AGRAÏR LA VIDA
Que no sempre somriu,
i que té penes i fatigues,
doncs sovint cremen com un foc viu.
Intentem curar les ferides
en un cos potser ple de cicatrius;
que curin en bona hora, com es diu,
i no defallir, que també ens dona contrapartides.
Si no haguéssim nascut,
seríem encara en el no-res:
ni jo seria jo, ni tu series tu,
ni hi hauria avui ni demà, ni amor, ni cap bes.
Qualsevol cosa bona
tampoc no existiria:
ni la nit ni el dia,
ni la llum dels qui estimem,
ni la simple olor d’una rosa.
Tot arriba en un sol embolcall,
i tant li fa la seva forma o fortuna:
sempre hi haurà espines i talls,
dolçors a raudals, sort i l’esforç que hi hem de posar,
Cadascú de nosaltres, que no se n’escapa ningú.
xatumandingu. 2511025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada