EL MUR DE VIDRE ( metàfora )
Que ens envolta,
transparent, invisible,
sense finestra ni porta.
Sovint es torna també fosc,
sota una llum forta,
No trenca ni fa soroll ni olor,
almenys a primera vista.
Es pot tornar tou amb l’amor
o amb l’amplitud de la vida.
Els tancaments, sovint són obsessius,
per molt translúcids que siguin:
tots limiten llibertats amb motius,
però podem fer-hi forats, encara que no es diguin,
per donar la mà, un petò, o un trist comiat.
L’entendre i el comprendre, ténen molta força
i allunyaràn el mur de nosaltres.
Tindrem horitzons més amplis, per sempre i a tota hora
i sabrem conviure millor amb tot i tot-hom, que son els altres.
xatumandingu. 2712025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada