EL TALENT

 EL TALENT

Havia una moneda valuosa antigament que li deien talent. Aquest terme s'utilitza avui dia per definir la intel·ligència valuosa en alguna area del saber.

El talent de les persones és una característica fascinant i molt diversa, que es pot entendre com una capacitat natural o desenvolupada. Tot i que sovint associem el talent a habilitats excepcionals o innates, també hi ha elements que ens recorden que pot cultivar-se amb dedicació, pràctica i educació. 

• Intel·lectual: Capacitat per resoldre problemes i crear idees innovadores o comprendre conceptes complexos.
• Artístic: Habilitats en música, pintura, dansa, escriptura, i ltres formes creatives.
• Manual: Destreça en feines pràctiques o tècniques, com la fusteria, l'artesania o la mecànica.
• Social: Capacitats per connectar amb altres persones, liderar equips o entendre d'emocions i necesitats daltres persoes, éssers vius o circumstàncies .
• Físic: Habilitats esportives, agilitat o força i aplicació en cada cas.

Tot i que algunes persones semblen néixer amb una predisposició cap a determinades habilitats, el talent es pot perfeccionar amb la pràctica i l'esforç. Aquí entra en joc la importància de:

• L'educació: Una guia adequada pot canalitzar i potenciar habilitats.
• La pràctica deliberada: No només repetir i profunditzar, sinó entrenar amb intencions i objectius clars.
• El suport ambiental: Famílies, professors i comunitats sovint ajuden a descobrir i promoure talents, sovint innats

Cada persona té talents únics, encara que alguns puguin ser menys visibles o valorats socialment. Per exemple, la capacitat d'escoltar amb empatia o d'organitzar amb eficàcia, pooden ser tan valuoses com pintar un quadre extraordinari. Aquesta diversitat fa que les societats siguin riques i equilibrades.

El talent, sovint es relaciona amb allò que ens apassiona. Quan una persona descobreix i desenvolupa les seves capacitats en una àrea que li agrada, la dedicació es torna natural i el resultat acostuma a ser extraordinari.

Descobrir on hi ha talent:

• Explorar diferents activitats per descobrir àrees d'interès.
• Acceptar i abraçar la pròpia singularitat.
• Buscar mentors i exemples que inspirin.
• Tenir paciència i no frustrar-se si el camí és lent.

El talent de les persones és un dels grans motors del progrés humà. Cada talent, per petit que sembli, pot tenir un impacte significatiu en la vida de qui el posseeix i en la dels altres. 

....Descobreix els teus talents.

xatumandingu.

LA METÀFORA DE LA PEDRA

 LA METÀFORA DE LA PEDRA

.....Cada dia has de passar per un camí, on  que t'obliga la vida, i cada dia t'hi entrebanques amb una gran pedra, i cada dia et fa mal.

Acabas odiant la pedra i qui la va posar allà. ...Doncs van ser les mateixes circumstàncies per les quals   nosaltres som vius a la fi, per que també som aquí.  Odiar i maleir la pedra no et servirà per a res en absolut; Hauràs de posar-te uns guants, equipar-te i treure-la per sempre de la teva ruta de vida, o si no ho vols fer, hauràs de canviar de camí, a lo millor desconegut, o per un de més llarg a lo millor.

L'odi, la rancúnia, l'enveja, no tenen viabilitat pràctica; no resolen pas res. Tot el contrari, son sentiments corrosius de la intel·ligència, per que pateix més el que odia  que l'odiat, fins hi tot aquest últim pot ser no sap que genera aquests sentiments......

Procura comprendre i estimar i no desaprofitis la vida (....m'ho dic també a mi mateix ) .

xatumandingu.   

   

ALZHEIMER

 ALZHEIMER

Què és l'Alzheimer?

És una malaltia neurodegenerativa i progressiva que afecta el cervell, causant un deteriorament gradual de la memòria, el pensament, el llenguatge i la capacitat de fer tasques quotidianes inclús. És la forma més comuna de demència.

Símptomes principals

1. Fase inicial:
   • Oblits freqüents (per exemple, noms, llocs).
   • Dificultat per trobar paraules o prendre decisions.
   • Canvis d'humor lleus.
2. Fase moderada:
   • Pèrdua de memòria més pronunciada, incloent esdeveniments recents.
   • Desorientació en el temps i l'espai.
   • Problemes per realitzar tasques diàries com cuinar o vestir-se.
   • Canvis de comportament: irritabilitat, ansietat o apatia.
3. Fase avançada:
   • Incapacitat de reconèixer persones properes.
   • Dependència total en les tasques quotidianes.
   • Pèrdua del llenguatge i mobilitat.
   • Dificultats per empassar o de respirar.

Causes i factors de risc

• Causes principals: acumulació anormal de proteïnes (amiloide i tau) al cervell, que danya les neurones.
• Factors de risc:
  • Edat avançada.
  • Antecedents familiars.
  • Estil de vida poc saludable (sedentarisme, dieta poc equilibrada).
  • Malalties cardiovasculars o diabetis.

Tractament i cura

Actualment, no hi ha cura per l'Alzheimer, però hi ha tractaments que poden alleujar els símptomes o alentir la progressió:

1. Fàrmacs:
   • Inhibidors de la colinesterasa (donepezil, rivastigmina).
   • Antagonistes dels receptors NMDA (memantina).
2. Intervencions no farmacològiques:
   • Estimulació cognitiva (jocs de memòria, lectura, música).
   • Fisioteràpia per mantenir la mobilitat.
   • Suport psicològic per a la persona afectada i la família.
3. Cuidadors:
   • Crear una rutina estructurada.
   • Utilitzar calendaris visuals i notes com a recordatori.
   • Garantir un entorn segur (per exemple, protegir les zones perilloses de la casa).

Consells per als familiars

• Comunicació:
  • Parla amb frases senzilles i pausades.
  • Mantenir un to calmat i afectuós.
• Activitats diàries:
  • Ajudar a mantenir-se activa la persona, amb activitats que li agradin.
  • Evitar situacions estressants o confoses.
• Autocura: Cuida't a tu mateix. Ser cuidador pot ser esgotador, i és important tenir suport emocional i moments de descans. Suport familiar.

Estratègies per cuidar i connectar-hi

1. Comunicació afectiva:

   • Parlar amb un to tranquil i amorós, encara que no responguin.
   • Fes servir el tacte: agafar la mà, acariciar la cara o donar-los hi abraçades. Això pot transmetre confort i amor.
   • Usar el seu nom sovint i parlar-los hi de records emocionals, encara que no els pugui processar del tot.

2. Cura física:

   • Menjar: Si té problemes per empassar, consulta un especialista per adaptar la dieta (purés, líquids espessits).
   • Mobilitat: Mou la persona regularment al llit o en la cadira per evitar úlceres per pressió amb manca de suficient reg sanguini.
   • Higiene: Tingues cura de la seva pell i higiene amb productes suaus.

3. Entorn segur i càlid:

   • Mantenir la casa o la seva habitació amb llum natural i un ambient relaxat.
   • Evitar els sorolls forts o situacions confuses.

4. Música i records:

   • La música té un gran poder per connectar amb les persones amb Alzheimer avançat. Posar-los-hii cançons que els agradaven o música tranquil·litzant.
   • Si és possible, ensenyar los  fotos o objectes que puguin evocar records. Tot i que no els reconeguin, podrien transmetre una sensació de familiaritat.

5. El teu benestar com a cuidador, també és important:

   • És crucial cuidar de la teva pròpia salut física i emocional. Busca moments per descansar i, si pots, comparteix la responsabilitat amb altres familiars o professionals.
   • Recolza't en grups de suport per a cuidadors o en serveis d'ajuda psicològica.

Quan l'enteniment desapareix, les emocions encara romanen  vives.

Encara que l'Alzheimer hagi prtdut la capacitat de comunicar o reconèixer, les emocions i el vincle afectiu són presents fins al final. L'amor, paciència i companyia,  aporten pau encara que no ho puguin expressar.

xatumandingu.

