QUAN COMENCIS A VEURE GENT QUE PATEIX

QUAN COMENCIS A VEURE MISÈRIA AL TEU COSTAT I GENT  QUE PATEIX, PER QUE UN TEMPS HA ARRIBAT, TU SOL NO PODRAS FER-HI RES.... 
PERÒ ESPAVILA, SOLIDARITZAT-HI I FES QUELCOM, DONCS TAMBÉ TU LA PATIRÀS MÉS AVIAT O MES TARD, PER QUE COM TENIM UNA ESTRUCTURA SOCIAL PIRAMIDAL, SI LA BASE S'ENFONSA, S'ENFONSA TOTA LA PIRÀMIDE AMB TU I ELS TEUS A DINS. 
AVUI DIA, TOT ENS AFECTA A TOTS ELS DEL PLANETA. 

SIGUES COHERENT. 

xatumandingu.

A MA DOLÇA MARE...

La dolça mare. 

Un estimar que m'amanyaga encara 
i em recull en el pit suau i tebi; 
dolç, per que has estat així , 
ma dolça mare tant estimada.

 Deixa'm que et digui 

avui que puc en el cor sentir-te

el gran desig de tenir-te

tant a prop, ara en l'espai del temps, t'estimi.

El meu plor, va estar el teu 
en la nit, desconsolada 
i una carícia tendre i suau 
en despertar cada matinada. 

Amb una cançó de bressol 
cada dia suaument  xiuxiuejada. 
També aquell dolç petó 
i un cantar amb el nou sol 
de cada joiosa albada. 

....Tant a prop del meu coixí,

tant a prop del teu cor,
tota una vida, fecunda i llarga, 
tan plena del teu amor, 
pel teu marit i el dels teus fills 
cantant a la vida una lloança 
per que, dolça mare: 
Tu,  has estat així. 

Avui, que m'he fet ja gran

i llavors, encara no me n'adonava,

i ara que no et tinc, et ploro tant 

que la llàgrima jà és assecada.

Però dins, el cor cada dia em parla 

d'aquell record i de l'enyorança, 

d'un teu tant gran amor;

en el temps que dona la distància, 

ara, sempre tinc present el teu record. 

Ma dolça mare.

xatumandingu.

PER SOBRE DE TOT, PERSONES

PER SOBRE DE TOT, PERSONES

Cal adonar-se'n, ser-ne conscients  que ara el mon canvia
de forma vertiginosa; cada dia, en llevar-nos despertem en un 

mon nou de trinca, amb barbàries i meravelles científiques, médiques,,,.  
Mai en la història s'havien donat circumstàncies tan extraordinàries,

 en que, aquells que es preocupen per l'evolució de tot un planeta,

 en poden seguir el pàlpit d'una globalització que ens afecta 

profundament a tots i cada un dels habitants, espècies i naturalesa. 

Per tant cal que assumim la responsabilitat ( que ja va sent hora ).

 Cada persona, institució publica o privada, a tots els nivells,

d'adquirir una consciència univeral que ens allunyi dela destrucció,

que no sabem si sera lenta o ràpida, però que serà segur, doncs el mal 

ronda a tots sense distinció, encara que siguin uns pocs qui el generen

 i, ni els rics, ni els poderosos tenen garantida la seva immunitat 

a patir les conseqüències .

Parlo de la fam i la misèria, del comerç d'armes sense importar la mort
de mil.lions de persones innocents, de la especulació despiadada, del 

desplaçament dels capitals i la seva impunitat , o als  llocs on encara 

es treballa en condicions d'esclavatge, dels polítics corruptes, de la 

fanatització religiosa, del risc nuclear,  i en definitiva de la  perdua de

la consciència de que estem tots junts en un globus del qual cap
privilegiat no pot escapar, tampoc parlo ara dels éssers vius d'avui,

si no de la descendència i la evolució que estem negant als hereus 

de la Terra i també als hereus dels que estan fent tant i tant  de mal, 

que també el patiran.
Arribat aquest punt, es veu que la inteligència dels que regeixen els
destins dels pobles, avui per avui és quasi bé, sotmesos o
partícips de les condicions expressades abans.
Cal un gir on la grandesa de l'evolució, on els valors siguin indestructibles.

L'amor, la pau i generositat, la justícia i lleialtat; en ser persones

abans de tot, protagonistes d'un futur triomfador.

 La contrapartida  serà i és plorar tots, sobre els  morts, la runa i la brutícia; 

Sobre  l'holocaust.

.... Nivell imprescindible: Persones

xatumandingu.