APROFITAR LA VIDA

 APROFITAR LA VIDA

Encara la ciència no ha pogut trobar el desllorigador de la felicitat plena; pot ser que exigim massa a la vida?.

M'interessa i m'agrada compartir tot allò que ens pugui ajudar a cercar l'autèntic benestar individual i col·lectiu, caminar sense pors i sense la resta d'emocions negatives, que no fan més que rovellar-nos per dins i per fora, en aquest temps que el destí ens deixi viure en el lloc on som tots avui, en aquest precís moment; ...els que conec, els que no, els que estimo i als que no ( no estimar, no significa odiar).

Però no entenc als humans, malgrat formo part d'ells.....

En aquest afany, intento analitzar primer les circumstàncies que ens envolten en el present, les que ens han dut fins aquí fa cent, mil anys, o ahir, o fa només deu minuts, però tinc fe que de moment hi haurà un demà millot que en l'avui, però això no surt gratuït. Tot té un cost a la vida i aquest preu es paga sempre, on els diners sovint no formen part d'aquest preu que es paga, de vegades molt car, amb sang i sofriments sense sentit immediat, que tampoc entenc d'orígens i profunditzats i en tots els seus nivells.

La formula d'aquesta manca de precisió, per que caldria tenir present lo global i lo col·lectiu, lo individual i d'altres factors, com creences, edat, tota classe de sexes, raça, estatus, país, costums, biologia, conceptes..., i molts més, que serien llargs d'enumerar, però entre tots ells sí que n'hi han que podrien ser-nos útils per tot el que de bo poguéssim aprofitar per caminar endavant i no pas enrere .

La vida és un miracle tant gran que no ha trobat la seva descripció completa avui encara per part dels éssers diuen més intel·ligents del planeta, però en els seus conceptes, crec que son molt i molt senzills, purs, com estimar. El que de veritat és complex, es el garbuix dels humans amb totes les seves corrupteles, traïcions, ambicions i deslleialtats.

En l'afany dels que mouen el "cotarro", està el domini del "ramat", l'enriquiment i el poder. Avui el materialisme guanya la partida; demà no sabem que faran servir. ....pot ser l'odi i les discriminacions, que ja "cavalquen"?. .....els set genets de l'apocalipsi?.

Repeteixo: La vida és un miracle extraordinari i, com a tal hauríem de gaudir-ne plenament amb tots els seus matisos, compartint aquesta delícia des de l'arrel de cada cabell nostre, fins el fons de les nostres pròpies conviccions; Aprofitar aquest temps limitat de consciència que ens ha estat ofert i regalat, per que tindrà un final per cada ú de nosaltres, ara que estem vius. Ningú s'escapa del final de la funció del teatre de la vida.

No sabem que hi ha més enllà de les portes de la mort, per que ningú ha tornat per a explicar-nos-ho, excepte els que diuen que ho saben: Jo, l'únic que sé és que l'amor existeix i te torna, mentre que l'odi i les ambicions ens porten a l'autodestrucció.

No és el mateix disfrutar i passar-ho bé i riure essent desgraciat, que plorar essent feliç. LA FELIITAT ÉS UNA COSA MOLT PROFUNDA I ES VIU AMB UN CONCEPTE que no té preu, per que no es paga amb diners. Qui es queixa sense motius veritables i qui no, ....i qui, també amb grans dolors.

xatumandingu.