EL COST D'UNA POMA
Si t'acostes a una pomera, els ulls s'aniran sols a la fruita que pugui tenir i segurament, sense ser-ne massa conscient triaràs la més bonica i madura .
De sobte, ni com ni per que, la tindràs entre les mans i l'hauràs mossegada; cruixent però madura, sucosa i dolça. És un regal de la vida que brolla de qui va fer possible l'existència de la pomera i que gaudeixes gratuïtament avui i sempre: plaer a cost zero.
Així és, o com hauria de ser si la humanitat es dediqués a plantar pomeres o altres coses de profit universal i sentit comú, sense pensar únicament en conceptes d'enriquiment, ..en comptes de donar prioritat a la cobdícia i l'egoisme, per que ja hi estem d'acostumats que surti el pagès i ens digui que aquell arbre és seu. Aquell arbre, pot ser l'ha plantat, però no l'ha creat. L'arbre i la terra no pertanyen a la humanitat, com absolutament tot. El treball i el cultiu, SI.
La terra no pertany a l'home, si no que l'home pertany a la Terra i a l'Univers sencer. Som fills de la natura, exactament igual que tot el que es pot veure, tocar, escoltar o notar, fins hi tot les noves tecnologies, per que nomes fem que descobrir i aplicar allò que ja existeix des del Big-Ben .
Si de la poma gratuïta en vol viure el pagès, el majorista, el de la càmera frigorífica, el transportista i la botiga que te la vendrà, ...i l'Estat amb el seus impostos, podria ser que per molta gana que tinguessis, no la podries comprar, per que d'aquella humil poma hi ha molta gent que la vol exprimir....
D'aquesta manera, amb la llei de l'oportunisme, el rendiment fàcil, còmode i immediat, els conceptes explotacionals dels negocis sense tenir en compte res més, tenim un mon que va acceptar l'esclavatge, les conquestes, les guerres, els incendis forestals i el canvi climàtic. El despropòsit final.
Tot parteix de la voracitat humana. No hi ha cap excusa i aquesta és la única culpable. Aquesta és la qüestió: Com molta gent vol viure a costa del pobre arbre, que ni crida ni fa soroll, dona el que pot donar, a cada volta del que pugui produir la poma de marres puja de preu i així fins l'infinit i els pobres, cada vegada més pobres, sense remei . A aquest fenomen se'n diu "Inflació" i, al final, la poma se la menja qui la pot pagar!.
Deu li va dir a Adan : "Te ganaràs el pan con el sudor de TU frente".
L'home va entendre: "Te ganaràs el pan con el sudor DEL DE en frente"!
....pobres i rics, però d'aquest tema ja en parlarem un altre dia...
xatumandingu.
