PERDUA DE VISIÓ

PERDUA DE VISIÓ

Quan una persona comença a perdre la visió gradualment, les causes poden ser diverses, i el procés pot tenir un impacte profund tant físicament com emocionalment. Els problemes de visió gradual solen ser causats per condicions com la degeneració macular, la cataracta, el glaucoma o les retinopaties diabètiques, entre d'altres causes. Aquestes malalties poden afectar diferents parts de l'ull i tenen conseqüències variades sobre la visió, com la pèrdua de nitidesa, la visió borrosa o la reducció de la visió perifèrica o macular. En molts casos, una detecció i tractament precoç poden alentir el procés i millorar la qualitat de vida.

A banda de la part física, aquest procés sovint afecta l’autonomia personal i la vida diària de les persones afectades, amb problemes conductuals i cognitius.. Aprendre a viure amb una visió reduïda implica adaptacions, com l’ús de lents molt especialitzades , accessoris d’accessibilitat, o fins i tot tècniques d’orientació i mobilitat per a la seguretat personal, doncs generalment son irrebersibles.

La pèrdua de visió és una experiència complexa, però avui dia hi ha moltes eines i recursos dissenyats per ajudar a mantenir la qualitat de vida i l'autonomia. Des de tecnologies d'assistència visual fins a tècniques de mobilitat adaptatives; cada pas pot fer la transició més manejable. Hi ha alguna àrea específica, com la lectura, la mobilitat o la tecnologica assistencial. Una de les opcions, és invertir la pantalla de l'ordinador i el mòbil amb el fons negre i les lletres en blanc. Si no fos aixi em seria impossible aquesta conversa. Aquesta opció d'invertir la pantalla amb fons obscur i lletres en blanc és una bona solució per reduir la fatiga visual, especialment en condicions de poca visió. A més, hi ha aplicacions i extensions per a l'ordinador que permeten ajustar la mida de la lletra, el contrast i altres elements per fer la lectura encara més còmoda.

Avui dia existèixen també teclats per a ordinador que disposen de lletres lluminoses, que son molt hùtils pels que tenim la visió reduïda.

En la configuració, existèixen  lectors de veu de pantalla o programes que ajusten automàticament la brillantor.  

Les persones,. en general hauriem de considerar els avenços de tota mena que la civilització aporta al bé comù, i encara que hem perdut coses pel camí, s'ha guanyat molt en molts camps del benestar humà. Només cinquanta anys enrere no existia tot això.

xatumandingu.   3011025

A VOSALTRES US HO PUC DIR

 A VOSALTRES US HO PUC DIR

Que teniu aquest nivell de sensibilitat, us ho puc dir:

Existim en un temps i un lloc de l’univers on compartim vida amb família, amics, societat i amb tot aquest planeta, integralment…

Creiem en allò que ens mena cap a l’harmonia i la bondat, en aquest sentit integrador.

Però existeixen tendències que frisen per dominar tots els camps: intel·lectuals, econòmics, materials i immaterials, mogudes per ànsies de poder i de domini.

…Els que aspirem a un paradigma de l’harmonia ho tenim difícil, perquè el nostre vaixell ja va naufragar al principi dels temps.

I, malgrat tot encara som vius, cercant aquella illa d’Ítaca que aculli els éssers veritablement humans.

Enhorabona, perquè seguim nedant, tot i saber que potser nosaltres no hi arribarem…

Aquest porfiar de les generacions és el que ens dóna valor i esperança en la nostra travessa.

xatumandingu.  2711025

A VOSALTRES US HO PUC DIR

Que sentiu el món amb pell fina,
us confesso tot això:

Vivim en un instant perdut de l’univers,
compartint camins amb família, amics,
i amb la terra sencera.

Creiem en tot allò que ens guia
cap a l’harmonia i la bondat,
cap a aquest batec que integra i uneix.

Però hi ha forces que s’esforcen
per dominar allò que és dit, pensat o sentit;
foren, són i seran les ombres
que volen regnar sobre la matèria
i sobre allò que no es pot tocar.

Els qui anhelem un paradigma d’harmonia
naveguem contracorrent:
el nostre vaixell ja naufragà
als inicis dels temps.

I, malgrat això, encara avancem,
cercant la nostra Ítaca —
aquell indret que aculli els humans de debò,
els que encara recorden la llum.

Enhorabona, companys,
perquè seguim nedant, tossuts,
sabent que potser no hi arribarem mai…
Però és aquest porfiar,
traspassat de generació en generació,
el que dona força i esperança
a tota la travessa.

xatumandingu

A VOSALTRES US HO PUC DIR

Que teniu aquest nivell de sensibilitat, crec:

Existim en un temps i un lloc de l'univers, on compartim vida amb família, amics, societat i tot aquest planeta, integralment.....

Creiem en tot allò que ens mena cap a l.armonia i la bondat, en aquest sentit integrador. 

Però existeixen tendències, que frisen per dominar tots els camps intelectuals, econòmics, matrtials i inmaterials, en les seves ànsies de poder i domini. .

....Els que aspirem a un paradigma de la armonia ho tenim molt difícil, per què el nostre vaixell ja va naufragar en el principi dels temps.

Estem vius encara, cercant aquella illa d'Itaca, que aculli als éssers veritablement humans.

Enhorabona, per què malgrat tot seguim nedant, sabent que nosaltres no hi arribarem potser.....

Aquest porfiar de les generacions, és el que ens dóna valor i esperança en la nostra travessa.

xatumandingu.   

AGRAÏR LA VIDA

 AGRAÏR LA VIDA

Que no sempre somriu,
i que té penes i fatigues,
doncs sovint cremen com un foc viu.

Intentem curar les ferides
en un cos potser ple de cicatrius;
que curin en bona hora, com es diu,
i no defallir, que també ens dona contrapartides.

Si no haguéssim nascut,
seríem encara en el no-res:
ni jo seria jo, ni tu series tu,
ni hi hauria avui ni demà, ni amor, ni cap bes.

Qualsevol cosa bona
tampoc no existiria:
ni la nit ni el dia,
ni la llum dels qui estimem,
ni la simple olor d’una rosa.

Tot arriba en un sol embolcall,
i tant li fa la seva forma o fortuna:
sempre hi haurà espines i talls,
dolçors a raudals, sort i l’esforç que hi hem de posar,

Cadascú de nosaltres, que no se n’escapa ningú.

xatumandingu.     2511025

ESCOLTA, MIRA I ENTÉN

 ESCOLTA, MIRA I ENTÉN

Doncs el que s’entén, sovint es sent,
i molts, també ho intentem.
Qui escolta i mira,
sempre alguna cosa aprén.

Escolta el vent que bufa o que sospira,
en un oratge, una olor, o una amenaça;
el vent, o també la llum d’una estrella...,
aquella del firmament que també ens mira.
Mil·lions d’anys, en la nit adormida,
i, encara que sigui fugaç…

Doncs la llum de la nit i la del dia
també són el vent de tota vida:
la que ens mena, allò que és respirar,
i que permet avui aquesta poesia.

Escolta, suau, l’amor, que també acaricia
i parla, encara que no es pugui tocar:
però ha de tenir torna i consciència
perquè tot pugui funcionar.

Hi ha molt a dir d’aquestes qüestions,
i ni en un llibre hi cabria tot.
...I com que se m’acaben els torrons,
aquí us deixo una abraçada i molts petons.

xatumandingu · 24/11/25

ESCOLTA, MIRA I ENTÉN

Doncs el que s'entén, sovint es sent

i molts, també ho intentem.

El que escolta i mira

sempre, alguna cosa aprén.

Escolta el vent que bufa o suspira

en un oratge, una olor, o amenaça;

el vent,  o la llum d'una estrella...,

la del firmament que també ens mira;

mil.lions d'anys, en la nit adormida

i, encara que sigui fugaç...

Doncs la llum de la nit i del dia

també, son el vent, de tota la vida:

La que ens mena, el que es respira,

doncs permet avui, aquesta poesia.

Escolta suau l'amor, que també acaricia

i parla, encara que no es pugui tocar,

però ha de tenir torna i consciència,

per que tot, pugui funcionar.

...Hi ha molt a dir d'aquestes questions

i amb un llibre no hi cabria prou tot.

.....Doncs, com se m'acaben els torrons,

aquí us deixo una abraçada i molts petons.

xatumandingu.  2411025

COLLA JUVENTUT GUATEQUE

 COLLA JUVENTUT GUATEQUE

Temps era temps

i el destí és qui sempre mana.

Una juventut  molt sana

ja s'estimava intensament.

Setmana, darrera setmana

fèiem una activitat o una altra.

...Una sortida o un ball en una casa:

"guateque", que tant se val la paraula.

A això, se n'hi diu constància.

Constància i bon amor,

que d'aquestes dues paraules,

sempre en surt lo millor.

Per que tot deixa emprempta

i si és bó, mai, mai s'esborra.

Dona fruïts avui i en tota hora,

en aquesta colla estupenda.

És l'inspiració que es dona:

L'orgull d'intentar un mon millor,

que al cap, som junts i bones persones

j on jà llavors florexia l'amor. 

És així que la flama avui encesa,

perdura desde llavors.

Beneït caliu de princeps i princeses,

avui, reines i reis en la tardor.

Vagui , per aquestes rondalles un petit escrit, també bocí d'amor.

xatumandingu.

23-11-2025

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

 EL "PERQUÈ" DE TOT PLEGAT

Una de les característiques essencials de l’ésser humà és la necessitat de preguntar-se “per què?”. Aquest impuls de buscar explicacions ha fet néixer la ciència, la filosofia, la psicologia i les diverses tradicions espirituals. Comprendre com respon cadascuna d’aquestes disciplines ens ajuda a entendre millor el món i a nosaltres mateixos.

Treballar amb observació, experimentació i verificació.

Respon preguntes com:

• Per què plou?

• Per què un objecte cau?

• Per què apareix una malaltia?

L'objectiu és descobrir els mecanismes que governen totes les coses.

El “perquè” en filossofia, fa referència a raons últimes, no a causes materials. Algunes qüestions clàssiques són:

• Per què existeix alguna cosa en lloc del no-res?

• Quin és el sentit de la vida?

• Què fa que una acció sigui moralment correcta o incorrecta?

Les respostes filosòfiques s’elaboren mitjançant argumentació i reflexió, i sovint generen diverses perspectives coexistents.

El “perquè” psicològic: motivacions i conductes

La psicologia estudia els motius que expliquen les nostres accions i emocions.
El “perquè” psicològic es centra en processos interns, conscients o inconscients:

• Per què reaccionem emocionalment d’una manera i no d’una altra?

• Per què repetim certs patrons de conducta?

• Quins factors biològics, socials o personals influeixen en les decisions?

Aquesta disciplina combina teoria, observació i recerca experimental per analitzar la complexitat del comportament humà.

El “perquè” espiritual: transcendència i orientació vital

Les tradicions espirituals i religioses aborden preguntes relacionades amb el sentit últim de l’existència. No busquen proves experimentals, sinó marcs de significat que orienten la vida humana.
Plantegen interrogants com:

• Quin és el propòsit de la vida?

• Hi ha una realitat transcendental?

• Quin sentit tenen l’amor, el patiment i la mort?

Aquestes explicacions ofereixen orientació i consol, i varien segons cultures i creences.

Els límits del “perquè”

Cada disciplina té els seus límits:

• La ciència no pot respondre qüestions del sentir.

• La filosofia no pot aportar verificació empírica.

• La psicologia no pot reduir tota la persona a models teòrics.

• L’espiritualitat no pot oferir demostracions objectives.

Assumir aquests límits evita confusions i permet valorar la contribució específica de cada camp.

La pregunta del “perquè” és un element central del coneixement humà.
La ciència, la filosofia, la psicologia i l’espiritualitat ofereixen respostes complementàries, cadascuna amb el seu llenguatge i metodologia.
Entendre aquesta diversitat d’aproximacions ens ajuda a construir una visió més completa del món i a trobar el nostre propi lloc dins d’ell m<teix (ell mon humà).

Resum de consideracions sobre aquesta temàtica existents.

xatumandingu 1911025

PASSEJAVEM

 PASSEJAVEM

Tots dos, per aquell camí d'humida terra

i agafats de la mà en la suau tardor,

on el vent jugava, amb les fulles aquelles.

Fins avui, que hem viscut coses de tot.

Hem caminat molt, des d'aleshores

i trepitjat camins, secs i mullats;

Sorra barrejada amb les onades,

suaus o valentes, les del mar.

Muntanyes escarpades

i planures, com la palma de la ma.

Plors, però també moltes rialles

i els bons fruits del nostre estmar.

Dèiem llavors,  que jà ens estimàvem;

en l'inici de la nostra història,

sense saber que la major glòria

vé amb els anys i, si se segueix estimant.

 

El que hagi de ser serà, dèiem.

A venir, que el temps manarà,

del que sigui la vida, anirem fent,

tant en l'avui i si hi ha un demà.

Aquelles fulles que van caure i cauran, son les dels anys que van passant.

Ofrena dels sentiments, que dona lo viscut.

xatumandingu.    1711025

 

50 ANYS MIQUEL

 50 ANYS MIQUEL

En un dia com air

en que ja feia una "estoa",

que và nèixer un personatge, 

doncs després, va ser pare i marit.

Pare de dues preciositats

 i bon marit de la nostra filla.

És també bon fill i germà,

i gendre, per totes neccessitats.

 

Tambè és reballador i eixerit,

val per qualsevol cosa:

cuina, que et llepes els dits

i t'arregla una cadira un sofà o un llit.

Una mica cascarràbies,

que tot s'ha de dir

però li pot el bon fer, del cor i les coses.

Per molts anys Miquel, puguis complir.

Tota una familia que t'estima.   👅👅👅👅👅👅

LA CONCIÈCIA O LA CONSCIÈNCIA

 LA CONSCIÈNCIA O LA CONCIÈNCIA

.... Si, no és pas el mateix.

Que diguin el que diguin,
la consciència és ser i mirar-se:
la conciència và per dins, silenciosament,
on la llum sempre desitja alçar-se.

La primera, pot ser plena o escatimada,
i la segona, l’acte d’adonar-se'n.
Una és l’ànima, fonda i reservada,
l’altra és el món que ens ve dins, a trobar-se.

L'una, parla fluixet com si fós un secret,
a cau d’orella, ens ho deixa entendre.
És un petit follet, dolç i discret,
o una folleta, que ens vol sorprendre.

El seny, ens otorga el do d’escoltar
aquesta veu tan fina i vera;
saber la conciència sempre abraçar.

Per alhora, fer-nos-en conscients de debò, cada vegada consciència més sincera.

Si la consciència treballa bé, la conciència no trontolla.

xatumandingu    1611025

LA CONCIÈCIA O LA CONSCIÈNCIA.

Que diguin el que diguin, 

mai son el mateix.

La segona és adonarse'n

i la primera, passa per dins del ser.

La primera, pot ser bona o dolenta

l la segona, té a veure amb la vida.

Una és interna, del mon  espiritual

i l'altra, se n'adona de l'existència terrenal.

La una, parla molt fluixet,

a cau d'orella.

És un petit follet,

o assenyada folleta.

El seny, també hi té a veure,

per saber sempre escoltar;

 la veu de la conciència

i a la vegada, de ser, tenir-ne consciència.

SÀBIO SISEBUTO

 El sàbio Sisebuto:

 

Con esta ametralladora,
dice el sabio Sisebuto:
Mil disparos al minuto
y sesenta mil por hora. 

¡Qué gloria será la mía,
si esta máquina potente
llega a matar buenamente
un millón de hombres al día!. 

Proclamará su bondad
en las más remotas tierras,
y así se acabarán las guerras, 
......y también la humanidad.

 

L’autor, es cita com Manel Ossorio i Bernart.

És un poema antibel.licista i molt antic. El meu avi Àngel Martínez el recitava en ocasions a classe, doncs era mestre. (avui m'ha vingut a la memòria, ara que soc avi també).   És clarament un text amb intenció irònica i, encara de plena actualitat, per desgràcia.

xatumandingu.   1311025

POLICROMÀTIC O MONOCROMÀTIC

 POLICROMÀTIC O MONOCROMÀTIC

Si parlem de colors, existeix una gran diferència entre els dos conceptes. Mentre el primer representa la universalitat dels pigments aplicats, que podriem representar plenitud, diversitat i univrtsalitat.  El monocromatisme, sense deixar de ser considerat bon art (per que les formes, la bellesa i els missatges, poden ser igualment d'importants en tota obra o concepte de vida), malgrat la suposada més simplicitat, de vegades, de més dificil comprensió per part de l'anàlisi de l'espectador, en qualsevol situació artística, vivencial també, es pot donar aquest fenòmen. 

Això del monocrom, passa en molts d'altres conceptes humans com apunto, que contemplen formes, a voltes perfectes i amb detall, certesa espectaculars, però jó que hi gaudit de les dues formes, em decanto per la plenitud de l'art i la vida, que inclou l'universalitat, posats a fer.

