TAL COMO VEMOS EL MUNDO

Tal como vemos el mundo la gente que caminamos......, para que tenga un futuro diferente; ésta lejos, muy lejos de los que son los amos sin darse cuenta que vamos a un planeta de enanos, a la falta de amor, lealtad , ética y justicia preferentes. Escucha amigo a tu corazón y a tu mente y a los que son como tu; a los que amamos por que no hay otro camino de un futuro excelente por contra, el odio, para que al final, nos destruyamos. xatumandingu. TAL COM VEIEM EL MON La gent del cada dia,  la normal. la que pateix, treballa i somia: La que es lleva de bon matí i també a la nit, per fer un futur millor per a ell, per a tu i també per mi. Els autèntics herois de la nostra història, que fan possible el progrés i un millor desrí. ....Els que segueixen el millor camí. Els que no creiem als que viuen amb l'esquena dreta ni als que viuen de la mentida i l'engany; als que de seguida es renten les mans amb maniobres i normes, que sovint son paranys. ....Vet-ho aquí. Ni de tots aquells que res no produeixen, els que nomès fan que guerrejar, amb paraula i també fets de mala  veritat en la mort d'innocents a la consciència, retornant-nos a uns temps de l'antiguitat, on la seva consigna brutal és "matar·. No, no correspon en aquest temps tant avançat veure qui més enganya ni competir per veure qui mata més, o qui més roba havent matat. Tots els que pel carrer caminem, pot ser, no tots amb bondat els que no duem proteccions ni blindatges  però som els que els paguem, amb suors, esforç i penatges . Volem un mon millor, sense morts ni hostatges; sense criatures que no saben per que moren  Sense mentides ni traicions, sense salvatges destruccions, ....contra un Deu, que diuen: adoren. Y que la nostra bola és massa petita per tantes i tant grans ambicions, doncs ells també restaran un dia en negre forat, pols i totes les seves increïbles raons . ...Ells, les seves armes i els seus canons. xatumandingu.           Disposen del bé comú

CONTE XINES QUE VA DE FLORS.

CONTE XINÈS  DE  FLORS

Fa molts i molts anys, a la Xina Imperial, el fill de l'emperador cercava esposa entre
les noies de bona família de l'imperi i així que el pare va redactar un edicte per tal de
reunir-les a totes i veure quina de elles tenia prou-tes qualitats de justícia, lleialtat,
honestedat i bellesa al fí esdevenir la futura emperadriu quan ell deixés el mon
dels vius.....
Aquell edicte que es va penjar a places i carrers el va llegir una noieta que havia
estat amiga d'escola i de jocs del príncipet, i que des da les hores no s'havien vist mai més.
Ella però, tenia un sentiment especial per aquell jove una mica desgalgat, encara
 que fos el príncep. Volia veu-rel ni que fos un instant i va parlar amb la seva mare
per tal d'anar a la dita convocatória encara que únicament fos per veure'l i saludar-lo
una vegada.  La mare li va retreure la condició de plebea, doncs no tenien posició
social alta,  ni  títols ni diners; Eren una família molt pobre.

La recepció va ser curta i senzilla malgrat totes les aspirants lluïen els millors
vestits i joies, però el príncep va oferir-les -hi  a cada una de  elles una simple llavor en un
sobre de paper de seda i una llaçada amb instruccions de com procedir per tenir-ne cura.
Els va dir: Aquí teniu la llavor de la planta que dona les més belles flors del mon
que coneixem;  heu de plantar-la i, d'aquí a sis mesos, a la primavera, tornareu a
venir amb el resultat del vostre esforç i experiència. La que porti amb ella la flor
 i la planta més  cuidada i bonica, serà la futura emperadriu d'aquest bast imperi.

El temps va passar i la noieta per mes que es va esforçar, d'aquella llavor no en
sortia res. Adobada i regada, es va negar a sortir la flor i quan cansada re-buscà en la
terra, aquella llavor s'havia podrit i no en quedava pas res....; La mare intentà
disuadir-la de que no hi havia res a fer i que desistís de tornar al palau amb
les mans buides.

Tot i així, arribat el dia de dur els resultats, totes les aspirants duien les plantes
mes boniques mai vistes que van oferir al futur emperador,  amb una etiqueta, 

el nom de cada una de les noies i la casa a la qual pertanyien.

Als jardins del palau va quedar exposada aquella explosió
de color i bellesa extraordinària. 

De sobte i al final, un test amb un únic contingut:
Simplement terra.
L' exposició va ser visitada per multitud de persones, nobles i no, on cridava
l'atenció aquell test vuit . Finalment la comitiva reial visità les flors. Totes
van ser comentades i elogiades, però en arribar al final únicament van
preguntar el nom de la jove del test erm.

Finalment, en la recepció de palau i  contra tot pronòstic, van anomenar com
a mereixedora i digna de ser la esposa i emperadriu de la Xina, aquella noieta
del test vuit.

Davant els comentaris de disconformitat de la multitud de la gran sala on
s'assegurava el despropòsit i la injustícia amb veus pujades de to,  el
futur emperador es va posar dret i, en el silenci que va seguir, va exposar el
següent raonament ras i curt:
 TOTES LES LLAVORS  QUE US VAIG DONAR A PLANTAR
EREN ESTÈRILS I NO PODIEN DONAR CAP MENA DE PLANTA. 

DE CAP MENA....

.
I  CONSEQÜENTMENT CAP FLOR

.....es similar al de la Ventafocs però a l'estil xinès. 

El silenci d'aquella gent enganyosa,  encara perdura avui dia i, per suposat, el príncep

vaser un bon i just  emperador, triant aquella jove que va donar lliçons de honestedat 

i que el va ajudar-lo molt en el progrés del seu país. 

.....no deixa de ser un conte...., però a que és bonic.

 
Conte contat, conte acabat.
Xatumandingu.

LA PARTÍCULA DE DEU

LA PARTÍCULA DE DEU

El bosó de Higgs o partícula de Higgs és una partícula elemental proposada pel
model estàndard de la física de partícules. Aquesta partícula té una importància
 fonamental  per al món científic d'avui, ja que la seva existència confirmaria el camp de Higgs,
 que en el model estàndard permet donar una explicació al fet que algunes
partícules com ara el fotó no tinguin massa i d'altres, els bosons W i Z, sí que en
tinguin.
Per la seva importància el bosó de Higgs ha estat objecte d'una cerca intensiva per
 part de diversos grups experimentals. El 4 de juliol del 2012 el CERN anuncià el
descobriment d'una nova partícula de massa al voltant dels 125-127 GeV,
 i compatible amb el bosó de Higgs.  (Física Quàntica )

LA PARTICULA DE DEU What Is the Question?
Sorprenentment, tota massa és mes buida que plena i el que manté l'estructura
de les coses és l'electromagnetisme entre els àtoms de la que tota matèria esta
composada, Un àtom és tant petit, que per veure'l a simple vista amb els seus
 electrons, protons i neutrons l'hauríem d'ampliar aproximadament al diàmetre
de l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra -.
L'espai que hi ha dins l'àtom és vuit, però ara els físics (Peter Higgs i altres) han
descobert d'altres partícules encara més petites que son FONAMENTALS, com
els Quarks, Leptons o Bosons. Son impossibles de veure ni  amb els millors
instruments microscòpics electrònics, però se sap que existeixen per els seus efectes. 

Es a dir: que el concepte de la buidor absoluta no és possible demostrar-la i sembla que

 TOT L'UNIVERS NO ÉS PAS VUIT, QUE ÉS PLÉ  deL que no sabem encara, 

fins hi tot de l'espai Inter estel·lar.

Es diu que certes ones com les de radio o la llum, els rajos X, infrarojos o ultra-
violats es desplacen per l'espai "vuit" inter estel·lar per la seva pròpia energia....,
però no en sabem com i per qué exactament.
Albert Einstein va argumentar una mena de plasma anomenat Èter que omplia
el vuit . Bé, ara sembla que tenia raó en la seva teoria...., per que ara veiem que
aquest "vuit", es plé d'alguna cosa anomenada Camp de Higgs.

La ciència rebusca en l'infinit, que és infinit en la grandària i infinit cap a la
petitesa, essent aquesta porta, la del Bossó de Higgs la que de moment resta
tancada, de manera que ha passat a anomenar-se  "LA PARTÍCULA DE DEU".

Xatumandingu.

EL MILLOR TEMPS

EL MILLOR TEMPS

El millor temps de tots els possibles
per que hem pogut arribar fins aquí avui,
amb tot el que hi ha de coses tangibles:
Medicina, ciència i tecnologia: progrés quasi infinit.

Agraint, que cal, cada dia, o al destí, o a la bona providència
el viure en aquesta època, tant meravellosa i plena,
que és la millor de totes les passades, amb molta diferència,
de temps obscurs, de misèries i  moltes vides de sofriment i pena.

Avui, és l'últim i el primer dia viscut; és el cènit de cada vida,
però que qualsevol futur és imprevisible, jo diria,
que tenim l'experiència de negres passats i de malicia:
Com és que el mal i el dolor es fan tant repetibles?

....Per que molts no volen avançar....

Progrés,  riquesa i  tecnologia,
avui es dona, en el segle vint i ù, 
que gaudint . en el mon, en la nit i en el dia,
però dels pobres, i dels que pateixen, no ens adonem ningú?.

Vivim en un mon, el millor de tots els possibles,

per que és aquest i no cap d'altre;
aquest, de misèria i guerres sens fi, ni seny ni sentit.
La paradoxa mes gran, sembla tant impossible...,
es dona, en aquesta hora i minut, gent que mor,vet aquí

i pugui ser que demà, hem toqui a mi..

En un racó ínfim, molt petit de l'Univers,
al costat d'una estrella també bastant petita
va néixer la vida, que viu i palpita;
ja fa molt, crec que pel bé de tots els éssers vius

i tots els que han de venir pugui ser, en joiós dia.

Si no, no seriem pas avui, ara i aquí:
 En una esfera gran i blava, plena de vida,
delicada i subtil dins aquest vuit infinit
i en volem fer-ne una sortida?,
fora,  o a d'altres inhòspits destins?.

Avui: Visca també la bogeria!.

Mentre tant, hi ha gent que mata per tenir poders,

o per veritats que ells diuen, diuen absolutes, 
i destruint per on passen, deixant erma la terra,
i deixant,  vuits de gent pobles i carrers.
Vuit el futur, de somnis i vida sencera,
simplement, per simples papers, que en diuen diners.

Destrucció i misèria compartida, també comprada!,

això és el que volen aquests mercaders de les idees?

I persisteix, persisteix la gent de consciència disminuïda
amb un cervellet encara més petit;

Podria ser un bell paradís.


Governants de tot el mon,
i especialment els de la pàtria mia:

De les lliçons que dona la vida
doncs la cosa tristament  ja  podria, 
que no s'admetessin més equivocacions;
No pas per que ho digui jo,

en la meva ignorància compartida,
ni cinquanta mil homes bons,
ni tampoc,  aquesta poesia,

per que no valen les bones paraules;

Manen les bones accions.

Us  ho ha de dir la intel·ligència,

...per molt artificial que sigui;
L'honor, l'amor i cent mil raons.

Com voleu que us ho digui
i no sigueu capsigranys i  gamarussos.
Que ens hi juguem la nostra destrucció,
la vida, i la dels nostres fills i nets,

del nostre mon, que és del tot i de tots

i de tots els seus raconetss. 

Responsables vosaltres, dels vostres propis fets;
en un únic planeta, i  tots aquells que ara hi som.
..... Si us plau, no sigueu tant pallussos,

que també us empassareu la pols de les vostres morts i destruccions.


xatumandingu.

NEGUIT

NEGUIT

El neguit d'aquesta consciència humana
amb ulls d'Aquell que viu fora del planeta,
Aquell que el veu errants en la misèria
del mal que ens assola l'existència completa.

Cada dia, amb la por del nou despertar ,
cada dia, una altra cruel sotragada.
Cada dia, odiar i ambicionar,
cada dia, menys pau retrobada.

Malgrat tot, la gran majoria  tenim clar
quina és l'eina més emprada;
aquella per segar l'herbassar
que ara ofega la civada.

L'artifici del poder, vol passar
venent blat per palla mullada
i si  que és dolent, per aquell qui bada
Que al sofriment,  no ens hi podem acostumar.

Ja estem farts, de tanta gent malvada
i tanta gent sense res que menjar.
Sabent solucions per a la justícia humanitzada,
Sabent del cert, com hauríem d'actuar.

Neguit del que té la ma destra lligada
contra genocidis disfressats i per disfressar
restant l'esquerra amputada
ja de temps passats, que son per recordar

i no repetir la jugada.

Anem doncs a un nou temps de gana,
espoli d'allò, el més sagrat
sense, o  amb pedres a la butxaca
i el neguit de no poder-les llençar,

mentre, la força sempre ataca, 


Xatumandingu.

QUI PARLA DELS DRETS DE LA NATURA?

QUI PARLA DELS DRETS DE LA NATURA? 
Qui diu: "Drets de la natura", esta parlant d'un concepte universal que contempla també sense exclusió, dels drets de l'ésser humà com a part inseparable de ella mateixa. No hi ha excusa que valgui per que en som molt capaços de resoldre-ho.   No així dels actes aberrants que fem contra el planeta,  i per extensió, contra si mateix. 
La civilització hauria de ser forma i manera de respecte harmònic amb les espècies i l'entorn que ens acompanya i ens dona tot el que som   a fi de garantir el funcionament de tot el planeta com l'hem rebut, tal qual, evitant d'aquesta manera el desastre que es produirà si no hi posem remei. Sabem que malgrat un desastre de proporcions universals, la natura vencerà sempre, amb noves espècies i nous sistemes de vida inèdits, però on nosaltres ja no hi serem per que haurem desaparegut, com els dinosaures. El temps per a la natura a penes és insignificant, per que parlem de processos de milions d'anys....,on l'univers hi te la ma trencada. 

El problema: ...Com que hem sobrepassat el llindar de la sostenibilitat, no per els milions de persones que habiten el mon, si no per l'abús de mitjans i l'explotació abusiva, que comporta contaminació, espècies que desapareixen, guerres, pesticides, enverinament i esgotament dels recursos del que creuen que la terra és inesgotable (pobres imbècils ), i si que ho és, ja es veu clarament que el curs dels esdeveniments acabarà amb l'existència humana a pesar de ella mateixa... Desprès de nosaltres, apareixeran altres formes de vida per tornar a començar..... La llàstima immensa de que ja no podrem presenciar-ho, i no hi haurà marxa enrere.. 

Haurem sigut només un somni sense continuïtat. 

Remei? : No soc erudit en aquestes qüestions, però sembla que la solució 
passaria per un gran respecte a tot i a tot-hom. Cal ensenyar, cal formar l'home dels nous temps: 

"L'Home Crític", per que ha de ser crític amb si mateix i rectificar. Rectificar i caminar capa l'humanisme dins l'universalisme amb criteris, com no, globals. 
Aquesta actitud crítica ha de ser individual i col·lectiva, responsable, activa i basada en la lògica de l'amor que vol dir respecte; des d'una "simple abella", passant per el dret a la continuïtat biològica de tot ésser viu, i com no, la raça humana primordialment...,

 la de la  "peixera" on tots vivim. 

xatumandingu.

....UN FILL

" Fill és un ser que Deu ens deixa per a fer un curs intensiu de com estimar algú més que a nosaltres mateixos, un curs de com canviar els nostres pitjors defectes per donar els millors exemples i, de nosaltres, aprendre a tenir coratge. ...Sí. Això! 
Ser mare o pare es el mes gran acte de coratge que algú pot fer, per que es exposar-se a tota mena de sofriment, principalment de la incertesa d'estar actuant correctament i de la por de perdre allò que s'estima tant . 

¿Perdre? ¿Cóm? ¿No son una cosa nostra?. ; ....Estan a penes un préstec... 

EL MÉS APRECIAT I FANTÀSTIC PRÉSTEC QUE ENS FA LA NATURA, ja que son nostres solament mentre no es valen per sí mateixos; després pertanyen a la vida, al destí, al futur i les seves pròpies familias. 

Deu beneeixi sempre als nostres fills, doncs a nosaltres ja ens beneí 
amb ells. " 

JOSEP SARAMAGO. Premi Nóbel de Literatura.

FELICITACIÓ D'ANIVERSARI ( de Gerard Martínez )

 He vist el temps passar ....
I la distancia,  mes enllà  de l horitzó,
a una banda i a l'altre: ... les terres d'orient i occident
amb  ulls negres, blancs o groccs,  i les llàgrimes  d'un mateix color.
He trobat un desig  a cada indret,.
un Deu per a cada hemisferi  i el mateix patiment.

Hi ha Tantes maneres d entendre la vida.....,.
tantes dreceres al caminar......,
tantes realitats  a compartir…, i les que encara queden  per dins .

He vist la mentida feta mentida,
i  l'engany fet  veritat,

 He escoltat tantes histories  d'aquest mon tant trist i alhora diví,
on manquen moltes respostes per trobar, però de les mes importants ja n'estic del tot segur..
Ja no tinc cap dubte en el meu  demà.

