RECONDUÏM POC A POC, LA VIDA,
POC A POC I AMB MOLTA CONFIANÇA,
NO PAS PELS VELLS TOPALLS,
NI PER DRECERES GRANDILOQÜENTS,
SI NO PEL DISCRETISSIM CAMÍ DEL FER I DESFER DE CADA DIA.
RECONDUÏM-LA AMB DUBTES I PROJECTES,
...I AMB TURPITUDS, ANHELS I DEFALLENCES,
HUMANAMENT, ENTRE EL BROGIT I LES ANGOIXES,
PELS GORGS DELS ANYS QUE ENS PERTOCARÀ DEVIURE.
EN SOLITUD, PERÒ NO SOLITARIS;
RECONDUÏM LA VIDA,
AMB LA CERTESA
QUE CAP ESFORÇ NO CAU EN TERRA EIXORCA.
DIA VINDRÀ QUE ALGÚ BEURÀ A MANS PLENES
L'AIGUA DE LLUM QUE BROLLI DE LES PEDRES
D'AQUEST TEMPS NOU,
QUE ARA ESCULPIM NOSALTRES.
Miquel Martí Pol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada