ENTERRO DE LA PUSSA

ENTERRO DE LA PUSSA

A LAS TRES DEL DEMATÍ

EN AQUELLA GRAN CIUTAT,

NINGÚ DE TOT LO VEINAT

SE VA CUIDÀ DE DORMÍ.

NORANTE  I TRES ESCALLOTS

GROSSOS A NOPUGUÉ MES,

SONABAN PER LOS CARRÉS

I’LS TOCAVAN NOU NINOTS.

AGUEREU VIST LA GENTUSSA;

ESPENTAS, CRITS, QUIN TRESBALS!!!...

TAMBE RICHS, COM MENESTRALS,

TOT HOM A VEURE LA PUSSA.

UNA COLLA DE ESMULETS

ESTAVEN ENCARREGATS

DE FÉ MIULÀ  TOTS LOS GATS

I DE DISPARÀ CUHETS.

VAN LLOGÀ NOU GEPERUTS,

“ARA QUE I SOCH TOT HO XERRU”,

D’AVISÀ PER L’ENTERRO

SENS PARÀ DE FÉ ESTORNUTS.

“A CA LA PUSSA TOT DEU”

DEIA UN BOIG EN CASTELLÀ:

“L’ENTERRO HAUREM D’ARREGLÀ”

VA, FEM VIA QUE JÀ SI VEU.

VA COMPAREIXÉN CANALLA

TOTS AGAFATS PER LA MA,

I DOS D’ALLÀ L’AMPURDÀ

ANAVAN TOCANT LA GRALLA.

A LAS VUIT DEL DEMATÍ

L’ENTERRO JA’S COMENSAVA,

LO MÉS MAL QUE PLUVISCAVA

AL MOMENT QUE VA SURTÍ.

AL DEVANT, “HAVEU D’ENTENDRE”,

ANAVA UN QUE’S DIU RUMESCU

QUE BALLABA, EL TIU FRESCU

I UN ALTRA LI ANAVA À ENSENDRE.

EN SEGUIDA UNA BANDERA

FETA DEL LLACH DE UNA BASSA.

NO DIRÉ QUE VALGUÉS MASSA

PERO DE BONICA Ú ERA.

DESPUÉS ANAVEN PASSÀN

UNA COLLA DE FULANUS

TOT BALLAN LO BALL DELS NANOS

I ENTRE MITJ D’ELLS UN GEGÀN.

AL DETRÀS DEU MINYONETAS

I TOTAS SALTA QUE SALTA,

I LA UNA DETRÀS LALTRA

TOT ANAN FENT FIGARETAS.

I TOT FEN RAM, PATAM, PLAM,

BRAMÀN I FEN MOLTS TRINUS

SEGUIAN UN MUN DE GUINUS

I TOTS AB UNS MOCHS DE PAM.

I UN VESTIT DE MORU MUSA

MARXAVA PORTANT DOS CÓVENS

JUNT AB UNA COLLA DE JÓVENS

QUE TOTS ANAVEN DE PUSSA.

ERA UN VESTIT IMITAT

AMB LAS PUSSAS QUE VAYÉM;

ERA UNA COSA AB EXTRÉM

ALLÓ TAN BEN ARREGLAT.

DESPRÉS UNA GRAN MUSICA

TOCÀN UN FANDANGO TRIST:

“ QUE MAI DEL MON S’HA VIST

UNA COSA TAN BONICA”.

ERAN A CUAL MES GANDUL

LOS MUSICHS I’LS GRANS PANARRAS.

SE DABAN COPS A LAS BARRASI PATACADAS AL CUL.

I DES`RÉS D’AIXÓ PASSABAN

UNA COLLA DE BAGASSAS

I COM ESTAVAN TAN GRASSAS

TOTAS ALHORA PLORAVAN..

TOT UN ACOMPANYAMENT

DE MÉS DE DEU MIL PERSONAS

YAYUS, NOIS, HOMENS I DONAS

YÀ’N PODEU CONTÀ DE GENT.

LO UN, VESTIT DE VERMELL,

L’ALTRE VESTIT DE VERT.

ALLÓ ERA UN DESCONCERT,

NINGÚ TENIA SERVELL.

COM QUE AB AIXÓ NINGÚ’S CANSA

YA PODEU ANÀ CANTAN...

QUE TOT ANAN CAMINAN

BALLAVAN LA CUATRE DANSA.

