NO SABEM EL NOSTRE DESTÍ

NO SABEM EL NOSTRE DESTÌ

Respecta i estima tot allò que és viu

Allà on sigui la teva contrada,

Doncs quelcom rebràs en el camí de tornada,

En un dia d’hivern, o en un dia d’estiu.

...Es que la vida passa primer poc a poc

i desprès pren embranzida,

fins que apareixes, al costat d’un foc

vell i sol, o amb una dolça companyia.

I recordo ara en Pere Quart que diu:

Un camí;

Quina cosa més curta de dir!,

Quina cosa més llarga de seguir.

....Un camí.

Tant diferent però, a l’hivern com a l’estiu ,

Doncs no sé si serà llarg o curt  el que sigui,

Modest, ample, ric o sagrat,

M’ho trobaré tot, dins del meu sac.

Quan el camí arribi.

Cal que aquest, sigui acabat,

Com sigui, com ens sigui,

Però entre tots, estigui ben aprofitat.

Que ens ho diguin aquells,

que pel nostre costat passen

o  els que ja han arribat,

o els que pel camí caiem

Un dia, quan ens haguem trobat

I sense voler o volent , ja t'hauran abraçat.

Tots junts, cercant la felicitat.

xatumndingu.  31122009

UN PAIS PER VIURE

UN PAÍS PER VIUFRE-HI

Si dissortadament em trobés en situació de decidir un lloc per viure en el món, pels diferents factors que el configuressin, bons i dolents, per que la perfecció no existeix en cap lloc, i com la qualitat de vida, l'esperit acollidor, democràtic i emprenedor de la  nostra gent, el seu clima, la gastronomia i la àmplia diversitat de paisatges, jo que he viatjat bastant, escolliria aquest, el meu país, aquest que em sembla al menys un dels millors. 

La prova de tot això és que una multitud de persones d'arreu que "aterren" per aquestes contrades, es queden aquí per sempre. Primer pot ser, decideixen provar-ho per un temps i amb aquest temps acaben, per diferents i moltes raons, arrelar ja  per tota la seva vida en una major part dels cassos a Catalunya. 

Catalunya no exigeix que les persones recentment arribades facin un gran esforç d'adaptació, ni en l'aspecte idiomàtic ni religiós ni polític. Sense deixar de ser nosaltres mateixos, només faltaria que l'essència del que som es diluís en una massa grisa i amorfa. 

Aquest és un país viu, que fa coses que no son habituals en d'altres indrets. Un país amb il·lusións per millorar en tots els aspectes, com La Marató de TV3, malgrat el pes feixuc de l'Estat que ens limita.

No els agrada que siguem diferents. No som millors ni pitjors, però cada poble i persona és diferent de l'altre; en som conscients i volem ser com som. 

Cada ù de nosaltres ens hauríem de sentir orgullosos de formar part d'una societat com aquesta, que reconeixent amb humilitat les mancances, que hi son indubtablement, participar del projecte comú que volem desenvolupar per tots aquells que viuen en aquest trosset de planeta. Sense imposar res, però per un futur per tots el que som i els que avui encara venen. 

xatumandingu.

NADAL2009

EL NADAL QUE OBRE CORS
A UNA QUIMERA RENOVADA.
TOT ALEGRIA I DOLCORS
D’UNA SOCIETAT OFEGADA.

HOMES, DONES I CANALLA
VIVIM PER DIES IL.LUSIONS,
AMB LLUMS I SOROLLS DE GRALLA
.QUE SOM MILLORS I BONS MINYONS.

ÉS EL FILL D’UNA MARE QUE ESPERA
AMB PENÚRIES I DOLORS
QUI SAP SI EN UNA NIT MOLT FREDA.
A UN INFANT QUE VÉ, COM VENEN TOTS.

A UN MÒN, COM SI FÓS EL NOSTRE
AMB MENYS LLUMS I MÉS AMOR
DE MOLTS NENS QUE VOLEN SOSTRE
I UN COR ACOLLIDOR.

RENOVACIÓ DE L’ESPERANÇA
D’UN LLOC MÉS JUST I MILLOR,
QUE SI NO I POSEM EMPENTA I FORÇA
QUEDARÀ COM QUEDA TOT.

BON NADAL I FELIÇ ANY
SENSE DISTINCIÓ,
DES DEL DE MÉS AVALL
FINS AQUELL D’AQUELL RACÓ.

XatuMandingu200912

UN COBE, LA LLUNA, O TOTS DOS

LA LLUNA EN UN COBE...

Antigament, en la meva família es feia servir una frase com “...aquest somia tenir la lluna en un cobe” per definir un ilusionat d’aconseguir quelcom sense base ni medis...

Per a mí, en certs aspectes ha esdevingut una realitat tangible. Avui, o ja fa 40 anys que tant se val, es va donar o estem donant el primer pas mai millor dit, per allò del Amstrong, d’anar a la recerca de la riquesa mineral del nostre satel-lit i no dic cap vegenada.
En aquests temps, fins hi tot s’han venut “parceles” , viatges turistics, etc,; tot un muntatge per a incauts amb diners, que més valdria la pena els gastessin en projectes de solidaritat. Pero els estats poderosos de la terra, que no ho son de solidaris, ja tenen els seus plans i els seus acords d’ìndole més profunda on no deixaran que hi posi cullerada nungú més que ells.
Segons el que he llegit, si be és veritat que s’ha establert un conveni similar al de l’Antàrtida on el continent no pot pertanyer a cap estat en concret, en la Lluna es seguirà un procès similar pero l’estat que hi situi l’infraestructura necessària d’extracció de riquesa del subsol o del sol, en serà propietari d’aquesta i tots sabem que els paisos pobres o no tan pobres com el nostre, no tindràn cap oprtunitat d’accedir-hi a aquesta riquesa. Una altra vegada: els riscs, més rics, i els pobres, més pobres.
Sembla mentida que la raça humana no escarmenti amb tot el que per desgracia ha viscut i viu la humanitat. Els muntatges de certes organitzacions econòmiques i e poder que no tremolen en signar acords que porten la misèria, guerres i fam arreu on afecten, especialment i sempre on hi ha més sofriment per aquestes causes.
Anem a la lluna, si, tecnologia, si, però amb l’egoïsme i la rapinya deixarem un planeta Terra exaust i liquidat on, si no fem un gir, aquests que air, avui i demà s’enriqueixen o s’enriquiran en un futur proper, també els que venen armes i destrucció, deixaràn d’obtenir-ne profit per autofagocitat del sistema i per tant entraràn en “quiebra”. ...o tornarem al Esclavatge. ...a lo pitjor, ja hi estem entrant!!!.

Tant de bó la ciència i el poder, que moltes vegades van junts, serveixi un dia proper per anar a la recerca de la veritable riquesa, que és, sens cap mena de dubte l’amor i el respecte entre els homes.

mm.

LA FESTA DE LA SALUT DE SABADELL

A LA VERGE DE LA SALUT

Sabadell es vesteix de primavera:
Flors, sardanes, gresca, ...i tots els balls.
Un ofici, mercat, parlaments, solera,
...i molta gent, tal com cal.

La gralla, minyons, gent cridanera
En aquesta ocasió tant especial,
Doncs a la Patrona es venera
Per que ens va guarir del mal.

Era i és, de mol antic la festa
De la ciutat i els seus habitants,
Per que va protegir de la pesta
En aquells temps tant llunyans.

Enllà del riu,
A la serra de Sant Iscle,
Tothom parla i somriu.
De la canalla algun xiscle.
Que es veu, de Sabadell el caliu!!!.

Història, que se’ns fa llunyana i propera:
Llavors, vam fer quasi una catedral.
Per anar-hi, també una carretera
Per arribar, carruatges i caminants.

Doncs Sabadell és agraïda
A la Verge, del cel estant.
I cada any ens convida
Donant gràcies, a propis i estranys.

Mm20090511

A LA VERGE DE MONTSERRAT

AL JARDÍ TINC UN ROSER
DE MIL FLORS, QUASI BÉ DAURADES.
TANT BELLES, QUE HAN ESTAT CREADES
PER AQUELL, MEU ESTIMAT SER,
...QUE JO, SÓLAMENT LES HE CUIDADES.

I QUE NO LES VEGI MAI TALLADES
SI NO SON PER LA VERGE TANT AIMADA.
TANT BRUNA I CATALANA,
DALT AQUELLES ESCARPADES.
EN AQUESTA, DEL TEU I MEU PAÍS, AVUI GRAN DIADA.

2OO9O427 MM.

EL PORQUISSER DEL MAS DE L’ILLA ( LLEGENDA )

EL PORQUISSER DEL MAS DE L’ILLA ( LLEGENDA )

De tothom es sabut que el porc, tant bo, saborós i apetitiu quan hom el te a taula, i el menja en la seva immensa varietat d’aprofitaments que se n’han tret al llarg dels temps, contrasta amb la forta i persistent ferum que l’acompanya... D’això se’n derivaren les grans contrarietats que duien de mal borràs a un jove porquisser:

 Expliquen que en temps antics, s’organitzava un mercat de pagès a la Vall d’Horta, prop i camí de Sant Llorenç Savall. Hi anaven al mercat gent dels masos i pagesies del voltant per vendre, comprar, o fer truques de llurs collites, bestiar o artesania. El mercat esdevenia a més el lloc de trobada i coneixença de joves i grans, relacions comercials i fins h tot, amoroses... Per això precisament començà el dramàtic neguit del nostre jove del Mas de l’Illa. Com es del tot natural, el noi es fixava prou en les noies joves i xamoses que anaven al dit mercat de la Vall i, d’entre aquestes en tenia una d’ullada que no la podia treure del pensament ni de nit ni de dia.

Era el cas que cada vegada que s’acostava a les noies se li notava la ferum de la seva feina de porquisser i, per més que s’hagués escarrassat no sabia com treure’s la fortor de sobre. Per aquest motiu les noies li feien vores tan prompte com ell s’acostava per enraonar-hi. No sabia pas com arreglar-ho i això el feia patir molt. 

Com habitant del Mas de l’Illa i de les seves constants pasturades amb els escamots dels pudents i maleïts porcs, sovint anava pels verals de Matalonga i voltava prou amb els animals al redós de l'Ermita de les Arenes, tant que acabà convertit en un fervorós devot de La Mare de Deu. Un bon dia se li feu la idea de pregar amb fervor implorant ajut a la seva Verge bruna amb la confiança que li donaria solució als seus grans neguits.. 

Tant va ser aquella súplica que va ser escoltat: Assegut al redós de la vella ermita, endormiscat mentre pasturaven els animals, en somnis la Verge li revelà que seria ell mateix, que tant bé coneixia els secrets i particularitats dels boscos, que trobaria en ells el remei del seu neguit. L’inspirà plegar de la muntanya els brots de plantes oloroses, de romaní d’espígol i les posés en maceració amb esperit de vi, tal ment com es feia llavors amb l’àrnica per guarir cops i masegades. D’això, li va dir, n’obtindria una aigua perfumada, talment com s’ha esdevingut mes modernament per a obtenir les colònies, que l’ajudaria d’allò més a foragitar la ferum porquissera. Igualment li manà que fes manats ben apretats d’espígol i el posés entremig de la seva roba de mudar, que guardava curosament en un bagul.

 D’aquesta manera la tindria sempre a punt amb bona flaire; Conta la veu popular que així ho feu, esperançat i donant gràcies a la Verge bruna d’aquells consells.

 No fou endebades: doncs després d’anar unes quantes vegades al mercat de la Vall d’Horta, abillat i perfumat amb les riques flaires boscanes, la seva relació amb les noies canvià radicalment. 

Ben plantat, home noble, valent, agradós de tracte i de caràcter com era, aconseguí al cap de poc temps l’estimació i l’enamorament d’aquella formosa pubilla de qui s’havia prendat ja feia tant de temps. Prometença, casori i naixement d’una nova família, aportant joventut, nova saba i embranzida, per seguir endavant amb una generació més, en la història d’un antic mas SantLlorençà.

 Extret d’un escrit de l’Avi Castells 20090313.

xatumandingu.

SOLTICI DE MIQUEL MARTÍ POL

RECONDUIM

RECONDUÏM POC A POC, LA VIDA, 

POC A POC I AMB MOLTA CONFIANÇA, 

NO PAS PELS VELLS TOPALLS,

 NI PER DRECERES GRANDILOQÜENTS, 

SI NO PEL DISCRETISSIM CAMÍ DEL FER I DESFER DE CADA DIA. 

RECONDUÏM-LA AMB DUBTES I PROJECTES, 

...I AMB TURPITUDS, ANHELS I DEFALLENCES, 

HUMANAMENT, ENTRE EL BROGIT I LES ANGOIXES, 

PELS GORGS DELS ANYS QUE ENS PERTOCARÀ DEVIURE. 

 EN SOLITUD, PERÒ NO SOLITARIS; RECONDUÏM LA VIDA, 

AMB LA CERTESA QUE CAP ESFORÇ NO CAU EN TERRA EIXORCA. 

