COMPARTIR

 COMPARTIR

És la paràula màgica, dins de la diversitat universal que implica necessàriamen també, respecte, bondat, amor i amplitud de critèri; Es a dir: Inteligència.

Compartir dins la possibilitat de fer-ho i en tot el que es pugui. Poden ser coses materials, coses urgents, necessàries, ajuda al qui ho necessita, també idees i conceptes, creences, aficions....,  sense imposicions,  entenent la diversitat ,en si mateixa i respectant-la com cal, dons jà és universal com a concepte. 

Els éssers humans som els usufructuaris d'aquesta diversitat inmensa, per que de moment som els únics am capacitat complecsa.

El diàleg és fonamental per entendre les realitats dels altres i observar, analitzar l'entorn hi ajuda molt. No es pot deixar de banda la lògica natural de les coses, dons l'àigua sempre tira avall en la naturalesa, escepte quan agafa la forma de vapor.

Que la comprensió ens ajudi.....

COMPARTIR

Compartir és la paraula màgica,
llum que il·lumina la diversitat.
Inclou respecte, amor i tendresa,
i una ment oberta de veritat.

Compartir allò que tenim a mà:
el pa, el gest, la idea, la mirada,
una ajuda urgent, una afició callada,
sense imposar, només oferint l’ànima.

La diversitat és el nostre tresor,
i nosaltres, éssers amb consciència,
en som hereus, en som usufructuaris,
amb capacitat i amb responsabilitat.

El diàleg és pont, és guia, és claredat;
ens acosta als altres amb dignitat.
Observar, escoltar, comprendre el món
és el camí que ens fa més humans.

No oblidem la lògica natural:
l’aigua, si cau, ho fa cap avall,
excepte quan puja en vapor subtil…
com la paraula que vola i no fa mal.

Que la comprensió ens guiï el pas
i que compartir no sigui pas gest fugisser,
sinó el fonament del nostre viure,
com l’aire, com l’aigua, com el saber.

xatumandingu. 0108025

  

NO EXISTEIX CAP GUERRA SANTA

 NO EXISTEIX CAP GUERRA SANTA.

Ni justificable en absolut. La Declaració Universal dels Drets Humans ho deixa prou clar. Ni Jesús, ni Mohàmed, ni Buda, ni cap profeta, van dir una sola paraula en favor de la mort i la destrucció de res, ni els humans de bona fé  tampoc. Tot és a favor de la inteligència, l'amor, la comprensió, el progrés i la convivència. Per contra, si que s'han justificat exterminis en nom dels deus, amb plena consciència del mal induit.

El rerafons de les guerres, santes o no, son les ànsies de poder, l'ambició, l'odi, el supremacisme i les rencúnies humanes; Les guerres i tot lo dit son el càncer de la humanitat  i per extensió, del Planeta, per que un dia la natura dirà prou de veritat, sense solució de continuitat.

La pena serà quan tots els que ens seguiràn pagràn la factura i els plats trencats, dels desastres, amb la manca de lo indispensable per permetre la vida en la nostra Petita Bola, que de moment és única en l'Univers conegut. La naturalesa jà està dient prou avui en dia, amb el Canvi Climàtic, on els cegs de cervell crèuen que les guerres no contaminen tampoc. 

Tampoc és just que mentre molts viuen en la opulència i la disbauxa, la gran majoria dels habitants planetaris  viuen en la misèria més absoluta. El desequilibri que tot aixó provoca jà està passant la  factura i els conflictes, per que ells nomès aspiren a les engrunes que cauen de la taula dels farts...

Les coses, no son ni bones ni dolentes; intrinsecament, el que les transforma és l'ús que d'elles es fà .

xatumandingu. 3007025

JA SAPS ON ANIREM A PARAR?

 JA SAPS ON ANIREM A PARAR?

....De manera material, individualmemt, a la pols o a les cendres;  De forma col-lectiva serem adob per a la naturalesa, quan ellareixexi de la destrucció global de la Terra, a causa de la estupidesa humana, si no s'atura la bogeria.

Ja sabem a on anirem a parar?:

A la pols, a les cendres i als silencis,

a l’oblit i la inconsciència,
però no de la deixada empremta.

Serem adob per als arbres que viuran,
aliment d’estrelles que no veurem,
esperança sembrada en lo etern
en un món que potser encara no entenem.

Si col·lectivament caiem,
serà per haver ignorat la saviesa de la vida,
per haver convertit el progrés
en una cursa contra nosaltres mateixos.

Però si despertem, si estimem,
si deixem de destruir i comencem a sembrar,
encara podrem ser part del miracle.

No som immortals, però som responsables.
No som déus, però podem evitar un infern.
I si el món un dfia s’enfonsa,
que no sigui per haver callat.

xatumandingu. 3107025

TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE.

 TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE

Exactament, una veritat profunda: No és només un lema d’esperança, sinó també una descripció realista de la condició humana i universal. El coneixement ens dona eines, però sovint, quam més sabem, més ens adonem del que ignorem i això no és un fracàs, si nó un signe de maduresa; lo desconegut és com un oceà immens on la nostra barqueta del coneixement, que navega amb valentia. ....De tant en tant descobrim una illa nova, una teoria, una certesa momentània… però l’horitzó universal mai no s’acaba i dins d’aquest desconegut hi ha la possibilitat real que la consciència tingui dimensions que encara no hem entés.

La ment humana pot interaccionar amb el món d’una manera més directa; Les connexions entre els éssers vius van molt més enllà del que els sentits ens deixen veure o fins i tot que l’Univers mateix es més ultrafísic que matèrial, podria ser.

Com deia Pascal: "L'home no és més que un canyís, el més feble de la naturalesa, però és un canyís que pensa."  ...I aquest pensament el fa immensament poderós i infinitament encuriosit, investigador....

Una llavor del pensament:

A la "Frontera de lo Ignorat"

Tot està per fer.

I tot és possible.

No pas per ingenuïtat, 

sinó per humil consciència,

 de la nostra petitesa,

 davant la inmensitat.

El desconegut ens envolta,

 com una mar sense riba,

i coneixem tan sols una espurna,

sovint plena de dubtes,

on cada certesa és una pregunta.

I vivim en el fil d’una paradoxa.

Aprenem i més s’eixampla la frontera,

 on més gran es fà el misteri.

Quan més llums encenem,

més altes ombres ens envolten.

Però és justament aquí, 

en aquest no-saber actiu,

on la llibertat troba espai,

on la creativitat floreix,

on l'esperança no és fe cega, 

si nó comprensió lúcida que llueix,

del que encara no ha estat,

i en un futur, pugui ser. serà.

No hi ha cap límit escrit essent.

Només l’horitzó, que avui ens fuig,

en  cada volta que avancem,

i ens convida a sempre més,

dons a continuar caminant, 

del dret, de costat i a l'inrevès.

xatumandingu 2907025

SI HO VOLS CREURE....(ELS NENS SAHARÀUIS I EL MAR).

 SI HO VOLS CREURE....(ELS NENS SAHARÀUIS I EL MAR).

Quan els nostres fills eren petits vam tenir alguns anys nens saharauis a casa en época estival. Anàvem arreu carregats de canalla i ens ho passavem molt bé tots plegats, amb els nostres amics i la nostra goseta Lluna inclosa .   .....Fweiem aventures....

És el cas que aquells nens no havien vist mai el mar ni en fotografia j vam intentar arreglar-ho. Vam anar al port de Comarruga a visitar al meu amic que tenia amarrat el seu baixell allà. De seguida els va fer posar les armilles salvavides i vam pujar a bord rumb a alta mar,  am estricte control i vigilància dels nostres insignes passatgers, tant novells.

Les seves carones, cada una d'elles  era un poema en la inmensitat de l'aigua, que ho abarcava tot. Va valdre la pena compartir amb ells aquesta experiència de vida, que avui encara recorden i recordem com una vivència extraordinaria.

El meu amic va ficsar el baixell am l'àncora j seguidament amb un cab (corda) lljgat a un gran flotador  amarrat al baixell, el vam llençar a mar per poder-nos-hi agafar per si de cas. Vam baixar tots a mullar-nos en aquella aigua tant neta i transparent i tots vam gaudir d'aquell bateig aquàtic dels nens del desert, dels meus fills i nosaltres, vivint aquells moments que sovint recordem el meu amic i jo; Tota una experiència-. Després, en pujar de l'aigua, va treure alguna cosa de menjar, veure i ala,cap a port.  

Passats els anys, un dia passejant amb la seva senyora, se l'hi va atansar un home jove i la seva parella també, preguntant si ell era l'home d'aquell baixell: En respondre que si, l'hi va dir: "Vosté es molt famós en el meu poble de Tinduf per aquella gran vivència i que personalment mai oblidaré, l'hi estare agrait per sempre".

.....Les coses bomes, quasi sempre acaven bé....

MARE

 MARE

La paraula més bonica,

la més bella i vella de l'Univers,

la que dona la llum i la vida

descrita en  aquest humil vers.

Ser mare és lo més gran

dons per elles existim.

La Terra, i els seus eixams,

també es el miracle que vivim.

Agrait del regal mes gran

i de tot el que l'acompanya:

De l'amor rebut, rebem i reberan,

en l'enteniment de qui se n'adona, estima i se n'apanya.

Estimar per tot allò rebut

i siguem persona agraida,

própia del ben nascut

i de la noblesa i sabidueia així adquirida.

D'allò rebut dels antecessors

que vé amb aquest primer regal,

per intentar ser com cal

si no poguessim ser els millors.

Les mares viatgen dins nostre

i els pares també;

Siguem dignes dels hostes

de la bondat rebuda, i del bé.

xatumandingu.

SI HO VOLS CREURE BÉ (ELPOP)

 SI HO VOLS CREURE BÉ (ELPOP)

Bastant avans de que el meu amic Xiri es comprés el baixell, anavem a pescar amb una barca  a la que anomenavem "El Motorito Lluis". Aquell dia vam anar a pescar de bon matí a veurre si duiem peix fresc a casa.

En una de les vegades que vam fer sertvir una petita xarxa per pojar el peix a vord, venia un passatjer inesperat i descomunal  que s'estava menjant la nostra "daurada". Era tant enorme, que tenia el cap com una sindria i els tentacles feien uns dos metres o més de punta a punta.

No deixava el peix i nentre es movia per la barca, nosaltres ens vam quedar paralitzats, amb les cames amadades sota els seients, cagats de por front aquell monstre.

Finalment, es va ajudar amb els tentacles per agafar-se a la borda, amb el cap pemjant i el nostre peix, seguidament es va deixar caure a mar. 

El meu amic i jo, sempre fem alguna referència d'humor a aquesta anècdota viscuda, amb d'altres aventures compartides, que tampoc hem semblen massa normals.. 

.....un altra dia, més.

xatumandingu. 

CUMPLE 49 DULCE

 CUMPLE 49 DULCE

Et vam coneixer  un dia

de la mà de l'Abel.

No sabiem com series

i has resultat un cel.

Han passat els anys,

...qui ho diria,

i dos fills com dos sols;

Una familia bona i unida 

amb llaços de colors.

Celebrem, aquest teu aniversari,

amb gran alegria dels que t'estimem.

Que sigui per tota una vida el que et desitgem. 

MartinezMoralesFamily.

SI SABESSIS....

 SI SABESSIS...

El que passa dins de mi

i dins de cada ù, ...de cada qual,

de cada cosa sens fi,

del per que del bé i del mal.

Som a les palpentes

del veritable sentit;

Jugant amb les violències

i la misèria amb els més petits.

Si sabessis...

 Com ens canta la vida

en el silenci del cor que estima,
com no brillen les hores perdudes
quan les recorda l’ànima ferida.

Si sabessis..., com parla una mirada,
quan la boca calla i el cos tremola;
Un gest senzill, gairebé res,
pot omplir el sentit d’una història, sens més.

Si sabessis el pes d’una absència,
i com omple els racons d’un vell sentiment,
en un sospir, d’aquells que no es veuen,
esdevé un crit en un etern moment.

Si sabessis...
potser no fugiries tan de pressa,
ni passaries de llarg en la tendresa,
ni oblidaries que en cada persona
hi ha un univers, una llum, una promesa,

també diferent.

xatumandingu.  1307025

---

COM ET SENTS?

 COM ET SENTS?

Aquest matí en llevar-me, m'he fet aquesta mateixa pregunta i per cert, que m'agradaria saber com  et sents tu.... 

Hi ha moltes maneres de sentir-se:  Content, trist, preocupat, cansat. actiu, fustrat, comfiat, segur, amb projecte o sense per al nou dia, enfadat, etc..

...M'he n'he adonat que sovint la resposta és diferent cada dia,  segons molts factors, com salut, estat anímic, circunstàncies i afectivitat, preocupacions familiars, malalties  i dolors, econòmia, fatigues o temes a resoldre pendents. ...insolucionables també. La gama és molt amplia....

Relativitzar: Pensar, que no és el mateix que sentir, prioritzar segons importància i¿o urgència. Posar-hi bona voluntat i cercar  arguments que mitiguin el sentir-se malament.

El mon es plé de problemes molt greus solucionables i no. Els problemes son inerents a l'existència  i sempre hi seràn doncs cada dia en surten de nous.

Actitud poaitiva, activa, i refer-se de cada entrebanc, que demà serà un nou dia.

xatumandingu.  

L'ART ÉS AMOR PLASMAT

 L'ART  ÉS AMOR PLASMAT

I l'amor s'expresa en les arts i en la pau també, per que l'artista es mou en l'admiració i el plaer de contemplar-ho tot. Viure l'experiència de ficsar d'alguna manera la bellesa física i mental, les emocions, és la déria del que esculpeix, pinta, balla o canta, etc.. 

L'art no te fronteres si és autèntic; Costa, per que també precisa d'esforç, evolució i maduresa. Fracassa quan s'embruteix, té pressa, o ambició. L'art autérntic és més a prop de l'ànima que de la ment; procura fugir del materialismes tant embrutidors.

L'art és sublimació, pau i generositat, és iniciativa, inteligencia emocional, creativitat i  creixement interior, cultura i profunditat.

Si t'atrau, llença't-hi, que no t'ofegar+as.

xatumandingu. 

     ´