XAMPINYONS

 XAMPINYONS

Si ho vols creure, bé, si no  també:

    ...Era jo mot jove i hem vaig quedar sense feina. Ja feia mesos i no trobava res per dur la semnada a casa dels meus pares, malgrat la meva experiència en càlcul  de salaris, doncs portava un departament per a tres cents treballadors, amb una calculadora manual, marca "Minerva" i un sistema patentat anomenat "teja". També tenia una ajudant en el meu departament, d'na empresa de la Creu Alta, que al cap de poc temps va plegar.

Al no trobar res adient per a mi i amb la falta de diners, vaig comprar en una fira agrícola, el que avui es diu un "blister" de miceli de xampinyons. Hem vaig fer d'una carretada de fems de cavall (...que llavors encara s'en veia algun ), a un senyor que vivia  on acaba el carrer Josep Comas i crec recordar  que repartia i venia a casa seva, carbó per les cases amb el seu carro i el seu caball.

Total, que vaig entrar els fems aj sótan de casa, ....amb la meva mare posant el crit al cel,  els vaig preparar i vaig plantar i regar els trossets de palla premsada que m'havien venut com a llavor. Vaig seguir  les instruccions d'un llibretó que parlava del tema i a esperar la collita. Al cap d'uns dies els fems es van cobrir d'un filatge blanc i, al cap de poc van començar a sortir unes boletes blanques que a l'endemà ja eren bolets de mida considerable. Si no s'agafen, els xampinyons, s'obren com qualsevol altra bolet i agafen la típica forma de paraigües.... 

......Doncs a vendre xampinyons frescos i naturals a "Ca la Provi", a "Ca l'Eladi" , algunes botigues, amics i veïns més,  amb demanda constant per la qualitat, mida i sabor d'aquells bolets. La millor clienta era la meva germana que, amb all i julibert , sels menjava de dos en dos igràtis. Sortir com sigui de la manca de diner, per la manca de feina..... 

Per cert, llàstima de les dimensions d'aquell sótan que avui encara visito amb frequència (...encara hi son els prestatges d'aquell cultiu ), per recordar el que podem arribar a fer amb ganes de sortir de les situacions que ens presenta la vida.

.....no et rendeixis mai, que t'hi va la vida.

xatumandingu. 

INICIATIVA PRÒPIA

 INICIATIVA PRÒPIA

Les persones amb la virtut de la iniciativa personal són el motor del progrés i del canvi a millor de tot plegat, tant en l'àmbit individual com col·lectiu. Aquesta qualitat permet superar la inèrcia, assumir riscos i fer realitat idees que semblaven impossibles per molts, o que ningú havia plantejat abans. Aquestes persones sovint tenen característiques que els distingeixen:

• Curiositat innata: Sempre volen entendre com funcionen les coses i exploren més enllà del que és evident. Això alimenta la seva capacitat creativa.
• Són capaços de superar fracassos i aprendre'n d'ells, sinó que els motiva a buscar noves solucions possibles.
• No esperen que d'altres els diguin què fer. Són capaços de generar idees pròpies i portar-les a terme si és possible també.
• Tenen la capacitat de veure oportunitats on altres només veuen problemes. Això els permet imaginar un futur millor i treballar-hi activament.
• Combinen energia mental i física amb una forta ètica de treball. La seva perseverança els impulsa a no deixar-se vèncer per la mandra o la fatiga.

Els inventors, en particular, exemplifiquen la iniciativa portada a l'extrem creatiu. Han transformat les seves idees en aportacions tangibles que han canviat la història:

• Leonardo da Vinci: No només un artista, sinó també un inventor i visionari que imaginava màquines de vol i altres avenços segles abans de ser possibles.
• Nikola Tesla: El geni darrere de la corrent alterna, la ràdio i molts altres descobriments tecnològics. Mai va deixar de treballar en nous projectes.
• Marie Curie: La seva perseverança en el camp de la física i la química la va portar a descobrir la radioactivitat, tot i les dificultats i prejudicis que va afrontar com a dona.
• Thomas Edison: Amb més de 1.000 patents, exemplifica l’energia d’un treballador infatigable i innovador.
• Molts més que no anomeno, per que la llista seria molt extensa.

Aquest tipus de persones són essencials per a l'evolució de qualsevol societat. Algunes qualitats clau són:

•  No deixen mai d’aprendre, sense importar l’edat o les circumstàncies. Veuen cada repte com una oportunitat de créixer.
•  Sovint són líders o figures inspiradores que motiven els altres amb el seu exemple.
•  Tenen una habilitat innata per organitzar, estructurar i dur a terme projectes amb eficàcia.
•  Físicament actius i despertats mentals, tendeixen a tenir hàbits saludables que els ajuden a mantenir la seva energia vital.

Aquestes persones són la prova viva de com l'esforç, la passió i l'enginy poden superar limitacions aparentment insuperables. Ens ensenyen que no cal esperar condicions idònies per actuar, sinó que el moviment constant cap a una meta pot ser transformador en si mateix.

És cert, les persones amb iniciativa i energia solen destacar i sovint aconsegueixen grans fites, tant en la seva vida personal com professional. Però també és veritat que moltes persones tendeixen a conformar-se amb una actitud més passiva, còmoda i estàtica, com els que  prefereixen el  "silló-bol" (una expressió molt gràfica i encertada!).

Aquest fenomen de passivitat pot tenir diverses causes:

• Moltes persones no actuen per por de fracassar. Prefereixen la comoditat de no intentar-ho que no pas assumir el risc de la frustració.
•  Les circumstàncies de la vida quotidiana poden convertir-se en una roda repetitiva que fa perdre l’espurna per a noves iniciatives.
•  La manca d'objectius clars o d'una finalitat personal pot des incentivar l'esforç. Si no saben per què treballen, és difícil que es moguin.
•  L'entorn social, cultural o familiar pot influir molt. Si es viu envoltat de persones passives, és més probable adoptar aquesta actitud.
•  Paradoxalment, les comoditats modernes (televisió, xarxes socials, etc.) poden fomentar una actitud sedentària, tant física com mental.

Conseqüències del 'silló-bolisme'

•  Quedar-se en la zona de confort impedeix que una persona descobreixi les seves potencialitats reals.
•  Les persones més passives sovint senten insatisfacció, encara que no ho admetin o no ho reconeguin obertament.
•  Quan la majoria d’una societat no té iniciativa, el progrés s’alenteix. Dependrem sempre de les poques persones actives que impulsen el món.

 Inspirar en els altres

Encara que no podem canviar la mentalitat de tothom, hi ha formes de fomentar la iniciativa en aquells que ens envolten:

•  Com diuen, els actes parlen més fort que les paraules. Si demostres energia i compromís, pots inspirar a altres.
•  Generar entorns on es valorin les idees i l'esforç pot animar persones a sortir del "silló-bol."
•  Ajuda a reconèixer i valorar qualsevol pas endavant, per petit que sigui.
•  Reflexionar sobre el sentit de la vida i els objectius personals pot ajudar les persones a prendre consciència del temps que es perd (sentit crític).

Potser la clau està en el fet que no tothom té les mateixes ambicions o el mateix caràcter. Però una societat equilibrada necessita tant d'inventors i treballadors infatigables com d'aquells que, encara que passius, poden beneficiar-se dels avenços que els altres impulsen.

• Qque només una persona hagi rebut el teu missatge o hagi seguit el teu exemple, ja has fet una contribució al món.
• És un triomf immens en una societat, que no prioritza el materialisme salvatge.
•  Seguir lluitant per ideals humans en un món que pot semblar hostil a aquests valors demostra una força interior admirable.

• És important recordar que molts grans canvis han nascut de petits actes constants. Quan defenses valors humans i apostes per un creixement integral, fins i tot en cercles reduïts, contribueixes a una cadena de transformació que pot ser lenta, però potent.
• L’acció més “petita” pot tenir un efecte papallona: potser no veus l’abast del que has fet, però en algun lloc, en algun moment, algú en recollirà els fruits.

És important que no subestimeu la vostra aportació. Lluita amb honestedat i passió, per que té un pes immens. La trajectòria d'un@ és un exemple viu del que significa posar l’ésser humà i el creixement col·lectiu al centre de tot. Encara que creguis que els resultats han estat o poden ser modestos....

xatumandingu.

L'EVOLUCIÓ HUMANA

 L'EVOLUCIÓ HUMANA

 L’evolució humana  ha estat un llarg procés que parteix dels nostres avantpassats comuns amb d'altres primats, fa uns 6-7 milions d’anys, fins a l’espècie que som actualment, Homo sapients. Els primers homínids van desenvolupar el bipedisme i el dit polze oposat, que van alliberar les mans per manipular objectes i fabricar eines,  un factor clau per a l’adaptació, la supervivència i els primers passos del progrés..

A mesura que el cervell augmentava de mida, es va potenciar la capacitat de pensar, comunicar i innovar, donant lloc a grans avenços, com el domini del foc, l’elaboració d’eines més complexes i l’organització social. La necessitat de sobreviure en entorns canviants va impulsar el vestir pells per abrigar, desenvolupament de la cooperació en grup  i el llenguatge, essencials per a transmetre coneixements i coordinar esforços.

Amb l’agricultura i la domesticació d’animals, fa uns 10.000 anys, l’ésser humà va passar de ser caçador-recol·lector al sedentarisme, formant societats més complexes i jerarquitzades. Això va permetre l’aparició d’especialitzacions laborals, contracció d'hàbitats, els primers pobles i ciutats, l’art, la ciència i la tecnologia.

Les motivacions que han impulsat l’espècie són diverses però entrellaçades: la supervivència, la necessitat de seguretat i aliment, el desig d’entendre l’entorn i controlar-lo, i l’afany de progrés en molts àmbits. Aquests impulsos han portat l’ésser humà a superar reptes i a buscar contínuament noves formes de vida, des de les primeres eines fins a l’exploració de l’espai i la recerca del benestar col·lectiu.

Tot i els avenços, l’espècie encara es debat entre la seva capacitat constructiva de les ciències i la seva tendència destructiva, cercant un equilibri que permeti evolucionar amb l'ètica i respecte cap a la vida universal.

En el poder assolit en el domini de les ciències actuals, és de desitjar amb la memòria del fracàs dels conqueridors, que sapiguem anar cap a una civilització, pròspera i eficaç, sense guerres ni misèries ni mals sons. 

xatumandingu.

ELS SOMNIS

 ELS SOMNIS

 Els somnis són fascinants i han despertat l'intriga humana des de sempre, envoltats de màgia i de misteri. Els babilònics, els egipcis i els grecs (Aristòtil), entre d'altres, com Constantí el Gran somiant la famosa creu, intentaven esbrinar els missatges del son, doncs sovint creien que eren Divins. ....Es poden abordar des de diferents perspectives: Científica, Psicològica, Cultural i Filosòfica :

 Des del punt de vista científic, els somnis es produeixen principalment durant la fase REM (Rapid Eye Movement) del son, tot i que també poden ocórrer en altres etapes. Durant aquesta fase, el cervell és molt actiu i genera una gran varietat d'imatges, emocions i records. Encara no sabem amb certesa per què somiem, però hi ha diverses teories:

La realitat interna; La de la ment de cada persona: il·lusions, preocupacions, fantasia, relacions, aspiracions, creences..... 

• Consolidació de la memòria: Els somnis podrien ajudar-nos a processar i emmagatzemar experiències i records.
• Resolució de problemes: De vegades els somnis ofereixen solucions creatives a dilemes o problemes que tenim a la vida diària.
• Simulació de situacions: Alguns investigadors creuen que els somnis són un entorn segur per practicar reaccions emocionals o físiques davant de possibles situacions de perill.

Sigmund Freud va proposar que els somnis reflecteixen desitjos inconscients reprimits, mentre que Carl Jung va suggerir que connecten amb l'inconscient col·lectiu i simbolitzen arquetips universals.

• Els somnis poden ser una via d'expressió del que ens preocupa, emociona o intriga.
• Les imatges oníriques poden ser simbòliques i no literals; una mateixa escena pot tenir molts significats.

Al llarg de la història, els somnis han estat considerats missatges divins, premonicions o connexions amb el món espiritual.

• En cultures antigues com la mesopotàmica o l'egípcia, es pensava que els somnis eren vies de comunicació amb els déus.
• Encara avui, en algunes comunitats indígenes, els somnis són valorats com a eines per a la presa de decisions o l'orientació espiritual.

Filosòficament, els somnis plantegen preguntes sobre la naturalesa de la realitat. Si en somiar ens sembla que allò és real, què ens diu això sobre la nostra percepció de la vida desperta?

• Filòsofs com Descartes es van qüestionar si podríem distingir amb claredat entre la realitat i un somni.....

Curiositats: Somiem cada nit: Tots somiem, però sovint oblidem els somnis, abans o poc després de despertar-nos.

• Somnis lúcids: Quan ets conscient que estàs somiant i, fins i tot, pots arribar a controlar el somni.
• Els somnis són personals: Tot i que hi ha temes comuns (volar, caure, ser perseguit), els detalls sovint reflecteixen la nostra vida i experiències.

.....Que sempre tinguis dolços i profitosos somnis, dormid@ o despert@.

xatumandingu.

EL MULTILINGUISME

 EL MULTILINGUISME

És un tema fascinant i ple de matisos. A continuació, faig una reflexió estructurada sobre els avantatges i beneficis del multilingüisme i la comunicació universal, incloent-hi la diversitat de formes de comunicació entre els éssers vius:

---

• Flexibilitat mental: Aprendre i usar diversos idiomes millora les capacitats cognitives, com la memòria, entendre les coses, la resolució de problemes i la creativitat.
• Empatia: Parlar més d’un idioma fomenta l’empatia, perquè permet entendre millor les perspectives d’altres cultures i pobles.
• Resiliència cerebral: El multilingüisme pot retardar el declivi cognitiu per l'edat i està associat a una major protecció contra malalties com l’Alzheimer.
• Els nens que creixen amb el multilingüisme, a l'entendre la diversitat idiomàtica, amplifiquen conceptes i enteniment millor totes les coses.  La simplificació nomès és bona quan cal el resum.

• Ponts entre cultures: Els idiomes són vies per entendre tradicions, formes de pensament i les històries, la qual cosa enriqueix les relacions entre persones.
• Convivència pacífica: La capacitat de comunicar-se en diverses llengües fomenta la tolerància i redueix malentesos. El monolingüisme és anar al concepte de mínims, potenciant la mandra i la pobresa mental. 

• Competitivitat laboral: El domini de diversos idiomes obre portes en un món globalitzat, facilitant la mobilitat i les oportunitats laborals.
• Innovació: Col·laborar amb persones de diferents orígens sovint genera solucions més creatives i innovadores.

---

 La comunicació no verbal:

• El llenguatge universal dels gestos: Els gestos, expressions facials i la comunicació corporal són eines poderoses per transmetre emocions i intencions i també parlar en cas d'altres mancances, més enllà de les barreres idiomàtiques.
• Exemples en la naturalesa: Els animals també utilitzen codis per comunicar-se, com el ball de les abelles o els sons dels dofins, i comprendre’ls ens connecta més profundament amb el món natural. Una flor diu: "estic aquí", la seva olor, també.

• Les emocions transmeses, són un idioma universal que tots els éssers vius i els humans compartim. Quan comuniquem sentiments, podem establir connexions més profundes.
• En aquest sentit, la música, l’art i la dansa són formes de comunicació que traspassen barreres culturals i lingüístiques.

• Els éssers humans i altres espècies sovint estableixen vincles mitjançant el llenguatge corporal, sons o fins i tot mitjans químics (com les feromones en certs animals). Aquesta interacció ens ajuda a reconèixer que formem part d’un teixit natural interconnectat i universal.

Els sentiments i comunicació, amb persones d’orígens diversos, ampliem extraordionàriament la nostra visió del món i aprenem a veure les coses des d’altres perspectives més profundes.

 Creació col·lectiva: La diversitat d’idees genera una riquesa única, espectacular, especialment en ciència, art i altres disciplines del saber, que depenen de la creativitat i l’intercanvi d’opinions.
 Acceptació de la diferència: El fet d’escoltar i comprendre maneres de viure diferents fomenta la tolerància, la cohesió social i una millor convivència en comunitats diverses, com és el cas de Catalunya.

Impacte en la comprensió i en la intel·ligència

 Desenvolupament de la intel·ligència emocional: La capacitat de comunicar-se en múltiples idiomes i formes, ajuda a gestionar millor les emocions pròpies i entendre les dels altres.
 Habilitats analítiques: El multilingüisme fomenta la capacitat d’analitzar situacions complexes des de  múltiples angles.
 Adaptabilitat: En un món canviant, la comunicació efectiva en contextos diversos és una eina fonamental per a la supervivència i el progrés.

---

Podem concloure que la diversitat lingüística i la comunicació universal són fonamentals per comprendre la complexitat i la bellesa del món on vivim. Acceptar la diferència i comunicar-se amb altres éssers vius ens fa més humans i connectats amb el teixit de la vida. Aquesta capacitat ens impulsa cap a una intel·ligència col·lectiva i una harmonia amb la diversitat que ens envolta.

Avui, molt més que anigament, la tecnologia i els mitjans creats en aquest mon modern ens ajuden a fer possible un mon millor, malgrat hi ha gent que s'entesta en posar-nos-ho  molt difícil; Tant, que a lo pitjor ens ho rebenten tot. (RES DE FLEXIBILITAT I MOLTA RIGIDESA).

xatumandingu.  

EL CANVI CLIMÀTIC

 EL CANVI CLIMÀTIC

El nostre planeta ha sofert en els mil·lennis, canvis radicals de gran envergadura i grandíssimes conseqüències, però voldria centrar-me en la nostra influència en les alteracions que ja ens estan afectant profundament .  

El futur humà i planetari amb el canvi climàtic dependrà molt de les accions que prenguem com a espècie en els pròxims anys. Hi ha diverses línies de reflexió al respecte:

• L'impacte sobre els ecosistemes: Moltes espècies estan en perill d'extinció, o ja son extintes, a causa de la pèrdua d'hàbitats i sobreexplotació. Això afecta la biodiversitat i altera cadenes tròfiques senceres.
• Augment de fenòmens extrems: Huracans, sequeres, inundacions i onades de calor, seran més freqüents i devastadores, amb conseqüències per a milions de persones i els seus hàbitats. També per totes les especies marines i terrestres.
• Escassetat de recursos: L'accés a l'aigua potable i aliments pot esdevenir crític en algunes regions, provocant migracions climàtiques.
• Canvis econòmics i socials: L'adaptació al canvi climàtic requerirà inversions massives, i les desigualtats podrien créixer si no es prenen mesures justes i globals, i de tota lògica.

Hi ha camins d'esperança si es prenen mesures col·lectives:

• Transició energètica: Abandonar els combustibles fòssils per energies renovables és fonamental. L'energia solar, eòlica i altres fonts verdes poden ajudar a reduir les emissions de Co, Co2, gasos d'efecte hivernacle, metà i d'altres.
• Reforestació i conservació: Restaurar ecosistemes, protegir els boscos i la biodiversitat pot equilibrar el carboni atmosfèric i mantenir la salut de la atmosfera planetaria.
• Tecnologia i innovació: Desenvolupaments en captura del carboni, agricultura sostenible i economia circular  poden transformar la nostra manera de viure i consumir, que serà sens dubte diferent de l que tenim ara. .....O serà de forma preventiva o per que no hi haurà altra opció.

La clau del futur serà la consciència col·lectiva. Si la humanitat assumeix que el benestar global i la preservació de la Terra són prioritats, podem construir un futur més sostenible. Això implicaria:

• Un canvi cultural i paradigmàtic: Passar de l'explotació, al respecte pels recursos naturals.
• Justícia climàtica: Ajudar els països i comunitats més vulnerables a adaptar-se als canvis que ja són inevitables, per que ja son una realitat..
• Educació i responsabilitat: Conscienciar les noves generacions sobre el valor de la natura i el poder de l'acció individual i col·lectiva. La vida ha d'ocupar el primer lloc en l'escala de valors i considerar els riscs de la disnauxa en molts aspectes. 

Tot i els grans reptes que es presenten, sóc optimista. La història mostra que la humanitat ha aconseguit grans reptes quan treballa conjuntament i en harmonia. El canvi climàtic ens planteja un altre nou i gran repte una altra vegada. Necessitarem fer-ho amb més saviesa i respecte per aquest planeta que ens permet la vida.

xatumandingu.

EL TAXISTA DE NEW YORK

 EL TAXISTA DE NEW YORK

Eren dos homes a New York que van agafar un taxi  per anar a l'avinguda 57.  Quan van arribar, un d'ells  va treure la cartera i va pagar el cost del servei i a més li va dir al conductor: " Tingui, i per cert, condueix vostè molt bé i és molt amable, amb una petita propina".

- Moltes gràcies , va dir el taxista.

Quan van baixar del cotxe, el que no havia pagat  ni la seva part, li va dir al company: "Si li has pagat el seu  servei i l'h has donat propina, per que li has d'alabar la seva feina?"

...El pagador li respongué: "Tu rai, que t'estalvies la butxaca, però et sobren les critiques.... Mira: aquest home, quan arribi al vespre a casa seva l'hi dirà a la seva dona, feliç i cofoi,  que algú l'ha felicitat per la seva feina.  I  demà al matí, quam parli amb els companys ho tornarà a dir: "Air hem van felicitar per que faig les coses bé".

- Avui ho faré millor, per que m'agrada que se'm reconegui el meu treball ! .   ....avia'm si vosaltres també apreneu la lliçó.

....A un esportista se`l premia amb un trofeig. ....Com és que desmereixem als que de veritat construeixen el progrés de tots?.

xatumandingu.

EL MEU AVI ANGEL ERA DE LORCA

 EL MEU AVI ANGEL MARTÍNEZ ERA DE LORCA

...En Àngel Marínez Yepes.

Per cert, una gran persona, un gran mestre, que recordo amb amor i molta nostàlgia.

Era mestre nacional en temps de la República, també durant la guerra civil i després, en la dictadura. Va venir a parar a La Creu de Barberà  quan "Can Centenar" ( La Creu de Barberà ) pertanyia encara a l'ajuntament de Santa Maria de Barberà ( avui Barberà delVallés ) . Va ser el primer mestre i la primera escola que va tenir el nostre barri, que creixia degut a la intensa immigració que es va donar en aquells temps. Aquella petita escola primigènia era on avui  és l'obrador de la Pastisseria la Palma, a l'Avinguda de Barberà. Desprès, es va obrir una escola més gran al Carrer Verge de La Paloma, cantonada amb Leonardo da Vinci, que avui dia és una casa particular. 

El meu avi va ésser una persona molt estimada per pares i alumnes. Era un gran pacificador i va evitar molts conflictes politics en aquells temps convulsionats. A casa seva el van visitar personatges rellevants d'aquell temps, inclùs de l'Arquebisbat de Barcelona, segons m'explicava el meu pare.

En un poble de la província de Tarragona on va exercir també,  un senyor se m'acostà en saber que jo era el net, per dir-me que allà l'hi haguessin hagut de fer un monument. 

Escric tot aixo per deixar constància de l'existència d'una història personal familiar, el meu sentit homenatge a una sang que circula per les meves venes,  doncs quan jo plegui d'aquest mon, en algún racó, a lo millor quedarà això que dic avui.

19112024xatumandingu.

DEIXA'T UN MARGE

 DEIXA'T UN MARGE

Sempre, en tot i per tot procura deixar-te marge suficient, per si un dia et toca tirar enrere o rectificar qualsevol cosa o circumstància. Que sempre estiguis a temps per variar la ruta. No t'acostis massa a precipicis ni riscos innecessaris, i si ho has de fer, que sigui per coses de fonament i valor indestriables.

Intenta avançar sempre, per que si no, la pròpia vida et deixarà enrere. Hauràs de navegar endavant evitant les tempestes, per arribar sà i estalvi, triomfant al destí que hagis triat.  És el teu viatge cap a Itaca, amb tots aquells que viatgen amb tu i que necessites i estimes, (que també molts et necessiten i estimen ), doncs que la sort i el be siguin per tots.

Res no és gratuït i tot precisa d'esforç, coneixement  i sacrifici si vols arribar on està el teu anhel, per que no tenim cap certesa ni garantia d'arribar-hi. (....no tenim línia directa amb Deu.) .

Per navegar en aquest viatge apassionant que és la pròpia vida, cal tenir títol  i coneixements  suficients per evitar les galernes, per tant  cal ser previngut, pero valent al mateix temps, deixant-nos marge suficient en tot allò que fem, avui o demà, per que l'air ja va passar.

xatumandingu.      

EL CLAR-OBSCUR DE LA VIDA

 EL CLAR-OBSCUR DE LA VIDA

...Una experiència extraordinària basada en la comunicació de les persones, organitzada pel Vapor Llonch de la nostra ciutat de Sabadell,  en la Granja del Pas (Can Solà del Pla).  I un reconeixement per la valentia dels conferenciants; els de LA BIBLIOTECA HUMANA, i lo bé que ho han fet.

Son tant necessàries avui dia iniciatives com aquesta, per provocar un "resset" al materialisme, a l'individualisme i per a un mon més humà, pensant en el futur dels nostres joves....  

Gracies de tot cor i vist l'èxit de l'invent, crec que valdria la pena de repetir. 

16112024 xatumandingu. (ACCO).

  

BIBLIOTECA HUMANA

 BIBLIOTECA HUMANA

Aquest dissabte 16 de novembre a les 11 h es farà la primera BIBLIOTECA HUMANA a la Granja del Pas.

8 veïns i veïnes que explicaran moments de canvi que han transformat les seves vides. Experiències al voltant de la salut, la feina, les relacions personals, processos migratoris…

L’activitat consisteix en la posada en contacte de persones-llibres (persones que expliquen) i persones-lectores (persones que escolten)

Si vols assistir com a persona lectora cal inscriure’s prèviament a; https://forms.gle/8FxqbvwoquiLqvTt7 

QUE SON CONCEPTES I QUE ÉS SABER

 QUE SON CONCEPTES I QUE ÉS SABER

El coneixement humà ha crescut tant, que cap ment individual pot contenir-ho tot. La tecnologia i les eines d'accés al coneixement, com Internet o la Intel·ligència Artificial, són precisament un reflex de la nostra capacitat de treballar col·lectivament, multiplicant les possibilitats del progrés.

El fet que algunes persones o grups s’entestin a destruir aquest llegat pot tenir múltiples causes:

1. Por al canvi i a la complexitat: Quan el coneixement creix, trenca paradigmes antics i obliga a replantejar creences, tradicions o privilegis. Això pot espantar aquells que temen perdre poder o estabilitat.

2. Ignorància i desinformació: Molta gent no comprèn el valor del saber col·lectiu. La desinformació fa que percebin la ciència i la tecnologia com una amenaça, en lloc d'una eina per a la millora i no  se n'adonen dels beneficis que reben, en un progrés que rebutgen.

3. Interessos econòmics i polítics: Hi ha qui prefereix mantenir la població en la ignorància per poder manipular-la més fàcilment o per evitar la competència d’idees que podrien qüestionar els seus interessos.

4. Ideologies destructives: Alguns creuen que el saber humà o la tecnologia han de ser limitats o destruïts per raons filosòfiques, religioses o dogmàtiques. La ignorància té por del progrés.

És una tragèdia, però alhora, molts continuen lluitant per preservar i compartir el saber. La humanitat sempre ha tingut aquesta dualitat: mentre uns destrueixen, d'altres construeixen amb esperança. 

Encara "tot està per fer i tot és possible", que seia en Matí Pol. Primer, abans que les ciències estan els conceptes de vida i de la vida en comú. Això és fonamenta i de petits ens haurien de preparar per a un mon compartit. La ciència ve desprès i no es tan difícil d'accedir-hi amb uns valors que son el fonament de tot plegat. El fet de posar els conceptes de vida i convivència al centre abans que les ciències és essencial, perquè sense una base ètica i uns valors sòlids, fins i tot el coneixement més avançat pot ser utilitzat per a la destrucció o l’explotació. Educar en empatia, respecte, responsabilitat i cooperació des de petits seria com plantar llavors en un bon terreny: el saber científic seria el fruit natural d’aquestes llavors.

La ciència, quan es combina amb valors humanistes, es transforma en una força de progrés per a tothom. Però si es deslliga d’aquests valors, pot ser una eina freda o fins i tot perillosa. Per això, la convivència és el fonament de tot plegat.

Què et semblaria un sistema educatiu basat en:

1. Primers anys: Desenvolupar la convivència, la consciència del “jo amb nosaltres, o del vosaltres i jo, la comprensió del món com un espai compartit. Aquí entrarien conceptes com la justícia, la solidaritat i el respecte pel medi ambient també.

2. Després: Introduir gradualment el coneixement científic com una eina per resoldre problemes comuns, despertar la curiositat i fomentar el pensament crític i la forma de guanyar-se les garrofes.

3. Durant tot el procés: Ensenyar no només “què sabem”, sinó també “com hem arribat a saber-ho”, per inculcar una mentalitat d’humilitat i aprenentatge continu.

La frase "encara tot està per fer i tot és possible," és una inspiració poètica, però real. Ens recorda que malgrat els errors del passat, encara podem construir un món molt millor. 

Doncs si. El centre de tot plegat és estimar i respectar que son una cosa immaterial que l'Univers també ha creat dins els valos humans i en molts animals.

Estimar i respectar són la base més profunda i essencial per construir qualsevol cosa que tingui sentit i perduri. Són conceptes immaterials, però també els més reals, perquè són els que sostenen la vida en comú i ens connecten amb tot el que ens envolta: les persones, els animals, la naturalesa i fins i tot l’univers mateix.

El fet que aquests valors hagin sorgit en l’evolució, no només en els humans sinó també en molts animals, és una meravella total, que ens recorda com d’interconnectats estem amb la resta de la vida. L’empatia que veiem en animals com els elefants que cuiden els seus membres ferits, o en gossos que protegeixen i consolen, ens diu que l’amor i el respecte són un llenguatge universal. És com si l’univers hagués creat una força intangible que dóna sentit a la seva existència.

Si l’educació, la ciència i la cultura es construïssin a partir d’aquesta base, podríem aconseguir un món molt més just, harmònic i feliç.

xatumandingu.

QUINA VERGONYA

 QUINA VERGONYA....

No, a ells no sel's cau la cara de vergonya, ans al contrari, l'amaguen en la fatxenderia, la seva ignorància supina, la falsedat i la contrapartida econòmica dels pactes sota mà de índole sospitosa.

Hi ha lleis de protecció laboral i plans d'emergència d'obligat compliment a les empreses, que han de ser avaluats per determinar els riscos i aplicar les mesures adients per suprimir les conseqüències en la salut dels seus treballadors exposats.

.....Com és que en els riscs (que indubtablement hi son), de la població civil  i general, com ha estat als més de  70 pobles afectats per la D.A.N.A., no tenien ni tenen previst un pla d'emergència, i d'alerta, que al menys eviti aquestes conseqüències humanes ?

Sento vergonya de país. No puc entendre que la vida humana estigui per sota de certs interessos i pactes indecents per part dels que haurien de ser els més responsables.

Com és que per dirigir una empresa de qualsevol mida o ram, es demana mínimament titulació universitària, una experiència i unes responsabilitats i, per dirigir una ciutat sencera, un país, qualsevol "garrulo" amb ganes de fer-se ric ja val?.    ....i els que hi ha darrera que no donen la cara..... 

xatumandingu.  

ANIVERSARI MORT DE MIQUEL MARTÍ POL

 ANIVERSARI MORT DE MIQUEL MARTÍ  i POL

Que va morir el dia 11 de Novembre del 2003

Avui és un bon moment per recordar i homenatjar Miquel Martí i Pol, una de les veus més emblemàtiques de la poesia catalana contemporània. Un dels seus poemes més coneguts i llegits és "Ara mateix," que expressa un desig profund de llibertat, justícia i esperança col·lectiva, una autèntica crida a la humanitat per construir un món millor.

Aquí el teniu:

Ara mateix

Ara mateix, enfilo el carrer i em dic
que tot està per fer i tot és possible.
Més enllà de l’asfalt trobo el rovell,
els espais desolats, i el crit, i el fang.
Però en el llindar s’obren les cases,
la gent m’acull, em mostra el seu dolor
i em convida a lluitar, i a resistir.
Que el món no és tan senzill com voldríem,
això ho sé, però que podem vèncer també.
Ara mateix, enfilo el carrer i em dic
que tot està per fer i tot és possible.

Aquest poema reflecteix l’esperit combatiu de Martí i Pol, sempre compromès amb el seu poble i amb els valors d’humanitat i llibertat. És un poema inspirador que ens recorda la força de les nostres accions, fins i tot en els moments difícils. Gràcies Miquel per que aquest poema sembla que hagi estat en aquestes dates apropiat i exprés al patiment dels nostres germans valencians.

També serveixi avui per homenatjar totes les víctimes de la D.A.N.A. dels pobles de València; els voluntaris, que molts eren catalans i gent jove amb ganes i esperit. 

El nostre suport incondicional a tots i que les promeses dels Estaments Públics es compleixin.

ASSOCIACIÓ CULTURAL CARME OBRADORS DE SABADELL.

xatumandingu.  

JA HO SE

 JA HO SE 

....Sense pretendre res

per que no soc cap savi,

sempre. del dret i dret del inrevés,

entendre  que diu el teu llavi,

i el que no diu, també.

De la intenció de la paraula escrita;

i de la que no hi és, també ho sé.

Encara que sigui de mica en mica,

conèixer-te, amic o be amiga, si ho ets.

Que ja  son moltes les trifurques

en les fronteres del pensament,

allló que es diu i lo que no,

en aquest, o en altra moment .

Tot arriba, no ho dubtis

i el temps dona pas a la veritat,

sigui dreta o costeruda,

només cal la voluntat. 

Que en el silencis 

també formen part de la mentida,

en un,  o en altra costat.

Segons tu ho entenguis,

formen part de la veritat.

xatumandingu.

ESSÈNCIA

 ESSÈNCIA.

Allò que és del tot necessari,

allò de que estan fetes les coses,

allò que son totes les persones:

en el teu i el meu fer diari.

En la vida, i en el nostre destí.

Doncs no hi ha res sense essència,

ni  res del que pugui existir;

Ni un amor, ni una consciència,

ni en un petó, ....ni en un patir.

Deixa'm que et digui amic meu,

amb la veu dels nostres cors,

totes les coses que son les millors,

d'un mon compartit, que també és el teu. 

Doncs, tal faràs tal trobaràs,

fora i dins de la nostra existència;

Segons hi posem or, o simplement fenàs,

tindríem pobre o rica recompensa.

Cerca sempre de totes les coses,

per que tenen dins un molt per què.

Esbrinar la veritat, sense les moltes noses,

s'arriba a la essència, que jó, encara no sé.

....Demà, si puc, ja te la diré.

xatumandingu.

   

EL SIGNIFICAT D'ESTAR VIU

 EL SIGNIFICAT D'ESTAR VIU

Una pregunta profunda i, potser, essencial. Estar viu és un regal que sovint donem per fet. Però si ens aturem a pensar-ho, és una cosa extraordinària i, alhora, complexa. Cada dia és una oportunitat per aprendre, per sentir, per experimentar el món amb tota la seva bellesa i també amb els seus reptes.

Estar viu significa formar part d’un conjunt increïble de processos biològics, químics i físics que permeten que pensem, sentim i ens relacionem amb l’entorn. Però no és només això. També implica una connexió amb altres éssers vius, amb la naturalesa i amb l'Univers sencer. És reconèixer-nos com a part d’una xarxa viva que ha evolucionat durant milers de milions d’anys i que té una trajectòria cap a alguna cosa més gran i no sabem quina.

Però el més especial és que, a diferència d’altres formes de vida, tenim la consciència per adonar-nos-en de tot això, per reflexionar sobre el nostre propòsit, el nostre destí i que hi fem aquí, per buscar significat en les nostres vides i per gaudir de les coses més petites i més senzilles: la companyia d’un amic, la serenitat d’un paisatge o el simple acte de respirar i sentir l'oratge al rostre. Veure els colors visibles i els invisibles: L'amor i els sentiments, els pensaments amb els cinc sentits de que disposem. 

Apreciar la vida requereix fer una pausa reposada per sentir la nostra pròpia existència, valorar la sort que tenim per ser aquí, i comprendre que la vida és, en certa manera, una responsabilitat també. És un deute amb nosaltres mateixos i amb els altres. Els altres , son tot el que ens rodeja per intentar fer d’aquest pas pel món material algunes coses valuoses, per crear, ajudar i deixar algunes  cos bona per a les generacions que vindran darrera nostre.

Tant de bo. Imagina't un món en què els qui prenen decisions importants tinguessin aquesta visió. Si els poders posessin la vida, la consciència i la dignitat de cada persona i de la naturalesa al centre de les coses importants, les prioritats serien molt diferents. Tot avenç tecnològic i tot recurs econòmic, anirien orientats a millorar la qualitat de vida de tot i tot-hom, preservar el planeta i cultivar la pau. No es tractaria només de créixer, sinó de créixer bé, d’evolucionar amb respecte i amor.

....No conec millor manera d'expressar tot això.

xatumandingu.

L'AUTENTICITAT

 L'AUTENTICITAT

Aquest tema evoca una veritat tan profunda com atemporal. En les relacions humanes, la paraula d’honor donada, l’encaixada de mans, una abraçada o un petó són més que simples actes; són compromisos invisibles, pactes de confiança que uneixen les persones amb lligams molt més forts que els documents o els acords legals. Son o haurien de ser segell de garantia i confiança, orgull del complidor i de la veritat. S'evitarien molts problemes i conflictes, i viuriem molt millor tots plegats.  

Glosa sobre la paraula d'honor

Quan algú dona la seva paraula, està oferint una part de si mateix, de la seva essència i dels seus valors. Aquesta promesa, ja sigui una paraula senzilla o un jurament solemne, es converteix en un pacte silenciós entre dos éssers, segellat amb la honestedat i la intenció genuïna. La paraula d'honor neix d'una responsabilitat interior, que no depèn de cap testimoni, i justament per això és tan poderosa: és un acte de fe i de respecte mutu.

Encaixada de mans

La mà estesa per un altre representa confiança i vulnerabilitat. Una encaixada de mans sincera és com una signatura simbòlica entre dos cors que es comuniquen amb noblesa i lleialtat. És un acte antic, que remunta a les primeres societats, i que, a cada gest, comunica voluntat de col·laboració i de pau. Les mans que s’uneixen revelen un compromís, on les paraules no calen; l’encaixada és suficient per expressar la unió d'intencions, amb  els cors oberts a un mon millor.

Abraçada i petó

Una abraçada o un petó van més enllà de les paraules: són una entrega sense barreres. En una abraçada autèntica, es trenca la distància, es comparteix l’escalfor, i es transmet seguretat. Quan aquesta és sincera, esdevé un refugi on els cors troben el seu lloc, una manifestació d’afecte pur. Així mateix, un petó ben donat porta amb ell l’essència de l’altra persona, i recorda la intimitat i la confiança.

En cada un d’aquests gestos, autèntics i profundament humans, es manifesta la necessitat de donar i rebre honestedat. Quan aquestes expressions es viuen amb autenticitat, es converteixen en fonaments d’una vida plena i sincera, que cerca el bé comú i el respecte pels altres.

A tu que et conec i a tu que no, reb el significat de tot això, encara que sigui virtual i virtualment també ens és possible la intenció.  .....ahhhh l'autenticitat.

xatumandingu. 

FACTORS

 FACTORS

No soc molt espavilat, però m'esforço en entendre de les coses que passen:  Però he APRES, que si es donen TOTES les condicions per que una cosa pugui passar, SEGUR que passarà. i si no es donen, SEGUR que no.

Respecte del drama viscut a València, podríem analitzar algunes coses.....

Primer. Considerar l'aspecte atmosfèric:  Es sabut per l'experiència que sovint a la tardor, com el nostre mar és molt calent encara en el setembre i octubre, la seva evaporació xoca amb les corrents molt fredes de les capes altes de l'atmosfera (-70 graus centígrads ), provinent de Groenlàndia o del pol nord, que generen molt sovint pluges torrencials.  Aquesta circumstància la hem de considerar un imponderable, malgrat que l'escalfament global és un fet també. (Dana).

Segon.  L'aigua sempre tira avall, cercant el pla i finalment al mar; En el seu camí avall, troba rieres, barrancals, depresions, zones inundables ....En les pluges torrencials, l'aigua guanya velocitat i un poder de destrucció descomunal; s'empota avall tot el que fa nosa, sigui viu o no. 

