FELIÇ 2026

 FELIÇ 2026

En el desig més sincer,

primer hi và la salut completa.

La fortuna i el viure bé,

hi posen la cirereta.

Força amor entre nosaltres,

en el nou cicle que comença,

posant-hi intel.ligència i moltes ganes,

que el camí no és una línia recta.

Ej rellotge de l'Univers

avui recomença.

No siguem gamarussos i estrets,

que ell jà ens diu, com serà la festa.

Apa doncs estimats,

vagi per vosaltres el desig del cor:

Pau, amor, salut i bondat.

Ahhh, i molta sort.

........Que alguns, "Jà pensen en com espatllar-nos la festa".  com semprre.

xatumandingu.   3112025

MARUJA

 MARUJA

La persona, sigui per una cosa o altra, sempre se sent insatisfeta. Quan era joveneta jà em passava i quan arriben aquestes festes, potser em deixo  portar per certes 

disconformitat, suposo que deu formar part del meu caràcter. Aquesta actitud em revela, però malgrat participo de quasi tot. 

MANCÀNCES I ALEGRIES.

 MANCÀNCES I  ALEGRIES.

I no em puc queixar de la vida,

la que el destí fins avui m'ha regalat,

amb la felicitat i el plor, salut i malaltia,

també els moments de dolor:

tots els de l'ànima mia

EL MUR DE VIDRE

 EL MUR DE VIDRE ( metàfora )

Que ens envolta,
transparent, invisible,
sense finestra ni porta.

Sovint es torna també fosc,
sota una llum forta,

No trenca ni fa soroll ni olor,
almenys a primera vista.
Es pot tornar tou amb l’amor
o amb l’amplitud de la vida.

Els tancaments, sovint són obsessius,
per molt translúcids que siguin:
tots limiten llibertats amb motius,
però podem fer-hi forats, encara que no es diguin,
per donar la mà, un petò, o un trist comiat.

L’entendre i el comprendre, ténen molta força
i allunyaràn el mur de nosaltres.
Tindrem horitzons més amplis, per sempre i a tota hora

i sabrem conviure millor amb tot i tot-hom, que son els altres.

xatumandingu.  2712025

ELS PASTORETS

 ELS PASTORETS

Els Pastorets tenen un origen molt antic i arrelat a la tradició europea i catalana.

Provenen del teatre religiós medieval, que es representaven a les esglésies entre els segles X i XIII. Aquestes representacions escenificaven episodis bíblics, sobretot el Naixement de Jesús, per fer-los entenedors a una població majoritàriament humil i senzilla. Amb el temps, aquestes obres van sortir dels temples i es van començar a representar a les places i espais públics.

A Catalunya, hi ha constància de representacions amb pastors des del segle XVI, però els Pastorets tal com els coneixem avui, es consoliden sobretot als segles XIX i XX. És en aquest període quan s’hi afegeixen elements populars i còmics, el conflicte entre el bé i el mal (àngels i dimonis) i personatges entranyables com el Lluquet i el Rovelló, Els Pastorets (1916), el més representat actualment.Versions anteriors o alternatives de Frederic Soler “Pitarra” i altres autors. Més enllà de l’aspecte religiós, els Pastorets són una expressió de teatre popular, comunitari i intergeneracional.

• Formen part del patrimoni cultural català i són una de les tradicions nadalenques més vives, especialment gràcies a entitats locals i grups amateurs. Son una tradició dirigida especialment als petits per entemdre les diferències entre el bé i el mal,  l'alegria de la vida, la força de l'esperit.

•  Cap als segles X–XIII, es comencen a fer petites representacions del naixement. L’objectiu era explicar la Bíblia a un públic infantil, que, si no veia dimonis, foc i àngels cridant i exagerant, s’avorria molt. D’aquí surt la idea:

  “I si hi posem pastorets despistats i trapelles, amb gana.i dimonis cridaners?”¨: ....Èxit assegurat.

  Amb el temps, aquestes obres surten al carrer: Pastors que tenen més gana que fe, dimonis amb molt caràcter, i àngels que sempre arriben just a temps.....

  Els Pastorets esdevenen un clàssic nadalenc. I el 1916, Folch i Torres escriu la versió definitiva, aquella on el Lluquet i el Rovelló són una mica trapelles però amb bon cor… o sigui, com qualsevol nen català abans de dinar.......jejeje.

  • Són una barreja impossible però genial de: teologia, comèdia, batalla celestial, acudits i dimonis que criden tant que el públic de la fila 3 s’espanta i tot. Amb acudits adaptats a cada poble o barri.

  La història del Nadal explicada perquè tothom l’entengui, com la vida matèixa. Que ningú s’adormi i els nens puguin cridar “Dimoni!” sense por i que els renyin.    ....Nadal, és cada dia.

  Bon Nadal i Pau al Mpn Sencer i Per Sempre. 

   

  xatumandingu.   2612025 

LA POMA

 LA POMA

Si la humil poma és bona,
tant se val el seu origen,
i no té cabal tampoc el seu color;
sigui de primavera o de tardor,
i si cura la fam, molt millor.

Veus de xerrada que diuen:
massa pell o massa llavor…
i la pell, la guarda millor,
la llavor és la seva promesa:
la de nova vida amb més pomerons.

Son les raons del que permet existir:
el progrés i l’evolució plegades,
no són pas tan complicades.

Per què ens entestem a seguir
rutes i camins llargs i equivocats?

Posar preu a totes les coses,
i a la poma de màrres, també,
no ho sé, potser sigui bo,
però de vegades resulten massa cares.

No val la destrucció per l'ambició,
que deixa la terra erma i el mar, esquilmat,

ni que ens matem entre nosaltres
pel preu de tot allò bo, o de tot plegat,
amb la pobresa i misèria dels altres.

xatumandingu.   2412025

MAEIONA 20 ANYS

 MARIONA 20 ANYS

Sempre seràs la nostra nena:

La més bonica de totes les contràdes;

La que omple els nostres cors

i la primera de la saga, 

la pubilla de la casa..

Han passat vint primaveres

i han estat de tors colors;

Avui que les complèixes,

dir-te que t'estimem tots.

I que el mèrit no és pas nostre,

si no de com ets, en tot lo teu:

Dolça, intel.igent i sincera, 

en donem gràcies a Deu.

Que seguèixis donant la teva llum a tot-hom, com fins ara.

Els teus àvis  27 desembre 2025

 

TIÓ, TIÓ

 TIÓ, TIÓ

A les masies, al costat de la llar de foc s'ajuntaven les famílies i es feia servir un tronc de la llenya per entrar al mòn de la màgia del Nadal per als petits de la casa, entre bromes i riallesés;  una tradició molt bonica que quedava per sempre en el record, quan ens fèiemm grans i es  transmitía de pares a fills-  

És una cançó tradicional i n’hi ha moltes veraions, però aquesta és de les més llargues i conegudes:

Caga tió,
tió de Nadal,
no caguis arengades
que són salades,
caga torrons
que són més bons.

Caga tió,
avellanes i torró,
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó.

Caga tió,
ametlles i mel,
si no vols cagar
garrotada và.

En alguns llocs s’hi afegeixen o es canvien versos (galetes, neules, xocolata, etc.), però no existeix una lletra “oficial” única, ja que és una cançó popular transmesa oralment.

El Tió, també pot cagar algúna patata o trós de carbóenbolicats......, que no sempre caga coses bones.

Feliç Nadal. solstici d'hivern, cap d'any, Reis Mags i que el nou any o el Tió, en aporti tota la pau i fortúna desitjades.  

xatumandingu.  2312025

NADAL 25

 NADAL 25

Altra volta, on tot recomença

i l'estrella, jà és aqui.

De la seva llum, voluntat i empenta

que en el nou any farem servir,

posant-hi  fè i esperança.

El desig i la bondat que es demana

per el compartir de la gent sana,

per els bocins de felicitat

que anem cercant de veritat.

El mon, que sigui una mica millor,

que no és demanar massa.

Més pau i una mica d'amor,

a la seva, a la teva i a la meva casa.

Que el progrès avança,

pero no en tot, malahuradament

i, si no es nivella la balança,

poderm fer la mort del poll, i...amèn.

Vagin els desitjos per devant

que desprès potser vindràn els actes

Jo, us desitjo un bon Nadal,

primer a vosaltres que conec, però també als altres.

xatumandingu.   2112025

EL CANT DE LA SIBIL.LA

 EL CANT DE LA SIBIL.LA

És una de les tradicions musicals i rituals més antigues i singulars de l’àmbit mediterrani, especialment vinculada a les Illes Balears.

Què és?
És un cant profètic d’origen medieval que anuncia el Judici Final. El text posa en boca de la Sibil·la —una figura profètica d’origen pagà— una visió apocalíptica sobre la fi del món i el destí de les ànimes.

Origen i història

• Prové de textos grecollatins que el cristianisme va reinterpretar.

• A l’edat mitjana es va integrar a la litúrgia cristiana, especialment a la Missa del Gall (la nit de Nadal).

• Es va cantar arreu d’Europa, però amb el Concili de Trento (s. XVI) va desaparèixer de la majoria de llocs.

• A Mallorca (i també a l’Alguer, a Sardenya) es va conservar sense interrupció.

Com s’interpreta?

• Normalment la canta una sola veu (tradicionalment un infant o una dona).

• Va vestida amb una túnica i sovint porta una espasa, símbol de la justícia divina.

• El cant és a cappella, en llatí o català antic, amb una melodia solemne i impressionant.

On es canta avui?

• Principalment a Mallorca, la nit del 24 de desembre.

• També en alguns llocs del País Valencià i Catalunya, com a recuperació patrimonial.

Reconixement

• L’any 2010 el Cant de la Sibil·la va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Lletra Cant de la Sibil·la

Al jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.

Un rei vindrà perpetual,
vestit de nostra carn mortal,
del cel vindrà tot certament
per fer judici general.

Tots aquells qui hauran fet mal
cremaran com foc eternal,
i aquells qui hauran fet bé
aniran a la glòria del cel.

Gran foc del cel davallarà,
mar, fonts i rius tots cremarà,
peixos donaran gran crit
perdent son natural delit.

Lo sol perdrà la claritat,
mostrant-se tot escurçat,
la lluna donarà gran clamor
i el firmament gran tremolor.

Res no valdrà or ni argent,
ni riqueses ni parent,
sols valdrà llavors al senyor
aquell qui l’haurà servit millor.

Al jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.

2112025.

TOCAR. VEURE, SENTIR, NOTAR, CRÈURE, PENSAR

 TOCAR. VEURE, SENTIR, NOTAR, CRÈURE, PENSAR, COMUNICAR-SE

Tot això, ho dona l'existir,

però cal adonar-se'n

i ser conscients del miràcle,

dels que poden pensar.

TOCAR és confirmar que som matèria,
que el món respon a la nostra presència.

VEURE és base del mirar:
és interpretar la llum i la vida,
donant forma al que existeix.

SENTIR és deixar que l’exterior ens travessi,
és emoció, és vibració interna. És sensibilitat.

NOTAR és prendre consciència del detall,
del gest petit, del canvi subtil.

CRÈURE és confiar en allò que no sempre es veu,
és donar sentit al dubte i a l’esperança.

PENSAR és crear mons possibles,
qüestionar, imaginar, comprendre.

COMUNICAR-SE és la cinta transportadora de TOT.

Això neix del fet d’existir,
però no tothom s’hi atura......

Cal adonar-se’n,
despertar de l'aburrida inèrcia,
ser conscients del miracle quotidià;
de viure i percebre.

Un privilegi reservat
als qui poden pensar,
als qui es pregunten perquè.

Consciència del que som
i conseqüència del que fem,
dins la gamma infinita
que la vida ofereix.

Viure no és només respirar,
és saber que respirem i vivim.

xatumandingu.   1712025

EL PLÀ DELS CARTRONS

EL PLÀ DELS CARTRONS

 I sí,  sí que existeix informació històrica relacionada amb una antiga activitat al “Pla dels Cartrons” i la llera del riu Ripoll a Sabadell, tot i que no sempre apareix amb el nom exacte de “Fàbrica dels cartróns”. Aquí un resum que pot ajudar a situar-ho

Pla dels Cartrons i la indústria històrica:  és un indret tradicional al costat del riu Ripoll on, al llarg dels segles, hi va haver diverses activitats relacionades amb l’aigua i la producció industrial. El nom mateix al·ludeix a la presència d’activitats vinculades al paper i al cartró i on es posaven a assecar els fulls de cartró en porxos i espais oberts propers al riu. Aquest detall apareix en relació amb l’antiga Masia de Sant Oleguer, que al segle XIX tenia una fàbrica de paper i cartró i influí en aquesta denominació del lloc. 

Això indica que, almenys hi havia alguna forma de producció de paper de cartró o estrassa al Pla dels Cartrons, aprofitant l’aigua del Ripoll per als processos de fabricació i assecat dels fulls. Aprofitament del Ripoll al llarg de la història.

El riu Ripoll va ser al llarg dels segles un eix econòmic clau per a Sabadell i els seus voltants. Molts molins i fàbriques, principalment tèxtils, es van construir al llarg de la seva llera perquè l’aigua aportava energia i recurs per als processos industrials.

En aquest context més ampli d’activitat industrial hidràulica, els molins i algunes fàbriques relacionades amb el paper i el cartró van coexistir amb les típices indústries tèxtils, aprofitant l’aigua tant per generar força motriu com per treballar la matèria primera. 

El terme “Pla dels Cartrons” s’identifica com una zona propera a la riba del Ripoll, on es concentraven aquestes activitats, incloent-hi la fabricació de materials derivats del paper/cartró al segle XIX.  Amb el temps, com en moltes zones industrials catalanes, aquests usos tradicionals van desaparèixer o van evolucionar, i avui moltes d’aquestes estructures han deixat pas a nous espais o han estat eliminades. La memòria industrial persisteix en els noms de barris, espais i topònims com el del Pla dels Cartrons.

Als voltamts del 1960, quan teniem uns onze o dotze anys, el meu amic "Xiri"i jò, els dissabtes a la tarda ens ficàvem per dins aquell molí, amb les pedres rodones, inmenses que giràven amb molt de soroll per moldre el paper i fer la pasta, que anava a parar a una mena de bassa inmensa també que fèia molta por i haviem de passar per una escala del seu costat. De tota manera, ajudàvem a aquells dos homes a treure el cartrò al final de la màquina. Aquells bons homes ens compensàven amb unes pessetes, que a l'endemá diumenge, ens gastàvem amb coca, xocolata i entrades per la sessió de cinema matinal del Principal.

Temps era temps, d'una infància amb mncànces, però no exenta de l'aventura de la vida.

La nostra generació ha viscut uns cànvis brutals, des del carro i el cavall al viatge a la Lluna, la super-velocitat, la televiaió el mòbil i la Intel.ligència artificial. Aquesta evolució ha comportat estils de vida i conceptuals molt diferents, on mès o menys ens anem adaptant, per que l'evolució continua.

xatumandingu.  1812025

CADA ESCÚ ÉS CADA QUAL

CADA ESCÚ ÉS CADA QUAL

En un pensament de llibertat,
aquesta idea profunda
hauria de regir la societat.
Ni tabús, enganys, ni normes absurdes.

Cultura social i de convivència
hauria de ser primer de tot:
la primera lliçó, abans que la ciència,
perquè som molts vivint en poc lloc.

Doncs es tracta de drets i obligacions,
i la llibertat no és llibertinatge;
ni el benefici irracional de voltors
ha d’anar en perjudici dels altres.

Vivim junts, i és bona cosa,
però amb respecte i dignitat.
Allò dolent sempre farà nosa,
per no anomenar-ho maldat.

Visc amb una confiança:
la d’assolir un món millor.
Potser no arribaré a aquesta estança,
però avui que visc, m’ho diu el cor.

xatumandingu.   1512025

MARATÒ

 GLOSA A LA MARATÓ DE TV3

Quan un poble s’uneix de veritat,
la força es torna llum compartida.
La Marató n’és clara veritat:
solidaritat feta vida.

Per aquells mals difícils de dir,
i encara més de patir en silenci,
la recerca obre camins nous,
amb ciència, cor i consciència.

Cada gest, petit o gran,
cada euro, cada trucada,
és una mà que acompanya,
una esperança sembrada.

Avui el dolor no camina sol,
avui la por troba resposta,
perquè quan la gent suma esforços
la vida sempre s’hi apropa.

Que no s’apagui mai aquest crit
de compromís i humanitat:
ajudar és la millor manera
de curar, tots plegats, la realitat.

xatumandingu.  1412025

PROGRÉS ?.......

 

PROGRÉS SÍ, PERÒ A LA MEVA MANERA

Hi ha qui diu ben convençut:
“Jo, això del progrés, no ho veig clar”
I ho diu… mentre envia un WhatsApp,
consulta el temps que farà a Sabadell,
mira un vídeo-clip,
o fa una foto amb el mòbbil.

El progrés, quan és nou, fa respecte.
Quan ja el tenim a la butxaca,
passa a dir-se comoditat assumida.

Amb els mòbils jà va passar :
primer eren una nosa supèrflua,
després una mania, un compromís.
Avui, sense, ens falta l’aire que es respira.
No era tant el problema del mòbil,
sinó aprendre a gaudir-ne d'ell.

Amb la intel·ligència artificial

i el que ens aporta de bó la ciència,

passa una cosa semblant: (Aprendre).

Alguns, veuen amenaçes,
d’altres, solucions màgiques.
Però no és ni una cosa, ni l’altra:
Son eines de futur, ben aplicades.
"Les eines no manen", les fem servir.

Rebutjar tot el progrés, no ens fa més lliures,
ni més esclaus. Si, més depenents del coneixement.
Acceptar sense pensar tampoc és bo.
El punt just és fer-lo servir amb criteri.

El problema no és la tecnologia,
sinó quan deixem de fer servir el cap
i deleguem el pensament en d'altres mans.

Així que potser no cal dir:
“al progrés, no”,
sinó més aviat:
“al progrés, amb seny”.

Ho podem comentar tranquil·lament
(per mòbil, és clar 😄).

xatunandingu.  1412025

ENTRE L’AMOR

 ENTRE L’AMOR 

No és el mateix dir ni pensar: 

"et necessito o que t’estimo".

Quan t'estimo,
l'amor neix de l’ombra del cor:
però no desitja manar.

Quan necessito,
l’amor pot ser només un nom bonic
per no dir por, soledat o mancança.

Estimar, no és aferrar-se
a allò, o qui em sosté,
sinó caminar dret
sabent que podem caure.

Et necessito, perquè t’estimo
i ets lliure d'estimar-me,
on en mi, vol seguir sencer.

T’estimo perquè et necessito,
quan sense tu, em falto jo per seguir.

L’amor veritàble no omple buits,
els acompanya.
No exigeix presència, només convida.

I així, lliure de mancançes et trio a tú:
no perquè em salvis,
sinó perquè amb tu
el camí agafa plé sentit.

xatumandingu.   1312025

LA VERITAT

 

LA VERITAT, és una flama. 

La veritat, també camina sola,
sense altaveus ni disfresses,
no crida, no promet impossibles
ni fa espectacle a cap hora..

No fa titulars cridaners
ni necsaaita competir,
pot ser, demani temps per sortir,
però no cerca el  poder del diner.

Sovint passa discreta,
mig tapada, no completa;
doncs no agrada als mentiders
ni als de les idèies,mercaders, 

doncs amb ella es cremen.....

Ja mentida balla
amb música i el seu color,
la veritat espera, de vegades calla,
que algú l’escolti…, sense por.

I potser, sovint no guanya,
ni ha de ser dògma de fé,
però és l’única que no caduca
quan s’apagui aquesta flama.......

Si triga no ho sé, però si és demà, ja t'ho diré.

xatumandingu.   1312025

DESINFORMACIÓ

 

DESINFORMACIÓ

En el gran circ de les xarxes
la mentida va de guapa:
porta lluentons i fa soroll
sempre amb gent a la sala.

La veritat, pobra, passa escassa
sense foc ni artificis
i ningú la mira gaire…
no és viral, ni té benefici.

I així anem fent rodar
rumors vestits de forta raó,

que no paren mai de xerrar,

amb  mentides, que van de gala
mentre l’algoritme riu, riu encara.

xatumandingu. 1212025

de la nostra confusió.L'ORQUESTRA DE LA CONFUSIÓ.

Sonen els dubte,
violins d’especulació,
i uns tertulians cridaners
marquen el ritme de la confusió.

Les notícies volen en núvols,
algunes fetes de fum,
altres de pur imaginari,
i totes amb molta llum…
d’aquesta que encega  i no il·lumina.

Els gurus de la pantalla
parlen amb gran convicció:
“Jo ho he llegit a les xarxes,
per tant tinc tota la raó!”–

I entre mems, rumors i “fonts properes”,
el món ja no sap què creure;
si és veritat, si és mentida,
o si cal prendre la vida
com un xou de tota mena.

L’algoritme, ben rialler,
ens serveix un altre plat:
si t’agrada la conspiració,
te’n posaré un altre… ben calentet i especiat.

I la veritat, tímida, prima,
mig amagada al darrere,
demana pas amb veu suau:
–“Escolteu-me… si us fa res…”–
Però ningú no la sent gaire,
perquè no fa prou soroll
ni porta filtres brillants.

Així anem navegant,
en un mar de contradiccions,
amb opinadors per compassos
i rumors per cançons.

Però, mira… sempre ens queda
un racó d’ironia fina:
si no sabem què és cert,
almenys riem de la mentida.

POMERÓ, BON POMERÓ

 POMERÓ, BON POMERÓ

És una cançó infantil catalana, que apareix a la primera sèrie de Cançons d’infants (al voltant de 1905). La lletra s’atribueix a Francesc Sitjà i Pineda i la música a la compositora i pedagoga Narcisa Freixas.

Té un to instructiu i tendre.Hi ha versions actuals.

És obra publicada a primers del s. XX), 

El pomeró, i també alguns enllaços per a partitura i gravació.

A la vora del camí,
del camí d’anar a l’escola,
s’hi aixeca un pomeró
que n’està tot ple de pomes.
Sota l’ombreta que hi fa
hi reposem allà una estona.
Pomeró, bon pomeró,
sols de veure’ns ja tremola.
No tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma;
el senyor mestre ens ha ensenyat
de respectar el que no és nostre
i a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors dels homes
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça.

 

blocs.xtec.cat+1 A la fitxa del cançoner de l’arxiu Càntut hi ha un PDF amb la partitura completa de El pomeró. cantut.cat+1el projecte Càntut, a càrrec de Carles Belda & Sanjosex. Càntut+1

A l'escola del meu avi Àngel, els nens cantàven aquesta cançó; Trmps era temps.

xatumandingu.   1012025

AMIC

AMIC

"Amic": Aquesta Mà Intel·ligent, Coherent,

comprensiva… i moltes coses més.
Un veritable tresor en la vida,
tenir una mà amiga, amatent.

La que omple la nua soledat
i defuig les tristors;
cura moltes ansietats
i emplena de goig els cors.

Un amic de veritat
és per sempre.
I és sempre a prop,
malgrat el temps que passa
i la distància que separa.

L’amistat és una forma d’amor,
on també hi ha nivells;
però totes són bones,
segons moltes raons
i la vida, que dona tantes voltes.

No deixis marcir aquesta flor,
que atura i cura revoltes del cor.

xatumandingu. 06·12·2025 

AMIC

"Amic":  Aquesta Mà Inteligent, Coherent.    

Comprensiva, ...I moltes coses més.

Un veritable tresor en la vida,

tenir una mà amiga, amatent.

La que omple la nua soledat

i defuig les tristors.

cura moltes ansietats

i emplena de goig els cors.

Un amic de veritat, 

és per sempre.

I està sepre aprop;

malgrat el temps passar

 i la distància que separa.

L'amistat, és una forma d'amor,

on també hi ha nivells;

però totes son bones,

depenent de moltes raons,

i la vida, que dona moltes voltes.

No deixis marcir aquesta flor,

que ajuda i cura moltes revoltes.

xatumandingu.   0612025

PLÀ DE VIDA

 PLÀ DE VIDA

En el nèixer, el destí ja guanya la partida,
doncs decideix el què, el quan, el com i l’on.
Després podrem, si ens deixen, decidir;
que alguna cosa hi podrem fer.

Omplir-la de sentit, jo diria,
per no viure sempre ajupits.
Una sola oportunitat és la vida;
tot lo altre, ho decideix el destí.

Podem fer coses per governar el que ens deixa,
per no haver de patir.
Aplicar seny en aquest camí que no es deixa
des del començament fins la fi.

Bregar, caure, alçar-nos amb fermesa;
plantar cara al cop que ens pot trencar.
Si el destí es torça, redreçar la ruta:
que la dignitat no sap retrocedir.

Bregar si, quan toca, i quan cal, resistir;

alçar-se fort quan la sort desafina,

i si quelcom vol forçar el nostre camí,
posar-hi ànima, per que siguit digna.

I així, traçar la nostra mesura,
sense de l'un demà, ni que diran.

El plà de vida és la nostra aventura:
el destí marca lo gran…, nosaltres el pam.

La bona felicitat, jà ens ajuda.

i, viu-la, mentres-tant. 

xatumandingu.

PLÀ DE VIDA (versió intensa)

En néixer, el destí ja mou la primera peça:
decideix el lloc, l’hora i el primer alè.
Després, si ens deixa, decidim nosaltres,
que alguna escletxa hi ha d'haver.

Omplir-la de sentit: aquesta és la lluita,
per no viure ajupits davant dels dies.
La vida és una sola fletxa llençada;
tot l’altre és el vent que ens inspira.

Podem fer força allà on ell afluixa,
i caminar, fins  on no ens barra el pas.
Aplicar seny, cor i una mica de sabia:
del començament fins all final.

Bregar, caure, alçar-nos amb fermesa;
plantar cara al cop que ens vol trencar.
Si el destí es torça, redreçar la veta:
que la dignitat no sap retrocedir.

I així, amb els punys oberts i l’ànima encesa,
traçar el nostre camí, curt o llarg.
El destí pot marcar el punt d’inici…

però el pas final sempre és nostre.PLÀ DE VIDA

En el nèixer, el destí ja guanya la partida,

doncs decideix el que, el quan, el com i l'on.

despés podrem, si ens dèixen, decidir;

que alguna cosa hi podrtem fer.

Omplir-la de sentit, jo diria

per no viure sempre ajupitl.

Una sola oportunitat és la vida;

tot lo altre, ho decideix el destí.

Podem fer coses per governar el que ens deixa,

per no haver de patir.

Aplicar seny en aquest camí que no es deixa

des del començament fins la fíí.

Bregar

RECORDATORI

 RECORDATORI

No sé fins quan podré seguir escrivint en el que vol ser una aportació desinteessada en aquest espai, que es va crear en el Facebook, jà fa molts anys, per aquelles persones que volguèssin compartir fotografies, obres d'art, textes, comentàris, decisions i acords de la Junta de gobern, noticies, novetats, temes urgents....., i és un espai obert a la conviv+encia i la unió dels sòcis i simpatitzans.

En aquest espai, és vàlid qualsevol idioma, per que la tecnologia jà està dotada de traductors. Unicament es demana respecte a totes les persones i es recomana evitar temes senaibles, que puguin ser font de conflictes (....política, religió, futbol...., etc..), per evitar desavenències.

Ens hem esforçat durant aquests anys, en el dinamisme de la nostra Associació Cultural  i artística, publicant temes d'interés, social, humà, de barri i de convivència entre totes les persones. 

Desitgem un llarg futur per aquest projecte tant bomic i estem plens d'esperança en que aixi sigui.

 soci Marià Martínez Bragulat.  0112025

PERDUA DE VISIÓ

PERDUA DE VISIÓ

Quan una persona comença a perdre la visió gradualment, les causes poden ser diverses, i el procés pot tenir un impacte profund tant físicament com emocionalment. Els problemes de visió gradual solen ser causats per condicions com la degeneració macular, la cataracta, el glaucoma o les retinopaties diabètiques, entre d'altres causes. Aquestes malalties poden afectar diferents parts de l'ull i tenen conseqüències variades sobre la visió, com la pèrdua de nitidesa, la visió borrosa o la reducció de la visió perifèrica o macular. En molts casos, una detecció i tractament precoç poden alentir el procés i millorar la qualitat de vida.

A banda de la part física, aquest procés sovint afecta l’autonomia personal i la vida diària de les persones afectades, amb problemes conductuals i cognitius.. Aprendre a viure amb una visió reduïda implica adaptacions, com l’ús de lents molt especialitzades , accessoris d’accessibilitat, o fins i tot tècniques d’orientació i mobilitat per a la seguretat personal, doncs generalment son irrebersibles.

La pèrdua de visió és una experiència complexa, però avui dia hi ha moltes eines i recursos dissenyats per ajudar a mantenir la qualitat de vida i l'autonomia. Des de tecnologies d'assistència visual fins a tècniques de mobilitat adaptatives; cada pas pot fer la transició més manejable. Hi ha alguna àrea específica, com la lectura, la mobilitat o la tecnologica assistencial. Una de les opcions, és invertir la pantalla de l'ordinador i el mòbil amb el fons negre i les lletres en blanc. Si no fos aixi em seria impossible aquesta conversa. Aquesta opció d'invertir la pantalla amb fons obscur i lletres en blanc és una bona solució per reduir la fatiga visual, especialment en condicions de poca visió. A més, hi ha aplicacions i extensions per a l'ordinador que permeten ajustar la mida de la lletra, el contrast i altres elements per fer la lectura encara més còmoda.

