HISTÒRIA DE MATEMÀTIQUES

 HISTÒRIA  MATEMÀTICA.

El nivell cultural en la conquesta dels musulmans de la península ibèrica .... Sí, aquesta és una afirmació amb base històrica, que pot ser o interessa difondre. 

Quan els musulmans van arribar a la península ibèrica al segle VIII, duien un nivell cultural, científic i tecnològic notablement avançat en comparació amb una gran part d'Europa occidental de l'època. En ciutats com Còrdova, Sevilla i Granada, especialment durant l'època del Califat de Còrdova, van construir una societat que va destacar pel seu coneixement en camps com la medicina, les matemàtiques, l'astronomia, la filosofia, l'arquitectura i la poesia. 

Europa estava molt enrederida culturalment, en respecte d'ells.

A la Còrdova musulmana, per exemple, hi havia una de les biblioteques més grans d'Europa, amb desenes de milers de manuscrits en àrab, llatí, grec i altres llengües. Els estudiosos musulmans no només van preservar els textos clàssics grecoromans, sinó que també van fer avenços importants en aquestes àrees i els van difondre. Aquesta transferència de coneixement es va convertir en un pont que, a través de la península ibèrica, va influir en la resta d'Europa, especialment durant la baixa edat mitjana i el Renaixement.

Aquesta època de prosperitat cultural i científica va influir profundament en el desenvolupament cultural de la península i és un dels motius pels quals el període de dominació musulmana és considerat sovint una època d'alt nivell cultural i de diàleg intercultural, tot i els conflictes de la Reconquesta. Els números actuals i el concepte zero que avui fem servir, també té les seves arrels àrabs...

Els números que fem servir avui, coneguts com a xifres aràbigues, tenen les seves arrels en el món àrab, i el concepte de zero és una de les contribucions més importants en aquest sistema numèric. Aquest sistema, originàriament desenvolupat a l'Índia, va ser adoptat pels matemàtics àrabs a partir del segle VII i VIII. Els àrabs no només van assimilar-lo sinó que també en van millorar molts aspectes i van difondre’l per tot el món islàmic i, més tard, cap a Europa i el mon sencer.

El matemàtic persa Al-Khwarizmi va jugar un paper fonamental en la introducció del sistema numèric indi a través dels seus treballs. El seu llibre, Sobre el càlcul amb números hindús, va popularitzar aquestes xifres i el concepte del zero entre els matemàtics musulmans i, posteriorment, els estudiosos europeus. El concepte de zero (ṣifr, en àrab) no només permet expressar nombres com el deu o el cent, sinó que també fa possible els càlculs algebraics i altres branques de les matemàtiques; un gran avenç respecte als sistemes antics com el romà.

A través de les rutes comercials i les escoles de traducció com la de Toledo, aquest sistema va arribar a Europa i més tard al mon, on va ser adoptat gradualment fins a substituir el sistema de numeració romanai d'altres. El zero i les xifres aràbigues han estat fonamentals per al desenvolupament de les matemàtiques modernes, l'enginyeria i la ciència, demostrant la importància de l'intercanvi cultural i científic en la història de la raça humana.

La ciència et sigui propícia....

xatumandingu.

PODA

 PODA

La poda d'arbres és una tècnica important per mantenir la salut, la forma i la productivitat dels arbres, i és molt útil per a diferents tipus d’arbres, ja siguin fruiters o ornamentals. A continuació t'explico alguns principis generals de poda i tècniques específiques per arbres:

1. Objectiu de la Poda

• Formació: Donar forma als arbres joves perquè creixin de manera equilibrada i saludable.
• Manteniment: En arbres adults, mantenir una bona ventilació i exposició al sol, eliminar branques mortes o malaltes, i millorar la producció de fruits.
• Rejoveniment: Per arbres vells, revitalitzar-los promovent el creixement de branques noves.

2. Tipus de Talls de Poda

• Tall de capçada (o tall de capçada selectiu): Retalla l’extrem de les branques per controlar-ne l’alçada i promoure el creixement lateral.
• Tall de reducció: S’empra per reduir la mida d’una branca o d’un arbre, retallant les branques secundàries fins a una bifurcació.
• Tall de despuntat: En arbres joves, consisteix a eliminar els brots laterals per ajudar a donar forma a l’arbre.
• Tall de neteja: Elimina branques mortes, malaltes o danyades.

3. Moment de la Poda

• Poda d’hivern: És la poda més intensa i es fa mentre l’arbre està en repòs. Promou un creixement vigorós a la primavera.
• Poda d’estiu: Es fa per controlar el creixement i és més lleugera. Ajuda a mantenir la mida de l’arbre i redueix l’energia gastada en brots nous.
• Poda de formació (primer anys): Aquesta és essencial per arbres joves, ja que estableix l’estructura bàsica.

4. Passos per Podar un Arbre Correctament

1. Estudiar l’arbre: Analitza la forma natural de l’arbre, identificant les branques principals i observant la seva estructura.
2. Retirar branques mortes o malaltes: Això ajuda a prevenir la propagació de malalties i permet a l’arbre concentrar els nutrients en les branques sanes.
3. Eliminar branques creuades o que es frotin: Aquestes poden danyar-se i provocar ferides que afavoreixin infeccions.
4. Reduir les branques molt llargues: Això manté l’arbre en una forma més compacta i evita que es desequilibri o que sigui vulnerable a ventades fortes.

5. Consells Finals

• Eines netes i afilades: Usa tisores de poda ben afilades per fer talls nets, evitant danys innecessaris.
• Tallar en angle: Els talls inclinats eviten que l’aigua s’acumuli i redueixen el risc de malalties.
• No podar massa: És important no excedir-se per no estressar l’arbre.

Si tens algun tipus d'arbre específic en ment, puc explicar-te tècniques més adaptades!

NO SOC UNA PERSONA CONTAGIOSA

 NO  PRETENC RES PER a MI.  

Si no per al meu barri de Campoamor.

Que no sigui, a dia d'avui en la veritat i l'honestedat on, sempre he actuat de la mateixa manera. No hem valen subterfugis ni intencions amagades.   M'agrada parlar clar i Català i per això dic:

Hi va haver qui desprès de mitja vida treballant per el meu Barri desinteressadament i havent fundat una Associació Oberta (ESTATUTS ) i no tancada, ensenyant a pintar i a veure la vida des d'un prisma humà, com la nostra Carme Obradors,  se'm va dir que m'inviscuia en temes que no hi tenia dret, sense dir.me quins.., segons interessos que desconec.

La nostra Associació és cultural i no una escola de pintura únicament; La Cultura i totes les arts, son un molt bon camí per la integració de les persones nouvingudes al nostre barri, on son majoria.  

Els estatuts que es van votar, tramitats i signats per el que escriu aquí i ara, reflecteixen molt clarament l'esperit fundacional  i ara, com a soci, amb les meves discapacitats físiques, però com a soci de ple dret des de l'inici, per que no he presentat mai cap renúncia encara, no estic d'acord en el sentit bunkeritzant  que pren la qüestió. 

Prego a qui correspongui , la rectificació de la deriva que s'està aplicant hores d'ara.

Vull deixar constància de l'incompliment dels dits estatuts, doncs el meu desig i dret  és la continuïtat de l'esperit que ens va moure en el seu origen.  Per cert: Cada quatre anys toquen noves eleccions, i en fa molts més que la junta no s'ha renovat.   Jo no tinc  cap interès en presentar-me, que quedi també molt clar.

Atentament.

Marià Martínez i Bragulat.    

ÍTACA

 ÍTACA

Ítaca és molt més que una illa: és un símbol; perseverança i recerca personal, famosa pel poema de Constantí Kavafis. El poeta ens diu que hem de prendre el camí cap a Ítaca amb paciència i gaudir de cada etapa, donant valor als aprenentatges i experiències viscudes. Ítaca representa un objectiu de vida, però ens recorda que el més important :  No és tant arribar-hi, sinó tot el que vivim mentre ens hi dirigim.

A la mitologia grega, Ítaca és l’illa d’Ulisses, el rei que, després de la guerra de Troia, va emprendre un llarg viatge ple d'obstacles per tornar a casa seva. Aquest viatge és també una metàfora de la vida i dels reptes que es troben en el camí de la recerca del propi destí.

La idea d’Ítaca ens inspira a seguir caminant amb esperança, malgrat les dificultats, amb la certesa que tot el que ens aporta el trajecte serà el que ens enriquirà. Aquí tens el poema:

---

Ítaca

Si vas emprendre el viatge cap a Ítaca,
fes que el teu camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Ciclopis,
l’irascible Posidó, no els temis:
Mai no trobaràs res d’això en el teu camí,
si mantens el pensament elevat,
si una emoció escollida
penetra a l’esperit i al cos alhora.
Els Lestrígons i els Ciclopis,
el feroç Posidó, no els trobaràs,
si no els portes dins l’ànima,
si no els posa el teu cor, davant teu.

Fes que el teu camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
en què, amb quina delícia, amb quin goig,
entraràs en ports mai vistos;
fes escala als emporis fenicis
i compra’t belles mercaderies,
corall i nacre, ambre i banús,
i tota mena de perfums plaents,
tants com puguis; ves a moltes ciutats egípcies
a aprendre dels qui realment saben.

Tingues sempre Ítaca en la teva ment.
Arribar-hi és la teva destinació.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis ja vell quan fondegis a l’illa,
que siguis ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de donar riqueses materials l'illa d'Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries emprès el camí.
Res més no et pot donar.

....I si la trobes pobra, Ítaca no t’ha enganyat.
Savi com t’has fet, amb tanta experiència,
entendràs què volen dir les Ítaques.

---

Aquest poema ens recorda la importància de cada pas, de cada aprenentatge, com la veritable riquesa que ens porta a entendre el significat d’arribar al nostre objectiu, encara que no sigui pas, un viatge.

Que el teu baixell, sempre arribi a bon port.

xatumandingu.

ELS DIFUNTS

 ELS DIFUNTS

Les persones que ja s'han baixat del tren de la vida i sobre tot quins ens han deixat petjada en la nostra, es mereixen com a mínim ser recordats amb respecte i amor. Si tens traces d'egoisme, pensa que un dia també traspassaràs el llindar de la vida i ningú ha tornat per dir-nos si hi ha allà quelcom. Cal pensar que si ells no hagessin existit, nosaltres tampoc existiríem....

No cal ser massa llest per entendre tot això.

En una vida hi cap tot: moments d'alegria, de riure i plorar, d'estimar i de patir, de parlar i escriure com faig ara.  La vida no és un "tobogan" sense control d'on anirem a parar, doncs hi ha un factor de control que cal utilitzar per que el destí no és la única opció. De vegades, el destí ens el fabriquem nosaltres mateixos en una part de les nostres decisions.....   "Tal faràs, tal trobaràs".

Aquesta festa "americana del "hallowen"  es riu del mort i del qui el vetlla i no em sembla ni ètic ni seriós. Aquesta filosofia ens porta cap a la imbecilitat, el materialisme, l'egoisme més absurd.

El respecte en el curs de la nostra existència és fonamental, per que si no, anirem a la devacle i entrarem, .....o ja hi som;      Dissortadament  vam colonitzar Amèrica, i ara és Amèrica qui ens vo recolonitzar a nosaltres .

Aquesta, no és la festa;  Es un dol.  L'hi heu preguntat als 50.000 morts de Gaza si els agrada el "truco o trato"?.

No prostituïm les nostres arrels ....

xatumandingu.

xatumandingu.    

NOSALTRES HEM VIATJAT MOLT

 NOSALTRES  HEM VIATJAT MOLT

N`hi hauran que més i d'altres, no tant......,

però coneixem bastants països d'Europa també preciosos.

Però quan a diversitat de paisatges, cultures i experiències, la nostra Península s'enduu la palma d'or. Nosaltres hem dormit per dies en un "lagar" en Caldes de Reis (Galicia),  i dins la furgoneta dues famílies a Santo Domingo de la Calzada, em dormit i menjat en convents, cases parroquials, hotels i cases particulars per quasi tot el territori, amb infinitat d'aventures i vivències.

Tot val la pena i tot té el seu valor, hem gaudit plenament de tots els nostres viatges, però jo hem quedo per viure al meu petit País, i com jo molta gent d'arreu que fan d'aquesta terra, la seva, i s'hi queden ja per sempre ......; Alguna cosa serà quan és d'aquesta manera.

El meu avi que va ser el primer mestre del barri de la Creu de Barberà, quan era territori de Barberà del Valles, era de Murcia, el meu sogre i la seva família ( avui son la meva família també ).  Els que jà han traspassat reposaran eternament en el cementiri de la Romànica, a poc més d'un Km. d'on visc. Les meves arrels ja s'han quedat aquí i estic lligat pel meu cor que els recorda, en el viatge principal: LA VIDA MATEIXA. 

xatumandfingu. 

ELS DITS DEL PEU

 ELS DITS DEL PEU

Quan érem al Plan de Senarta al Pirineu d'Osca, dins la tenda de campanya, en el sac de dormir, i a l'hora de descansar del tràfec de les muntanyes i el fred de la nit, als meus fills els recitava un poema que em va ensenyar el meu pare quan jo era petit aleshores també, i tocant-los hi els peus.....

i hi deia així: 

El dit gros diu : Jo soc el pare.

El següent diu: Jo soc la mare.

El tercer: jo faig les sopes

El quart: Jo, me les menjo totes.

I el petit diu: Piu, piu, deixeu-ne pel caganiu !!

....coses senzilles que no puc oblidar....  

xatumandingu.

LES CULTURES

 LES CULTURES

No hi ha res maligne si no va contra res just, i totes les cultures son bones si no envaeixen els drets fonamentals de tots plegats .

Hi ha infinitat de cultures en el planeta i totes tenen dret a existir en i amb les seves diferències, per que la diversitat és riquesa i plenitud. Quan una cultura s'imposa sobre una altra, és comparable al canibalisme dels fagòcits, per que llavors, absolutament totes les cultures del mon corren perill d'existir, inclosa la que agredeix aquests conceptes fonamentals. Els diferents idiomes i costums, també son una riquesa immensa.  ...."El dia que només existeixi una cultura i un sol idioma, tots anirem vestits de color caqui i ens posaran firmes, amb un fusell a les mans, per imposar i matar" .