ALLÍ GISCLES, ALLÍ PLORS,

XIULESTS, BADALLS I HASTA ROTS;

ES A DÍ, QUE DE TOTS, TOTS,

ERA ‘L MÉS ESCANDALÓS.

UNA BARRACA DE CANYAS

TIRADA PER CUATRE BOUS,

TOTS PORTAVAN VESTITS NOUS

PERO NO PORTVAN BANYAS.

I TOTS LOS QUE FEYAN LLUM

PER ACHAS,TROSSOS DE CORDA;

I UNA DONA QUE ERA SORDA

CRIDAVA: FEU MASSA FUM !!!.

DESPRÉS VINGUÉ L’ATAHUT,

TOTA FETA DE REDOLTAS

I CANTAVAN LAS ENSOLTAS

UN GITANO QUE ERE MUT.

LA ATAHUT, SENSE COSTELLAS

I LO JAS ERA D’ESPART

I COM ÉS MOL REGULAR,

EL PORTAVEN CUATRE VELLAS.

I QUINAS CARA MES FEYAS

ANAVAN AL CAP DEL DOL

I ANAVAN AB DESCONSOL

CUATRE E3SCURA CHIMANEAS.

DESPUÉS, UN CARRO DE FERRO

QUE DONAVA MOLTS TROTOLLS,

TOT PLÉ DE CHINCHES I POLLS...

QUE’ERA’L FINAL DEL ENTERRO.

CUAN VAN ACAVÀ’L CAMÍ

QUE ERA DAL DE UNA MUNTANYA,

QUINA COSA MES ESTRANYA,

LO QUE ALLÍ VA SUCHSUHÍ!!.

SE VA POSÁ A PLUVISCÁ,

COMENSÀ’L MON A FÉ BRAMS,

PLUJA, PEDRA, TRONS I LAMS,

ALLÓ FEYA ESPARVERÁ.

NINGÚ SE ESTAVA SEGÚ,

TOTHOM TEMÍA LA MORT;

SE SEN UN TRÓ MOLT REFORT...,

YA NO’S VA VEURE NINGÚ...

DONS VAYÁM QUI ESPLICARÀ

LO QUE ALLÍ VA SUCHSUHÍ?,

SI TOTHOM SE VA MORÍ,

VOSTÉS DEURAN PREGUNTÀ.

SOLS Ú SAP AQUEST PAPÉ

LAS ASANYAS, TAL COM SON.

QUE HA VINGUT DEL ALTRE MON,

DE QUIN MODU, NO Ú SÉ..

QUI VULGUI PASSÀ UN BON RATO

I OLVIDAR MALS PENSAMENTS,

QUE ESQUITXI CINC CENTIMENS

QUE’M SEMBLA QUE ES PROU BARATO.

RONDALLES ANTIGUES DE CATALUNYA DEL 1800

EL XATU MANDINGU.

NOMÉS TU I JO

NOMÉS TU I JO

M’encantaria cridar-te, 

altra volta d'aquell moment

en el nostre bosc encantat.

Que t’estimo, dir-te

doncs de tu enamorat,

el meu insomni és continu,

avui des del temps, ha quedat..,

que sempre el tinc a la ment.

Mirar els teus ulls sincers

i entre la verdor, tant nus

fondre aquests sentiments,

estimant-nos com ningú.

En la llum tènue de la tardor.

recordar per sempre aquells moments

en xocolates d’infinita dolçor

i que perduraran en el temps,

paladejant de tu cada racó,

 i cada dissortat moment;

.....Només tu i jo.

xatumandingu

UN ANTIC I NOU CONCEPTE

UN NOU CONCEPTE PER A LA GENT D’ARA..., PERO QUE VÈ DE MOLT ANTIC

En la pròpia evolució de la creació, Deu ja va posar dins els animals, especialment als de sang calenta, sentiments, més que pensaments , no obstant tenia reservada per a l’ésser humà la facultat de la consciència plena dels seus actes i la de raonar qüestions d’índole superior.

Es a dir, que molts animals, demostren la seva capacitat de defensar la seva comunitat, la seva parella i , com no, als seus fills, fins hi tot defensen a espècies diferents a la seva..., si no hi ha necessitats de subsistència de l’espècie.

Es tracta de l’instint, amor o lleialtat? ;

Certs animals defensen fins donar la vida per les persones que els tenen, bé o malament?

Hi ha gossos i gats que s’entenen bè?

Es massa antic el concepte d’amor, o millor dit, lleialtat, fruit del primer?

Ens movem en un mon contrari i on nosaltres participem de forma activa i conscient contra aquests conceptes tant bàsics?

O preferim vestir-nos d’hipocresia i buscar en el maremàgnum del mon anti-natura en que vivim, el lloc per lluir-nos com un gall d’indi?

Diem que no som conscients del mal que fem a vegades? ...”perdona, no m’he n’he adonat”.

No aprofundim en les possibles conseqüències dels nostres actes, bons i dolents?

Si has contestat que si amic a aquestes preguntes, es que estàs situat davant el precipici i el pitjor de tot es que n’ets plenament conscient.

Es una llàstima veure persones que van començar la lluita de la veritat i que el brogit d’aquesta espiral materialista els duu a caure en la sima de la buidor.

Desprès de l’amor, la virtut més important, per que n’és conseqüència directa, ve la lleialtat, que avui dia es veu denotada per la falsedat de les paraules i els escrits, que amaguen darrera seu interessos de diversa índole, o simplement eines d’afalagament fals.

Les persones, podem no estimar, fins hi tot podem ser lleials amb l’enemic, cas de tenir-ne . És preferible tenir un enemic lleial, que tenir un amic deslleial, per que aquest últim et trairà tard o d’hora.

Hem de fugir de l’enemistat i dels odis, es clar. En tot cas, caldria dir ( qui no els te? ) contrincants, competidors o no afins en idees i actes, hem de lluitar per que aquest mon sigui una mica millor quan els hereus de la terra recullin el nostre llegat. I pot ser que el concepte de lleialtat dut a la pràctica, sigui la porta d’entrada a l’edifici de la justícia i la pau entre els homes, tant anhelada.

El xatu mandingu. 2008

TESTAMENT D'UNA PUÇA

EL TESTAMENT D’UNA PUÇA EXPLICAT AMB GRANS GATADAS

 COM HO VEURÀ LO QUE HO LLEGEIXI A UNA CIUTAT MOLT GRANDIOSA UN GRAN CAS VA SUCSEHÍ, PER QUE ALLÍ SI VA MORÍ LA PUSSA MÉS HORROROSA.

POT SER N’HAN SENTIT PARLÀ DE SOS FETS I SAS ASANYAS, PERQUÈ AMB SAS MALAS ENTRANYAS A MITG MON VA ENDERROTÀ.

 LI VAN TROBÀ ‘L TESTAMENT, QUE CRECH ‘L VA ESCRIURE ELLA DINTRE’L FORAT D’UNA ORELLA I’L LLEIGÍ MOLTA GENT. 

 I COM ERA COSA DESENTA TOTÓM LO VOLGUÉ LLEIGÍ I PER PODERLO ADQUIRÍ LO VAN DUR A LA IMPRENTA.

PASSAVA D’UN MIILIÓ LOS EXEMPLARS QUE’S VAN FER I AQUEST ROMANSO O PAPER ÉS UNA COPIA D’ALLÓ. 

 COM QUE JA VEURÀN VOSTÉS QUE AIXÓ DEU SER VERITAT O SI NO, EN AQUELLA CIUTAT NO S’HAURIA PAS IMPRÉS. 

 JA SABEM QUE EN AQUEST MON ENTRE ENTRADES I SORTIDES QUASI QUE TOT SON MENTIDES...

 PERÓ AIXÒ, NO QUE NO HO SON. PER QUE’L  QUE VA LLEIXÍ ALLÓ PODIA SER “BUÑOLERO”, 

PERO NO N'ES DE ENBUSTERO, DE D'AIXÓ JA US EN RESPONCH JO. 

 DONCS COM ANAVA DIENT PER QUE CUASI RES NO EY DIT, EN AQUELL FAMÓS ESCRIT HI DEIA TOT AIXÓ:

 MON TESTAMENT JA SE QUE EY FET MOLT DE MAL PER QUE CAP PUSSA FA BÉ, PERO CUAN ME MORIRÉ ME HAN DE FÉ UN GRAN FUNERAL. 

 CANTAREUME “’L GORI GORI” AIXÓ SI, BEN ENTONAT: SI ALGÚ DE MI ESTÀ CREMAT TAMPOCH NO CALDRÀ QUE PLORI. 

