AVUI, NO SÉ DE QUE PARLAR

AVUI, NO SÉ DE QUE PARLAR

....i voldria poder-vos agradar,

però com tampoc no sé cantar

m'hauré de conformar.

Un altre dia ho tindré més clar;

...així és el nostre caminar:

Insistir, lluitar....

Son coses de l'humà destí 

que la edat ho vol així:

Consulta-ho amb el coixí

que t'ho dirà la llum demà al matí

i sortirà lo nou de tu, i de mi.

Demà, donar una nova empenta 

posant-hi  ganes de gent valenta,

mentre prenem un cafè amb llet calenta

i un petó i un bon dia a la parella o a la parenta. 

Per avui he acabat. 

A aquesta hora ja estic cansat.

però encara et puc dir, pausat 

que sempre estic al teu costat,

estimada, o estimat.

Siguis vell, jove, home o dona,

no deixis mai de ser bona persona

t'ho diu un dingu,

o un xatumandingu.

  

 

LA VERITAT I LA MENTIDA

 LA VERITAT I LA MENTIDA

Com tot es un garbuix, doncs no sabem on comença ni on acaba el gran cabdell, en la recerca mínima de les veritats incontestables i fonamentals, penso en ordenar el meu entendre de les coses i conceptes del que en soc conscient avui, demà no ho sé, doncs pugui ser no tingui suficient corda mental.

Existeix una línia de separació en les seves definicions gramaticals, ni la de les mitges veritats ni de les mitges mentides, ni dels silencis amb les seves intencions,  en la voluntat  de fer el bé o el mal quan es fan servir en cada circumstància, sigui aquesta particular, intima, entre dues persones, un grup, o globalitzada, per que la veritat i la mentida poden ser cruels i manipuladores o contràriament totes dues per fer el bé o disminuir el mal .   ....És la intenció la qui mana.

El teatre o  qualsevol art escènic representa veritats o mentides tot el que es diu o s'escriu també. Els poders polítics, econòmics, religiosos, mediàtics, fins hi tot científics, en el "teatre de la vida" i la seva realitat, es fan un fart de mentir-nos des de la nit dels temps. Més d'una vegada també hem mentit nosaltres per be o per mal, als pares, als germans, a la parella, a un amic íntim, o als fills, per no dir a tot hom, moltes vegades.

Es deia  a casa meva moltes vegades: "Qui et vol bé, et farà plorar i qui et vol mal, pugui ser que et faci riure" i és veritat. La veritat i la mentida no son la realitat o la falsedat, ni lo que sembla o el que és amb certesa. Cal aturar-se i entendre d'on venen les coses, com, quan, qui i per què per encertar en la nostra opinió al respecte de cada cosa.

També sovint haurem de callar, doncs els silencis arregla moltes coses, sabent que no ens deixarem vendre la moto. De vegades, fem el que fem o diem, els resultats obtinguts finalment no seran els esperats, per que una cosa és el que es diu, o com es diu,   .....o com s'interpreta! .

Sovint, les persones prudents i educades passen per tontes, ignorants o covardes, cosa que tampoc és veritat. La ignorància és molt atrevida.

En aquestes qüestions, també intervé una forma d'amor al que i el qui som : ...es diu "Respecte".

xatumandingu-.   

A TU, QUE NO DESITXO CONÈIXER

 A TU, QUE NO DESITJO CONÈIXER.

.....I si et conegués, t'hauria de dir algunes coses a contracor, per que no desitjo ferir-te de cap manera :

Tots tenim defectes i mancances, la excel·lència només està en l'Univers, que conté en l'ésser humà la llibertat responsable i la consciència dels seus actes. Tot allò que atempta contra el bé comú ens perjudica a tots i a tu també principalment, per que et rebaixa de nivell. si ets el causant del perjudici, per que la maldat i la desídia venen precedides per la ignorància, l'egoisme, l'incivisme i el menyspreu de la pròpia vida ;  la de tot el  que ens envolta  i la de tots.

Vols un mon millor?, doncs tu també ets responsable de lo bo i de lo no tant bo. Respecta i seràs respectat. Estima de veritat, i seràs estimat per les persones de pau.

Pensa, treballa, tingues una actitud que enriqueixi......; mai s'acaba el millorar, però de vegades val la pena mirar enrere per veure el camí que hem fet junts.

Et sentiràs molt millor i creixeràs per dins i per fora. 

xatumandingu.

      

SI HO VOLS CREURE. BÉ. AMB EL CAVALL

 SI HO VOLS CREURE. BÉ.  AMB EL CAVALL.

Ja fa molts anys, quan els meus fills eren petitons, pertanyia a la junta de pares del col·legi on anaven.

