LA RELATIVITAT DEL TEMPS
Avui, que en el sistema de contar humà, basat en les voltes que el nostre planeta dona a la nostra estrella, se m'acut reflexionar una mica sobre els cicles vitals i la relativitat del temps.
De petit criava cucs de seda, que eren negres en el neixer i quasi microscòpics en sortir de l'ou. En dos mesos aquells cucs ja feien el capoll i en dues setmanes ja sortia d'ells una papallona que ni menjava. Només s'emparellaven mascles i femelles i en pocs dies també, ja posaven els ous i morien.
Aquells ous, l'any entrant eclosionaven pels volts de Sant Josep i el cicle vital ja es tancava.
Una abella obrera viu, segons tinc entès uns tres o quatre mesos, mentre la reina, alimentada amb jalea reial, alguns anys.
Podem observar els cicles vitals de molts éssers vius, i el nostre també.
El cicle vital, dona temps a cada espècie de fer la seva feina al complert; uns van molt despresa i d'altres necessiten més temps.
Aquesta és la realitat crua i nua, per això ens cal fer tota la feina encomanada per l'univers en el nostre cicle de vida, el nostre passar, i hem de deixar petjada.
Una petjada d'amor i de germanor que la majoria dels que governen el mon, encara no entenen.
....pobres imbécils.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada