dijous, 21 de març del 2013

CONVERSA AMB LA MARE I EL PARE

CONVERSA  AMB LA MARE I EL PARE



Avui, que ja soc gran en anys, encara penso,
on la llum dels records, sovintegen i hem guien:

Gracies a vosaltres visc una vida i aqui he arribat.
no va ser ans, ni després, ni més aviat.
Amb la  força de l'Univers,
de les cosses que manen.
No parlo sol, sino amb vosaltres.....,
de lo que em vau ensenyar.

........Y de quan en els vostres contes
a la nit per adormir-me,
per ensenyar-me també a estimar.
Tots ells,  del color de l'or,
ara son plens de dubtes i sentit;
rovellats, i  alguns amb punxes
 i  masses nits de marbre blanc.
A voltes, ben plenes de  foscor,
ara que els anys m'han fet ja  gran.

Doncs,  amb tes mans escrivieu,
en el paper net de la memòria incipient,
amb  una ploma suau  i tinta etèria, feta de mel,
en una llibreta nova, la d'un cor innocent encara,
pintant junts llavors, dibuixos d'estrelles i de glories,
núvols,  i de deu mil meravelles,
a cau d'orella, .en cada història, avui recordada...,
en cada moment, un somni lluent, amatent.

...I em parlaveu de la Creació;
amb les seves meravelles,
de lo bó i de lo no tant; 
De lo petit i de lo més gran;
En lo que vui creure avui,  ...encara.

Dèieu: ...Estima fill meu,
que qui estima, serà estimat
i qui roba, serà robat.
Que Deu és amor nat.
On es,,.,   avui la seva mirada?,
on tot  se'n va anant avui?

Ara que ja no hi sou,
enyoro la vostra veu,
que encara reconeixeria.
Del papa, el pare meu
i la teva, doplça mare. 
que em sembla escoltar, avui dia:
Les paraules,cercant també els fets.

Hem dèieu allò tan vostre,
doncs volieu ser llum i guia
d'un nen i d'una bonica filla,
per ser éssers d'un millor mon,
amb senzilla i compartida vida,
doncs era el mon dels dos, i de tothom.
També el vostre, també avui el  teu i el meu.
Llavors sortint de la pobresa d'una nefasta guerra
mereixent tots els humans, un millor preu....
i no em aprés res, dons encara es mata i guerreja.

Molta i molta viscuda pobresa
assumida per la humil gent,
però, una esperança, una dèria
movia el vostre cor, i ment.

Esperança d'un futur una mica millor:
amb un braser  sota les cames, calent,
aprofitant les cendres d'aquell carbó,
en una taula amb faldilla de llana, o de  cotó.

Ara, que ha passat tant de temps,
no n'hem après prou , d'aquella lliçó;
Dissortat, inútil aquell patiment
que ja no guarda memòria, ni ressò.

Ja no cap avui, ....enlloc el bon hom?
...o es que la "fera" és deslligada.
---Doncs adeu, persona estimada
sigui esposa, fill, o del meu quelcom i amor,
per que l'obra ja és mal acabada
en un mal universal per a tot-hom.

No trobaràs l'aigua desitjada 
en cap font que encara raja,
de justícia i pau en algún racó del mon.

Algun oratge suau de tant en tant
i la dolçor d'obrir els ulls en la matinada;


.....alguna, alguna  volta, esperem que surti el sol..


xatumandingu.

dimecres, 20 de març del 2013

LA MARI MALALTA


ESTIMADA MARI:

HAY UN GRUPO DE  PINTURA
DE MUJERES Y DE HOMBRES,
SABIENDO QUE LA VIDA ES DURA
Y DESEAMOS FERVIENTES  QUE TE CURES.

DE  TI  ESTAMOS PENDIENTES,
SIGUIENDO TU CAMINAR;
EN ESTA SENDA  DE LA VIDA
Y QUE CONTIGO COMPARTIMOS .
PENDIENTES, SI,  DE  TU ESPERANZA
LOS COMPAÑEROS , GENTE UNIDA
PARA OTRA VEZ VERTE PINTAR.

A PESAR DE LOS SINSABORES
Y DEL ALMA QUE  LLEVAS DENTRO
SOMOS BIEN SABEDORES
DE TU TERNURA Y DE TU ALIENTO,
Y QUE LUCHAS, COMO LOS VENCEDORES .

xatumandingu.