LA DIADA DE SANT JORDI (llegenda)

LA DIADA DE SANT JORDI (llegenda )

La diada de Sant Jordi es el dia més representatiu de l'esperit profund que mou la 
societat catalana per el que té de representativitat de la cultura i l'amor en el 
llibre i la rosa. Aquesta costum tant nostra ha estat tot un moviment social, tant, 
que fins i tot al Japó ha adoptat el significat i el costum.... 

Aquí us faig a mans la llegenda .... 

Per les terres de Mont-Blanc vivia un drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca. 
El drac terrible duia anys devorant persones i ramats sencers de bestiar; ningú podia viure tranquil. 
Un dia, el rei va decidir cercar una solució definitiva al problema: Per poder dur una vida tranquil·la

i normal, havien d'aconseguir que el maleït drac no tingues gana, i per això van acordar que cada dia 

oferirien a la bestia una persona escollida a l'atzar i així la resta dels vilatans viurien en pau,

 al menys per aquella jornada. I vet ací que la sort va decidir que la primera víctima en sacrifici

 fou la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot lo poble 

de Mont-Blanc, que l'estimava; llavors lo poble en ple va demanar clemència, però el monarca, 

fidel a les seves decisions va acceptar el que el destí havia decidit i plorant, amb el cor encongit

 envià l'estimada filla a la cova del monstre. 
De sobte, muntat en un cavall blanc, aparegué un cavaller. El seu nom era 
Jordi, venint a salvar la princesa i a tots els vilatans. 

Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el ferotge drac

on finalment li clavà la llança al cor. 
D'aquesta manera, no només va vèncer el drac, si no que va alliberar

 Mont-Blanc d'una com-dena segura i sagnant per molts anys, salvant 

de passada la filla del rei d'una mort segura. 
El rei, agraït, va oferir la seva gentil filla en matrimoni, però el cavaller no 
va voler acceptar aquell honor marxant seguidament cap a l'horitzó. 
Al cap d'uns dies, al lloc on s'havia vessat la sang del cor del drac, hi 
trobaren crescut i com un miracle, un roser ple de flors, de roig intens 
i d'intensa olor també. 

Vet ací un gos, vet ací un gat, aquest conte ja s'acabat. 

xatumandingu

EL TRULL DE LA VIDA.

Quan mires la vida sencera,
la que han vist els teus ulls;
els somnis i alguna quimera
que esdevenen el dia d'avui,
amb penes i tristesa,
glòria i alegries, de cada trull.

Cada trull que gira i gira;
a cada volta un record
molent els anys de la vida,
els somnis i els nostres tresors.

Sí, aquells de les cançons plenes.
Aquelles que duiem al cor:
Les que deien: tinc sang a les venes
i vint anys de lluenta  jovenor.
Llana al clatell caient per l'esquena,
canviant trist plom per la lluentor de l'or,
esdevenint ara gent burgesa,
materialista i amb molta buidor.

Enyoro el llavors que clamaba
corrent  pels carrers, prohibit
per la gent que llavors manava
tant de dia com de nit.
Ara, la farina ja és molta;
...poques voltes queden per el fí
deixant gra i feina no feta,
que en una vida no pot encabir.

Malgrat, no sento recança;
sento que soc massa petit
per a una feina tant grassa,
tanta lluita i tant de patir.
Asseu-te doncs, que la vida passa
i la força deixa pas al neguit
de veure que el mon desgasta
els valors que calia seguir.

Espera company un miracle,
Espera el relleu que ha de venir.
Creu que algú mourà el sonmiatge,
Creu en el futur, malgrat les forces que t'han fugit.
Creu que la vida és un miratge
Però creu fermament que el sistema ha de finir

xatumandingu.