 DIA VINDRÀ QUE ALGÚ BEURÀ A MANS PLENES 

L'AIGUA DE LLUM QUE BROLLI DE LES PEDRES D'AQUEST TEMPS NOU,

QUE ARA ESCULPIM NOSALTRES. 

 Miquel Martí Pol.

TREBALLA

27012009TREBALLA, fes treballar la ment i el cos sempre.

...SI ETS POBRE, TREBALLA. 

SI ETS RIC, TREBALLA. 

SI ETS INFELIÇ, TREBALLA TAMBÉ.

SI T'ACAPAREN LES RESPONSABILITATS APARENTMENT INJUSTES, TREBALLA. ...

SI ETS FELIÇ, CONTINUA TREBALLANT.

SI ESTÀS JUBILAT O PATEIXES LIMITACIONS, TREBALLA A LA MIDA DEL QUE ET SIGUI POSSIBLE.

CARREGA LES PILES DE LA VIDA I NO ET DEIXIS VÈNCER.

TREBALLA PELS TEUS VALORS I ELS TEUS AMORS....

TINGUES L'ESPERIT ALERTA I ACTIU.

NINGÚ DIU QUE RES SIGUI GRATUÏT; TOT COSTA UN ESFORÇ, PERÒ AQUEST ET FARÀ CRÉIXER, ENCARA QUE NO EN SURTIS VENÇEDOR, PERÒ HAURÀ VALGUT ÑA PENA.

L'OCIOSITAT ENGENDRA DUBTES I TEMENCES. 

...SI LES PENES ET DOBLEGUEN I ELS ÉSSERS ESTIMATS ET SEMBLEN INFIDELS, TREBALLA. 

SI ES PRESENTEN ELS DESENGANYS, TREBALLA. 

SI LA TEVA FE FLAQUEJA I LA RAÓ ET DISTREU, TREBALLA. 

QUAN PERDIS EL SON I LES ESPERANCES SEMBLIN DILUIR-SE, TREBALLA. 

TREBALLA COM SI LA PRÒPIA VIDA ESTIGUES EN PERILL; DONCS EFECTIVAMENT, AIXÍ ÉS.  

SIGUI QUIN SIGUI EL TEU PROBLEMA, TREBALLA. 

TREBALLA AMB FERMESA, AMOR  I AMB FE. 

EL TREBALL ES EL REMEI MATERIAL MÉS EFICAÇ QUE L'ESPECIE HUMANA CONEIX. CURA LES AFECCIONS MENTALS;

 ...I TAMBÉ LES FÍSIQUES.

EL FÍ HI SERÀ IRREMEDIABLEMENT,  INDEPENDENTMENT DE TOT.

xatumandingu.

CREUS EL QUE ET DIUEN ELS AUTOBUSOS?

CREUS EL QUE ET DIGUIN ELS AUTOBUSOS??

ARA SI QUE VEIG FOLLETS, ANGELETS AMB ALES I TOT, DIMONIS I BRUIXES...

RESULTA QUE LA GENT NORMAL, LA DEL CARRER, NO TENIM CRITERI NI ENTENIMENT. ..ES VEU QUE SOM UNA MICA “ZOMBIES”. ENS CREIEM TOT EL QUE ENS DIUEN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

SEGONS ALGUNES CONVERSES QUE HE TINGUT AMB PARTITS POLÍTICS I ALGUNES ORGANITZACIONS DE CAIRE RELIGIÓS I NO RELIGIOSES, SEGONS L’ÉXIT DE LA CAMPANYA DIVULGATIVA, LES PERSONES CREIEM O NO, VOTEM O NO, FEM O NO , D’ACORD AMB EL QUE ENS DIUEN ELS AUTOBUSOS ( O ALTRES MITJANS)..

SERÀ QUE CREUEN QUE NO TENIM CRITERI LES PERSONES?
SERÀ QUE ENS ESTAN INSULTANT DE MALA MANERA?

POT SER CREUEN QUE SOM UNA MENA D’IMBÉCILS QUE ANEM COM A CORDERS ON ELLS DIUEN?
....O SERÀ QUE AQUESTS “GRANS” IDEÒLEGS SON MÈS ESTÚPIDS QUE EL CAGAR I SON MES CÀNDIDS QUE UNA GATA EN ZEL DESITJANT QUE LA “MUNTIN”.

...EM SEMBLA QUE AQUESTA ÚLTIMA REFLEXIÓ VA BEN ENCAMINADA....