 DEIXO JO PRIMÉ QUE TOT HAN AQUELL QUE EY FET GRATÀ MÉS LO MÉS PETIT INTERÉS: LI DEIXO ‘LS CUARTOS PER DOT. 

 LAS PELAS LAS VULL DEIXÀ, SENSE CONTÀ LAS AGAFAS ALS QUE SIGUIN MES ESTAFAS I AIXÍS NO HAURAN D’ESTAFÀ.

 LAS MONEDAS DE VINT RALS SON DUROS I ‘LS DEIXARÉ EN AQUELL QUE NO PAGA RÉ, QUE ME AGRADAN HOMES FORMALS. I TOT LO DEMÉS DE PLATA O DEIXO, SENSE INTERÉS, HAN AQUELL QUE S’ ENS MES NI MÉS HAN MOLTS QUE ESTAN BONS LOS MATA.

 ARA TINCH QUE DEIXÀ L’OR I NO YA QUI SEL MEREIXI... 

PERO ES PRECÍS QUE JO ‘L DEIXI ANTES NO’M VINGA LA MORT. 

 LAS DOBLETAS DE CINCH DUROS LA MAITAT SON PELS GURRERUS I L’ALTRA PE’LS EMBUSTEROS QUE AIXÍ SORTIRAN D’APUROS.

 LAS DOBLES DE CUATRE, SON PELS MES DROPUS I DULENTS I SI ACÀS NO ESTAN CONTENTS QUE’S VAIGIN A L’ALTRE MON.

 ALS QUE VAN VESTITS DE DRAPS QUE CUASI ENSENYAN LA SEBA, “COM AIXÍ ES VOLUNTAT SEVA” LOS DEIXO ‘LS MEUS MALTS DE CAPS.

 AL QUE ‘S LLEVA DEMATÍ PERA GUANYARSE LA VIDA, HAN AQUELL POBRE AL DONO A DIDA O HAN AQUELL DEIXO EL DORMÍ.

 AL QUE SEMPRA SURT I ENTRA QUE MORTIFICA LA GENT I QUE AY ESTÁ CONTENT, LI DEIXO UN BON MAL DE VENTRE. 

 AL QUE’M FARÁ L’TAUD LO DONO TOT LO QUE’M SOBRE PERO, SI PER CAS ES POBRE, LO DEIXO A UN GEPERUT.

 AL QUE PER MÍ TOQUI A MORTS QUE DEURÀ SÉ ‘L CAMPANÉ, HAN AQUELL LI DEIXO TAMBÉ TOTAS LAS VINYAS I ORTS.

 ALS FOSSÉS LOS VULL DEIXÀ TOT LO QUE COSTA UNA GUERRA I SENT MIL JORNALS DE TERRA PER CUAN ME ÀGIN D’ENTERRÀ.

 AL QUE TROBIN QUE’S MÉS XATO “AIXÒ U DEIXO ENCARREGAT” NI QUE TINGA’L NAS XAFAT LI HAN DE DÀ ‘L MEU RETRATO. 

 AL QUE NO’S VULGA CASÀ I VULGA FORMÀ MARANYAS, LI DEIXO TOTAS LAS BANYAS DELS REMATS DE MON BASTIÀ. I A LA NOIA MÉS FELÍS DEL DIA QUE FASSI BODAT, LI DEIXO TOTAS LAS MODAS DE PORTARU TOT POSTÍS.

 AN AQUELL QUE NO SIGUI BORT SI PER CAS ES JUGADÓ I ‘L TREBALLÀ LI FA PÓ, LI DEIXO LA MEVA SORT.

 ALS QUE VAN PER TOT ARREU I QUE SEMPRE ESTÁN CRIDANT I UN EMPLEO VAN BUSCANT, LOS DEIXO LA MEVA VEU. 

 YA’S PODREU ACONTENTÀ CANTEUME “ ‘L KIRIE LEYSON” PER QUE JO MEN VAY DEL MÓN I’ M TOT LO TINCH DE DEIXÀ JÀ.

 AQUI TENIU L’ULTIM VOT AVUI OS DEIXO EN NOM DE DEU I COM QUE NO YÀ ARA RES MEU OS U TINCH DE DEIXÀ TOT.

 EXPIRÀ. 

 RONDALLA CATALANA DEL SEGLE XVIII

 EL XATU MANDINGU