.”

• “Quan preguntem, l’univers ens mira i somriu.”

• “Cada dubte és un estel que ens guia en la nit del desconegut.”

• “Les respostes passen, però les preguntes romanen, com arrels de saviesa.”

• “Qui pregunta, camina; qui calla, s’atura.”

• “Cada pregunta és un camí que s’obre dins l’infinit.”

• “El saber no s’acaba mai; només muda de forma, com l’aigua.”

• “Qui dubta és ja més savi que qui calla per orgull.”

Sobre la vida i el temps

• “La vida és un instant que s’allarga quan l’omplim de sentit.”

• “El temps no fuig: som nosaltres que correm dins d’ell.”

• “Caminar és avançar, encara que els passos siguin petits.”

Sobre la natura i l’univers

• “Un arbre és una pregunta al cel que el vent respon.”

• “L’univers no té pressa: ensenya amb silenci.”

• “Cada pedra té memòria d’estrelles.”

Sobre l’esperit humà

• “La bondat és la saviesa feta gest.”

• “Quan compartim, l’ànima creix i el món s’eixampla.”

• “No som allò que posseïm, sinó el que estimem.”

---

Sobre el silenci i la paraula

• “Un silenci, diu el que les paraules no gosen dir.”

• “Una paraula justa pesa més que mil crits.”

Sobre la memòria i el futur

• “Recordar és tornar a sembrar dins nostre.”

• “El futur no s’espera: es construeix amb cada pas.”

Sobre l’amistat i la humanitat

• “Un amic és un tros d’univers que ens reconeix.”

• “Cap vida és petita si fa créixer les altres.”

---

UN CAFÉ, UN PENAMENT, UN EXISTIR

UN CAFÈ, UN PETIT PLAER, UN PENSAMENT, UN EXISTIR....

Un ser o no ser, de Hamlet.
Que no en tot, ni en allò que és viu,
hi ha plena consciència.

No sé ben bé com dir-ho:
una pedra existeix.
Però no pensa.

L’Univers també ha creat la intel·ligència:
pensament i sentiments,
que sorgeixen de la viva matèria.

Nosaltres en podem donar fe;
dons som notaris de la seva i de la nostra existència,
i del que encara no sabem, també.

L'Univers, jà sap que existeix.

On tot és intransferible,
i únic dins la immensitat.

Matèria, energia, llum, foscor i vida.
També  la consciència,
 la llum de l’estimar

....i, l'inmens fred de la maldat.

Potser aquí es tanqui el cercle
del tot que ens sembla possible.
I aquí, ja he acabat.
O potser no, com ho diría....,

potser demà serà un altre dia.

xatumandingu. 1708025

---

A DIR QUE NO, SEMPRE HI SOM A TEMPS

 A DIR QUE NO, SEMPRE HI SOM A TEMPS

....I a dir prou, o sí, també.

No jurar mai sobre un futur,

ni prometre sobre una mentida,

per que no sé si ho viuré,

ni com desdir una partida.

Es pot jurar, sobre del nostre passat, 

altrament, dolç o pot ser dur, també seré,

si es diu una bona veritat, 

si vols, que sigui compartida,

amb un cor de veritat.

En aquest present, o en un futur.

que  pugui ser, ja te la dirè.

Trobarem un moment oportú

per parlar del que sabem i del que no sé.

No arribaré tard si hem quedat,

dons és senyal de respecte.

Que també falseja la veritat,

aquell que arriba tard sempre.

Senyor o senyora, és qui compleix sempre

i no qui més té.  ( de qualsevol cosa )

Molts viuen de la mentida,

que és robar també.

Però res de senyors, que ens n'adonem de seguida.

De senyor, de senyora, s'en vé de mena.....

xatumandingu. 1508025

LA YAIA IMMA

 LA YAIA IMMA

Des de petita havia viscut a Sarrià, amb la seva família, però després de casatsi tenir els fills es van venir a la Creu de Barberà, que llavors era un petit barri de Santa Maria de Barberà, on vivien els meus àvis paterns i on el meu avi exercia de mestre nacional.

El meu pare treballava a Cal Picanyol i la meva mare va obrir una botigueta alo carrer Pere Sanfeliu d'èstris de cuina i de la llar. Després ja van agafar el Bar la Paloma, on feien ball amb orquestra i tot els diumenges a la tarda. També organitzaven els combits de casaments, batèigs i comunions...

És a dir, que eren una parella amb empenta, acostumada al tarannà d'una ciutat gran com Barcelonai van venir a un barri amb mentalitat de poble llavors... La meva mare era una dona moderna, activa i emprenedora en moltes coses; igual agafava una bicicleta, que una Vespa amb sidecar, que un cotxe sense problemes. Tenia carnet de conduïr com el papa, es tenyia el cabell flla sola a casa, es posava pantalos per agafar la moto amb sidecar i dur-nos a l'escola. Cuidava dels animals també i era amiga de fer barri, malgrat, com erem catalan teniem la sensació de viure a l'estranger, quan a la parla, les costums i els concepes, per no especificar....

La yàia Imma era una persona única: emprenedora i activa amb tot el que es proposava, valenta i oberta, i l'avi Joan també. El primer televisor de la zona va estar a casa nostra i, els diumenges a la tarda tota la canalla del carrer venien a veure "Bonanza" .

Es veritat que en el barri eren molt respectats, per que el feien el tractament de Sra. Imma i Sr. Juan, sense  que ells en fóssin partidàris del dit tractament.

MARU 77

 MARU 77

Amb tot el que suposa

aquesta parella de sets

i que la vida ens imposa,

des que erem petitets.

Aquest viatge ho inclou tot:

il.lusions, amors i desamors,

felicitat i en algún cop,

plaers i alguns dolors.

Un bon dia vam decidir 

compartir la nostra vida.

Tenir els fills que tenim

i nets, per formar una feliç família.

Avui, amb la parella de sets que tenim

la cosa ha estat i complida.

La felicitat que et desitgem i compartim

es vegi sempre beneida.

Per molts anys, estimada Maruja.

Estimada àvia, mare, esposa i filla,

que els de dalt també hi son.

Avui i sempre, la cançó de l'mor.

Martínezfamily.  1208025.

 

LA VIDA?, ....UNA ESPERA, ...UN ANHEL

 LA VIDA?,  ....UN REPTE, UNA ESPERA, ...UN ANHEL.

També la gran esperança

i unes dolces il-lusions,

un esforç de l'ànima,

amb bons i  també mals sons.

La vida?, és una dansa,

amb música de violins;

però també sonen els trombons, 

laque s'escolta per fora,

que també es fica molt endins.

Sobre tot, no parar

posant molt d'esforç i ganes,

dons poc o molt s'ha de pagar....

També amb sort del destí, 

que et sonin les campanes,

 i que tots les poguem sentir.

......Algú ho havia de dir.

xatumandindigu. 

LA BARBÀRIE MÀXIMA 06081945

 LA BARVÀRIE MÀXIMA 06081945

Vam estar fà uns anys al museu de la segona guerra mundial: "El Memorial de Caen, a Normandia" i en fer-me conscient de la barbàrie, vaig plorar de sobte, sense poder refrenar-me....

Vuitanta anys del genocidi més cruel i inmediat de tota la història humana, on van cridar a sortir tots els diables de l'Infern, per dur-los a una realitat maligna entre nosaltres mateixos, en el nostre inocent planeta Terra, on "vivim tots i tot": 

Hroshima i Nagasaki, entre morts inmediats i posteriors, uns 340.000, però és que del conflicte en el Pacífic, el total de soldats i civils de totes les parts, s'estima en uns 25.000.000 de persones, però el total mundial es calcula en 85.000.000 de persones, de tota edat i condició. 

Fs calcula que en la primera guerra mundial van morir un total de 20.000.000 d'èssers humans, el que multiplica per més de quatre el poder de matar entre una i l'altre.

...Sempre, la maldat humana ha estat, com els voltors carronyàires, cercant el domini  amb ella, l'ambició més bestial, però hem pregunto si tindrem una altra oportunitat per continuar la civilització, per que avui estan tots armats fins a les dents....

