NEGUIT

NEGUIT

El neguit d'aquesta consciència humana
amb ulls d'Aquell que viu fora del planeta,
Aquell que el veu errants en la misèria
del mal que ens assola l'existència completa.

Cada dia, amb la por del nou despertar ,
cada dia, una altra cruel sotragada.
Cada dia, odiar i ambicionar,
cada dia, menys pau retrobada.

Malgrat tot, la gran majoria  tenim clar
quina és l'eina més emprada;
aquella per segar l'herbassar
que ara ofega la civada.

L'artifici del poder, vol passar
venent blat per palla mullada
i si  que és dolent, per aquell qui bada
Que al sofriment,  no ens hi podem acostumar.

Ja estem farts, de tanta gent malvada
i tanta gent sense res que menjar.
Sabent solucions per a la justícia humanitzada,
Sabent del cert, com hauríem d'actuar.

Neguit del que té la ma destra lligada
contra genocidis disfressats i per disfressar
restant l'esquerra amputada
ja de temps passats, que son per recordar

i no repetir la jugada.

Anem doncs a un nou temps de gana,
espoli d'allò, el més sagrat
sense, o  amb pedres a la butxaca
i el neguit de no poder-les llençar,

mentre, la força sempre ataca, 


Xatumandingu.

QUI PARLA DELS DRETS DE LA NATURA?

QUI PARLA DELS DRETS DE LA NATURA? 
Qui diu: "Drets de la natura", esta parlant d'un concepte universal que contempla també sense exclusió, dels drets de l'ésser humà com a part inseparable de ella mateixa. No hi ha excusa que valgui per que en som molt capaços de resoldre-ho.   No així dels actes aberrants que fem contra el planeta,  i per extensió, contra si mateix. 
La civilització hauria de ser forma i manera de respecte harmònic amb les espècies i l'entorn que ens acompanya i ens dona tot el que som   a fi de garantir el funcionament de tot el planeta com l'hem rebut, tal qual, evitant d'aquesta manera el desastre que es produirà si no hi posem remei. Sabem que malgrat un desastre de proporcions universals, la natura vencerà sempre, amb noves espècies i nous sistemes de vida inèdits, però on nosaltres ja no hi serem per que haurem desaparegut, com els dinosaures. El temps per a la natura a penes és insignificant, per que parlem de processos de milions d'anys....,on l'univers hi te la ma trencada. 

El problema: ...Com que hem sobrepassat el llindar de la sostenibilitat, no per els milions de persones que habiten el mon, si no per l'abús de mitjans i l'explotació abusiva, que comporta contaminació, espècies que desapareixen, guerres, pesticides, enverinament i esgotament dels recursos del que creuen que la terra és inesgotable (pobres imbècils ), i si que ho és, ja es veu clarament que el curs dels esdeveniments acabarà amb l'existència humana a pesar de ella mateixa... Desprès de nosaltres, apareixeran altres formes de vida per tornar a començar..... La llàstima immensa de que ja no podrem presenciar-ho, i no hi haurà marxa enrere.. 

Haurem sigut només un somni sense continuïtat. 

Remei? : No soc erudit en aquestes qüestions, però sembla que la solució 
passaria per un gran respecte a tot i a tot-hom. Cal ensenyar, cal formar l'home dels nous temps: 

"L'Home Crític", per que ha de ser crític amb si mateix i rectificar. Rectificar i caminar capa l'humanisme dins l'universalisme amb criteris, com no, globals. 
Aquesta actitud crítica ha de ser individual i col·lectiva, responsable, activa i basada en la lògica de l'amor que vol dir respecte; des d'una "simple abella", passant per el dret a la continuïtat biològica de tot ésser viu, i com no, la raça humana primordialment...,

 la de la  "peixera" on tots vivim. 

xatumandingu.