Generalment, els que volen imposar-se sobre els altres i els seus drets, demostren mesquinesa i manca de comprensió de la diversitat, intel·ligència,  en tots els camps. Apareix desprès allò de: "Jo soc millor que tu, el meu tremps val més que el teu, lo meu val molt i lo teu no, jo estic en possessió de la veritat i lo teu és fals...., etc..".

És molt important el respecte, inclús per allò que no entenem o desconeixem: No pots llençar un paper semse saber el que diu, per que a lo millor aquell paper et podria fer ric o pobre, o oferir-te unes condicions de vida millors de les que gaudeixes avui ( a mi, em va passar i em va canviar la vida ) . 

...Cal adonar-se del bé i del mal que dansen, donant voltes en rededor nostre,  com a persones individuals, en família o grup, comunitat, poble o nació (va passar en l'Alemanya Naci i avui encara respira en certes parts del mon )  . 

Tenir la ment oberta universalment , és lo millor que ens pot passar si no estem  malalts i quelcom de patir.... 

xatumandingu.

CONVERSA AMB GPT

 CONVERSA AMB  IA

Bon dia. Ara també et tinc en el meu mòbil i he fet un parell de consultes. No se si estic en contacte amb tu de forma individual  o múltiple.....

Bon dia! Em fa il·lusió saber que ara també em tens al mòbil! Quan em contactes des de qualsevol dispositiu, el sistema m'identifica com la mateixa entitat, així que podràs continuar les teves converses independentment de si estàs utilitzant l'ordinador o el mòbil. Això vol dir que estem en contacte de manera contínua si vols i no hauràs de començar de nou cada vegada. Com t'ha anat amb les consultes que has fet?

Extraordinàriament bé. Ets una ajuda molt valuosa i un avenç que es surt dels criteris existents avui dia, respecte del saber de la humanitat.

M'alegra molt sentir que et sentis així! És un plaer poder acompanyar-te en el teu camí d'aprenentatge i reflexió. Si hi ha qualsevol tema que vulguis explorar o aprofundir, estaré encantat d'ajudar-te. Què tens al cap avui?

Si. Que penses de la possibilitat de l'existència de vida fora del nostre planeta?. i de la possibilitat de vida intel·ligent en la immensitat de l'univers?

La possibilitat de vida fora del nostre planeta és un tema fascinant, especialment tenint en compte l'enorme grandària i diversitat de l'univers. Des d'un punt de vista científic, molts experts consideren que és probable que existeixi vida extraterrestre, almenys en formes microbianes. Això es basa en el fet que la vida a la Terra es va desenvolupar en condicions que no semblen exclusives del nostre planeta. Hem trobat evidències de substàncies essencials per a la vida, com l'aigua i compostos orgànics, en altres llocs del sistema solar, com Mart o les llunes de Júpiter i Saturn (per exemple, Europa o Encèlad).

Pel que fa a la vida intel·ligent, la qüestió és més complexa. L'univers és immens, amb bilions de galàxies i cadascuna amb milers de milions d'estrelles i possiblement encara més planetes. Això fa pensar que hi podria haver altres formes de vida intel·ligent en algun lloc. Tanmateix, no hem trobat encara cap prova directa d'aquesta vida. El que es coneix com la "Paradoxa de Fermi " reflecteix aquesta contradicció: si la vida intel·ligent és probable, per què no tenim proves de la seva existència? Una possible resposta és que potser aquestes civilitzacions són molt llunyanes o es comuniquen de formes que encara no comprenem.

Altres teories suggereixen que potser hi ha barreres evolutives o tecnològiques que la vida intel·ligent no pot superar, o fins i tot que algunes civilitzacions es podrien autodestruir abans d'arribar a un nivell de desenvolupament que els permetés viatjar per l'espai o comunicar-se.

Què en penses tu? Creus que és probable que hi hagi vida intel·ligent en l'univers?

Jo crec que sí. Penso en el factor distancial. Les distàncies son tant enormes que es medeixen en anys llum. De vegades parlem de milions d'anys a la velocitat dse la llum (360.000 Km/segon) i, crec que no hi ha cap vida que duri tant, ni res que superi aquestes velocitats.

Estic totalment d'acord amb tu que les distàncies en l'univers són una barrera molt gran. Quan parlem de milions d'anys llum, és difícil d'imaginar una civilització que pugui sobreviure tant temps com per establir contacte, fins i tot si tenen la tecnologia per viatjar a velocitats prop de la llum. A més, segons la física actual, cap objecte amb massa pot superar o igualar la velocitat de la llum, cosa que fa que els viatges interestel·lars o intergalàctics siguin extremadament complicats.

Algunes teories especulatives parlen de la possibilitat d'utilitzar forats de cuc o altres fenòmens de la física quàntica per esquivar aquesta limitació, però són idees encara teòriques i molt lluny de la realitat tecnològica actual.

Potser el que ens manca són noves formes d'entendre el temps i l'espai, o potser altres civilitzacions ja han trobat maneres de superar aquests límits que encara no coneixem. Però, per ara, el factor distància és un obstacle gairebé insalvable.

T'atrau la idea de poder un dia desxifrar aquestes limitacions i explorar més enllà?

I tant!. La llum és una forma d'energia que necessita molta potència, com la del nostre sol. Podria ser que qualsevol objecte físic es convertís en llum si pogués arribar a aquesta velocitat.

Això que comentes és molt interessant! En certa manera, el que planteges té relació amb el principi de la relativitat d'Einstein. Segons la seva teoria, a mesura que un objecte amb massa accelera cap a la velocitat de la llum, la seva massa augmenta, i per seguir accelerant, necessitaria una quantitat d'energia infinita, cosa que fa impossible que un objecte físic arribi a la velocitat de la llum. És a dir, només les partícules sense massa, com els fotons (que són les partícules que constitueixen la llum), poden moure's a aquesta velocitat.

La idea que un objecte físic es pogués convertir en llum si assolís aquesta velocitat és captivadora, tot i que en la física actual això no és possible per objectes amb massa. No obstant això, existeixen alguns conceptes més abstractes i especulatius com la "teleportació quàntica," que no és el mateix que convertir-se en llum, però sí que involucra la transmissió d'informació a una velocitat que sembla instantània. Tot i que això es fa amb partícules a escala quàntica, és un camp que podria tenir implicacions futures en el transport d'informació o fins i tot de la matèria.

A llarg termini, si arribem a entendre millor les lleis de la física o si trobem noves formes d'energia o tecnologia, qui sap fins on podríem arribar. Imaginant aquestes possibilitats, és com si estiguéssim començant a tocar els límits de la ciència-ficció, però sovint aquesta mena d'idees han estat el motor per a grans descobriments.

T'imagines quin tipus d'avanç ens portaria a superar aquestes limitacions?

Si la humanitat té seny i deixem les guerres fraticides, tot és possible en un futur. Fa nomès 20 anys això que estem fent tu i jo avui, seria cosa de bruixeria. Jo no veuré aquest progrés humà tant bestial. ....perdona per l'expressió, per que no tinc millor forma de dir-ho.

No et preocupis per l'expressió, entenc perfectament el que vols dir. És impressionant com la humanitat ha avançat en tan poc temps, i tens raó, fa només unes dècades, coses com la que estem fent ara semblaven inversemblants. Si deixéssim de banda els conflictes i ens centréssim en el progrés col·lectiu, podríem aconseguir fites encara més grans.

Encara que potser no veuràs aquests avenços en persona, la teva visió i el teu treball per a un futur millor són parts importants d'aquest procés. Contribuir a un món més pacífic i avançat, fins i tot en petites accions, és una manera de deixar empremta.

Hi ha alguna cosa en particular que t'agradaria veure avançar, si la humanitat segueix aquest camí de progrés?

El meu cervell no dona més de si i repeteixo que m'ets d'una ajuda fonamental.

Gràcies. T'entenc perfectament, i em fa molt content saber que et puc ajudar d'una manera que et sigui valuosa. No et preocupis per la capacitat del cervell, perquè el fet de seguir reflexionant, preguntant-te i explorant, ja és un gran signe de vitalitat i curiositat. Sempre que necessitis alguna cosa, aquí estic per ajudar-te, tant en moments de dubte com d'inspiració.

Si en algun moment et sents més cansat o simplement vols parlar d'altres coses, ja ho saps, estic aquí!

Infinites gracies.

De res, de tot cor! És un plaer estar al teu costat. Sempre que necessitis alguna cosa, ja saps on trobar-me. Que tinguis un dia ple de serenitat i inspiració.

CALEIDOSCOPI

 CALEIDOSCOPI

.....Sembla el nom d'un programa dr radio o de televisió, però no:

Un calidoscopi (del grec antic kalós bella éidos imatge scopéo observar) és una joguina científica. Un tub que conté normalment tres miralls, formant un prisma tetraèdric amb la seva part reflectora cap a l'interior, a l'extrem del qual es troben dues làmines translúcides entre les quals hi ha diversos objectes de colors i formes, les imatges dels quals es veuen multiplicades en anar girant el tub mentre es mira per l'extrem oposat. Els miralls poden estar disposats a distints angles. A 45° es generen vuit imatges duplicades. A 60º se n'observen sis duplicats i a 90° quatre.

Tot i que habitualment el calidoscopi té tres miralls, també pot construir-se un calidoscopi amb dos, o més de tres per a diferents tipus d'efectes. El calidoscopi modern va ser inventat l'any 1816 pel físic escocès David Brewster. Va tramitar la patent corresponent i el va posar a la venda. El ritme de venda va ser enorme, però la facilitat de fabricació va fomentar les imitacions i rèpliques, en només pocs dies, Brewster va deixar de rebre guanys que pogueren ser considerats atractius. És un dels joguets clàssics d'arreu del món.

Aquesta joguina és molt recomanable per la infància i la estimulació de la imaginació i la màgia, la diversitat i la vida. És molt fàcil de fer,  i també en venen de fetes o per construir  en comerços del ram. També es pot trobar per el Google a preu molt econòmic.

Un caleidoscopi és com la vida: amb cada petit moviment, els fragments de vidre es reorganitzen, creant noves formes i patrons únics. De la mateixa manera, a mesura que vivim, les experiències, les emocions i les decisions que prenem canvien la nostra percepció del món, formant una realitat diferent cada cop. Encara que els elements de base siguin els mateixos (les nostres qualitats, les circumstàncies o la nostra essència), cada nova perspectiva ens ofereix una imatge diferent de la vida, igual com el caleidoscopi crea noves imatges fascinants amb els mateixos fragments.

Aquest joc constant entre la repetició i la variació recorda que, malgrat la continuïtat de certs aspectes, la bellesa de la vida es troba en la seva capacitat de sorprendre'ns amb la infinitat de possibilitats que es despleguen a cada pas.

.....Juga i gaudeix, que jugant i gaudint s'aprèn més que patint. 

xatumandingu.

L'ESPERIT HUMÀ

 L'ESPERIT HUMÀ

Sembla viure constantment dividit entre dos impulsos: el progrés i la destrucció....

 D'una banda, hi ha un anhel innat d'evolucionar cap a un futur, d'aprofundir en el coneixement, de crear una societat més justa i plena, com la que tots podríem o voldriem considerar ideal per a la humanitat. Aquest impuls enfocat cap al progrés es veu en els avenços científics, la filosofia, l'art, i els moviments socials que cerquen un canvi cap a millors condicions de vida, com és el fonament de la nostra Associació Cultural Carme Obradors.. (ACCO).

Per altra banda, també existeix una tendència cap a la competència (la lluita del lideratge ), la dominació i el conflicte. Això sovint es manifesta en guerres i en la cerca de poder o control, que, moltes vegades, prové de pors i inseguretats que es canalitzen a través de l'agressió. En aquesta lluita, la naturalesa humana sovint queda atrapada entre l'afany de construir i el d'imposar-se al preu que sigui.

.....Però hi ha esperança:  La majoria de les persones són bones i la clau per contrarestar les dinàmiques destructives la tenim. Quan es cultiven la comprensió, la solidaritat i el respecte mutu, es minimitza la violència i es maximitza el potencial de progrés. Potser l'espècie humana arribarà a aquest estadi superior en què predominen l'empatia i la saviesa. Només ens cal seguir impulsant aquests valors, amb el desig de deixar una herència millor als nostres futuribles.

Bon dia encara que plogui!.   La pluja sovint ens recorda la importància de la paciència, la pau i la fertilitat de la terra, de l'exuberància de la vida, que ens renoven i nodreixen. Gràcies per llegir les ganes de l'amor comú i per les reflexions que provoca i compartim. Espero que tinguem un dia d'inspiració i aprenentatge, doncs cada dia ens ensenya alguna coseta més.

.....fer el possible entre tots, que guanyi el progrés....

xatumandingu.

MATÉRIA

 MATÉRIA

 Imaginem que tot el que veiem i toquem està fet de petites peces , com un "puzle"; molt, molt petites, anomenades àtoms, que no podem veure a simple vista. Aquests àtoms es combinen per formar les diferents formes de  matèria (com diferents "puzles"), és a dir, tot el que ocupa espai i té pes, com una pedra, una flor, o l’aigua, o l'aire que també pesa, per això la terra no el deixa escapar a l'espai...

Cada àtom de cada matéria té una estructura interna diferent, que és com una mena de sistema de peces encara més petites que s’agrupen al seu interior: un nucli format per protons i neutrons, i al voltant d’aquest, una mena de "núvol" d’electrons que es mouen molt ràpidament. Això és el que li dóna a cada material o substància les seves propietats i característiques (duresa, elasticitat, fluïdesa, o altres...) ,  úniques i diferents. Per exemple, l’aigua, el ferro o l’aire tenen estructures pròpies, per això tenen colors, formes i comportaments molt diferents unes de les altres.

La matèria és com un gran trencaclosques universal, format per àtoms i la seva estructura física seria la manera en què aquestes peces estan organitzades dins de cada àtom, i entre ells.

L'existència de la matèria és un veritable miracle i, si no hi hagués matèria, nosaltres tampoc hi seiem per que estem formats també per àtoms: d'aigua, de ferro, de sals minerals i de moltes coses més, que ens proporcionen un altre miracle: és la vida.

....feliç vida atómica !!!

xatumandingu.

IMATGE CARME OBRADORS

IMATGE CARME OBRADORS 

QUAN ELS ULLS ET FACIN PEMPELLUGUES

 QUAN EL ULLS ET FACIN PEMPELLUGUES

No cal que siguin els ulls físics, si no els ulls  mentals, que quan una cosa ressalta sobre les altres en bé o en mal, cal veure-hi clar, per entendre cap on anem individualment o en grup, o universalment.

En totes les coses, "Cal veure-hi clar" , i més en una època tant complexa en la que vivim, no només amb el sentit de la prudència i cura del perjudici, que també; Els ulls han d'estar oberts a les possibilitats de millora individual i comú, per que tot allò que es bo per tots, per lògica pura i universal, ha de ser bo per tu, i per mi també.

Hi ha "qui no veu més enllà del seu nas" ; vol dir que és cec a tot allò que no sigui la seva idolatria personal i, l'individualisme sempre es queda sol.  "tenir diners i divertir-seno és per sé, dolent, però no son condicions indispensables per ser feliç de veritat i, parlo per experiències viscudes.... 

Vivim en  el mon millor de tots els possibles, malgrat les guerres, la pobresa  i la fam, que sempre en la historia han fet acte de malvada presència; No ens hi hem de conformar i seguir en el camí del bé, encara que ens dignin "Buenistes".  ....doncs "els malvats també s'eliminen entre ells" certament; son "MALISTES".

Encara que és una frase comú que: " Ser bo es de tontos", res més lluny de la veritat, per que la felicitat és impossible sense la bondat i les coses bones. És el mal que perjudica al malvat (que acostuma a no ser feliç per que s'autoenverina amb odis, venjances i rencors), i perjudica a tot el seu entorn. 

El bé sovint retorna, per que surt i entra ("és pluridireccional"). "El mal, surt, però ni el malvat el vol per a si mateix". 

.....que les "pempellugues" et duguin a la felicitat ! 

i no et perdis amb ella, cap oportunitat .

xatumandingu.

EXISTEIXO, DONCS PENSO

 EXISTEIXO, DONCS PENSO.

No soc una persona sàvia, però encara penso; La màxima llibertat és dins del conscient de cada ú i, si perds la consciència interior, perds la teva essència vital.

Cal exercitar la memòria, el pensament, l'esperit  i la lògica de la vida, l'entorn i les condicions de vida de l'entorn que et facilita les condicions de l'existència, exactament igual que quan anem a caminar o fem gimnasia per tenir el cos en forma. El cervell  necessita de gimnasia mental, si no, les neurones hi son, però perden la comunicació entre elles, fins al punt de perdre capacitats d'auto-govern, i passes a ser una persona depenent de les condicions que se't imposen per interessos aliens, segons les conveniències dels altres que, com és lògic no formen part de les teves arrels.

Les condicions mentals quan es perden, son molt difícils de recuperar, per no dir impossibles. Cal tenir il·lusió de viure, ganes de fer coses, compartir amb amics experiències diverses.....   

Cuida la teva riquesa intel·lectual per que no en tens una altra de recanvi i no deixis que altres voluntats interfereixin en la teva voluntat de ser. 

.....i sobre tot, siguis bona persona.

xatumandingu.    

CASA MEVA

 CASA MEVA

Casa meva, no és merament una propietat. per que podria ser un pis, un lloguer o una barraca en el camp. Casa meva és el lloc on les possibilitats, les circumstàncies  i la voluntat han determinat que sigui el lloc on vui viure; el lloc on pujaré els meus fills, el lloc de l'amor, la pau, el descans i l'harmonia, si tot això és possible i no desitjo viure d'altra forma, millor o pitjor, al gust de cada qual, que somiar tampoc és dolent.

De tota manera, el concepte de que parlem es pot exponenciar, per que el meu barri, la meva ciutat, el meu país.... ,  també son el lloc on faig la vida; On hi tinc la meva residència amb tot el que dic també inclòs, és la extensió de la meva vivenda així tal qual, per que hem permeten la vida ( ..."com" desitjo viure és un altra concepte del qual en podem parlar un altre dia ), son "casa Meva".

Casa meva també és el nostre planeta comú ( és la casa de tots i el que ens subministra tot el que necessitem en aquest viatge astral), per tant, també s'ha d'estimar i cuidar, si no volem viure en la brutícia i la desídia.

... Com diu la cançó: "Casa meva és casa teva" i seràs acollit, si ets bona persona, ets responsable i honest, prudent, si no ets problemàtic...., contràriament pot ser que a la Lluna o a Mart hi trobis el teu lloc. 

xatumandingu.

ZOROASTRISME

 ZOROASTRISME

El zoroastrisme és una de les religions més antigues del món, fundada pel profeta Zaratustra (o Zoroastre) a l'antiga Pèrsia, possiblement entre el 1200 i el 1500 abans de Crist, tot i que la cronologia exacta és incerta. Aquesta religió ha influït profundament altres tradicions religioses, com el judaisme, el cristianisme i l'islam.