D'atra banda, la matéixa anbició bestial i irracional, esquimant els recursos disponibles hem fa pensar en com ens podem ensortir ben parats. Jo ja soc molt gran i segurament, per llei de vida, tindrè la sort d'estalviar-me aquest molt possible panorama.

Però sincerament, creia que el nivell superior de la humanitat seria  un altre. Friso desitjant per estar equivocat.

xatumandingu. 0808025 

LES COSES QUE SON I LES QUE NO

 LES COSES QUE SON I LES QUE NO

En l'intent de tant en tant, per posar en ordre la vida física, mental, moral i també la espiritual; el garbuix del pensament fá acte de presència:   Es torna complicat per que conviuen dins nostre molts factors, com els essencials, els valors induïts des de la més tendre infància, la salut, les cirqumstàncies passades i les actuals, l'entorn, les ccreences i els sentimrnts.  ,,,,Segurament els somnis també.

Cada ù és diferent i ordena les seves cartes com creu en el joc de la vida, doncs uns tenen bon joc i els altres no. En el seguent repartiment, les coses poden millorar o enpitjorar.... Cal preveure el temps i les formes de resoldre problemes i anhels, projectes de curt i llarg abast, sabent que el destí o la llei de Murphi sempre juguen fent trampa.

Diferenciar lo urgent de lo importamt és fonamental en tota decisió, malgrat que lo important acostuma també a ser urgent, per manca de planificació sovintejadament.

Loque és, en qualsevol nivell té les seves raons de ser i cal saber si allò que ho sembla ho és de veritat, doncs podria ser que no passi d'hipòtesi. 

 

LES COSES QUE SÓN I LES QUE NO

De tant en tant, quan intento posar ordre a la vida,
física, mental, moral… i també espiritual,
el pensament es remou com un vent que no troba camí.
És un garbuix antic i persistent
on hi conviuen essències i records,
valors sembrats en la infància,
la salut que puja i baixa com la marea,
el pes del passat,
les veus de l'entorn,
les creences que arrosseguem
i els sentiments que no sabem si són nostres o heretats.
I sí… segurament també hi ballen els somnis.

Cadascú juga les cartes que té.
Alguns tenen bon joc,
d’altres, només fe,
i molts confien en un nou repartiment.
Però cal saber que el destí,
i la seva vella aliada,la llei de Murphy,
són mestres en fer trampes.

Per això, aprendre a diferenciar
allò urgent d’allò important
és gairebé un art.
Tot sol barrejar-se,
com si el temps s’esmunyís
i ens posés a prova sense avís.

Allò que és, ho és per alguna raó.
Però no tot el que sembla, és.
Algunes coses només volen ser.
Altres, simplement... no són.
I nosaltres, humans,
vivim entre el que és cert i el que imaginem,
entre la realitat i l’hipòtesi,
intentant trobar una veritat que ens acomodi l’ànima.

 xatumandingu.  08025

LA FESTA GRAN

 LA FESTA GRAN

Ja els carrers son vestits de gala

i plens de cintes de paper de mil colors.

Els fanalets, encara no tenen ni llum ni flama

però és a punt la millor de les festes majors.

I aquest trò que trenca el silènci

en una bonica tarda d'estiu;

Divendres al capvespre, 

ja tot ens ho diu:

Minyons i minyonetes 

i gent encara més grandeta,

també canalla i canalleta:

que la Festa Major  avui es comença

i visca la nostra gresca.

És que ja sona el flaviol 

i la tenora l'acompanya,

ballant tots junts una sardana, 

que és la dansa més galana.

i el que no vulgui, que balli sol.

La festa del meu poble estimat,

amb ses costums i tradiciopns,

que enganxa en la plaça, carrer o terrat,

Per sempre, dones i homes bons,

 com eren i feien els nostres pares.

La vida, que no la hem d'aturar i gaudir-ne..

Vinga gresca i xerinola

i qui no hi és, no hi es comptat.

Que la gent no es quedi mai sola

i tot hom ben acompanyat.

Que aquesta és festa de germanor

i que un cop l'any no fa mal.

Per això és Festa Major,

per a tu, per a mi, per a tots en general..

xatumandingu.  0508025.