ANY NOU 2023

 NOU ANY: FUTUR INMEDIAT

És com una onada marina

el temps que s'ens tira a sobre.

Jugant amb les vides 

de tot i tot hom: del ric i del pobre.

.....Sembla que no hi hagi remei 

d'un destí cruel i predestinat,

però podem fer-li un carei

en posar-nos-hi de costat .

De vegades convé un saltirò 

o sortir corrent de l'aigua,

doncs que pugui venir un tifò

i s'ens endugui en la nostàlgia.

Podem aspirar a un món millor

sens dubte, posant-hi moltes ganes,

amb una mica de voluntat  i valor,

per poder remuntar les onades. 

Crec que seria aquest un bon consell 

si es té bona salut i seny 

per afrontar la vida tal com raja,

doncs no queda altre remei 

que mullar-se, si ets a la platja.

Per la meva part, ja acabo,

i si no tenim res millor

per desitjar-vos un nou i feliç any.

Doncs us ho dic de de bo:

Molta vida i pocs planys !

xatumandingu.

 

CADA MATÍ

 CADA MATÍ

Cada dia, en llevar-te, 

cal respirar profundament

 i mentre estirem bràços i cames,

omplim el pensament 

de l'avui,  que farem

amb el regal que ens arriba:

La llum d'aquest  nou dia.

Sentir el cor glatir, suaument,

en mirar per la finestra;

doncs pugi ser que fàci fred,

 calor, o pluja i vent,

....o una cançò que et desperta.

.....Com ho diria...:

Ara,  amb  els ulls obrir,  

sé que pensaràs, ja dret, 

en qui estimes intensament

i abans de quina roba posar-te.

Dèixa't anar i obre els ulls:

els de la cara i del cor, també,  

superant les incapacitats, 

dolors i mancances

estant plenament desperts.

El dolor, de vegades també espavila,

malgrat, no el podem evitar. 

La fortuna d'estar viu, pensar,  

i agrair les coses bones de la vida,

que venen barrejades en el tot plegat. 

Cerca els bocins de la felicitat,

 en la nostra capsa particular.

 

xatumandingu.

MARIONA 17 ANYS 27/12/2022

 MARIONA 17 ANYS

...Avui, des que m'he llevat 

només penso en una cosa:

I és que tinc al meu costat 

una nena que s'ha fet dona;

...una nena tant preciosa.

Una rosa que ara s'obra.

Un tresor  que el Deu hem dona,

que he vist crèixer tant aviat

en la persona que t'has fet, Mariona .

Disset anys de felicitat

en una família molt bona

uns avis, pares i germà al teu costat,

cosins i tiets, amb qui has crescut, en bona hora.

A fé que t'estimem tots tant,

per ser tú mateixa, tal com ets

i amb els anys de felicitat,  

que no cabria tot en aquest poema.

Només dir-te el nostre orgull cantant

i estimar-te, si cap encara més,

de tot el que fins ara ha estat ,

que ja no pot ser més, ni tant. 

El xatu   27/12/2022

 

HA PLOGUT MOLTES VEGADES

 HA PLOGUT DES DE LLAVORS

...I nevat també moltes vedades, 

però queden els bons records;

enrere els de les males nits passades.

Deixaré fora del dia la tristor

i totes les males anyades.

També m'espolsaré de sobre la por

i a la nit, dormir suau sota de les flassades.  

En la infància i en la jovenor,

que ans podia moure les muntanyes

avui hem sembla que eren d'or,

però ara hem costa molt de pujar-les.

 I he sigut feliç juntament amb d'altres,

fent el llarg camí, sempre tots junts,

 també amb algunes sotragades;

experiències del viure més profund.

Les bones  i males nits passades

ens han dut fins l'avui i l'aquí,

sense misèries insalvables

...i a l'endemà hem pogut dormir.

I vull agrair l'existir, a l'univers, al Deu o al destí

una vida plena, en aquest temps de collita,

doncs he rebut més del que vaig intuir, 

si faig un resum de la meva vida

...i és de cavallers el ser agraït .

Cantar vull doncs una cançó agraïda 

de tot el que he  estat i  he rebut, 

tal com s'ha de ser, doncs et convida

 a tenir seny i no ser cabeçut. 

I si tinc alguna recança i tristor, 

és la que sento per altres patiments: 

els de tots aquells que no van tenir tanta sort.

que son molts, i tant malauradament.

Faré doncs, amb el cos i la meva ment 

tot allò que en el futur sigui possible i es pugui,

mentre hem brolli aquesta vida: AMEN.

xatumandingu.

 

 

DESITJOS DE NADAL 2022

 DESITJOS DE NADAL

Avui que s´hem acut ,

com molts dels altres dies 

pensar en la família 

i en els bons amics que he conegut.

Que vos desitjo intensament,

moltíssima i llarga salut ;

no només en aquest moment, 

si no per sempre i per cada ú.

També molta pau i alegria, 

que us surti tot molt bé

tots els anys, i cada dia.

És el que desitjo per mi, també.

Apa doncs, rebeu una virtual abraçada

i un petó, si podem ja ens donarem,

el dia que a prop ens trobarem

i el destí ens ajudi amb la mà alçada.

Salut i força.

el xatu.

APROFITAR LA VIDA

 Aquest poema és tan bonic que deixa sense paraules

Escrit per Silvia Schmit, pensadora i Parlamentària Alemanya.

I VAIG ACCEPTAR...

          Que No sé Res

          Del Temps…

          Què és un misteri

          Per a Mi

          I que no comprenc

          L´Eternitat.

Jo vaig haver d'acceptar,

        Que el meu cos

        No seria immortal

        Que ell envelliria

        I un dia s'acabaria.

Que estem fets

de:

     Records i oblits;

     Desitjos, Memòries,

     Residus, sorolls,

     Xiuxiueigs, silencis,

     Dies i nits,

     Petites històries

     I subtils detalls.

Vaig haver d'acceptar que:

         Tot és passatger

         Transitori.

I vaig haver d'acceptar,

        Que vaig venir al Món

        Per fer alguna cosa per ell,

        Per intentar donar

        El millor de mi

        Per deixar

        Petxades positives

        Dels meus passos

        Abans de marxar.

Jo vaig haver d'acceptar,

        Que els meus pares

        No viurien Sempre

        I que Els meus Fills

        A poc a poc.

        Escollirien el seu camí i

        Seguirien la ruta

        Sense Mi.

I vaig haver d'acceptar,

        Que Ells

        No eren meus,

        Com suposava, i que

        La Llibertat d'anar i venir

        És també

        Un dret seu.

Jo vaig haver d'acceptar,

       Que Tots els meus béns

       Hem van ser

       Confiats en préstec,

       Que No em pertanyien

       I que eren tan fugaços

       Com  fugaç era

       La meva pròpia existència

       A la Terra.

I vaig haver d'acceptar que,

       Els béns quedarien

       Per ús de

       Altres persones

       Quan Jo,

       Ja No sigui per aquí.

Jo vaig haver d'acceptar,

        Que escombrar la meva vorera

        Cada dia

        No em donava garantia

        Que era

        Propietat meva

        I que escombrar-la

        Amb tanta Constància

        Només era una

        Fútil il·lusió

        De posseir-la.

Jo vaig haver d'acceptar,

        Que el que anomenava

       “La meva casa” era només

        Un sostre temporal

        Que un dia més,

        Un dia menys

        Seria l'abric terrenal

        D'una altra família.

I vaig haver d'acceptar que,

      El meu aferrament a les coses,

      Només faria més penòs

      El meu comiat

      I la meva partida.

Jo vaig haver d'acceptar,

       Que els animals

       Que estimo i

       Els arbres que vaig plantar,

       Les meves flors i les meves aus

       Eren mortals.

Ells,

       No em pertanyen

       Va ser difícil però

       Vaig haver d'Acceptar-ho.

Jo vaig haver d'acceptar,

       Les meves fragilitats,

       Les meves limitacions i

       La meva condició

       Si, que és mortal,

       Si, que és efímera.

Jo vaig haver d'acceptar,

       Que la Vida

       Continuaria sense Mi

       I que

       Al cap d'un temps

       M'oblidarien.

Humilment confesso,

       Que vaig haver de lliurar

       Moltes batalles

       Per acceptar tot això.

I vaig haver d'acceptar que,

       No sé Res del Temps

       Què és?

       ....Un misteri per a Mi.

Que No comprenc,

       L'Eternitat i que

       Res no sabem

       Sobre Ella.

Tantes

        Paraules escrites

        Tanta necessitat de

        Explicar,

        Entendre i

        Comprendre aquest

        Món i la Vida

       Que  vivim!

Però

         Em vaig rendir,  i

         Vaig acceptar el que tenia

         Què acceptar

         I així vaig deixar de patir.

Vaig rebutjar,

           El meu orgull i

           La meva prepotència

           I vaig admetre que

           La Natura

           Tracta a Tots

           De la mateixa manera,

           Sense favoritismes.

Jo vaig haver de,

 

         Despullar-me

         I obrir els meus braços

         Per reconèixer

         La Vida tal i com és.

Reconèixer que,

       Tot és transitori

       I que més o menys funciona

       Mentre estiguem

       Aquí a la Terra.

          Això em va fer

          Reflexionar

          I Acceptar,

          I així assolir

          La Pau tan desitjada!.

Que aquesta

 

    REFLEXIÓ ARRIBI A

    EL MÉS PROFUND

    DEL TEU COR,

    I QUE ES TRANSFORMI

    EN CARITAT I

    FRATERNITAT

    QUE T 'OMPLI D'AMOR

    I SIGUIS UN ÉSER AMB LLUM

    PRÒPIA PERÒ MAI,

    OBLIDAR ELS TEUS

    ÉSSERS ESTIMATS.

      UNA GRAN ABRAÇADA

     DES DEL MEU COR

             AL TEU.

      “La Vida és un Regal;

VAL LA PENA APROFITAR-LA BÉ.

        

LA FAMILIA I ELS AMICS

 LA FAMILIA I ELS AMICS 

Qui sembra i en té cura 

recull el fruit, en fer via;

regant, adobant i estimant, 

farem el que cal,  assegurant 

el sortir.ne bé de la vida,

quasi sempre o en algun dia.

Donarem amor, del més tendre. 

Ja sabem que estimar, no és gratuït, 

encara que costi d'entendre;

de vegades, és un esforç infinit,

però que cal afrontar-lo sempre.

L'amor  no es mesura amb or ni diners,

procurant sempre ser dels primers 

en donar allò que es recull en la vivència:

la del cor i de la nostra consciència.

Que qualsevol bon amor,

no es compra i mai no té preu....,

però sí que en té molt de valor;

tant, que pot ser vingui de Deu. 

I no ho farem des del llit,

que pot ser ens hi veurem encongits

farem el que  es pugui, del fons del pit,

i dempeus quasi bé sempre. 

La família i els amics 

han de ser la primera cosa:

Son la pedra més preciosa 

de la vida i de dins la persona:

La millor que hagis escollit.

I, si les soledats se t'hagin imposat, 

 es cosa mol i molt  trista, 

procura veure el que has sembrat;

doncs es veu en la humida mirada

d'uns  ulls esquius i enfonsats,

sense ganes de vida benaurada. 

Això és el que hem d'evitar.

xatumandingu.   

LA FORÇA DE LA VIDA

 LA FORÇA DE LA VIDA

.....En,  com a persona néixer

i en com d'un infant, el créixer,

la força de la vida t'empeny 

doncs guanyaràs en alçada, i seny.

Vam començar  com una espurna,

allò tant petit, també te força.

L'ordre de les coses, una per una

que quan més gran, més forta.

 

I no té aturador 

créixer el cor i  la mirada.

per arribar a ser una persona estimada 

de tots aquells del rededor.

Doncs esdevé llavor el sentiment:

Aquell que surt de la força del cor;

la força de tots els moments,

on estimes, per un nou mon millor.

Fes del teu viure una feliç aventura,

...o una deliciosa cançó,

amb la força de l'enteniment

i la voluntat més intel·ligent,

docs la vida té bons i mals moments,

de vegades es torna molt feixuga,

...que t'ho dic jo.

T'arribarà un dia, amb força l'amor ;

tanta,  que tot t'ho canviarà.

Escull allò que sigui millor,

però la vida, sempre decidirà.

Camí del futur, 

la força del nostre record,

si la ruta  ha valgut la pena 

seràs un ésser estimat,

malgrat els moments durs.

Tu veuràs el que has deixat, 

si has fet fruit, o deixat la terra erma.

Sigues feliç, estimada, estimat !.

Viure aquesta vida val la pena, que l'Univers ha creat.

xatumandingu.   

NO HI HA CAP NADAL IGUAL 2022

 NO HI HA CAP NADAL IGUAL 2022

I si mires enrere germà,

tampoc cap dia és igual que altre.

avui agafats de la mà

i el futur plora també algun desastre.

Ho direm com tu vulguis,

però el temps deixa petjada 

i el passat hi ha qui l'oblida ;

però tots vam tenir uns adeus 

i també alguna benvinguda.

Només cal que ho recordis, 

que alguns, segur eren dels teus.

Hi ha qui menysprea tradicions 

i viu segons s'hi dona.

pot ser cal meditar una estona, 

que en la vida no tot son lluentons.

Doncs sempre arriba el dia  del plor 

i també el Nadal i la Festa Major.

En el Nadal sempre hi ha qui ja no hi es:

La iaia, l'avi o aquell tan estimat, o estimada 

i també la vida en  l'alegria del nou nat,

on es parla, es recorda, plora i festeja ,

que si no, tot s'hauria acabat, 

si  ho deixéssim com en qualsevol dia: 

ni crepuscle, ni matinada:

la gran monotonia....

Grisa la taula, gris el mantell,

grisos l'home i la dona.

Gris el nostre dur futur.

Misèria en el farcell.      

xatumandingu.

EL POEMA

 EL POEMA

...Amb un llaç de seda blau 

i en un paper de cel·lofana,

un present de forces hores,

i dit amb moltes ganes; 

 On et podria dir tantes de coses;

i amb la veu, et faré un poema,

a cau d'orella...., suau, suau.

El poema es farà dolça cançò

que del cor i l'ànima  brolla, 

i del seu més íntim racó

on l'enteniment ja s'hi reposa.

El d'ara, el d'aquest precís moment, 

voldria ser el millor present 

per oferir-te en aquest nou dia,

amb una rosa i un clavell: 

Gràcies..., i la més dolça companyia.

Que sento amor per la vida

i per tú company o companya,

doncs tots anem fent  la via, 

agafats o no de la mà

i pujant la costeruda muntanya.

Amb el poema et diré qualssevol cosa, 

mentre junts avui anem caminant 

que mai l'estimar no fa nosa, 

doncs  anem-hi cantant, cantant.

Endavant  doncs, anem-hi, anant i amant, amb aquell clavell

....i aquella rosa.

xatumandingu.

  

 

 

CONSIDERACIONS

 CONSIDERACIONS.

La història apresa, llegida  i escrita, el sentit comú i l'esdevenir que generen estats d'opinió particulars i generalitzats, i la recerca d'una millor convivència entre els humans d'arreu i també amb el medi d'on ens servim per viure, desenvolupant   allò que ens sembla que és diu civilització, cosa que dubto molt sovint....., hem preocupa per la manca de conceptes fonamentals en la base del respecte.

Dir que no hi ha a penes cap racó de mon que sigui completament estéril i que la veritable riquesa  no radica ni en la concepció politica i repartiment territorial del planeta ni en les creences ancestrals que limitin el progrès de tot el conjunt global. Ni tant sols els minerals del subsol o la riquesa forestal. La inteligencia aplicada, en base al respecte i al treball indispensables, son l'autèntic valor. En aquesta direcció, podriem  donar més bons resultats i mes propers en el temps, que la concepció actual del sistema: alló de lo meu no es teu i lo teu es meu també, en totes les branques, que no cal enumerar. 

La pobresa dels fanatismes i les veritats imposades no deixen pas a la intel·ligència, que per descomptat s'ha de fer treballar... sempre.

