EL SENYOR GRAN I ELS CAIXERS.
Un senyor que, probablement supera els 80 anys, fa cua en un caixer, em col·loco darrere seu, i quan accedeix, treu un sobre que pressuposo conté diners.
L'observo a una distància prudencial i m'adono que és incapaç de dur a terme l'operació. Toca diverses vegades la pantalla, i dedueixo que no aconsegueix allò que pretén fer. Es torna cap a la cua, ja s'havia incrementat de la gent que esperava....
Em mira, jo estava just darrere, i amb un sol gest entenc que em demana ajuda. Immediatament el senyor assenteix amb un... tímid "si us plau". L'ajudo a realitzar la seva gestió, indicant-li on ha d'anar prement... no vull tocar ni un bitllet dels seus, per respecte i perquè no vull que es puguin crear confusions amb els diners. Ell vol fer un ingrés... i li indico com ho ha de fer.
El senyor, al seu ritme, aconsegueix introduir la quantitat a ingressar i acaba de fer la gestió mentre li dic on ha de tocar per tancar-la. Acaba, ens retirem del caixer perquè passi la següent persona, i em dona les gràcies....Li dic que no es preocupi, que ha estat un plaer, i abans de marxar, introdueix la mà a la butxaca de la jaqueta i m'ofereix un bitllet de deu euros.
Jo no dono crèdit, em sorprenc i li dic que de cap manera, si us plau. El pobre home em diu que... li agradaria agrair-m'ho i que em prengués un esmorzar a la seva salut. Li dono les gràcies, però que en cap cas ho acceptaré res. Ell guarda el billeter i em torna a agrair l'ajuda, i jo a ell. Ens acomiadem, i em queda un sentiment de pena per aquest senyor i per totes les persones grans (recordo que són els nostres pares i avis que han fet el país que tenim avui dia), que s'estan veient sols davant aquest monstre de la tecnologia, que cada cop més ens està convertint en éssers sense ànima ni compassió.
Aquesta terrible imatge es dona en bancs, però també en l'assistència mèdica, en hisenda, en la seguretat social, en ajuntaments...., a reu ; persones que han contribuït durant tota una vida a que hi hagi serveis als quals no hi poden accedir perquè tenen dificultats amb la tecnologia. No costa res atendre'ls, i facilitar-los-hi una mica la vida...., amb tot el que ells van fer per nosaltres.
Que trist, molt trist, que no es preocupin per aquestes persones que ho van donar tot perquè nosaltres hàgim avançat tant tecnològicament; però ara, quan més ens necessiten, desapareixem, per que el bon fer ha desaparegut de les nostres costums, malauradament. És vergonyós el que estan fent en aquesta societat materialista. Ens sobra tecnologia i ens falta HUMANITAT.
El govern ha de prendre mesures urgents. D'aquesta manera, no es pot menysprear els qui han estat clients tota una vida d'aquests bancs i contribuents en la societat.
traduït de Ciència i Ser.
xatumandingu.