És el cas que la professora de pàrvuls i altres em demanaven sovint ajuda col·laborativa , com fer recerca de pneumàtics d'automòbil o camioneta per que la canalla petitona poguessin jugar al pati, o d'altres encàrrecs diferents, com concertar autocar pe excursions.... Però un dia, que volien fer un seminari de zoologia, hem van demanar un animal viu, impactant, gran, inofensiu, traslladable i obedient .

Després de meditar-ho bé, vaig parlar amb un amic de l'altra banda de Sabadell que tenia cavalls i l'hi vaig demanar si me'n podria deixar algun per tota una tarda .....

I aquí hem tens, travessant Sabadell a peu amb un "perxeró" immens agafat per les regnes, que quan vaig arribat al pati de l'Escola va ser la delícia de petits i grans , d'alumnes i professors. Al voltant d'una hora més tard vaig haver de refer el camí per tornar la zoologia al seu lloc habitual; Al propietari i a la seva quadra.

....Son coses que queden en el record, que no es veuen sovint avui dia, doncs se surten de la monotonia i es feien amb el poder de la força que dona ser jove.

xatumandingu.       

LA GOTA D'AIGUA I EL NIL

 LA GOTA D'AIGUA I EL NIL

Un dels dos rius  més llargs del mon i un dels de major cabdal,  amb quasi 6700Km. de llargada, neix en un petit país que es diu Burundi ,  del sud del continent i viatja cap al nord fins a morir en el Mediterrani, deixant al seu pas vida, civilitzacions, riquesa i naturalesa.

....I tenim davant dels nostres ulls aquella gota d'aigua a punt de caure, quan  la gravetat supera la seva tensió superficial. Aquella gota que cau al riu i les seves molècules i els seus àtoms ja no segueixen junts, si no dispersos, diluits en el ple volum  immens de tota l'aigua del riu i del mon . Aquelles molècules no deixaran de ser aigua, però ja mai mes tornaran a estar juntes en la immensitat dels oceans, llacs o rius,  o en l'atmosfera en forma de vapor, pluja, neu, o glaç dels pols nord i sud.

Alguna cosa similar passa en tot el que es considera matèria; en l'aigua, en ser fluida el fenomen es veu de forma més evident i visible, pero tota la matèria de l'Univers i la del nostre petit planeta esta lligada també a la transformació constant i imparable.

La gota, no mor, es transforma en un procés increiblement grandiós i el tot de la matèria de l'Univers, també .

No hi ha proutes paraules per descriure-ho.

xatumandingu,  

     

PERDONEU-ME

Desitjo fer un acte de contrició i demanar-vos  a tots humil i senzillament el vostre perdó i ajuda, sobre tot moral en aquest impàs. Sento molt haver-vos fet passar aquest mal tràngol, malgrat estic passant els pitjors moment de la meva vida. El meu maleït prompte em juga males passades i llavors és quan ho engego tot a rodar...

Vaig desitjar formar una família i tenir uns fills que han resultat ser els millors  per mi i per la vostra mare. Cadascú de vosaltres heu format en la vostra manera d'entendre la vida i també heu creat les vostres famílies, amb uns company@s també meravellos@s. No cal dir que tenim uns nèt@s que omplen els sentits i el goig d'uns avis que encara desitgem viure aquesta felicitat el temps que el destí ens tingui reservat. La paraula Família descriu un un concepte de grup d'afinitats i  amor, tot el contrari de l'individualisme. 

Però no ha estat fàcil el camí nostre; els temps eren molt diferents; els nostres pares van fer el que van poder llavors en la postguerra, una dictadura, una escola molt diferent i vasta de la d'avui dia  i no vam  gaudir de la tecnologia i les ciències  actuals,  malgrat hi ha persones avui, que conec i que no poden arribar on voldrien,  on la sort no els ha estat tant propicia com a la nostra família. 

La vostra mare està plena de virtuts i l'he estimada i l'estimo des de que la vaig conèixer, per que per estimar només  cal voler, sense cap altre requisit. Ella també m'estima i em suporta, com jo a ella, però el que els nostres respectius pares ens van ensenyar va estar i ha quedat, fora dels valors fonamentals, molt diferent : Ni millor ni pitjor; diferent. 

...Ahir volia explicar-vos aquestes diferències perquè encara que creiem en la llibertat individual de les persones a triar la forma de viure i de relacionar-se, i que a la vegada són el nostre problema de parella, perquè partim de conceptes diferents, cosa que segurament es dóna molt sovint, però a mi em grinyolen molt els criteris oposats, per que m'agrada la complicitat dels que s'estimen. 

   

No desitjo ser una càrrega per ningú i mentre he estat vàlid bé prou que m'he espavilat intentant ser coherent dins criteris bohemis i de llibertat responsable, però sóc humà, vell i malalt, no obstant no em queixaria si no fos que per la vista soc un invàlid. 

Us estimo i us necessito.

l'avi.