EL MILLOR TEMPS

EL MILLOR TEMPS

El millor temps de tots els possibles
per que hem pogut arribar fins aquí avui,
amb tot el que hi ha de coses tangibles:
Medicina, ciència i tecnologia: progrés quasi infinit.

Agraint, que cal, cada dia, o al destí, o a la bona providència
el viure en aquesta època, tant meravellosa i plena,
que és la millor de totes les passades, amb molta diferència,
de temps obscurs, de misèries i  moltes vides de sofriment i pena.

Avui, és l'últim i el primer dia viscut; és el cènit de cada vida,
però que qualsevol futur és imprevisible, jo diria,
que tenim l'experiència de negres passats i de malicia:
Com és que el mal i el dolor es fan tant repetibles?

....Per que molts no volen avançar....

Progrés,  riquesa i  tecnologia,
avui es dona, en el segle vint i ù, 
que gaudint . en el mon, en la nit i en el dia,
però dels pobres, i dels que pateixen, no ens adonem ningú?.

Vivim en un mon, el millor de tots els possibles,

per que és aquest i no cap d'altre;
aquest, de misèria i guerres sens fi, ni seny ni sentit.
La paradoxa mes gran, sembla tant impossible...,
es dona, en aquesta hora i minut, gent que mor,vet aquí

i pugui ser que demà, hem toqui a mi..

En un racó ínfim, molt petit de l'Univers,
al costat d'una estrella també bastant petita
va néixer la vida, que viu i palpita;
ja fa molt, crec que pel bé de tots els éssers vius

i tots els que han de venir pugui ser, en joiós dia.

Si no, no seriem pas avui, ara i aquí:
 En una esfera gran i blava, plena de vida,
delicada i subtil dins aquest vuit infinit
i en volem fer-ne una sortida?,
fora,  o a d'altres inhòspits destins?.

Avui: Visca també la bogeria!.

Mentre tant, hi ha gent que mata per tenir poders,

o per veritats que ells diuen, diuen absolutes, 
i destruint per on passen, deixant erma la terra,
i deixant,  vuits de gent pobles i carrers.
Vuit el futur, de somnis i vida sencera,
simplement, per simples papers, que en diuen diners.

Destrucció i misèria compartida, també comprada!,

això és el que volen aquests mercaders de les idees?

I persisteix, persisteix la gent de consciència disminuïda
amb un cervellet encara més petit;

Podria ser un bell paradís.


Governants de tot el mon,
i especialment els de la pàtria mia:

De les lliçons que dona la vida
doncs la cosa tristament  ja  podria, 
que no s'admetessin més equivocacions;
No pas per que ho digui jo,

en la meva ignorància compartida,
ni cinquanta mil homes bons,
ni tampoc,  aquesta poesia,

per que no valen les bones paraules;

Manen les bones accions.

Us  ho ha de dir la intel·ligència,

...per molt artificial que sigui;
L'honor, l'amor i cent mil raons.

Com voleu que us ho digui
i no sigueu capsigranys i  gamarussos.
Que ens hi juguem la nostra destrucció,
la vida, i la dels nostres fills i nets,

del nostre mon, que és del tot i de tots

i de tots els seus raconetss. 

Responsables vosaltres, dels vostres propis fets;
en un únic planeta, i  tots aquells que ara hi som.
..... Si us plau, no sigueu tant pallussos,

que també us empassareu la pols de les vostres morts i destruccions.


xatumandingu.