NO SABEM EL NOSTRE DESTÍ

NO SABEM EL NOSTRE DESTÌ

Respecta i estima tot allò que és viu

Allà on sigui la teva contrada,

Doncs quelcom rebràs en el camí de tornada,

En un dia d’hivern, o en un dia d’estiu.

...Es que la vida passa primer poc a poc

i desprès pren embranzida,

fins que apareixes, al costat d’un foc

vell i sol, o amb una dolça companyia.

I recordo ara en Pere Quart que diu:

Un camí;

Quina cosa més curta de dir!,

Quina cosa més llarga de seguir.

....Un camí.

Tant diferent però, a l’hivern com a l’estiu ,

Doncs no sé si serà llarg o curt  el que sigui,

Modest, ample, ric o sagrat,

M’ho trobaré tot, dins del meu sac.

Quan el camí arribi.

Cal que aquest, sigui acabat,

Com sigui, com ens sigui,

Però entre tots, estigui ben aprofitat.

Que ens ho diguin aquells,

que pel nostre costat passen

o  els que ja han arribat,

o els que pel camí caiem

Un dia, quan ens haguem trobat

I sense voler o volent , ja t'hauran abraçat.

Tots junts, cercant la felicitat.

xatumndingu.  31122009

UN PAIS PER VIURE

UN PAÍS PER VIUFRE-HI

Si dissortadament em trobés en situació de decidir un lloc per viure en el món, pels diferents factors que el configuressin, bons i dolents, per que la perfecció no existeix en cap lloc, i com la qualitat de vida, l'esperit acollidor, democràtic i emprenedor de la  nostra gent, el seu clima, la gastronomia i la àmplia diversitat de paisatges, jo que he viatjat bastant, escolliria aquest, el meu país, aquest que em sembla al menys un dels millors. 

La prova de tot això és que una multitud de persones d'arreu que "aterren" per aquestes contrades, es queden aquí per sempre. Primer pot ser, decideixen provar-ho per un temps i amb aquest temps acaben, per diferents i moltes raons, arrelar ja  per tota la seva vida en una major part dels cassos a Catalunya. 

Catalunya no exigeix que les persones recentment arribades facin un gran esforç d'adaptació, ni en l'aspecte idiomàtic ni religiós ni polític. Sense deixar de ser nosaltres mateixos, només faltaria que l'essència del que som es diluís en una massa grisa i amorfa. 

Aquest és un país viu, que fa coses que no son habituals en d'altres indrets. Un país amb il·lusións per millorar en tots els aspectes, com La Marató de TV3, malgrat el pes feixuc de l'Estat que ens limita.

No els agrada que siguem diferents. No som millors ni pitjors, però cada poble i persona és diferent de l'altre; en som conscients i volem ser com som. 

Cada ù de nosaltres ens hauríem de sentir orgullosos de formar part d'una societat com aquesta, que reconeixent amb humilitat les mancances, que hi son indubtablement, participar del projecte comú que volem desenvolupar per tots aquells que viuen en aquest trosset de planeta. Sense imposar res, però per un futur per tots el que som i els que avui encara venen. 

xatumandingu.

NADAL2009

EL NADAL QUE OBRE CORS
A UNA QUIMERA RENOVADA.
TOT ALEGRIA I DOLCORS
D’UNA SOCIETAT OFEGADA.

HOMES, DONES I CANALLA
VIVIM PER DIES IL.LUSIONS,
AMB LLUMS I SOROLLS DE GRALLA
.QUE SOM MILLORS I BONS MINYONS.

ÉS EL FILL D’UNA MARE QUE ESPERA
AMB PENÚRIES I DOLORS
QUI SAP SI EN UNA NIT MOLT FREDA.
A UN INFANT QUE VÉ, COM VENEN TOTS.

A UN MÒN, COM SI FÓS EL NOSTRE
AMB MENYS LLUMS I MÉS AMOR
DE MOLTS NENS QUE VOLEN SOSTRE
I UN COR ACOLLIDOR.

RENOVACIÓ DE L’ESPERANÇA
D’UN LLOC MÉS JUST I MILLOR,
QUE SI NO I POSEM EMPENTA I FORÇA
QUEDARÀ COM QUEDA TOT.

BON NADAL I FELIÇ ANY
SENSE DISTINCIÓ,
DES DEL DE MÉS AVALL
FINS AQUELL D’AQUELL RACÓ.

XatuMandingu200912