PASSEJAVEM

 PASSEJAVEM

Tots dos, per aquell camí d'humida terra

i agafats de la mà en la suau tardor,

on el vent jugava, amb les fulles aquelles.

Fins avui, que hem viscut coses de tot.

Hem caminat molt, des d'aleshores

i trepitjat camins, secs i mullats;

Sorra barrejada amb les onades,

suaus o valentes, les del mar.

Muntanyes escarpades

i planures, com la palma de la ma.

Plors, però també moltes rialles

i els bons fruits del nostre estmar.

Dèiem llavors,  que jà ens estimàvem;

en l'inici de la nostra història,

sense saber que la major glòria

vé amb els anys i, si se segueix estimant.

 

El que hagi de ser serà, dèiem.

A venir, que el temps manarà,

del que sigui la vida, anirem fent,

tant en l'avui i si hi ha un demà.

Aquelles fulles que van caure i cauran, son les dels anys que van passant.

Ofrena dels sentiments, que dona lo viscut.

xatumandingu.    1711025