Avui dia existèixen també teclats per a ordinador que disposen de lletres lluminoses, que son molt hùtils pels que tenim la visió reduïda.

En la configuració, existèixen  lectors de veu de pantalla o programes que ajusten automàticament la brillantor.  

Les persones,. en general hauriem de considerar els avenços de tota mena que la civilització aporta al bé comù, i encara que hem perdut coses pel camí, s'ha guanyat molt en molts camps del benestar humà. Només cinquanta anys enrere no existia tot això.

xatumandingu.   3011025

A VOSALTRES US HO PUC DIR

 A VOSALTRES US HO PUC DIR

Que teniu aquest nivell de sensibilitat, us ho puc dir:

Existim en un temps i un lloc de l’univers on compartim vida amb família, amics, societat i amb tot aquest planeta, integralment…

Creiem en allò que ens mena cap a l’harmonia i la bondat, en aquest sentit integrador.

Però existeixen tendències que frisen per dominar tots els camps: intel·lectuals, econòmics, materials i immaterials, mogudes per ànsies de poder i de domini.

…Els que aspirem a un paradigma de l’harmonia ho tenim difícil, perquè el nostre vaixell ja va naufragar al principi dels temps.

I, malgrat tot encara som vius, cercant aquella illa d’Ítaca que aculli els éssers veritablement humans.

Enhorabona, perquè seguim nedant, tot i saber que potser nosaltres no hi arribarem…

Aquest porfiar de les generacions és el que ens dóna valor i esperança en la nostra travessa.

xatumandingu.  2711025

A VOSALTRES US HO PUC DIR

Que sentiu el món amb pell fina,
us confesso tot això:

Vivim en un instant perdut de l’univers,
compartint camins amb família, amics,
i amb la terra sencera.

Creiem en tot allò que ens guia
cap a l’harmonia i la bondat,
cap a aquest batec que integra i uneix.

Però hi ha forces que s’esforcen
per dominar allò que és dit, pensat o sentit;
foren, són i seran les ombres
que volen regnar sobre la matèria
i sobre allò que no es pot tocar.

Els qui anhelem un paradigma d’harmonia
naveguem contracorrent:
el nostre vaixell ja naufragà
als inicis dels temps.

I, malgrat això, encara avancem,
cercant la nostra Ítaca —
aquell indret que aculli els humans de debò,
els que encara recorden la llum.

Enhorabona, companys,
perquè seguim nedant, tossuts,
sabent que potser no hi arribarem mai…
Però és aquest porfiar,
traspassat de generació en generació,
el que dona força i esperança
a tota la travessa.

xatumandingu

A VOSALTRES US HO PUC DIR

Que teniu aquest nivell de sensibilitat, crec:

Existim en un temps i un lloc de l'univers, on compartim vida amb família, amics, societat i tot aquest planeta, integralment.....

Creiem en tot allò que ens mena cap a l.armonia i la bondat, en aquest sentit integrador. 

Però existeixen tendències, que frisen per dominar tots els camps intelectuals, econòmics, matrtials i inmaterials, en les seves ànsies de poder i domini. .

....Els que aspirem a un paradigma de la armonia ho tenim molt difícil, per què el nostre vaixell ja va naufragar en el principi dels temps.

Estem vius encara, cercant aquella illa d'Itaca, que aculli als éssers veritablement humans.

Enhorabona, per què malgrat tot seguim nedant, sabent que nosaltres no hi arribarem potser.....

Aquest porfiar de les generacions, és el que ens dóna valor i esperança en la nostra travessa.

xatumandingu.   

AGRAÏR LA VIDA

 AGRAÏR LA VIDA

Que no sempre somriu,
i que té penes i fatigues,
doncs sovint cremen com un foc viu.

Intentem curar les ferides
en un cos potser ple de cicatrius;
que curin en bona hora, com es diu,
i no defallir, que també ens dona contrapartides.

Si no haguéssim nascut,
seríem encara en el no-res:
ni jo seria jo, ni tu series tu,
ni hi hauria avui ni demà, ni amor, ni cap bes.

Qualsevol cosa bona
tampoc no existiria:
ni la nit ni el dia,
ni la llum dels qui estimem,
ni la simple olor d’una rosa.

Tot arriba en un sol embolcall,
i tant li fa la seva forma o fortuna:
sempre hi haurà espines i talls,
dolçors a raudals, sort i l’esforç que hi hem de posar,

Cadascú de nosaltres, que no se n’escapa ningú.

xatumandingu.     2511025

ESCOLTA, MIRA I ENTÉN

 ESCOLTA, MIRA I ENTÉN

Doncs el que s’entén, sovint es sent,
i molts, també ho intentem.
Qui escolta i mira,
sempre alguna cosa aprén.

Escolta el vent que bufa o que sospira,
en un oratge, una olor, o una amenaça;
el vent, o també la llum d’una estrella...,
aquella del firmament que també ens mira.
Mil·lions d’anys, en la nit adormida,
i, encara que sigui fugaç…

Doncs la llum de la nit i la del dia
també són el vent de tota vida:
la que ens mena, allò que és respirar,
i que permet avui aquesta poesia.

Escolta, suau, l’amor, que també acaricia
i parla, encara que no es pugui tocar:
però ha de tenir torna i consciència
perquè tot pugui funcionar.

Hi ha molt a dir d’aquestes qüestions,
i ni en un llibre hi cabria tot.
...I com que se m’acaben els torrons,
aquí us deixo una abraçada i molts petons.

xatumandingu · 24/11/25

ESCOLTA, MIRA I ENTÉN

Doncs el que s'entén, sovint es sent

i molts, també ho intentem.

El que escolta i mira

sempre, alguna cosa aprén.

Escolta el vent que bufa o suspira

en un oratge, una olor, o amenaça;

el vent,  o la llum d'una estrella...,

la del firmament que també ens mira;

mil.lions d'anys, en la nit adormida

i, encara que sigui fugaç...

Doncs la llum de la nit i del dia

també, son el vent, de tota la vida:

La que ens mena, el que es respira,

doncs permet avui, aquesta poesia.