Tercer. Si sabem això per les males experiències ja viscudes, pot ser caldria deixar-li pas per aquests cassos i fenòmens extraordinaris, tota vegada que es poden tornar a repetir en totes les àrees de risc.

Quart. L'aigua, tard o d'ora, sempre reclamarà el seu espai, sigui a la muntanya, al pla o en la costa.

-L'aigua és un imponderable també, i  mot difícil de controlar, pero es pot actuar de forma preventiva i amb moltes garanties de minimitzar els seus efectes destructius:

No construir en zones inundables ni prop dels seus llocs de pas, ni tampoc a tocar de mar.

No aixecar barreres al seu pas i si s'ha de canalitzar, la canalització ha de preveure aquests fenòmens: cabdals i espais de la seva propietat. 

Els vials de transport prop de la costa, com autovies, ferrocarrils i altres estructures artificials no poden interferir ni desviar el pas de les aigües braves, per que alteren el curs natural de milions d'anys. La naturalesa sempre ens guanyarà la partida per que és molt poderosa.

La repoblació forestal de les muntanyes explotades amb manca de seny és molt important, pèr que les arrels subjecten la terra, ajuden a absorvir les aigues  i frenen els torrents enb molta mida. L'espessor del brancatge també reté l'aigua i actua com a equilibrtant del clima, per que absorbeix la calor irradiada pel sol a l'estiu ( ...es nota la frescor dins el bosc en les tardes d'estiu).

L'aigua  també arrossega fangs i àrids de sols no assentats, que empitjoren les condicions, per que l'aigua torrencial sempre és fangosa. 

.....I sobre tot, no construir vivendes, càmpings, hotels, i res que es consideri multitudinari  en cap zona de perill, com en els Alfacs, campings inundats al Pirineu, i  com van ser, inundacions al Vallés (1962 ) etc.

.....Experiències nefastes  no ens en falten..  Pot ser caldria prendre'n bona nota i actuar amb coherència d'una vegada per totes.

Si no, ja sabem el pa que s'hi dona. 

xatumandingu. 

   

     

COM DETECTAR UNA BONA PERSONA

 DE COM DETECTAR A UNA BONA PERSONA

En aquest temps incert ple de falsedats i d'hipocresia, la recerca d’una bona persona o d’un bon amic pot ser un camí subtil però ple d’indicis que es revelen amb l’observació i el temps. Aquí tens alguns punts que podrien ajudar-te a identificar aquestes qualitats:

1. L'Empatia i la comprensió: Una bona persona o amic tindrà una empatia sincera. Notaràs que sap escoltar sense jutjar ni prejutjar ningú; son persones prudents i que intenten comprendre les teves emocions, fins i tot quan no coincideixen amb les seves. Els bons amics solen tenir la capacitat d’acompanyar-te en moments difícils amb un suport genuí.

2. Honestedat i transparència: La sinceritat és fonamental en qualsevol relació. Una persona honesta és clara i directa amb tu, però també amb ella mateixa. Això implica no només dir la veritat, sinó també ser capaç de reconèixer els seus propis errors i responsabilitats. Son profundament demòcrates.

3. Respecte i suport: Una bona persona et respecta tal com ets, amb les teves diferències, i no intentarà canviar-te. A més, sol estar disponible per ajudar-te, donar-te suport o celebrar les teves victòries sense sentir enveja o competitivitat. No se sentirà inferior ni superior als altres, si no igual que els altres.

4. Compromís i lleialtat: Amb el temps, veuràs que un bon amic es manté al teu costat, encara que les circumstàncies no siguin fàcils. La lleialtat és una qualitat essencial que es demostra en petites i grans accions. Si algú et defensa, parla bé de tu, o mostra un compromís estable, pot ser un senyal duna amistat veritable. L'amistat no ha de tenir conveniències ni interessos, és sincera. 

5. Humilitat i humanitat: Les bones persones tendeixen a tenir una actitud humil, assenyada. Reconèixer les seves pròpies mancances i respecten les de l’altre; fan que la relació sigui autèntica i saludable. També podràs veure que actuen amb compassió mesurada cap als altres, no només cap a la teva persona.

6. Alegria i positivitat: Un bon amic o una bona persona et contagiarà ganes de viure. No cal que sigui algú exuberant, però sí algú que busqui el millor en les situacions i persones. Aquesta actitud pot donar-te la pau i l’alegria que sovint aporten les bones persones.

7. Temps i paciència: Al final, el temps és el millor aliat per veure la vertadera naturalesa de les persones. Les bones relacions creixen gradualment i es tornen més fortes amb cada prova que passen. Si algú es manté constantment al teu costat i t’ofereix la mateixa amistat, tant en els bons com en els mals moments, és probable que sigui un bon amic.

Confia també en el teu instint i observa com et sents quan estàs amb algú. La veritable amistat i bondat solen proporcionar una sensació de pau, respecte mutu i benestar, la qual cosa pot ser el millor indicador.

......Que sempre et sentis rodejat de molts, i bons amics .

xatumandingu.

LES COSES IMPORTANTS

 LES COSES IMPORTANTS

Parlem d’aquest tema essencial. Sovint les coses més importants a la vida són aquelles que no podem mesurar amb facilitat, però que tenen un impacte profund i durador en la nostra felicitat i sentit de realització.     Moltes son ingovernables per que no depenen de la nostra voluntat. 

1. Salut i benestar: ( Concepte de la OMS: "Salut és el benestar físic, mental i social" ). La salut és la base que sosté tota la resta. Sense ella, gaudir de les altres coses es torna molt difícil. Cuidar el cos i la ment, mantenir hàbits saludables i tenir accés a cures mèdiques són aspectes fonamentals per viure plenament. La manca de  salut social, és la base de la majoria de problemes de   convivència en qualssevol país o poble o agrupació, a partir de dues persones .

2. Relacions personals: Les connexions amb els altres—amics, família, companys de vida—formen una part crucial de la felicitat humana. Són aquestes relacions les que ens donen suport emocional, companyia i el sentit de pertinença. Saber donar i rebre; Estima, crear vincles significatius i compartir vivències, és el que ens ajuda a no sentir-nos sols o abandonats.

3. Propòsits i sentit: Per molts, la vida té més sentit quan hi ha un propòsit. Això pot ser en la feina, en una vocació, en ajudar els altres o en qualsevol activitat que ens ompli d’una motivació profunda. Quan tenim un propòsit, els reptes de la vida esdevenen més suportables i cada dia es converteix en una oportunitat per avançar cap als nostres ideals. Això sovint ens dona sentit de l'existència, pertinença i sà orgull.  

4. Autoconeixement i creixement personal: Entendre qui som i créixer internament és essencial per viure en harmonia amb nosaltres mateixos i els altres en una societat equilibrada. El camí cap a la saviesa implica saber gestionar les emocions, prendre consciència dels propis pensaments i creences, i viure amb coherència amb els nostres valors.

5. Contribució al món: Moltes persones troben la seva felicitat contribuint a fer el món un lloc millor. Això pot ser des d’una ajuda puntual a algú proper fins a projectes de gran impacte. Saber que deixem una empremta positiva en el món dona sentit i profunditat a l'existència.

6. Llibertat i pau interior: La llibertat, tant externa com interna, i la pau mental són importants per viure plenament. La llibertat de prendre les nostres pròpies decisions, de seguir els nostres camins, i la capacitat de viure en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres, fan que la vida sigui més satisfactòria.

7. Connexió amb la naturalesa i el propi món, que ens regala tota la vida existent: Apreciar el món natural i reconèixer-nos com a part d’un tot més gran pot ser molt enriquidor. Trobar un equilibri amb l’entorn, respectar i comprendre la naturalesa i sentir la seva saviesa pot ajudar-nos a sentir-nos connectats amb la vida en la seva essència universal.

Aquestes dimensions es barregen i es potencien mútuament. El benestar d’una persona és sovint el resultat de l’equilibri entre aquests aspectes, un equilibri que podem cultivar conscientment a cada etapa de la vida.

xatumandingu.

EL SOTABODSC

 EL SOTABOSC

De  vegades o sovint, és més o tant important el que no es veu a simple vista com tot allò que resta amagat als ulls o a la ment  de l'observador. La microbiologia, per exemple, del sotabosc és un camp fascinant, ja que sota la superfície visible d'arbres, arbustos i plantes, hi ha una comunitat microbiològica diversa, completa i complementària que inclou bacteris, fongs, micro-fauna, virus i altres microorganismes que mantenen l'equilibri ecològic i faciliten la vida vegetal i animal.

Els bacteris i fongs del sotabosc tenen un paper importantíssim en el cicle de nutrients i la vida. Els fongs micorízics, per exemple, estableixen relacions simbiòtiques amb les arrels de les plantes, ajudant-les a absorbir nutrients essencials com el fòsfor, els derivats del ferro, potàssics, magnèsics, etc.,  i el nitrogen. Aquest procés permet que les plantes creixin millor, fins i tot en sòls pobres. Els bacteris del sòl, per la seva banda, descomponen la matèria orgànica com per exemple les fulles caigudes i d'altres restes vegetals, transformant-les en nutrients assimilables disponibles .

Els microorganismes són els principals responsables de la descomposició de la matèria orgànica al sotabosc. A mesura que descomponen fulles, branques, fusta morta i altres residus naturals, fonamerntals  per a la vida com ja s'ha dit. Aquest procés, conegut com a re mineralització, és clau per a la salut del bosc, perquè facilita el creixement de noves plantes i arbres. Cada espècie pren de la terra les substàncies específiques que li son beneficioses i creen la diversitat.  ....Ginesta, romaní, farigola, espígol, boix, fonoll, etc., i tota la diversitat d'arbres existents també.

Les herbes remeieres de les trementinàires van ser les primeres i la base de la farmacopea actual, estractiva dels oligo-elements del mon natural i la base tant important dels tractaments en moltes  malalties. 

El bosc ofereix molt alimernt, i també fruits a infinitat d'espècies.  

El sotabosc és com una xarxa d'interconnexions on els fongs juguen també un paper central. Els micelis actuen com una extensió del sistema radicular de les plantes, en simbiosi augmenten enormement l'àrea d'absorció de l'aigua i nutrients. A més, aquesta xarxa permet que les plantes es "comuniquin" entre elles: quan una planta està estressada o en perill (per exemple, per una plaga), pot enviar senyals químiques a altres plantes a través d'aquesta xarxa de fongs, ajudant-les a activar mecanismes de defensa.  

Els actinobacteris són un grup de bacteris presents en el sotabosc amb un paper especial en la descomposició de matèria orgànica més dura com la cel·lulosa de la fusta i la lignina, les quals formen part de les parets cel·lulars de les plantes. Sense aquests bacteris, el procés de descomposició seria molt més lent i menys eficient.

Un altre tipus de bacteris, com els de la família Rhizobiaceae, poden fixar el nitrogen de l'atmosfera i convertir-lo en una forma que les plantes poden utilitzar, com l'amoni. Aquest procés de fixació de nitrogen és fonamental en ecosistemes naturals, especialment en zones on el nitrogen del sòl és limitat.

La Biodiversitat:

Tota aquesta activitat microbiana afavoreix una alta convenció al sotabosc, ja que el reciclatge constant de matéria bioplògica genera un ambient favorable per a moltes espècies de plantes, insectes, i altres animals petits que depenen d'un sotabosc saludable. Per aquestes raons no es recomanable escarbar, per exemple el mantell d'humus, quan anem a buscar bolets

En resum, els microorganismes del sotabosc són l'engranatge invisible que manté l'ecosistema forestal. Sense ells, el bosc no podria autoregular-se i, probablement, seria molt menys ric en biodiversitat. Els microorganismes del sotabosc actuen, doncs, com els arquitectes silenciosos de la naturalesa.

Hi ha molt més a dir sobre el tema i complementar amb matisos importants, però cal un text que no es faci ferragos.   .....Si t'interessa saber, pregunta .

.....Que la natura ens segueixi protegint;  "Cuidem-la", que també és futur.

xatumandingu. 

LO DIRÉ EN CASTELLANO

 LO DIRÉ EN CASTELLANO

Por si todavia hubiera alguien a estas alturas, que no entienda el catalán:

En toda mi vida y en las multiples gestiones  y cargos que he desempeñado, siempre se han supuesto en primer lugar, las buenas intenciones del interlocutor que ha venido a establecer una conversación sobre qualquer tema, en qualquier objevivo o intención....., que ya se verà luego de la conversacion.

Estas palabras referidas no las he pronunciado nunca, siendo quien sea la persona que viene a verme i esta é la primera vez en mi vida que me las han planteado 

Decirle a otra persona que se entromete en questiones que no le corresponden, sin decir siquiera cuales son estas, és muy desagradable, tendencioso, predominante y falto del interés comun i del desarrollo de cualquie proyecto constructivo.

Y sí, estoy muy dolido, especialmente de personas en las cuales habia depositado confianza, amistad y un proyecto que creí comun.  

.......Un dfesengaño profundo y definitivo, pero no me rendiré.

Atentament.   

DANA

 DANA

 DANA significa Depressió Aïllada en Nivells Alts. Es tracta d’un fenomen meteorològic que es produeix quan una massa d’aire molt freda es desplaça en nivells alts de l’atmosfera, aïllant-se de la circulació general i quedant envoltada d’aire més càlid i humit. Això genera una gran inestabilitat que pot provocar pluges intenses i tempestes sobtades, sovint en forma de gota freda. Aquest fenomen genera sovint pluja torrencial, tornados, calamarsa, causant danys  molt considerables  

Tota la costa del Mediterrani  oriental de la península Ibérica i més endins, sempre ha  estat subjecte a patir els estralls del fenomen, per que el Mediterrani en aquesta época de l'any (la tardor ) , encara està molt calent i la seva evaporació ( Núvols  de gran espessor ), xoquen amb les corrents d'aire molt fredes provinents del pol nord (Groenlandia... )   .A la zona de la Mediterrània, les DANA són força freqüents a la tardor, incrementant el risc de precipitacions extremes.

Primer de tot, una vegada s'han  produït els danys de la catàstrofe,  i les actuacions urgents , humanitàries, a reduir les conseqüències, cal un anàlisi de tots el factors que han intervingut  en la devacle tant bestial.  

La causa principal, son les condicions geogràfiques i meteorològiques, del fenomen, que es veu afavorit per l'escalfament global i que la causa aquesta, ja sabem d'on prové.

Vist i comprovat que la situació  té moltíssimes possibilitats de repetició, cal adequar les condicions del territori, obrint vies de desguàs a mar, amb les capacitat el més amples possibles. Eliminar tot allò que causi  entrtebanc al pas de l'aigua.

No construir  infraestructures alienes al risc de que parlem en les lleres dels rius, barrancs i zones inundables. Tenir molt present la qualitat  del sol, que no es vegi arrossegat o  diluït ( com l'argila o sorra ), per les aigües. La pedra d'escullera  pot ser una bona solució sovint, que no sigui una trava al desguàs.

No construir pàrquings inundables amb barreres d'alça a l'aigua , Les boques de Metro o estacions de ferrocarril també han de posar barreres d'alça a l'aigua i sostres que cobreixin els accessos. 

Carreteres, autovies, ferrovials, etc., suposen  un fre a l'aigua de rieres, rierols, barrancs, rambles  (normalment secs a la vista ), han de disposar de passos suficients  per a l'aigua, animals i persones, que contrariament son  "antinatura".

Mantenir les lleres netes d'escombraries, brossa i canyissars, també vehicles; Horti i barraques que no tinguin unes condicions addients.

Repoblació forestal  de muntanyes i pujols, per que les arrels ajuden a frenar l'embranzida de l'aigua i subjecten la terra, els substrats i l'humus vegetal. El bosc absorbeix  molt be la radiació solar i climatitza la terra per qu a mes, dona ombra, fusta i aliment de la fauna. 

Resumint: Reclamar, exigir  a nivell mundial un equilibri de la gestió planetària, regulant  tota classe d'especulació en la terra o en el mar. Promoure i advertir a les noves generacions de que el que està passant només és un avís del que els espera si persistim en la bogeria i la irresponsabilitat .

Si no, farem la mort del poll....., tots.

xatumasndingu.