AGRAIMENT DE LA LOLA I LA PAQUI

 Una gran trayectoria ,de un gran maestro y un gran amigo, donde tuvimos el honor de empezar con el y hoy estar en la Asociación Carmen Obradors , después de más de 20 años ,aprovecho personalmente para darle las gracias , por ser como es y por haber dado todo lo que nos enseñó, sin ánimo de lucro, empezando en el garaje de su casa, hasta formar con mas personas implicadas, la Asociación, que hoy en día todavía estamos rigiendo y llevando a cabo con las mismas ideas y protocolo ,que en su día se formó ,orgullosos de que hemos formado un gran equipo , de personas con ilusiones de pintar y disfrutar , donde lo principal ,ha sido formar una gran ambiente y dejar que fluyan las energias positivas y ser una gran familia de amigos ,con una gran amistad y muchas ilusiones . Gracias , Gracias y Gracias Mariano, Jose Maria y demás implicados ,siendo junto a mi hermana gemela Paqui ,las que pudimos ser priveligiadas de empezar junto con él ,en esos años 1999 y sintiendonos felices de seguir ahí, con la mismas ilusiones y sintiendonos felices ,haciendo esto , sin ánimo de lucro ,todo a cambio de lo que aprendimos de nuestro maestro, hacer grandes amigos y amistad a traves de los mil colores ,en esos pinceles que buscan las luces , las sombras y los brillos ... .un abrazo muyyyyy grande de parte de Las gemelas , Paqui y Lola .

Lola Luque Romero

Experto del grupo

Recordando la trayectoria, de muchos años de pintar , excelente y un buen Maestro y amigo , gracias Mariano

• 2 h
• Me gusta
• Responder

Paquita Luque

Administrador

La pintura es parte de nuestra vida, a través de ella hemos crecido como persona y gracias a los buenos amigos que nos ha enseñado los valores de la vida ,como amor y amistad Gracias Mariano por el inicio en aquel garaje...rodeados de trastos antiguos,caballetes y mucha ilusión. Éste cuadro y el de las mimosas son la esencia del tiempo vivido a tu lado ,y todos los compañeros que iniciamos un proyecto lleno de color.A día de hoy, la Asociación Carmen Obradors es y será, un grupo de amigos ,llenos de pequeñas pinceladas, pero grande en constancia, perseverancia y en hacer que ésta asociación esté donde está.... Gracias a tod@s AMIGOS

T'ESTIM I ESTIM LA VIDA

 T'ESTIM, I  ESTIM LA VIDA

I, si visqués mil anys , 

els mil anys t'estimaria;

que hem estat companys, 

on hem compartit la nostra vida.

Avui, no en tinc cap de recança

i en el temps de la nostra estança

he sigut molt feliç;

aprofito ara, de dir-t'ho axis.

Mes clar, no t'ho se dir.

Ets tu qui m'has donat, 

i en el transcurs dels nostres anys

la més bona felicitat;

Tota la que  has pogut:

tota la que m'has regalat.

La que conté molts goigs, 

i també compartits els planys,

del  tot el que hem viscut;

la vida, que així ha sigut.

Per que, avui ho entenc d'aquesta manera 

i no sé pas si n'hi ha una d'altra:

Voluntat, amor i tendresa,

omplint amb això, la vida sencera:

Dia rere dia,  fis avui, aquesta tarda,

amb la nostra llum, encara encesa.

Dir-te  també que,

tinc fe en el, i en l'un demà,

sigui el meu, i el dels que estimo,

Deu és el qui manarà, 

en el tot,  i en el no sé que  serà,

mentre, avui que encara camino,

vet aquí el per que;

del ahir, l'avui i del demà, 

que no ha esdevingut encara.

No parlem sovint de tot això

però ho diem en el nostre fer;

crec que tu sents igual que jo,

i  de com crec que ha de ser.

En el record, aquell  que queda

d'aquell nostre trobament;

el d'un un dia de ja fa molt

pel  carrer, fèiem un vol,

aturat  en el meu pensament

vas quedar, i no sé si jo en el teu. 

Avui sé que d'allò, segurament 

i desprès, ens vam dir adeu,

...o que estaríem llavors,  junts per sempre.

Pert tota una vida.

xatumandingu.

 

CHARLES DARWIN

 CHARLES ROBERT DARWIN I TOT EL QUE PENJA

Aquest naturalista i geòleg va obrir-nos les portes de l'evolució de les espècies amb la seva teoria, però s'entén clarament que la cosa aquesta,  ultrapassa i contempla una forma universal, i conceptual molt més amplia:

L'evolució és present en tot l'univers, que tampoc es queda quiet; l'evolució és total, dons abarca lo macro i lo micro, la matèria i la vida. També evolucionen i muten els virus, bacteris i fongs, bons i dolents, que afecten la salut dels éssers vius de tota mena, inclosos nosaltres els humans. Com la vida  dels microorganismes és molt mes és curta, la feina la fan molt més de pressa i també muten rapidissimament, per això les vacunes i medicaments que s'apliquen. han de tenir sempre la investigació de les noves branques que van apareixent. Muten per supervivència i es fan hiper-registents.

L'evolució també es present en el mon vegetal mitjançant pol·linització i encreuaments; mol sovint provocats per els éssers humans en la recerca de millors fruits i rendiment, Multitud de fruites, i dins de cada espècie multitud de varietats: La ciència humana no fa més que accelerar un procés que la naturalesa també faria, però amb molt, més temps.

En tot el mon animal, inclosos els humans l'evolució ha estat i és, i serà present sempre. La selecció natural produeix l'evolució per adaptació al medi en tots els aspectes també, on es sobreviu al fred, a la calor , al tipus d'alimentació, als patògens, al medi ambient, avui dia tant anomenat, etc. Un exemple clar, per dir-ne un, seria una malaltia del tiroides, patida ara fa molts anys  per gent de muntanya o de terra endins, per la manca de iode, malaltia que no es donava en els habitants de la costa. Aquesta patologia anomenada Boci;  Els primers no tenien accés al consumi de productes del mar, amb el iode tant imprescindible  ( ...els musclos son vermellosos o groguencs per l'alt quantitat de iode que contenen ).

Avui, pugui ser que hi hagi algun cas, però el peix de mar ara arriba a tot arreu....

Salut, evolució  i força amics.

xatumandingu.         

SI HO VOLS CREURE, BÉ. NIT DE TEMPESTA

 SI HO VOLS CREURE, BÉ. SI NO, TAMBÉ.

LA NIT DE LA TEMPESTA

Temps era temps i anàvem amb una moto Vespa molt antiga i del meu pare, l'Ernesto i jo cada dia a les set de la tarda, a estudiar el batxillerat per acabar-lo. Anàvem de Sabadell per Bellaterra a Sant Cugat on hi havia el centre d'estudis. No existien encara les autopistes...., ni mòbils.

Estiu i hivern, tot l'any ,  ben abrigats amb els petrecols necessaris i adients a l'època de l'any, els dies de fred amb la moto arribàvem tremolant a classe .  

Una nit d'hivern ja de tornada a Sabadell (serien les deu de la nit), ens va caure una tempesta a sobre de les que fan època i al mullar-se la bobina de la xispa, la moto es va aturar sense remei possible. 

Vet aquí que vam localitzar una cabana deshabitada a uns 50 metres de la carretera, al mig d'un camp llaurat i enfangat; vam dur la moto a la cabana també, amb molta dificultat per tot el fang que es va acumular a les rodes i pesava moltíssim. Total, que vam acabar completament mullats i ens vam haver de treure tota la roba i la vam estendre sobre un munt de palla seca i, com no podiem fer res més, enterrat en la dita palla vam posar-nos a dormir tot lo calents que la palla enbs podia calentar. Se sentien sorolls dels ratolins que corrien per sota d'aquell munt de palla.

Va caure un llam sobre una torre d'alta tensió propera amb un flash de llum impressionant i un espetec com una bomba. Semblava la fi del mon allò.

...Vam passar tota la nit allà i finalment vam dormir fins que va sortir el sol i ens vam vestir amb la roba que la palla havia eixugat bastant; vam portar la moto altra vegada a la carretera, que no va costar tant per que també s'avia assecat la bobina i la vam engegar dins la cabana ,

Els nostres pares ens van buscar per tot arreu i tota la nit amb el cotxe.  Veient que no ens trobaven van desistir i quan ja volien anar a la comissaria dels grisos (policia  de llavors ), la meva mare plorant, vam aparèixer a casa.

Història contada, història acabada.

xatumandingu.

       

QUE ÉS LA VERITABLE AMISTAT?

 QUINA ÉS LA VERITABLE AMISTAT?

Què és l'amistat veritable?

Va preguntar la vida.....

- És no parlar malament d'aquesta persona encara que no hi sigui, va dir la lleialtat.

- És romandre amb ella a les bones i a les dolentes, va dir l'aferrament.

- És parlar clar i sense mentides, va dir la sinceritat.

- És riure amb aquesta persona i plorar amb ella quan es necessita, va dir el sentiment.

- És saber que està dins teu fins i tot amb els ulls tancats, va dir la confiança.

- És estranyar quan surt de viatge i alegrar-te de tornar-te a veure, esmentà la memòria.

- És desitjar que sempre estiguis bé, va dir el desig.

- És donar-li la mà a algú quan la necessita, va dir el suport.

- És respirar profundament quan hi han errors, equivocacions i malentesos , va dir la paciència.

- És no voler conèixer-se, va dir la traïció.

- És saber perdonar-se  quan cal, va dir el perdó.

- És la que està amb tu en vida, t'acompanya en la malaltia, i plora en teva agonia, va dir la mort.

- És estimar-nos, va contestar l'amor.

Això i més, molt més... és l'Amistat !!!!!

• “El meu millor amic,  és el que sap treure el millor de mi mateix.” ...

• “Els amics són la família que tu tries.” ...

• “L'amistat, només pot tenir lloc a través del desenvolupament del respecte mutu i dins un esperit de sinceritat.” ...

• “La veritable amistat arriba quan el silenci entre dues persones és fa dolç i còmode.

El veritable amic estima en tot moment i és un germà en temps d'angoixes.”💕

Traduït i adaptat d'un concepte d'una amiga cubana i des de Cuba.

xatumandingu.

OBSOLESCÈNCIA

 LA OBSOLESCÈNCIA

La obsolescència programada és el càlcul de durabilitat d'una cosa fabricada o un producte determinat, inclús ja en la seva fase d'estudi i viabilitat econòmica, em la seva comercialització i servei al client, que per a ells només és un subjecte a exprimir. És a dir: Que qualsevol cosa que compris, especialment maquinària, sigui  domèstica, electrònica i d'altres, el primer dia que la facis servir es posa en funcionament el programa de durabilitat és preestablert , per que hagis de substituir-lo per un de nou: 

Volen evitar que es puguin reparar ( molts son irreparables o la reparació resulta més cara que la substitució ),  per allargar la seva vida útil. Incrementant, d'aquesta manera els ingressos, d'una societat de consum que no contempla el medi ambient, la naturalesa o els interessos del consumidor. Això està passant, per que el capital no contempla altra cosa que l'enriquiment d'un sector privilegiat a costa de qualsevol altra valor coherent.

Les modes, parteixen del mateix principi i d'altres manipulacions també. "Compra i llença".

Abans, les coses es feien per durar tota una vida amb els mateixos costos i preus. Avui, la cobdícia estudia i va més enllà de la honestedat i el bon fer. Avui tot, inclús  la vida de les persones que no son les dels qui planegen i mouen el "cotarro", no els importa gens.

Hi ha qui ven armament darrera de les guerres i conflictes, malgrat la mort i la destrucció, fins el punt de fabricar joguines-bomba que compren  els que volen el poder absolut i no els importen les vides dels més innocents: Genocidis a canvi de riquesa i poder......

El dimoni, crec que no existeix, però la maldat humana és molt pitjor. 

.....valguem Deu.

xatumandingu.   

VIDA

VIDA

 I, que és la vida?

Es, només un passar.

Un començament i un acabar:

Un regal, o una mentida

I, qui ens la va donar....

Per què, algú dirà:

Pot ser, per estimar?

o per que hi hagi un demà?

...o, llàstima, només per odiar?

Massa feina, per tant poc resultat;

Poc amor i molta maldat.

un futur, mal a guanyat.

trist, molt trist, 

per qui ens ha creat.

xatumandingu.

 

SANITAT

 SANITAT

Podríem definir varies coses sobre el tema, però la seva funció és la lluita per la salut i la prevenció de les malalties, inclosa la prevenció d'accidents de tota mena i també  els laborals , malalties professionals o conseqüència de l'activitat humana com pandèmies, guerres...., i també la misèria i la fam  .

La sanitat avui en les tendències polítiques i econòmiques dels països del primer mon, tenen dues branques: la sanitat privada o la pública.

Hem sorprèn que en cap nivell es consideri un anàlisi seriós d'aquest tema tan fonamental, per que afecta absolutament a tots i en tots els nivells, i a lo millor no convé tampoc.  

La sanitat ha de ser:

-Total 

-Universal

-De qualitat

-Gratuïta 

La sanitat privada conté un rerefons econòmic d'explotació empresarial que contempla en primer lloc un guany; en segon lloc queda la salut del pacient. És costum exigir pagaments anticipats o també parcials en ej procés.

L'argument principal doncs a favor dels quatre punts exposats anteriorment, és que si no es compleixen aquests, els pobres o desemparats perden el dret fonamental a la vida, mentre que qui paga bons hospitals i metges obté comoditats, alimentació, tracte reverencial, sense esperes angoixants,  i suposada qualitat de màxim nivell.   

No tots som iguals davant ni de les lleis, ni dels drets fonamentals:_ Els pobres, sempre palmem abans.

Vols més injustícia?  .....per que n'hi han moltes.

xatumandingu.  

LA PEDRA FILOSSOFAL

 LA PEDRA FILOSSOFAL

Aquesta definició parteix dels temps de l'alquímia: Era la cerca de la solució de tots els problemes que la humanitat patia, que eren molts llavors: una substància capaç de resoldre'ls, fins al punt de convertir el plom en or.... 

Com pots entendre company, no pretenc donar ara cap lliçó d'història ni filosofia barata, però si comunicar criteris que pot ser ni jo compleixi però si preocupa, això en ares de entre tots créixer en el canvi de paradigma: ...el que vivim, doncs el que tenim esta clar que no funciona, vist el que veiem en aquesta època que ens ha tocat de viure (diuen tant avançada ...) i de la història constant de guerres sens fi que han precedit sempre en el passat, i que continuen hores d'ara: Deslleialtats, odis i ambicions, donen com a resultat genocidis, destrucció i esgotament de recursos en un futur ja molt proper, on bons i dolents donarem fi a la vida global. 

Segons la OMS, "SALUT  ÉS : L'ESTAT DE BENESTAR FÍSIC, MENTAL I SOCIAL".

Si ens decantem per la part que voldria tractar avui; La "salut social", per que les altres dues definicions contemplen nivells més propers a la individualitat, en el control de l'infortuni i del destí,  entenc que aquesta última s'associa més a l'àmbit del benestar global primer, però també a tots els nivells de la bona relació que significa viure en aquest planeta ( el jo i la família, amics, veïns, barris i ciutats, nacions i el mon sencer ).

Les ciències i la medicina ja lluiten per abolir els sofriments físics i mentals, arribem on arribem, progressen, avancen.... Però el tercer punt depèn de nosaltres (tots); de la base, dels polítics i governants, dels mitjans mediàtics; fins hi tot de les religions.... Fora les classificacions per races, creences, estatus social, intel·lectualitats i categories, amb acceptació de la diversitat universal.  