Escolta suau l'amor, que també acaricia

i parla, encara que no es pugui tocar,

però ha de tenir torna i consciència,

per que tot, pugui funcionar.

...Hi ha molt a dir d'aquestes questions

i amb un llibre no hi cabria prou tot.

.....Doncs, com se m'acaben els torrons,

aquí us deixo una abraçada i molts petons.

xatumandingu.  2411025

COLLA JUVENTUT GUATEQUE

 COLLA JUVENTUT GUATEQUE

Temps era temps

i el destí és qui sempre mana.

Una juventut  molt sana

ja s'estimava intensament.

Setmana, darrera setmana

fèiem una activitat o una altra.

...Una sortida o un ball en una casa:

"guateque", que tant se val la paraula.

A això, se n'hi diu constància.

Constància i bon amor,

que d'aquestes dues paraules,

sempre en surt lo millor.

Per que tot deixa emprempta

i si és bó, mai, mai s'esborra.

Dona fruïts avui i en tota hora,

en aquesta colla estupenda.

És l'inspiració que es dona:

L'orgull d'intentar un mon millor,

que al cap, som junts i bones persones

j on jà llavors florexia l'amor. 

És així que la flama avui encesa,

perdura desde llavors.

Beneït caliu de princeps i princeses,

avui, reines i reis en la tardor.

Vagui , per aquestes rondalles un petit escrit, també bocí d'amor.

xatumandingu.

23-11-2025

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

 EL "PERQUÈ" DE TOT PLEGAT

Una de les característiques essencials de l’ésser humà és la necessitat de preguntar-se “per què?”. Aquest impuls de buscar explicacions ha fet néixer la ciència, la filosofia, la psicologia i les diverses tradicions espirituals. Comprendre com respon cadascuna d’aquestes disciplines ens ajuda a entendre millor el món i a nosaltres mateixos.

Treballar amb observació, experimentació i verificació.

Respon preguntes com:

• Per què plou?

• Per què un objecte cau?

• Per què apareix una malaltia?

L'objectiu és descobrir els mecanismes que governen totes les coses.

El “perquè” en filossofia, fa referència a raons últimes, no a causes materials. Algunes qüestions clàssiques són:

• Per què existeix alguna cosa en lloc del no-res?

• Quin és el sentit de la vida?

• Què fa que una acció sigui moralment correcta o incorrecta?

Les respostes filosòfiques s’elaboren mitjançant argumentació i reflexió, i sovint generen diverses perspectives coexistents.

El “perquè” psicològic: motivacions i conductes

La psicologia estudia els motius que expliquen les nostres accions i emocions.
El “perquè” psicològic es centra en processos interns, conscients o inconscients:

• Per què reaccionem emocionalment d’una manera i no d’una altra?

• Per què repetim certs patrons de conducta?

• Quins factors biològics, socials o personals influeixen en les decisions?

Aquesta disciplina combina teoria, observació i recerca experimental per analitzar la complexitat del comportament humà.

El “perquè” espiritual: transcendència i orientació vital

Les tradicions espirituals i religioses aborden preguntes relacionades amb el sentit últim de l’existència. No busquen proves experimentals, sinó marcs de significat que orienten la vida humana.
Plantegen interrogants com:

• Quin és el propòsit de la vida?

• Hi ha una realitat transcendental?

• Quin sentit tenen l’amor, el patiment i la mort?

Aquestes explicacions ofereixen orientació i consol, i varien segons cultures i creences.

Els límits del “perquè”

Cada disciplina té els seus límits:

• La ciència no pot respondre qüestions del sentir.

• La filosofia no pot aportar verificació empírica.

• La psicologia no pot reduir tota la persona a models teòrics.

• L’espiritualitat no pot oferir demostracions objectives.

Assumir aquests límits evita confusions i permet valorar la contribució específica de cada camp.

La pregunta del “perquè” és un element central del coneixement humà.
La ciència, la filosofia, la psicologia i l’espiritualitat ofereixen respostes complementàries, cadascuna amb el seu llenguatge i metodologia.
Entendre aquesta diversitat d’aproximacions ens ajuda a construir una visió més completa del món i a trobar el nostre propi lloc dins d’ell m<teix (ell mon humà).

Resum de consideracions sobre aquesta temàtica existents.

xatumandingu 1911025

PASSEJAVEM

 PASSEJAVEM

Tots dos, per aquell camí d'humida terra

i agafats de la mà en la suau tardor,

on el vent jugava, amb les fulles aquelles.

Fins avui, que hem viscut coses de tot.

Hem caminat molt, des d'aleshores

i trepitjat camins, secs i mullats;

Sorra barrejada amb les onades,

suaus o valentes, les del mar.

Muntanyes escarpades

i planures, com la palma de la ma.

Plors, però també moltes rialles

i els bons fruits del nostre estmar.

Dèiem llavors,  que jà ens estimàvem;

en l'inici de la nostra història,

sense saber que la major glòria

vé amb els anys i, si se segueix estimant.

 

El que hagi de ser serà, dèiem.

A venir, que el temps manarà,

del que sigui la vida, anirem fent,

tant en l'avui i si hi ha un demà.

Aquelles fulles que van caure i cauran, son les dels anys que van passant.

Ofrena dels sentiments, que dona lo viscut.

xatumandingu.    1711025

 

50 ANYS MIQUEL

 50 ANYS MIQUEL

En un dia com air

en que ja feia una "estoa",

que và nèixer un personatge, 

doncs després, va ser pare i marit.

Pare de dues preciositats

 i bon marit de la nostra filla.

És també bon fill i germà,

i gendre, per totes neccessitats.

 

Tambè és reballador i eixerit,

val per qualsevol cosa:

cuina, que et llepes els dits

i t'arregla una cadira un sofà o un llit.

Una mica cascarràbies,

que tot s'ha de dir

però li pot el bon fer, del cor i les coses.

Per molts anys Miquel, puguis complir.

Tota una familia que t'estima.   👅👅👅👅👅👅

LA CONCIÈCIA O LA CONSCIÈNCIA

 LA CONSCIÈNCIA O LA CONCIÈNCIA

.... Si, no és pas el mateix.

Que diguin el que diguin,
la consciència és ser i mirar-se:
la conciència và per dins, silenciosament,
on la llum sempre desitja alçar-se.

La primera, pot ser plena o escatimada,
i la segona, l’acte d’adonar-se'n.
Una és l’ànima, fonda i reservada,
l’altra és el món que ens ve dins, a trobar-se.

L'una, parla fluixet com si fós un secret,
a cau d’orella, ens ho deixa entendre.
És un petit follet, dolç i discret,
o una folleta, que ens vol sorprendre.

El seny, ens otorga el do d’escoltar
aquesta veu tan fina i vera;
saber la conciència sempre abraçar.

Per alhora, fer-nos-en conscients de debò, cada vegada consciència més sincera.

Si la consciència treballa bé, la conciència no trontolla.

xatumandingu    1611025

LA CONCIÈCIA O LA CONSCIÈNCIA.

Que diguin el que diguin, 

mai son el mateix.

La segona és adonarse'n

i la primera, passa per dins del ser.

La primera, pot ser bona o dolenta

l la segona, té a veure amb la vida.

Una és interna, del mon  espiritual

i l'altra, se n'adona de l'existència terrenal.

La una, parla molt fluixet,

a cau d'orella.

És un petit follet,

o assenyada folleta.

El seny, també hi té a veure,

per saber sempre escoltar;

 la veu de la conciència

i a la vegada, de ser, tenir-ne consciència.

SÀBIO SISEBUTO

 El sàbio Sisebuto:

 

Con esta ametralladora,
dice el sabio Sisebuto:
Mil disparos al minuto
y sesenta mil por hora. 

¡Qué gloria será la mía,
si esta máquina potente
llega a matar buenamente
un millón de hombres al día!. 

Proclamará su bondad
en las más remotas tierras,
y así se acabarán las guerras, 
......y también la humanidad.

 

L’autor, es cita com Manel Ossorio i Bernart.

És un poema antibel.licista i molt antic. El meu avi Àngel Martínez el recitava en ocasions a classe, doncs era mestre. (avui m'ha vingut a la memòria, ara que soc avi també).   És clarament un text amb intenció irònica i, encara de plena actualitat, per desgràcia.

xatumandingu.   1311025

POLICROMÀTIC O MONOCROMÀTIC

 POLICROMÀTIC O MONOCROMÀTIC

Si parlem de colors, existeix una gran diferència entre els dos conceptes. Mentre el primer representa la universalitat dels pigments aplicats, que podriem representar plenitud, diversitat i univrtsalitat.  El monocromatisme, sense deixar de ser considerat bon art (per que les formes, la bellesa i els missatges, poden ser igualment d'importants en tota obra o concepte de vida), malgrat la suposada més simplicitat, de vegades, de més dificil comprensió per part de l'anàlisi de l'espectador, en qualsevol situació artística, vivencial també, es pot donar aquest fenòmen. 

Això del monocrom, passa en molts d'altres conceptes humans com apunto, que contemplen formes, a voltes perfectes i amb detall, certesa espectaculars, però jó que hi gaudit de les dues formes, em decanto per la plenitud de l'art i la vida, que inclou l'universalitat, posats a fer.

Defenso la plena diversitat, la llibertat responsable, el respecte universal a tota vida i l'amor, que tambè és el gran regal. Estimo a tots els meus, el meu barri i ciutat, Catalunya i el mon sencer.  Mai he lluitat contra res ni ningú, però defenso el que soc, en que crec i el i a qui estimo, sense odis ni males engúnies. Pau, que ja hi ha qui vol manar i porfia.

Soc policromàtic, o aspirant a ser-ho.......

xatumandingu.    1111025

LES PARAULES

 LES PARAULES

Les paraules se les emporta el vent.

Les llàgrimes, s'acaven  exugant.

Els petons, el temps els esborra.

Un bon amor, un bon amic o amiga,

mai s'obliden, mentre hi hagi vida.

Les paraules, serveixen per moltes coses:

el plor, el riure i la raó pden ser el resultat

i un petò, un acte d'amor o de traiciò .

Nomès queda l'amor, que omple la vuidor.

La veritat, sepre és el millor camí

i el millor signe de respecte.

Amb ella, es fan els millors amics

i una vida competa.

La falsa paraula, no duú la cara neta i al final és descoberta.

Ampliació d'un pensament rebut.  xatumandingu.   0911025

LLENGUES

 LLENGUES:

LES QUE PESEN I LES QUE NO.

Hi ha més llengues que persones

i llenguatges, també.

Hi ha mil maneres de dir les coses:

unes,fan mal, i d'altres el bé.

El gest i la voluntat, també parlen

i ratifiquen el com, el fem. el quan i el que.

Ens retraten fidelment a les persones,

encara que no ens n'adonem,

doncs el que importa: Que ens entenguem.

Hi ha qui, ni Deu els entén.

Hi ha llengues esmolades,

que tallen com espases.

Lengues gruixudes, bastes,

que pesen al parlar.

Llengues generoses i sàvies,

que son de bon escoltar.

Llengues pobres, que no poden res donar, 

per aprendre a viure i/o,  estimar.

Hi ha boques que respecten,

ni ofenen en el gest, ni en el parlar.

També n'hi  ha de mentideres,

que sabent o no, el pòsit que van deixant.

Pot ser son coses de passar volant

i creuen que no es quedaràn.

Les paraules, se les epòrta el  vent,

diuen, però el mal que fan es queda.

Pot ser, parla la conveniècia,

o la manca de moltes coses:

Ara faig, juro, vaig, o ara vinc,

i tú, espera que plorin les granotes.

De veritats absolutes, n'hi ha ben poques

i cada qual escull les seves, que queden;

sovint, les que no ho son de certes

en llibertat de critèris, a leshores.

A triar, en el garbuix de les conveniències.

La certesa, té garania;

la mentida nomès que dubtes i sospites.

La veritat, sura, com l'oli sobre l'aigua,

per que és progrès, seguretat i confiança.

....Per una vida, amb un mìnim de problemes, a poguer ser.

xatumandingu.     1011025