Cap evolució material no es pot aconseguir en base al patiment humà que sobrepassi el concepte de salut de la OMS. 

El concepte de treball digne ha de ser considerat un bé extraordinari en tots els àmbits i un factor de creixement personal importantíssim i saludable, també en tots els nivells socials.

El sistema ha de ser primordialment humà, sense materialismes que ja venen solets.

I, si una cosa funciona, no s'ha de lluitar contra ella; tot al contrari: s'ha d'intentar de copiar, amb les adaptacions necessàries.

Hi ha qui arriba a una terra d'acollida on soluciona problemes que d'on vé encara manquen molts anys de resoldre'ls, que per això precisament es queden aquí per sempre a viure (ben vinguts i trobats, està clar), no obstant et diuen que el seu sistema és millor, on no puc evitar fer una ganyota.

Des de l'edat de pedra la humanitat ha intentat sempre de seguir la millora constant i està clar que sempre hi haurà lloc per aquesta necessària tendència.

Finalment diria que no se qui duu un cervell més ben rentat de tots nosaltres, els que anem a peu, per que hi ha qui i que ho pretén de fer-nos-ho.

xatumandingu.

 

RITA

 19-08-49 RITA 

Air et vaig visitar

com en d'altres vegades

que sempre semblen insuficients .

Veniem  amb el teu fill el Xavi 

amb una obligació d'amor 

i també d'enyorança 

d'un temps ja passat, 

pero és vigent avui encara.

La teva filla Mery,

tant pendent de tú,

espera fer-te avia novament.

No sé que donariem 

per donar-te l'alegria 

que ho sabessis, ben conscient, 

veien-te un somriure als llavis

i la brillantor dels teus ulls. 

Sabem que res no sabem,

ni el que passa dins teu ni allò que sents, 

amb l'angoixa d'aquesta realitat ;

Cerquem, jà amb l'esperança vuida;

qualsevol llum en mirar, 

o tan sols una paraula  de guia,,

una que ens obri una escletxa,

per poder ajudar-te Rita,

amb un bocí de felicitat .

Si hi poguéssim arribar. 

   

EN CAMINAR LA VIDA

 EN CAMINAR la vida

De vegades, mes de pressa,

altres, lentament van passant ;

els arbres que arriben, 

i es van allunyant .

Cert que n'arriben de nous

de tota mena i amb nius d'ocells piulant.

Pujem i baixem llambordes i voreres,

entrebancs i d'altres caminants. 

Ho fem sovint quasi sols;

moltes  vegades cantant 

on s'ajunten molts companys,

d'altres, anem o van callant,

però alguns, amb la suma dels anys

i el dolor del cor, anem plorant.

Hi ha en aquesta feixuga marxa

pujades, plans i baixades,

per sortir i poder tornar a nostra casa

amb esperitt  forces renovades. 

...Que de vegades, no n'hi ha prou 

amb l'esforç per allò tant desitjat

on hi ha sempre un camí nou 

a sobre de la nostrra voluntat .

Doncs no sabrem quin serà el maleït destí;

posarem més suor, amor i ganes.

Vet ho aquí.

xatumandingu.

LES CABRES I ELS SEUS PECATS

 LES CABRES I ELS SEUS PECATS

Les cabres, pels seus pecats 

duen els genolls pelats

i, els seus marits, els cabrons,

sel's fan també als genolls bons repelons.

....És que puc parlar amb propietat,

i vaig conèixer  el que si dona;

doncs era pastor d'un bon ramat 

i no en hi ha quasi cap de bona.

Per això ho diu la dita:

que son trapelles indomables.

Igual et pujen a un sostre d'Uralita

o roseguen una cortina 

o de la corrent, tots els cables.

Però per aquí no va la cosa....,

que em sembla que hi ha transfons 

i uns tocs de clara ironia, que no fa nosa

sense ferir, volent a cap persona . 

Deu ser, per allò que a alguns  ens ve de mena,

de cada qual, cadascú que tira de la seva vena 

malgrat plogui força, amb llamps i trons.

També ho diuen en d'altres cantons:

Aún que haya un horizonte....., 

" La cabra,  siempre tira al monte". 

xatumandingu.