CHARLES DARWIN I L'EVOLUCIO

 Charles Robert Darwin fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució. El seu postulat que totes les espècies d'éssers vius tenen una descendència comuna és acceptat de manera general i considerat un concepte científic fonamental. Viquipèdia

Naixement: 12 de febrer de 1809, Mount House, Shrewsbury, Regne Unit

Defunció: 19 d’abril de 1882, Home of Charles Darwin - Down House, Downe, Regne Unit

Cònjuge: Emma Darwin (c. 1839–1882)

Premis: Membre de la Royal Society, Medalla Copley, Medalla de la Royal Society.

Fills: Francis Darwin, Anne Elizabeth Darwin, Charles Waring Darwin, George Howard Darwin,

Educació: Christ's College (1828–1831),

...es va esforçar a entendre els orígens de les espècies a partir de l'origen de la vida.

Durant cinc anys va recórrer el món sencer en aquesta recerca, en un vaixell a vela de la marina britànica.

L'evolució de les espècies és fruït de la selecció natural. Des de els primers éssers vius unicel·lulars.

La naturalesa també ha evolucionat descartant les seves equivocacions i deixant allò que funciona.

Aquí i ara en veiem el resultat de tot això.

El futur donarà resposta seguint aquest mètode o anirem a la extinció del que ara ens sembla tant normal.

Cal estimar tot aquest regal de milions i milions d'anys de feina feta per el Deu Univers o l'evolució girarà contra la humanitat.

Sabeu qui guanyarà finalment, no?

...el temps i el planeta no tenen pressa, no gens, cap pressa.....

Xatumandingu.

EL PER QUE PASSEN LES COSES O PER QUE SON.

 PER QUE ?

Si ho mires bé,  tot té una o mil causes i un o mils d'orígens. Les coses, quasi mai son fruit de la casualitat, segons factors. El lloc i el quan passen les coses , son i  sempre hi seran presents, per que si no hi ha lloc i el moment, res no passarà o no ha passat mai encara. Les excepcions son les coses que passen dins nostre (esperit, creences i enteniment ). Tot passa en un temps i un lloc determinat, encara que no ens ho sembli, per que si existim, som, en temps i lloc. Si no hi fossin, seria el vuit absolut: res. 

Per analitzar bé una cosa bona, neutre o dolenta, calen preguntes i respostes, que han de ser coherents, honestes i adequades; ...i les respostes que s'obtinguin, també.

Si vols treure conclusions i saber de qualsevol cosa, (EL PER QUE) precisa de tenir un coneixement mínim del  que es tracti, i això et permetrà tenir un criteri seriós. Tot lo altre seran suposicions, opinions o hipòtesis  o mentides, interessades, o de bons assessors o no tant..

La llei de Murphy existeix, però per que es donen totes les circumstàncies aleatòries que es presenten totes juntes en  en un moment donat i, si es presenten, és per que hi son.

Fes-te aquestes preguntes senzilles i cerca les respostes amb tranquil·litat i preguntant si cal, o consultant tot allò que et sembli convenient .

Si el resultat no creus que sigui l'adequat per tota la informació de que disposes, torna a començar, que pot ser no tens tots els referents.

Preguntes

Que és, de que es tracta, quin és el plantejament del  que va passar, que passa o passarà. quin és el tema o el problema?

Com es, quina és la forma, com ha passat, va passar  o passarà, o pugui ser que passi, o com és allò del que tractem?

Qui o quins son els qui ho pateixen o en gaudeixen ù opinen, o qui ho ha fet, fa o farà, persona, maquina, animal o cosa ?

On es dona l'aspecte o aspectes referents al tema que ens ocupa; lloc, idea, opinió, país, cel o terra, en quin camp de la ciència, etc. ?

Quan ha passat passa o passarà, o pot ser que passi ? 

Per que?

A lo millor o a lo pitjor arribaren a entendre que la resposta no és possible per endèmica o impossible, o que no ens agradi, Son set preguntes, pot ser que ja es tingui resposta, doncs en a coherència i en l'anàlisi a lo millor ja  l'han donada, però com cal, la farem.   

Aquest mètode senzill serveix gairebé per tot, excepte per les coses metafísiques, les creences, on la ciència no hi té resposta, i les coses de l'esperit .

Amb el temps un s'acostuma i en la seva pràctica  i s'aprèn molt;  si la investigació pren el camí de la naturalesa, de la humanitat, de la ciència  i del sentit comú.

Que l'aventura et sigui propicia !

  xatumandingu. 

LES ESTRELLETES DE MAR

 LES ESTRELLETES  DE MAR

En certes  platges del Carib i en moltes d'altres, quan baixa el mar, mils

de petites estrelles queden fora de l'aigua indefenses. El sol , implacable  

 les deshidrata i moren per que encara no han desenvolupat

- la capa protectora còrnia de les adultes....

Un dia, passejant per la platja vora el mar, em vaig ficsar en un bailet frisant molta estoma, 

que s'ajupia, les recollia i llençava a l'aigua.

Sorprès i intrigat, m'hi vaig atansar a preguntar per que feia aquella feina tant àrdua.

- Com es pot adonar aquestes estrelletes han quedat desprotegides i les retorno a l'aigua, 

si no, moriran.

- Entenc, li vaig dir, però te n'has d'adonar que n'hi ha milions d'estrelletes  per les platges,

 que el fatal destí les matarà i tu sol no abastaràs per una feina tant immensa.

.....pot ser que estiguis fent una feina que no te cap sentit ?

-Va somriure, em va mirar a la cara i, agafant una estrelleta i

 llençant.la amb força de retorn a l'aigua, em va dir:

- Per aquesta estrelleta, el que faig sí  que té sentit i agafant.ne més,

 m'anava dient : i per aquesta, i aquesta, i aquesta.... 

Vaig assentir amb un somriure també i vaig començar a llençar estrelletes a l'aigua,

 amb la cançoneta d'aquesta, i aquesta, i aquesta...

D'altres persones que miraven i algunes que van escoltar la conversa, 

van deixar la comoditat d'estar prenent el sol estirats i van començar a ajudar-nos. 

.....Se sentia la cançoneta d'aquesta, i aquesta, i aquesta, cantaven tots junts.

En aquest mon tant complex, egoista i materialista que vivim, 

un sol gest de tendresa i humanitat, segur no en serà prou per canviar

el  paradigma establert, però cal viatjar al cor de les persones 

per provocar una resposta intel·ligent i emocional, treballant pel autèntic benestar,

 en les quietes aigües  de la pau i el seu sentit  més ampli: 

La pau, la de dins (ànima, cor i vida ), la del company i l'amic, la de la societat, 

i la del mon sencer.

Dir que sentim, pensem, parlem o ens comuniquem i fem segons lo anterior.... 

. Segons això obtindrem uns resultats; bons, dolents o neutres:    " Tal faràs, tal trobaràs ".

*  Part extreta d'un anònim que em va arribar de Cuba.

xatumandingu.

 

A TU, QUE LLEGEIXES AIXÓ

 A TU, QUE LLEGÈIXES AIXÓ.

Si cerques per ventura, 

d'aquest sistema creat,

alguna cosa dolça i pura,

ho hauràs d'haver somiat.

Caldrà molta cura 

i fer front a la realitat.

Aplicar seny i molta cordura 

i deixar-nos fora la comoditat.

I el que no facis ara, 

demà et passarà la factura,

segurament bastant més cara, 

aquesta és la gran veritat.

El pa nostre de cada dia,

si ets pobre, i a mes, no has treballat.

M'esforço per que te n'adonis,

del pa, que de veres s'hi dona

i per això, per tu i per mi, lluito  tant ,

sigues home, o dona,

per fer-ho millor jo, i tu puguis,

millorar tu, i tot el teu voltant:

...els que t'estimen o t'estimaran .

Que vols aconseguir de la vida ?:

.....anar vegetant ?,

vols un sofà o un divan?,

una televisió i una cadira ?,

... això i res més es el que et donaran !