… Gracies pares per  donar-nos a conèixer el camí  fins a elles--

l'amor, l'estimacióo, l'honestedat, la lleialtat i  el respecte.
 Us estimem.
. Els vostres fills , nets  i gendres.

Feliç aniversari.


Gerard.

LA DIADA DE SANT JORDI (llegenda)

LA DIADA DE SANT JORDI (llegenda )

La diada de Sant Jordi es el dia més representatiu de l'esperit profund que mou la 
societat catalana per el que té de representativitat de la cultura i l'amor en el 
llibre i la rosa. Aquesta costum tant nostra ha estat tot un moviment social, tant, 
que fins i tot al Japó ha adoptat el significat i el costum.... 

Aquí us faig a mans la llegenda .... 

Per les terres de Mont-Blanc vivia un drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca. 
El drac terrible duia anys devorant persones i ramats sencers de bestiar; ningú podia viure tranquil. 
Un dia, el rei va decidir cercar una solució definitiva al problema: Per poder dur una vida tranquil·la

i normal, havien d'aconseguir que el maleït drac no tingues gana, i per això van acordar que cada dia 

oferirien a la bestia una persona escollida a l'atzar i així la resta dels vilatans viurien en pau,

 al menys per aquella jornada. I vet ací que la sort va decidir que la primera víctima en sacrifici

 fou la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot lo poble 

de Mont-Blanc, que l'estimava; llavors lo poble en ple va demanar clemència, però el monarca, 

fidel a les seves decisions va acceptar el que el destí havia decidit i plorant, amb el cor encongit

 envià l'estimada filla a la cova del monstre. 
De sobte, muntat en un cavall blanc, aparegué un cavaller. El seu nom era 
Jordi, venint a salvar la princesa i a tots els vilatans. 

Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el ferotge drac

on finalment li clavà la llança al cor. 
D'aquesta manera, no només va vèncer el drac, si no que va alliberar

 Mont-Blanc d'una com-dena segura i sagnant per molts anys, salvant 

de passada la filla del rei d'una mort segura. 
El rei, agraït, va oferir la seva gentil filla en matrimoni, però el cavaller no 
va voler acceptar aquell honor marxant seguidament cap a l'horitzó. 
Al cap d'uns dies, al lloc on s'havia vessat la sang del cor del drac, hi 
trobaren crescut i com un miracle, un roser ple de flors, de roig intens 
i d'intensa olor també. 

Vet ací un gos, vet ací un gat, aquest conte ja s'acabat. 

xatumandingu

EL TRULL DE LA VIDA.

Quan mires la vida sencera,
la que han vist els teus ulls;
els somnis i alguna quimera
que esdevenen el dia d'avui,
amb penes i tristesa,
glòria i alegries, de cada trull.

Cada trull que gira i gira;
a cada volta un record
molent els anys de la vida,
els somnis i els nostres tresors.

Sí, aquells de les cançons plenes.
Aquelles que duiem al cor:
Les que deien: tinc sang a les venes
i vint anys de lluenta  jovenor.
Llana al clatell caient per l'esquena,
canviant trist plom per la lluentor de l'or,
esdevenint ara gent burgesa,
materialista i amb molta buidor.

Enyoro el llavors que clamaba
corrent  pels carrers, prohibit
per la gent que llavors manava
tant de dia com de nit.
Ara, la farina ja és molta;
...poques voltes queden per el fí
deixant gra i feina no feta,
que en una vida no pot encabir.

Malgrat, no sento recança;
sento que soc massa petit
per a una feina tant grassa,
tanta lluita i tant de patir.
Asseu-te doncs, que la vida passa
i la força deixa pas al neguit
de veure que el mon desgasta
els valors que calia seguir.

Espera company un miracle,
Espera el relleu que ha de venir.
Creu que algú mourà el sonmiatge,
Creu en el futur, malgrat les forces que t'han fugit.
Creu que la vida és un miratge
Però creu fermament que el sistema ha de finir

xatumandingu.

CONVERSA AMB LA MARE I EL PARE

CONVERSA  AMB LA MARE I EL PARE

Avui, que ja soc gran en anys, encara penso,

on la llum dels records, sovintegen i hem guien:

Gracies a vosaltres visc una vida i aqui he arribat.

no va ser ans, ni després, ni més aviat.

Amb la  força de l'Univers,

de les cosses que manen.

No parlo sol, sino amb vosaltres.....,

de lo que em vau ensenyar.

........Y de quan en els vostres contes
a la nit per adormir-me,

per ensenyar-me també a estimar.
Tots ells,  del color de l'or,
ara son plens de dubtes i sentit;
rovellats, i  alguns amb punxes
 i  masses nits de marbre blanc.
A voltes, ben plenes de  foscor,

ara que els anys m'han fet ja  gran.

Doncs,  amb tes mans escrivieu,
en el paper net de la memòria incipient,
amb  una ploma suau  i tinta etèria, feta de mel,
en una llibreta nova, la d'un cor innocent encara,
pintant junts llavors, dibuixos d'estrelles i de glories,
núvols,  i de deu mil meravelles,
a cau d'orella, .en cada història, avui recordada...,
en cada moment, un somni lluent, amatent.

...I em parlaveu de la Creació;
amb les seves meravelles,
de lo bó i de lo no tant; 

De lo petit i de lo més gran;
En lo que vui creure avui,  ...encara.

Dèieu: ...Estima fill meu,
que qui estima, serà estimat

i qui roba, serà robat.
Que Deu és amor nat.
On es,,.,   avui la seva mirada?,
on tot  se'n va anant avui?

Ara que ja no hi sou,
enyoro la vostra veu,

que encara reconeixeria.

Del papa, el pare meu

i la teva, doplça mare. 

que em sembla escoltar, avui dia:

Les paraules,cercant també els fets.

Hem dèieu allò tan vostre,
doncs volieu ser llum i guia
d'un nen i d'una bonica filla,

per ser éssers d'un millor mon,
amb senzilla i compartida vida,
doncs era el mon dels dos, i de tothom.

