EL SENYOR DE LA FONT
O LA FONT DEL SENYOR
Sota dels cims plens de neu, brollava la font d'aigua pura i molt fresca.
La gent del poble i també forasters omplien recipients, doncs es deia que anava molt bé per algunes dolències dels ronyons i de la circulació de la sang i era tal que molts dies feien cua les persones, amb paciència i fé.
Un senyor amb visió econòmica i pot ser per això ben situat econòmicament, va comprar aquell indret . De seguida va posar ordre a la disbauxa, va establir horaris i limitacions a la capacitat dels recipients, va cercar la finca i va posar una porta ferrada amb un guardià per al dit control i el cobrament d'una tarifa (una mica cara ) de preus pels diferents serveis, doncs també hi havia taules i cadires, ajardinament i certes comoditats. Les quotes en principi eren cares però assequibles. En veure que allò seguia i rajava, mai millor dit, mica en mica va anar pujant els preus .
És el cas que amb l'actual canvi climàtic: Va deixar de ploure i nevar mica en mica i aquella font, la més alta i propera al cim, la de més cabdal i la més bonica, va deixar de rajar, també de mica en mica.
El Senyor de la Font va gastar el que no tenia en prospeccions a la recerca de la vena d'aigua que donava un raig com un fil ja llavors, i no més. Es va arruïnar, hipotecant i venent els altres negocis amb l'esperança de reflotar aquell que l'havia fet ric en temps de bonança i ràpidament.
La naturalesa dona gratuïtament tot el que pot oferir, però davant de les lleis humanes no hi podem fer res els de la base, que no sigui adaptar-nos-hi, protestant, si o no.
Una mica més avall del poble hi havia dos fonts més que rajaven encara bé, algunes persones es van organitzar fundant dues cooperatives ( una per cada font ), per evitar que els fets anteriors es repetissin i la riquesa de la natura esdevingués a mans privades amb set de diner.
Clar que va haver-hi despesa econòmica aportada per els socis de cada cooperativa i clar que es va establir un preu a aquells que volien gaudir de l'aigua, però es van instal·lar dipòsits i aixetes per tal de no malbaratar l'aigua no aprofitada; fins hi tot es va instal·lar un sistema d'abeurament per als animals de la muntanya, d'animals de granja, domèstics i ocells.
Es pagava per l'aigua, però era un preu just d'amortització de les despeses, d'adequació i manteniment, no pas finalitats lucratives.
Es veu en aquesta història, que els que senten el rossec de l'ambició son els que generen una cadena d'esdeveniments que ho perjudiquen tot ( de la generositat absoluta i del bé comú en surt un gran problema en moltes coses que podríem millorar i estar més d'acord amb les lleis naturals ).
El Senyor de la Font, també necessitava veure aigua de boca, però amb ell es feia una excepció: se li va cobrar sempre més aquell preu últim abusiu que aplicava en el seu negoci.
Quan entra en qualsevol cosa l'ambició humana, aquesta ho espatlla tot; les guerres, la misèria i la fam del planeta son conseqüència d'aquest càncer.
xatumandingu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada