LLIBERTAT

 LLIBERTAT 

...Llibertat, uneix-nos

llibertat, deslliuran's

llibertat, el demà serà millor.

Si fa o no fa, 

aquesta és la cançó, 

però molt se n'ha de parlar,

fer i tractar,

encara que sigui del mon, un racó

amb ànsia en el nostre cantar.

Per ser lliures,

cal molt de seny i saber:

el que, el qui i el com es pot ser

i del tot el que ara s'és,

el que significa,

també la renuncia al segons qué 

i calen  també obligacions, 

per poder-ho ser,

si no, anem de cap a la pica.

Ser lliure voldria, com un ocell

que vola allà on ell vol,

però deixa lloc als altres ocells,

en aquell arbre de nit o quan plou.

Mentre, s'espolsa les seves ales

i les asseca amb la llum del sol.

El dret a ser lliure

és la com la llum i és la nostra guia, 

no sigui que arribi algún dia

on el conviure sigui de vidre

i es trenqui per qualsevol bogeria.

xatumandingu.    

CAL MIRAR LLARG

 CAL MIRAR LLARG

Pot ser que jo no sigui precisament un bon exemple respecte del que diré, però en el meu temps laboral  aquests criteris eren fonamentals, per que evitaven  accidents i conseqüències indesitjables.

Preveure i prevenir no és covardia, son precisament tot el contrari: Son formes de veure la vida i son valors que eviten el perjudici i aporten la seva rendibilitat vital.  

No ens podem quedar en la pell de cap qüestió, doncs al aprofundir en les causes de tot, o el per què passa el que passa en tots els nivells dels quals en tenim alguna consciència. 

Això és aplicable absolutament a tot: Moral, espiritual, material, social, globalment, políticament, etc., etc. El que està passant avui al mon, no és propi d'éssers intel·ligents i jo no ho soc gaire; Es més propi de la irracionalitat.

Lo bó, lo neutre o lo dolent, sempre tenen una causa  o motiu de ser en l'arrel del seu per què i s'anomemen: Causes Bàsiques i son conceptuals.

A partir d'aquí apareixen les Causes Primàries, que son conseqüència de les primeres, en lo bo i en lo dolent també.

Per tant, cal rascar en la pell de les coses, per que moltes d'elles no son el que semblen a primera vista i sovint ens estalviaríem disgustos i problemes que no tindrien per què ser com son.

Les presses, l'egocentrisme, l'ambició, la manca de valors profunds i la despreocupació de tot el que de veres és fonamental ens passarà factura molt cara més aviat que tard si no canviem de paradigma.

Ja tot ens està donant senyals que aquest nostre invent està mancat del sentit comú imprescindible.

Sempre hi ha alguna cosa bona darrera d'aquell canyar que ens priva de veure un paisatge millor.

CAL MIRAR LLARG. 

No en sé més, amic. 

xatumandingu.   

BULLING

 BULLING

El bulling no és una cosa moderna, en el passat s'anomenava o no, però existia i tenia formes diferents i d'aplicació discriminatòria, segons diferents factors, que no enumeraré per la gran diversitat d'elles.

En el meu cas particular, com no veia bé la pissarra quan encara anava al parvulari pràcticament, no entenia bé les explicacions del professor i, els deures que havia de presentar l'endemà, O no estaven fets o eren incomplerts, de manera que el càstig era un cop de regle als dits que et deixava dolorida la ma per tot el matí.

Com la cosa no s'arreglava, hem van posar com a impossible en la última filera dels escriptoris, de manera que encara veia menys el que s'hi escrivia en aquella pisarra que veia tant petita, borrosa i llunyana.

Tenia mofa i menyspreu dels companys de classe, a la sortida al pati o al carrer.

A casa es van adonar del problema, però no de la causa basica. No va haver entente entre els meus pares i l'escola, però el cas és que vaig estar tot un curs sense anar al col·legí, però si dibuixant a casa meva, per que tampoc tenia altres nens amb qui jugar o fer altra cosa.

Finalment, hem van dur a una escola de més renom  qualitatiu i al cap d'uns dies el director ja va fer venir als meus pares a una entrevista personal i els va preguntar si no s'havien adonat de que el seu fill tenia greus problemes de miopia.

 Un nen o nena que presenta alguna dificultat avui dia, com els conceptes i la professionalitat han canviat molt, detecten o poden detectar alteracions o circumstàncies diverses que poden modificar tot el futur d'un alumne prematurament: Això i tot allò que podem considerar en un autèntic docent.

La cultura i preparació dels pares d'avui dia també gosen d'un nivell intel·lectual i una preparació que llavor no existia .

Eren temps de la postguerra i hi havia el que es donava en un nivell professional bastant baix i jo me n'he sortit relativament bé, malgrat segueixo essent miop.

De tota manera, quan hi ha un problema, s'ha de detectar el més aviat possible, per que si hi han conseqüències, cal investigar acuradament les causes per totes les parts. hi va tot el futur d'una criatura.

No hem de cercar culpables de les coses, si no les causes que les provoquen.

xatumandingu.

       

 

A LES QUI LES TITLLAVEN DE BRUIXES

 A LES QUE TITLLAVEN DE BRUIXES

No van ser bruixes les que van cremar a les fogueres. Eren dones, dones que van ser vistes com: 

Molt boniques, o molt cultes i intel·ligents. Algunes eren vídues o sense pare, tenien aigua al pou, terres, una bona plantació; altres no cedien davant la luxúria del reverend. No cedien al feudalisme i l'ambició desmesurada.

Dones que pot ser tenien alguna marca de naixement, dones que eren molt hàbils amb la medicina natural, amb herbes i remeis naturals. Tenien una forta connexió amb la naturalrsa, millor que l'establis ment oficial en pobles i ciutats amb  supersticions de tota mena . 

Dones que ballaven, pintaven, cantaven, escrivien o dominaven qualsevol art, però estaven al món equivocat i pervers. Qualsevol dona corria perill i el risc de ser cremada abans i durant el segle  XVII. Fins i tot eren llençades a l'aigua, i si flotaven eren culpables i si s'enfonsaven i ofegaven eren innocents. Les dones van ser llançades per penya-segats, van ser col·locades en forats profunds al terra. Qualsevol tortura imaginable és poca. Una època de barbàrie i maldat.

La dona havia de ser casta, submisa i obedient, no tenien dret a opinar, sense masses drets com a éssers humàns i, si vivia sola i era autosuficient, la rumorologia ja havia començat.

"No van ser bruixes les que van cremar a les fogueres, eren dones diferents". Avançades.

tret d'un post del Facebook.

EXPRIMIR

 EXPRIMIR FINS AL MÀXIM

Hi ha economistes contractats per les grans i poderoses empreses del mon que estudien únicament com guanyar encara més diners dels que guanyen.

Ara, està de moda l'estalvi agressiu i a tota costa: estic parlant de a tota costa del propi client, usuari, contribuent, ciutadà, productor, o siguis el que siguis en un moment donat. És el nivell màxim de la usura.

Confien en el bonisme de la societat que pretén resoldre els problemes contribuint de forma gratuïta per completar o millorar aquell servei o atenció que ell mateix demana. Aquesta formula, té un èxit brutal en tots els paràmetres de l'economia, ara ja a nivell mundial.

Quan es posa combustible al vehicle, que és un producte inflamable i nociu , correm molts riscos que ells s'estalvien, com el robatori del propi vehicle, el de les pertinaces que hi pugui haver dins el cotxe, com bolso o coses de valor, també podem patir l'atracament personal, que ara no pateixen ells dins la garita. Pots ser víctima d'un incendi per desconeixement dels riscs, et pots tacar o patir cremades per la roba mullada o les sabates, tacar la tapisseria del cotxe....  etc.

Aquests van ser uns dels primers en descobrir el xollo de l'autoservei , desprès, res d'oficines d'atenció ciutadana ni oficines físiques per ser atesos com cal i personalment; tot ha de ser mitjançant vies telemàtiques i atesos de forma programàtica prèvia, subjecte a un protocol de  triatge i sovint som atesos per una maquina que ja dirigeix el tema a on sembla que cal.

Les administracions publiques també han adoptat el model i ja només falta que en la pantalla del nostre ordinador aparegui una frase que digui:

NOSOTROS VIVIMOS DE VD. QUE ÉS EL QUE PAGA, PERO POR FAVOR NO NOS MOLESTE QUE ESTASMOS MUY OCUPADOS EN VIVIR LO MEJOR POSIBLE.

SIGA TRABAJANDO Y PAGANDO .

         

PIANO PIANO

 PIANO PIANO, SE VA LONTANO

Des-pa-ci-to, com diu la cançó, gaudint d'allò que fas o t'arriba, discriminant tot lo negatiu, dolent o perjudicial per tu, per a els altres, o el Planeta sencer; com quan saboreges un bon vi, a poc a poc i tu ja saps quan aturar-te; Quan treballes, quan vas a un concert o amb un sopar entre amics, a veure un partit, cal fer-ho bé sempre, amb respecte : "le bon faire" .  ...en gaudirem molt més, que no és igual ser feliç que passar-ho bé una estona o un temps . Ser feliç dura molt més, per que és una actitud, un concepte vital, fill d'altres  conceptes, no pas d'objectius. Deixa que surti el ser humà del teu interior i no et deixis arrossegar per els modismes.

La vida és el regal més gran i impressionant que ens puguin haver fet en tota la eternitat; és únic, intransferible, valuós i el pots compartir amb tots els teus contemporanis que desitgis.

Vivim una època tecnològicament molt avançada, pot ser per això precisament que la oferta és tant grandiosa i llaminera, que alguns perdem el nord i els valors nobles tant necessaris, que ens donarien a canvi una societat més natural, feliç, amigable i justa, doncs aquesta que tenim tant moderna, és plena de mancances.  Hem arribat al punt d'assimilar monstruositats cada dia en els canals de notícies com a fets naturals, i en això si que alguna cosa, junts hi podríem fer, malgrat el poder que no és a les nostres mans. 

Les emocions fortes que promou aquesta última, son innecessàries i perjudicials per definició. Totes les  addiccions: a estupefaents, drogues, les dèries, la velocitat, la pressa, el risc, l'egoisme i l'ambició exagerada, escurcen la vida o te la poden arrancar en un sol instant.

Pensar en positiu i ennoblir-nos per dins és una riquesa que ens farà feliços i ens ajudarà en els mals moments que tots viurem alguna vegada a la vida, siguis com siguis i triïs el camí que vulguis .

Salut i que siguis  mol estimat company@.

xatumandingu.

LA TORRADETA

 LA TORRADETA

Cada matí, un parell de torradetes, amb oli, margarina, mantega, pa amb tomàquet i embotit o melmelada. Un cafè amb llet, i ja he donat corda al rellotge del meu cos per passar el matí, faci fred o faci calor.

Però com que soc bastant maldestre, moltes vegades la torradeta se'm cau de les mans o la taula i va a parar al terra o als pantalons; també m'ha passat amb el cafè amb llet o altres coses. Que hi farem, l'edat no perdona...

Quasi sempre quan la torradeta cau al terra, ho fa per la banda del contingut, sigui aquest el que sigui i, ja et pots imaginar el pastel que segueix en haver-ho de netejar i hem dic: Això és la llei de "Murphi".

Doncs no és aquesta la causa; en son d'altres que tenen molt a veure amb la física, la gravetat i com a factor principal les meves condicions i estat anímic i de procediments personals.

Les coses passen quan hi ha les causes que les provoquen, si no es donen aquestes, no passen.

Hi ha causes básiques i causes primàries; desprès cal investigar les circunstancials, per poder prevenir o preveure que no torni a passar allò que no volem que es repeteixi.

Hi ha coses que basicament passaràn i no ho podrem evitar, però a lo millor podem retardar o reduir en el temps o les conseqüències, els efectes, o la gravetat del que pugui passar, que passarà irremeiablement.

Nosaltres, que som gent pensant hi podem fer molt en aquest sentit.

Deu n'hi dó la punyetera torradeta.

xatumandingu.  

  

SI HO VOLS CREURE..(3)

 SI HO VOLS CREURE, BÉ, SI NO TAMBÉ (3)

Totes les persones estem fetes de records i experiències viscudes i en el dia d'avui que vivim, son el que som: suma, resta, resultat, l'essència.

Era temps de la postguerra, per allà el 49 o 50.Viviem en una casa petita sense enguixar ni mosaic al terra; literalment el terra de la casa era de terra, sense aigua ni corrent elèctrica . Però el meu pare, en Joan Antoni qu era mol traçut, es va fer d'una bicicleta que tenia les llantes de fusta, malgrat duia pneumàtics de goma.

És el cas que érem a casa ell, la meva mare la Inma, jo que deuria tenir uns tres anys i la meva germana la Rita , que a penes caminava....

Doncs amb quatre ferros i dues rodes mes petites, es va fer un remolc adaptat a la bicicleta de marres    ( encara corren alguns ferros d'aquest remolc per el sótan de la seva casa).

Cada diumenge sortíem tots cap a Barberà o d'altres llocs, els mes planers possibles, per que en el remolc anàvem: La Inma, la meva germaneta petita, jo i un gosset que es deia Bambi.

Un dia, se li va ocórrer d'anar a Sant Feliu del Recó per passar el dia i banyar-nos en el Gorg de les Anelles del Ripoll, i no recordo bé si també vam passar la nit en una tenda de campanya.

De Sabadell a Castellar de Vallès, la carretera és gairebé tota de pujada, excepte ja en el Pla de la Bruguera que ja planeja. Doncs aquells trams costeruts, tots havíem de baixar-nos i anar caminant i ell també, agafat al manillar de la bici amb "tràiler", que també havia d'arrossegar.

Ja et pots fer la fotografia del moment : un home arrossegant una bicicleta i un remolc ple de coses i darrera una dona amb una nena als braços, un nen petit i un gos . En aquell temps pocs cotxes hi havia, i mens en dissabte, que suposo.,,,

I ens vam banyar finalment; i tant que ens vam banyar. Va ser el meu primer bany amb força aigua, per que a casa la mama ens rentava en una palangana i l'aigua justa per esbandir-nos. 

La palangana, encara la conservo ......  

xatumandingu.  

ELS NEGUITS DE LA VIDA

 ELS NEGUITS DE LA VIDA

Els neguits, sempre hi son.

poden ser patiments,

però també ambicions, 

o desitjos pendents

i els tenim tot el mon.

Poden ser molt intensos 

o suaus com un mitjó.

Els tenen els més llestos

i també els tinc jo.

Jo, no soc massa llest, 

ni tampoc massa savi, 

però si que vull el bé

de tot aquell que m'acompanyi,

en aquesta vida

i millor si n'hi hagués una altra...

Sense recança, ni cap odi,

per a fer millor al menys, aquesta estança.

Aquest és el punt de partida.

Doncs cal separar els neguits dolents,

que sempre fan algun dolor 

doncs poden fer molt de mal.

Fer el bé, que genera el bon sentiment 

i també en la vida de l'altre, tal com cal.

Els neguits bons,

estan sovint per estrenar                                                                  

ho saps, si treballes i fas, 

un dia te'ls menjaràs,

com aquella capsa de bombons,

que encara has d'obrir i de provar.

Adoba la terra que trepitges

i fes que floreixi tot just demà,

que com no estàs sol ni a mitges,

el que sembris recolliràs. 

xatumandingu. 

 

  

LA SOLEDAT

 LA SOLEDAT

Un dia de fa molt,

una persona hem va dir:

La soledat desitjada

et pot fer feliç,

però si és imposada

et farà la persona més desgraciada.

Avui, per ella, estic de dol.

Es viu, però està sol.

Està, però ni això vol.

Viu lluny, on neix el sol

Avui l'he vist, ens hem comunicat

trist i abatut com una estora,

i parlant quasi una hora,

junts fent silencis i junts plorat.

Cal cuidar a qui estimem,

si l'amor ja no ha marxat

i a tota persona que t'omple la vida,

(que hi ha que això no ho cuida)

i desprès, queda sol, 

en un sol pensament.

Sembra sempre, que recolliràs,

però no ho facis per recollir

si no, ja començaràs 

en aquest patir, 

com aquest amic, que t'acabo de dir. 

xatumandingu.