LES FERIDES DE LA TERRA

LES FERIDES DE LA TERRA

Metàfora del dolor
de l'arada que clava fondes cicatrius
i del pou, també fons, on regna la foscor,
on brolla la sang de la terra
per alletar tots els éssers vius
amb l'aigua de la vida sencera.

Ganivet de punta esmolada
que burxes en pro de riquesa:
Jo no soc la teva esclava
ni pots fer-me ja més mal
i et demando delicadesa,
Que siguis de l'home, com cal
sense avarícia  i mesquinesa.

I no et dic que no,
que et dic no a la guerra,
et dic que no a l'estupidesa
i et dic que no a la por;
però et dic que si a la nostra unió,

en el respecte, el seny i la tendresa.

...I ni et nego res del meu fons interior
però que em sigui considerada
la meva demanda d'amor;
única condició, suplicada
per defugir tota violació, 

que s'empra, avui desmesurada.

Sigues curós si us plau,
que tinc de tot en el meu interior...,

diu la Terra tant es quilmada;
tant, que podríem fer del mon un palau
amb sols una mica d'intel·ligència
viuríem llarga vida tu i jo
albirant un gran esplendor,
del que dema, tu ho has de descobrir
barrejant amb respecte i pau.
on tots en podríem gaudir.

Doncs d'aquesta manera,
al parir jo, la raça humana sencera
tindria el valor i el sentit que li escau
malgrat les cicatrius, les penes i patiments:

sang del planeta Terra
on es cau i es recau.
                                      .... amb tanta estupidesa.


xatumandigu.