FRAGMENT D'"UN ESTUDIANT DE VIC"
Josep Maria de Segarra.
L'amor, si es de debò, no diu paraules
que enlluernin com vidre de mirall ...
L'amor, si es de debò, quan diu "t'estimo"
ho diu una miqueta entrabancat,
amb ull humit i arrossegant la llengua,
amb febre al cor i tremolor a les mans.
Si la dona que veus t'omple les nines
amb una claror que et deixa enlluernat,
no cercaràs un mot per la lloança,
no li diràs "que és bella", no diràs
les gràcies del color que té a les galtes,
no cantaràs la pell amb un cantar
que soni com música ben rimada
pensada fredament a dintre el cap.
Si la dona que és bella t'enlluerna,
ella mateixa se'n adonarà,
només amb el desfici del teu llavi,
amb l'espurna de l'ull esbojarrat,
amb tot allò que se'n conmou el rostre
que vol dir que tens ganes de besar,
de morir-te estrenyent-la entre els braços,
trencant els teus sospirs amb els desmais.
L'amor, si es de debò, quan diu "t'estimo",
no parla de riqueses ni brillants,
no s'ofereix com les mercaderies,
no es peça d'una taula de marxant;
si no que diu: Aquí tens un cor d'home,
aquí tens aquest pit, tens aquest braç
que perquè no pateixis i no ploris
estriparà mig món amb un punyal;
i si et toquen només un fil de roba,
si et volen apartar del meu costat,
ensenyaré les dents molles de ràbia
saltant damunt de tot, sens fer cabal
de lleis ni de presons, fins que s'acabi
l'última gota de la meva sang!.
Perque l'amor és fúria i gelosia
i esgarrinxada viva de la carn,
i vel vermell que tapa les mirades
i desfigura els pensaments més clars!
I això es l'únic consol d'aquesta vida!
Això es l'amor, quan ho és de veritat!.