També el vostre, també avui el  teu i el meu.
Llavors sortint de la pobresa d'una nefasta guerra
mereixent tots els humans, un millor preu....

i no em aprés res, dons encara es mata i guerreja.

Molta i molta viscuda pobresa
assumida per la humil gent,
però, una esperança, una dèria
movia el vostre cor, i ment.

Esperança d'un futur una mica millor:
amb un braser  sota les cames, calent,
aprofitant les cendres d'aquell carbó,

en una taula amb faldilla de llana, o de  cotó.

Ara, que ha passat tant de temps,
no n'hem après prou , d'aquella lliçó;
Dissortat, inútil aquell patiment
que ja no guarda memòria, ni ressò.

Ja no cap avui, ....enlloc el bon hom?
...o es que la "fera" és deslligada.
---Doncs adeu, persona estimada
sigui esposa, fill, o del meu quelcom i amor,
per que l'obra ja és mal acabada
en un mal universal per a tot-hom.

No trobaràs l'aigua desitjada 

en cap font que encara raja,
de justícia i pau en algún racó del mon.

Algun oratge suau de tant en tant

i la dolçor d'obrir els ulls en la matinada;

.....alguna, alguna  volta, esperem que surti el sol..

xatumandingu.

LA MARI MALALTA

ESTIMADA MARI:

HAY UN GRUPO DE  PINTURA
DE MUJERES Y DE HOMBRES,
SABIENDO QUE LA VIDA ES DURA
Y DESEAMOS FERVIENTES  QUE TE CURES.

DE  TI  ESTAMOS PENDIENTES,
SIGUIENDO TU CAMINAR;
EN ESTA SENDA  DE LA VIDA
Y QUE CONTIGO COMPARTIMOS .
PENDIENTES, SI,  DE  TU ESPERANZA
LOS COMPAÑEROS , GENTE UNIDA
PARA OTRA VEZ VERTE PINTAR.

A PESAR DE LOS SINSABORES
Y DEL ALMA QUE  LLEVAS DENTRO
SOMOS BIEN SABEDORES
DE TU TERNURA Y DE TU ALIENTO,
Y QUE LUCHAS, COMO LOS VENCEDORES .

xatumandingu.

MIMOSA

MIMOSA

La flor primera, 
la del groc color, 
quan la candelera 
ofega la fredor, 
deixant el gener en rera. 

Pot ser la més desitjada, 
aquella que hom espera; 
Doncs és primavera avançada 
de l'hivern que encara gebra. 

A casa en tinc un ram 
agafat de matinada 
amb una escala i les mans, 
mullat de la rosada. 

Vaporosa i suau, 
tendre i lluminosa. 
posada en un gerro blau, 
de les flors de la mimosa. 

I penso ara, en el teu simbolisme 
i, en veure la teva bellesa: 
Mimosa de nom tant dolç. 
Del calor i la tendresa, 
Ambaixadora del primaveral sol, 
de la pau i de la fonda tristesa. 

xatumandingu.

xatummandingu.

LES FERIDES DE LA TERRA

LES FERIDES DE LA TERRA

Metàfora del dolor
de l'arada que clava fondes cicatrius
i del pou, també fons, on regna la foscor,
on brolla la sang de la terra
per alletar tots els éssers vius
amb l'aigua de la vida sencera.

Ganivet de punta esmolada
que burxes en pro de riquesa:
Jo no soc la teva esclava
ni pots fer-me ja més mal
i et demando delicadesa,
Que siguis de l'home, com cal
sense avarícia  i mesquinesa.

I no et dic que no,
que et dic no a la guerra,
et dic que no a l'estupidesa
i et dic que no a la por;
però et dic que si a la nostra unió,

en el respecte, el seny i la tendresa.

...I ni et nego res del meu fons interior
però que em sigui considerada
la meva demanda d'amor;
única condició, suplicada
per defugir tota violació, 

que s'empra, avui desmesurada.

Sigues curós si us plau,
que tinc de tot en el meu interior...,

diu la Terra tant es quilmada;
tant, que podríem fer del mon un palau
amb sols una mica d'intel·ligència
viuríem llarga vida tu i jo
albirant un gran esplendor,
del que dema, tu ho has de descobrir
barrejant amb respecte i pau.
on tots en podríem gaudir.

Doncs d'aquesta manera,
al parir jo, la raça humana sencera
tindria el valor i el sentit que li escau
malgrat les cicatrius, les penes i patiments:

sang del planeta Terra
on es cau i es recau.
                                      .... amb tanta estupidesa.


xatumandigu.

VOLDRIA

VOLDRIA

VOLDRIA ESCRIURE UN POEMA
PER EXPLICAR-TE CANTANT
I DIR EN ELL, EL  GOIG I LA PENA
DEL MEU COR ANHELANT.

.....I, COM DE CANTAR NO  EN SÉ,

T'HO DIRÉ PARLANT:

ÉS MOLT EL QUE EM TRASBALSA
I NO TINC EL COR ENCARA ENDURIT
I SEMPRE, SEMPRE HI HA ALGUNA ESPASA
QUE'L TRAVESSA, EN EL DIA, O EN LA NIT.

PODRIA BE SER, QUE EL COR SIGUI TENDRE
O ALESHORES,  ADORMIT,
QUE A VOLTES NO VOLDRIA OFENDRE
NI SER TOU, NI MASSA ATREVIT.

DIR-TE EL QUE JO FARIA

ÉS EL QUE T'HAURIA DE DIR,

QUE HEM MENA LA PRUDÈNCIA 

I NO PAS ELHAVER DE DECIDIR.

TIRAR-ME AL VUIT, NO VOLDRIA,
PERÒ SÍ SER UNA MICA MÉS EIXERIT,
DIENT-TE EL  QUE RONDA EN L'ANIMA MIA,
ALLÓ QUE M'HA DUT FINS AQUÍ .