Lluita, fes  i porfia, 

sigues del tot conscient i constant,

que molts volen vendre't la vida 

i segueixen i seguiran. 

Doncs pensen, de nit i de dia, 

com treure't la suor i  la sang.

El treball és riquesa i dignifica;

....El progrés li deu tant....

El materialisme però, esclavitza;

guerres, misèria i fam

de tots aquells que venen i que vindran,

i també se'n van...

  

Un dissortat esdevenir, un trist paisatge,

per els que ho volen "tot" arrasant,

aprofitant  el que pot ser aprofitable;

Erma la terra, doncs només hi haurà que fang. 

Tu, que llegeixes això,

ajuda'm  només una mica.

Per tu i aquella teva neta tant bonica,

pels bons humans, per un mon millor i més bo,

....i mes gran !.

Això, també ho faré jo.

xatumandingu.

  

  

LA FONT DEL SENYOR O EL SENYOR DE LA FONT

 EL SENYOR DE LA FONT

O LA FONT DEL SENYOR

Sota dels cims plens de neu, brollava la font d'aigua pura i molt fresca. 

La gent del poble i també forasters  omplien recipients,  doncs es deia que  anava molt bé per algunes dolències dels ronyons i de la circulació de la sang i era tal que molts dies feien cua les persones, amb paciència i fé.

Un senyor amb visió econòmica i pot ser per això ben situat econòmicament,  va  comprar aquell indret . De seguida va posar ordre a la disbauxa, va establir horaris i limitacions a la capacitat dels recipients, va cercar la finca i va posar una porta ferrada amb un guardià  per al dit control i el cobrament d'una tarifa (una mica cara ) de preus pels diferents serveis, doncs també hi havia taules i cadires, ajardinament i certes comoditats. Les quotes en principi eren cares però  assequibles. En veure que allò seguia i rajava, mai millor dit, mica en mica va anar pujant els preus .

És el cas que amb  l'actual canvi climàtic: Va deixar de ploure i nevar mica en mica i aquella font, la més alta i propera al cim, la de més cabdal i la més bonica, va deixar de rajar, també de mica en mica.

El Senyor de la Font va gastar el que no tenia en prospeccions a la recerca de la vena d'aigua que donava un raig com un fil ja llavors, i no més. Es va arruïnar, hipotecant i venent els altres negocis amb l'esperança de reflotar aquell que l'havia fet ric en temps de bonança i ràpidament.

La naturalesa dona gratuïtament tot el que pot oferir, però davant de les lleis humanes no hi podem fer res els de la base, que no sigui adaptar-nos-hi,  protestant, si o no.

Una mica més avall del poble hi havia dos fonts més que rajaven encara bé,  algunes persones es van organitzar fundant dues cooperatives ( una per cada font ), per evitar que els fets anteriors es repetissin i la riquesa de la natura esdevingués a mans privades amb set de diner.

Clar que va haver-hi despesa econòmica aportada per els socis de cada cooperativa i clar que es va establir un preu a aquells que volien gaudir de l'aigua, però es van instal·lar dipòsits i aixetes per tal de no malbaratar l'aigua no aprofitada; fins hi tot es va instal·lar un sistema d'abeurament per als animals de la muntanya, d'animals de granja, domèstics i ocells.

Es  pagava per l'aigua, però era un  preu just d'amortització de les despeses, d'adequació i manteniment, no pas finalitats lucratives.

Es veu en aquesta història, que els que senten el rossec de l'ambició son els que generen una cadena d'esdeveniments que ho perjudiquen tot ( de la generositat  absoluta i del bé comú en surt un gran problema en moltes coses que podríem  millorar i estar més d'acord amb les lleis naturals ).

El Senyor de la Font, també necessitava veure aigua de boca, però amb ell es feia una excepció:  se li va cobrar sempre més aquell preu últim  abusiu que aplicava en el seu negoci.

Quan entra en qualsevol cosa l'ambició humana, aquesta ho espatlla tot;  les guerres, la misèria i la fam del planeta son conseqüència d'aquest càncer.

xatumandingu