LA PARTÍCULA DE DEU

LA PARTÍCULA DE DEU

El bosó de Higgs o partícula de Higgs és una partícula elemental proposada pel
model estàndard de la física de partícules. Aquesta partícula té una importància
 fonamental  per al món científic d'avui, ja que la seva existència confirmaria el camp de Higgs,
 que en el model estàndard permet donar una explicació al fet que algunes
partícules com ara el fotó no tinguin massa i d'altres, els bosons W i Z, sí que en
tinguin.
Per la seva importància el bosó de Higgs ha estat objecte d'una cerca intensiva per
 part de diversos grups experimentals. El 4 de juliol del 2012 el CERN anuncià el
descobriment d'una nova partícula de massa al voltant dels 125-127 GeV,
 i compatible amb el bosó de Higgs.  (Física Quàntica )

LA PARTICULA DE DEU What Is the Question?
Sorprenentment, tota massa és mes buida que plena i el que manté l'estructura
de les coses és l'electromagnetisme entre els àtoms de la que tota matèria esta
composada, Un àtom és tant petit, que per veure'l a simple vista amb els seus
 electrons, protons i neutrons l'hauríem d'ampliar aproximadament al diàmetre
de l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra -.
L'espai que hi ha dins l'àtom és vuit, però ara els físics (Peter Higgs i altres) han
descobert d'altres partícules encara més petites que son FONAMENTALS, com
els Quarks, Leptons o Bosons. Son impossibles de veure ni  amb els millors
instruments microscòpics electrònics, però se sap que existeixen per els seus efectes. 

Es a dir: que el concepte de la buidor absoluta no és possible demostrar-la i sembla que

 TOT L'UNIVERS NO ÉS PAS VUIT, QUE ÉS PLÉ  deL que no sabem encara, 

fins hi tot de l'espai Inter estel·lar.

Es diu que certes ones com les de radio o la llum, els rajos X, infrarojos o ultra-
violats es desplacen per l'espai "vuit" inter estel·lar per la seva pròpia energia....,
però no en sabem com i per qué exactament.
Albert Einstein va argumentar una mena de plasma anomenat Èter que omplia
el vuit . Bé, ara sembla que tenia raó en la seva teoria...., per que ara veiem que
aquest "vuit", es plé d'alguna cosa anomenada Camp de Higgs.

La ciència rebusca en l'infinit, que és infinit en la grandària i infinit cap a la
petitesa, essent aquesta porta, la del Bossó de Higgs la que de moment resta
tancada, de manera que ha passat a anomenar-se  "LA PARTÍCULA DE DEU".

Xatumandingu.

EL MILLOR TEMPS

EL MILLOR TEMPS

El millor temps de tots els possibles
per que hem pogut arribar fins aquí avui,
amb tot el que hi ha de coses tangibles:
Medicina, ciència i tecnologia: progrés quasi infinit.

Agraint, que cal, cada dia, o al destí, o a la bona providència
el viure en aquesta època, tant meravellosa i plena,
que és la millor de totes les passades, amb molta diferència,
de temps obscurs, de misèries i  moltes vides de sofriment i pena.

Avui, és l'últim i el primer dia viscut; és el cènit de cada vida,
però que qualsevol futur és imprevisible, jo diria,
que tenim l'experiència de negres passats i de malicia:
Com és que el mal i el dolor es fan tant repetibles?

....Per que molts no volen avançar....

Progrés,  riquesa i  tecnologia,
avui es dona, en el segle vint i ù, 
que gaudint . en el mon, en la nit i en el dia,
però dels pobres, i dels que pateixen, no ens adonem ningú?.

Vivim en un mon, el millor de tots els possibles,

per que és aquest i no cap d'altre;
aquest, de misèria i guerres sens fi, ni seny ni sentit.
La paradoxa mes gran, sembla tant impossible...,
es dona, en aquesta hora i minut, gent que mor,vet aquí

i pugui ser que demà, hem toqui a mi..

En un racó ínfim, molt petit de l'Univers,
al costat d'una estrella també bastant petita
va néixer la vida, que viu i palpita;
ja fa molt, crec que pel bé de tots els éssers vius

i tots els que han de venir pugui ser, en joiós dia.

Si no, no seriem pas avui, ara i aquí:
 En una esfera gran i blava, plena de vida,
delicada i subtil dins aquest vuit infinit
i en volem fer-ne una sortida?,
fora,  o a d'altres inhòspits destins?.

Avui: Visca també la bogeria!.

Mentre tant, hi ha gent que mata per tenir poders,

o per veritats que ells diuen, diuen absolutes, 
i destruint per on passen, deixant erma la terra,
i deixant,  vuits de gent pobles i carrers.
Vuit el futur, de somnis i vida sencera,
simplement, per simples papers, que en diuen diners.

Destrucció i misèria compartida, també comprada!,

això és el que volen aquests mercaders de les idees?

I persisteix, persisteix la gent de consciència disminuïda
amb un cervellet encara més petit;

Podria ser un bell paradís.


Governants de tot el mon,
i especialment els de la pàtria mia:

De les lliçons que dona la vida
doncs la cosa tristament  ja  podria, 
que no s'admetessin més equivocacions;
No pas per que ho digui jo,

en la meva ignorància compartida,
ni cinquanta mil homes bons,
ni tampoc,  aquesta poesia,

per que no valen les bones paraules;

Manen les bones accions.

Us  ho ha de dir la intel·ligència,

...per molt artificial que sigui;
L'honor, l'amor i cent mil raons.

Com voleu que us ho digui
i no sigueu capsigranys i  gamarussos.
Que ens hi juguem la nostra destrucció,
la vida, i la dels nostres fills i nets,

del nostre mon, que és del tot i de tots

i de tots els seus raconetss. 

Responsables vosaltres, dels vostres propis fets;
en un únic planeta, i  tots aquells que ara hi som.
..... Si us plau, no sigueu tant pallussos,

que també us empassareu la pols de les vostres morts i destruccions.


xatumandingu.