Defenso la plena diversitat, la llibertat responsable, el respecte universal a tota vida i l'amor, que tambè és el gran regal. Estimo a tots els meus, el meu barri i ciutat, Catalunya i el mon sencer.  Mai he lluitat contra res ni ningú, però defenso el que soc, en que crec i el i a qui estimo, sense odis ni males engúnies. Pau, que ja hi ha qui vol manar i porfia.

Soc policromàtic, o aspirant a ser-ho.......

xatumandingu.    1111025

LES PARAULES

 LES PARAULES

Les paraules se les emporta el vent.

Les llàgrimes, s'acaven  exugant.

Els petons, el temps els esborra.

Un bon amor, un bon amic o amiga,

mai s'obliden, mentre hi hagi vida.

Les paraules, serveixen per moltes coses:

el plor, el riure i la raó pden ser el resultat

i un petò, un acte d'amor o de traiciò .

Nomès queda l'amor, que omple la vuidor.

La veritat, sepre és el millor camí

i el millor signe de respecte.

Amb ella, es fan els millors amics

i una vida competa.

La falsa paraula, no duú la cara neta i al final és descoberta.

Ampliació d'un pensament rebut.  xatumandingu.   0911025

LLENGUES

 LLENGUES:

LES QUE PESEN I LES QUE NO.

Hi ha més llengues que persones

i llenguatges, també.

Hi ha mil maneres de dir les coses:

unes,fan mal, i d'altres el bé.

El gest i la voluntat, també parlen

i ratifiquen el com, el fem. el quan i el que.

Ens retraten fidelment a les persones,

encara que no ens n'adonem,

doncs el que importa: Que ens entenguem.

Hi ha qui, ni Deu els entén.

Hi ha llengues esmolades,

que tallen com espases.

Lengues gruixudes, bastes,

que pesen al parlar.

Llengues generoses i sàvies,

que son de bon escoltar.

Llengues pobres, que no poden res donar, 

per aprendre a viure i/o,  estimar.

Hi ha boques que respecten,

ni ofenen en el gest, ni en el parlar.

També n'hi  ha de mentideres,

que sabent o no, el pòsit que van deixant.

Pot ser son coses de passar volant

i creuen que no es quedaràn.

Les paraules, se les epòrta el  vent,

diuen, però el mal que fan es queda.

Pot ser, parla la conveniècia,

o la manca de moltes coses:

Ara faig, juro, vaig, o ara vinc,

i tú, espera que plorin les granotes.

De veritats absolutes, n'hi ha ben poques

i cada qual escull les seves, que queden;

sovint, les que no ho son de certes

en llibertat de critèris, a leshores.

A triar, en el garbuix de les conveniències.

La certesa, té garania;

la mentida nomès que dubtes i sospites.

La veritat, sura, com l'oli sobre l'aigua,

per que és progrès, seguretat i confiança.

....Per una vida, amb un mìnim de problemes, a poguer ser.

xatumandingu.     1011025

                                                                                                                                                                                            

NO ÉS QUE NO T'ESTIM

NO ÉS QUE NO T’ESTIM,

Són els sotracs de la vida
i tot el que passa per dins.
Són les ferides viscudes
i les que venen de fora,
les que et marquen els camins.

I no em dubtis, persona estimada,
de l’amor que per tu sento.
Avui estic en hora baixa;
si hi ha un demà, demà t’ho compenso.

El garbuix de les onades,
que es barallen entre si,
em porta cap allà i cap aquí;
de vegades, estrellades
contra la costa que no les deixa venir.

Et vull el millor de tot,
i et necessito perquè t’estimo;
no t’estimo perquè et necessito.
Això és el que tinc dins del meu cor.

Perdona’m, si us plau,
que no tinc voluntat ni intenció
de fer-te cap mal ni dolor.
Vull que siguis feliç, sobre totes les coses,
i, si pot ser, amb mi, no sé si m'explico millor.

Deixa temps, que passin les hores,
car el temps és el gran mestre de tot,
que ensenya la veritat, de totes les coses.
La pell ens cobreix per fora, però sota hi ha el seu suport .

T’estimo, i t’estim. no ho dubtis, que darrera estic jo.

xatumandingu   0511025