PER AIXO, ESCRIC POESIA:
PER FER DEL PENSAMENT UNA CANÇÓ ;
PER DIR-TE-HO,  QUE T'ESTIMO AMB BOGERIA
PER SI UN DIA ENS ESTIMEM TOTS DOS;
JA SIGUI AQUÍ O EN UNA ALTRA VIDA,
AMB L'AMOR DEL GRAN DEU, EN L'HORITZÓ.

PER QUE, DE JUSTÍCIA I PAU ELL EN POSARIA
ALLÀ ON ANAR, UN DIA, TU I JO,
I UN XIC DEL SEU ENS POSARIA
EN AQUELL INDRET, TEU I MEU,

PLENAMENT  ENS ILUMINARIA,

A TOTS DOS.

ESPERA DONCS UNA MICA,

QUE EL TEMPS ÉS CALMÓS

I VOL LA SEVA DOLÇA MÚSICA; 

QUE SOC LENT,  I VAIG A PEU,

I POC A POC,  PER ARRIBAR ARREU.

xatumandingu.

CAIGUDA DEL CALIFAT I CONSIDERACIONS

hitos de nuestra historia: 8) Caiguda del Califat de Còrdova

La vuitena de les fites que l'historiador Fernando García de Cortázar va publicar al diari ABC 50 fites destacables de "nuestra historia", fa referència a la desintegració del Califat de Còrdova, l’any 1031 i el sorgiment dels nous regnes de taifes. Aquesta divisió sorprèn a molts, però, de fet, també ens la trobem en la zona cristiana, on convivien diversos regnes i comtats. Així, cap al 1100, a la Península Ibèrica i les Balears hi tornava a haver una quantitat d’estats com no s’havia vist des d’abans de la invasió romana i, almenys a la part ibera, els nous regnes s’assemblaven força als territoris d’influència dels diferents grups ibers existents abans de la colonització romana, la qual cosa no deu ser del tot casual. És clar que, per a un nacionalista espanyol, aquest va ser un molt mal moment, ja que la seva tan estimada unitat i uniformitat quedava més lluny que mai. García de Cortázar comparteix amb el lector la seva angoixa: “La guerra civil y la anarquía devoran la unidad de al-Andalus. Todo esfuerzo para recomponer esta unidad y restaurar la dinastía omeya resultó en vano”. Fixem-nos que la paraula ‘unidad’ apareix dues vegades en tan sols dues línies. Sens dubte és un tema que l’obssessiona perquè és una constant que apareix en la major part de les seves fites. I continua lamentant: “los reinos de taifas triunfaron en su pulso contra la autoridad metropolitana” Dramatismes a banda, el que va passar és que, senzillament, les poblacions musulmanes es van treure de sobre un poder centralitzador i uniformatitzador que les ofegava i les oprimia i que veien molt llunyà. I van lluitar fins que van aconseguir que el poder es repartís més d’acord amb la realitat diversa del territori, de manera similar al que hi havia a la part cristiana. Per a un nacionalista espanyol, és clar, és lamentable que es perdés el poder centralitzat i uniformatitzador més potent del moment i que englobava la major part del territori peninsular, les Balears incloses. I és també lamentable que es perdés la ‘autoridad’ d’un poder únic i centralitzat. La divisió territorial, però, va facilitar la feina als agressius regnes cristians del nord, que van poder anar derrotant i conquerint, un per un, els nous regnes musulmans. D’aquesta manera, dos-cents anys després, en un procés d’absorció, a tota la Península només hi quedava un regne musulmà, el de Granada i quatre regnes cristians: Portugal, Castella, Navarra i la Confederació Catalana Cal destacar que el regne de Portugal es va escindir del de Castella un segle més tard, el 1143. Va ser la petita taifa que va haver-hi a la part cristiana i que ha perdurat fins avui. Com que aquest fet no s’ajusta gaire a la seva visió unitarista i unitària de la península, García Cortázar l’obvia completament.   Carles Camp 21 de gener de 2013

VELOCITAT

VELOCITAT

...Quan ens allunyem de les coses i les persones, aquestes marxen en direcció contrària directament a la mateixa velocitat que nosaltres  les vam deixant enrere; quan més de presa vas tu, tanmateix s'allunyen elles....

Quan més distancia, mes lluny i més difícil retrobar-se:  arribat el punt de fuga que et perds per sempre en l'horitzó, sense ja possible retorn, llàstima que aquest principi tant senzill i elemental avui dia, els "polítics i savis" ...i molta gent, l'han perdut ;  el  camí del retorn ja s'ha esborrat darrera l'horitzó   de la seva pròpia història, queda reduït al present immediat.

Qui no recorda, no aprèn. Aquesta és la base de repetir els mateixos errors sempre. El millor esborrador de la nostra ment és el temps transcorregut .

Si vols fer coses que quedin, no les facis amb pressa, que si creus en Deu o l'Univers, ells esperen, per que no en tenen cap de pressa, duren tant, que son eterns....

Simplement lleva't més aviat i sigues constant quan comencis alguna cosa, porfia que tot requereix una cadència i no vulguis portar massa pes, porta un ordre organitzatiu  en la ment i en el cos, i en els teus projectes de vida, però mai deixis per acabar allò que has començat ique creguis que sigui bo per tu i els altres.

La velocitat és també un factor de risc important que comporta en tots els àmbits molts perills , de vegades mortals i tot. Vivim una època de gent estressada que sempre va tard i que mai arriba a temps, per que la veus que corre sempre.... Tenen ànsia i mal humor . Penso que no son gent feliç.

Saps ben bé el que persegueixes, el que ànsies, és el que vols amb aquest patiment  ?  

 .....Posa't primer un ordre de prioritats i planifica prèviament lo important o allò que és urgent , no és el mateix una cosa que l'altra. 

Un no ha de tenir pressa mai, ni per morir-se.

xatumandingu.

LA LLUNA

LA LLUNA

LA NOSTRA LLUNA, EN SER DONA ,

ES RODEJA D'UN DOLÇ MISTERI
I SURT EN LA NIT ON ÉS LA REINA

DE TOT UN MON, O DE TOPT L'HEMISFERI.
ENAMORA TOT AQUELL QUE LA MIRA
I LA VOL, EN  UN PLOR, O UN DESIG,

O EN EL RECORD D'UNA ESPINA.

.... O POT SER SIGUI LA GUIA DEL D'UN DESTÍ.

LA QUE DE NIT,   EL CEL ENS IL·LUMINA;
SAPS? ,  AQUELLA LLUNA , LA DEL COVE.
DE VEGADES PLATEJADA
DE VEGADES COLOR COURE.

EN UNA NIT D'ESTIU, DAURADA,

TOTA PLENA I TRIONFANT, 

EN UNA PLATJA PER ELLA IL.LUMINADA ,

SOBRE DEL MAR, BRILLANT. 

I QUAN S'AMAGA EN ARRIBAR LA MATINADA 

DEIXA ELS COLORS D'UN CEL EXTASSIANT.

AQUELLA, TANTES  VEGADES ESPERADA .... 
LA QUE SURT DARRERA  D'AQUELL ROURE;
DE VEGADES, BEN  AMAGADA

RERA EL NUVOL  QUE LA TAPA
O PER A  AQUELL QUE ÉS TAN POBRE.

SOVINT, DE NÚVOLS CORONADA;
SOVINT , CRUEL, DEL FOC DEL SOFRE.

SOVINT , QUI NO LA VEU EN LA MIRADA,
SOVINT,  TAN DOLÇA QUE T'AMANYAGA,
I S'ENFILA DELS CORS, A SOBRE,

QUAN LA VEUS A LES NINES EN LA  PERSONA ESTIMADA.

A VOLTES, ÉS TANT I TANT GELADA
COM LA MORT A DINS D'UN COFRE.

EN UN CEL NET I SERÈ,

D'ESTRELLES RODEJADA, 

VAS DIENT: ETERNAMENT HI SERÉ,

I PER TU, NO SERÈ MAI DOMINADA.

FARÉ EL QUE VOLDRÉ.

xatumandingu.

AVUI, PRIMER D'ANY

AVUI, PRIMER D'ANY

Voldria saber, avui, primer d'any, definir i definir-me respecte del
que hauria de ser la humanitat i de la pròpia resposta intima
davant del mon, dels meus amics, davant la meva família
i davant Deu o com es digui, per que entenc els tres nivells
principals : en alló material, en alló moral i en alló espiritual
que hom porta dins sigui quin sigui l'origen, raça, color de la pell
o religió de cada ún dels mortals.
Tots tenim anhels i esperances aiguabarrejades d'egoismes i
generositats, mesquineses i grandeses, però segur, segur
que en el fons desitgem un mon millor, més humà i mès d'acord
amb les lleis univerals que guien fins hi tot la física quàntica.
Hi ha dins meu un univers d'idees, mancances, defectes i, alguna
virtut, que pretenc, només pretenc millorar per compartir  amb els
altres universos de la gent que estimo i d'altres que desitjo estimar
també. Entenc el cúmul d'universos que en formen un de més gran,
i aquest en forma part d'un altre mes gran; i un altre i un altre....
Segur que, amb diferències de matisos tots els del gènere humà
participem d'aquesta manera bona de veure la vida que efímerament
vivim avui, excepte certs alienígenes unidireccionals que cerquen
el poder absolut, sense adonar-se' n, que la ambició no pot esdevenir
viable, doncs la seva teoria contempla únicament senyors i esclaus.
Cerquen ser servits, però necessiten servidors a qui dominar i cada
vegada més, els homes i les dones del mon desperten del adormiment
de la ignorància i de la  manca de criteri, doncs érem corders d'un
ramat amansit per la crueltat i les armes dels poderosos.

Entenc que hem de ser missatgers tots en aquest món que s'ha fet petit,
en i per la malentesa globalització, dins la diversitat dels colors
que ens ensenya la natura, de la bondat i el respecte a tot i tot-hom ,
tenint clar, molt clar que sense aquestes premisses anem
irremeiablement a la fi del mon en poques generacions.

xatumandingu.

PICARA

PICARA...
N'es la intenció
de trobar moment per nosaltres
... en un amagat racó
per despullar-te, per despullar-me,
...quan l'amor ens pica i repica.

...Però que sigui de mica en mica
dius, com desembolicar un caramel
que petonejant a la boca et fiques:
Saborejant la teva dolça mel.

Suau!, em dius quasi en silenci
mentre el caliu es fa vermell
caient en el foc de l'incendi
sense voler, o volent l'amor dels cadells.

I ara, en veure't nua
i jò amb  mig vestit,
tinc la frisor dels peus a la nuca
omplint-me de tu, i tú de mí,
en alquímia tèbia i no crua.

Segellant, ...en el coll una besada,
i sota la orella, un pessic
 que amb les dents t'és donada
i les mans al teu dolç pit.

Desprès,  d'una suau retornada
a Alló que ens és manat,
farem comèdia mesurada,
com si res no hagués passat.

Sabent nomes tu i jo
la nostra història, el nostre amor:
la dels nostres moments de passió
pot ser, cantada per un humil trobador.

La vida,  en un teatre representada.

xatumandingu.

EL DIBUIX DE TOS LLAVIS

EL DIBUIX DE TOS LLAVIS

El dibuix de cor de tos llavis,
humits i amb regust de mel,
delícia d'uns íntims somnis
i fulgor de matinades en el cel.

Només un toc,

una fugaç carícia, 

que em crema un foc 

que apagar no podria. 

Per caritat, si m'estimes,

només desitjo aquest petó, 

i la febre em baixaries,

traient-me aquest dolor.  

 

Deixa'm !,  desig i follia:
treu-me si us plau aquest anhel
que tot hora, de nit i de dia
friso per mullar-me en ells.

On son els  savis i remeiers!!!
que curin les febres altes;
doncs la meva és la que més!
...i no sé com és la dels altres...

On s'amaga la meva dèria?
en quin racó de mi, ...on és!!
que desig tenir no voldria
doncs per tos llavis vendria
tot el que tinc, ...o tindria.

...I encara  molt més.

xatumandingu

SI TINGUESSIM UNA ALTRA OPORTUNITAT DE VIDA?

SI YO TUVIERA MI VIDA PARA VIVIRLA DE NUEVO - por Erma Bombeck

 (escrit després que ella descobrís que s'estava morint de càncer).

 Me habría ido a la cama cuando estaba enferma en vez de creer que la tierra se detendría si yo no estaba  en ella al día siguiente.
Hubiera encendido la vela rosada en forma de rosa antes de que se derritiera guardada en aquel armario.

                     

Habría invitado a mis amigos a cenar sin importarme la suciedad de la alfombra o el sofá desordenado.

Habría comido las palomitas de maíz en el "salón de las visitas" y me habría preocupado menos del engorro que suponía eso cuando alguien quería encender el fuego en la chimenea.
  
 Habría dado mi  tiempo para escuchar a mi abuelo divagando sobre su juventud y sus experiencias.
  
 Habría compartido más el día a día con mi marido y mi família, que con la oficina.
  
 Me habría sentado en el prado sin importar las manchas de la hierba.
 Habría llorado y reído menos viendo televisión y más mientras vivía la vida intensamente.
  
 En lugar de evitar los malestares de los nueve meses de embarazo, habría atesorado cada momento y comprendido la maravilla que crecía dentro de mi, era mi única oportunidad de asistir a Dios en un milagro: El de la vida que crecia dentro de mi.

 Cuando mis hijos me besaban impetuosamente, nunca habría dicho "cuidado, estoy ocupada, ahora ve y lávate las manos para la cena", Habría habido mas "te quieros" y más "lo siento".

Pero sobre todo, quiero darle otra oportunidad a la vida;  Quiero aprovechar cada minuto. Mirar las cosas y realmente verlas.., vivirlas y nunca volver atrás. ¡DEJAR DE PREOCUPARME POR LAS COSAS PEQUEÑAS Y COMENZAR A PREOCUPARME POR LAS COSAS BELLAS QUE SI IMPORTAN!!!.
 No te preocupes sobre a quién no le agradas, quién tiene más o quien hace qué. En lugar de eso, atesoremos las relaciones que tenemos con aquellos que de verdad nos quieren.
 

 
 

TON PARE NO TÉ NAS

TON PARE NO TÉ NAS-

Ton pare no té nas,
te mare és xata-
Ton germanet petit,
ton germanet petit,
nas de patata.

popular catalana.

TOTS ELS ADEUS...

 TOTS ELS ADEUS

Si,   ..... tots els adeus
deixen quelcom enrere,
sigui fill, mare, pare o terra.

per marxar, fem servir els peus,

menys en l'ultima carrera.

En un plor silent per allò tant teu
o amb la llàgrima que et supera
mullant un cel que s'esguerra

i que cau fort, sobre teu, i meu.

Masses adeus en la vida d'algú;
massa força la vida a voltes empra
en el cor de cada ú,

quedant les ferides, malgrat obertes.

Mentre, aquell record també queda,
d'on no  se n'escapa mai ningú,
mossegant el cor que voldria ser de pedra,
sense esma d'un nou adeu per ningú;
... com un fort, indestructible nus.

Que qualsevol renuncia és un adeu,

sense esperança, és quimera.

Trepitja doncs, fort a terra amb el peu

per seguir vivint en aquesta guerra.

xatumandingu.

JOVENTUT I TREMPERA

JOVENTUT I TREMPERA

Voldria trobar la manera
de recuperar joventut i trempera
que la vaig perdre pel camí.

Ja se que cerco una quimera
però, ...que bona cosa era
tant per tu, com per mi.

Mes.., l'esperit no desespera
ni el cor el batec no erra;
Il·lusió de vida, ...fins el fi.

Viure una vida sencera
amb seny i consciència de pedra
per fer-li llum al destí.

...curta o llarga la vida, però dolça, ...com el dolç vi.

xatumandingu

AQUELLS TRES REIS...

AQUELLS TRES REIS 

...O uns savis, o uns mestres, ... o unes persones sensibles o fartes de la 
tirania i l'esclavatge que patíen els pobres (molts ), on els poderosos del 
planeta d'aquell temps infringien per enriquir-se encara més. Doncs res 
no ha canviat des d'aleshores; seguim essent esclaus dels mateixos o 
dels fills d'aquells. 
El poble cercava un nou líder valent i just; un que no tingues por..... 
Que els dugués a un nou ordre, enderrocant i sepultant un temps de gran 
sofriment, on pot ser calia fins hi tot que ell fos un enviat de Deu. 

Vet aquí que els pares i mares avui veiem en els nostres fills una 
esperança d'un mon millor demà, mes just i on ells seran els protagonistes i on, 
pot ser, ja serà massa tard per les nostres vides. 
De fet, és la festa dels infants, la seva; la festa de la innocència i de 
l'estimar, de la il·lusió, de la bondat i la màgia, per que creixin 
dins aquests conceptes per enderrocar les tiranies i el mal... 
Milions de nens que doblegaran tard o d'hora la maldat dels malparits 
que permeten o promouen les guerres i la fam. 

Benvinguts Reis, ....millor Mags que reis, ...o com us digueu. 
....ah , i gràcies per existir. 

xatumandingu