PROGRÉS ?.......

 

PROGRÉS SÍ, PERÒ A LA MEVA MANERA

Hi ha qui diu ben convençut:
“Jo, això del progrés, no ho veig clar”
I ho diu… mentre envia un WhatsApp,
consulta el temps que farà a Sabadell,
mira un vídeo-clip,
o fa una foto amb el mòbbil.

El progrés, quan és nou, fa respecte.
Quan ja el tenim a la butxaca,
passa a dir-se comoditat assumida.

Amb els mòbils jà va passar :
primer eren una nosa supèrflua,
després una mania, un compromís.
Avui, sense, ens falta l’aire que es respira.
No era tant el problema del mòbil,
sinó aprendre a gaudir-ne d'ell.

Amb la intel·ligència artificial

i el que ens aporta de bó la ciència,

passa una cosa semblant: (Aprendre).

Alguns, veuen amenaçes,
d’altres, solucions màgiques.
Però no és ni una cosa, ni l’altra:
Son eines de futur, ben aplicades.
"Les eines no manen", les fem servir.

Rebutjar tot el progrés, no ens fa més lliures,
ni més esclaus. Si, més depenents del coneixement.
Acceptar sense pensar tampoc és bo.
El punt just és fer-lo servir amb criteri.

El problema no és la tecnologia,
sinó quan deixem de fer servir el cap
i deleguem el pensament en d'altres mans.

Així que potser no cal dir:
“al progrés, no”,
sinó més aviat:
“al progrés, amb seny”.

Ho podem comentar tranquil·lament
(per mòbil, és clar 😄).

xatunandingu.  1412025