La pedra filosofal tant cercada, és a prop, molt propera, i pugui ser que la duem a la butxaca o al moneder i no ens hem adonat encara per la ceguera: Els ingredients son senzills i assequibles, barats i humils: Son el seny, el respecte i la lleialtat, en els seus graus d'aplicació segons moment, lloc i forma. (Tots, tots,  ingredients fills de l'amor entre nosaltres ).

xatumandingu.          

APROFITAR LA VIDA

 APROFITAR LA VIDA

Encara la ciència no ha pogut trobar el desllorigador de la felicitat plena; pot ser que exigim massa a la vida?.

M'interessa i m'agrada compartir tot allò que ens pugui ajudar a cercar l'autèntic benestar individual i col·lectiu, caminar sense pors i sense la resta d'emocions negatives, que no fan més que rovellar-nos per dins i per fora, en aquest temps que el destí ens deixi viure en el lloc on som tots avui, en aquest precís moment; ...els que conec, els que no, els que estimo i als que no ( no estimar, no significa odiar).

Però no entenc als humans, malgrat formo part d'ells.....

En aquest afany, intento analitzar primer les circumstàncies que ens envolten en el present, les que ens han dut fins aquí fa cent, mil anys, o ahir, o fa només deu minuts, però tinc fe que de moment hi haurà un demà millot que en l'avui, però això no surt gratuït. Tot té un cost a la vida i aquest preu es paga sempre, on els diners sovint no formen part d'aquest preu que es paga, de vegades molt car, amb sang i sofriments sense sentit immediat, que tampoc entenc d'orígens i profunditzats i en tots els seus nivells.

La formula d'aquesta manca de precisió, per que caldria tenir present lo global i lo col·lectiu, lo individual i d'altres factors, com creences, edat, tota classe de sexes, raça, estatus, país, costums, biologia, conceptes..., i molts més, que serien llargs d'enumerar, però entre tots ells sí que n'hi han que podrien ser-nos útils per tot el que de bo poguéssim aprofitar per caminar endavant i no pas enrere .

La vida és un miracle tant gran que no ha trobat la seva descripció completa avui encara per part dels éssers diuen més intel·ligents del planeta, però en els seus conceptes, crec que son molt i molt senzills, purs, com estimar. El que de veritat és complex, es el garbuix dels humans amb totes les seves corrupteles, traïcions, ambicions i deslleialtats.

En l'afany dels que mouen el "cotarro", està el domini del "ramat", l'enriquiment i el poder. Avui el materialisme guanya la partida; demà no sabem que faran servir. ....pot ser l'odi i les discriminacions, que ja "cavalquen"?. .....els set genets de l'apocalipsi?.

Repeteixo: La vida és un miracle extraordinari i, com a tal hauríem de gaudir-ne plenament amb tots els seus matisos, compartint aquesta delícia des de l'arrel de cada cabell nostre, fins el fons de les nostres pròpies conviccions; Aprofitar aquest temps limitat de consciència que ens ha estat ofert i regalat, per que tindrà un final per cada ú de nosaltres, ara que estem vius. Ningú s'escapa del final de la funció del teatre de la vida.

No sabem que hi ha més enllà de les portes de la mort, per que ningú ha tornat per a explicar-nos-ho, excepte els que diuen que ho saben: Jo, l'únic que sé és que l'amor existeix i te torna, mentre que l'odi i les ambicions ens porten a l'autodestrucció.

No és el mateix disfrutar i passar-ho bé i riure essent desgraciat, que plorar essent feliç. LA FELIITAT ÉS UNA COSA MOLT PROFUNDA I ES VIU AMB UN CONCEPTE que no té preu, per que no es paga amb diners. Qui es queixa sense motius veritables i qui no, ....i qui, també amb grans dolors.

xatumandingu.