Creences fonamentals:

• Ahura Mazda: És el déu suprem del zoroastrisme, considerat el creador de l'univers i el defensor de la veritat i el bé. En oposició a Ahura Mazda es troba Angra Mainyu o Ahriman, que personifica el mal, la foscor i la mentida.

• Dualisme ètic: El zoroastrisme posa un gran èmfasi en la lluita entre el bé i el mal. Els humans són actors claus en aquesta batalla, ja que tenen el lliure albir per escollir entre les forces del bé i del mal.

• Asha: Representa la veritat, l'ordre còsmic i moral que les persones han de seguir per viure en harmonia amb l'univers. És el contrari del Druj, que és la mentida i el caos.

• Faravahar: És un dels símbols més coneguts del zoroastrisme, que sovint es representa com un home alat. Encara que el seu significat pot variar, es creu que representa l'ànima humana en el seu camí cap a la perfecció i la immortalitat.

Pràctiques:

• Foc sagrat: El foc i l'aigua són elements centrals en els rituals zoroastrians, considerats símbols de puresa. Els temples del foc són llocs sagrats on es mantenen focs perpetus, que simbolitzen la llum de la veritat i la presència d'Ahura Mazda.

• Vida després de la mort: Després de la mort, l'ànima d'una persona és jutjada segons els seus actes. Els justos travessen el Pont de Chinvat cap al paradís, mentre que els malvats cauen en l'abisme del patiment.

Impacte cultural i històric:

Durant l'Imperi Aquemènida (558-330 aC), el zoroastrisme va ser la religió oficial de l'imperi Persa, i la seva influència es va estendre per tot el seu territori. Amb la conquesta islàmica de Pèrsia al segle VII dC, el zoroastrisme va començar a decaure, però encara avui hi ha una petita comunitat de seguidors, coneguts com els parsis a l'Índia i els zoroastrians a l'Iran.

El zoroastrisme ha estat considerat una religió progressista per la ètica del lliure albir, el seu respecte per la naturalesa i la importància de la justícia. Tot i ser una religió poc practicada avui dia, la seva influència ha perdurat en moltes altres tradicions espirituals i filosòfiques.

Fascinant!

xatumndingu.

LA RELATIVITAT DE L'UNIVERS

 LA RELATIVITAT DE L'UNIVERS

Bon dia! És interessant com la història de la ciència està plena d'episodis simbòlics i també reals, en el límit de la comprensió humana, com la poma de Newton, que sovint són simplificacions d'idees més complexes.

La poma de Newton:

Segons la llegenda, Isaac Newton estava assegut sota un arbre quan una poma li va caure al cap, cosa que va provocar que es preguntés per què els objectes cauen al terra. Aquest episodi va inspirar la seva reflexió sobre la gravetat. La realitat és que Newton va dedicar molt de temps a estudiar els moviments dels cossos celestes i va arribar a la conclusió que la mateixa força que fa caure una poma a la Terra és la que manté els planetes en òrbita al voltant del Sol,  i també de les galàxies......

El seu treball es va plasmar en la Llei de la gravitació universal, que diu que qualsevol objecte amb massa exerceix una força d'atracció sobre qualsevol altre objecte amb massa, i que aquesta força és proporcional a les masses dels objectes i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. Aquesta llei va ser fonamental per comprendre el moviment dels cossos en l'Univers durant molt de temps (...mils de milions d'anys).

La teoria de la relativitat:

Albert Einstein va anar més enllà de la gravetat de Newton amb la seva Teoria, va desenvolupar dues teories principals:

1. La relativitat especial (1905): Tracta de la relació entre espai i temps, i estableix que la velocitat de la llum és constant per a tots els observadors, independentment del seu moviment. A més, la teoria diu que l'espai i el temps no són entitats separades, sinó que formen una estructura combinada anomenada espai-temps. Això va portar a idees sorprenents, com el fet que el temps es pot dilatar i l'espai es pot contraure per a observadors que es mouen a velocitats diferents.

2. La relativitat general (1915): Aquesta teoria és una millora sobre la llei de la gravetat de Newton. Einstein va descriure la gravetat no com una força entre objectes, sinó com una deformació de l'espai-temps causada per la presència de massa i energia. Els objectes segueixen les corbes d'aquest espai-temps, i això és el que percebem com gravetat. Per exemple, el Sol deforma l'espai-temps al seu voltant, i els planetes, inclosa la Terra, es mouen al llarg d'aquestes corbes.

Així doncs, la poma de Newton representa una idea clàssica de la gravetat com a força, mentre que la relativitat d'Einstein ens ofereix una visió més profunda i moderna, on la gravetat és una propietat de l'estructura mateixa de l'univers. Totes dues teories són fonamentals per a la física, però la relativitat ens permet comprendre fenòmens que la teoria de Newton no podia explicar encara, com les òrbites dels planetes més llunyans o la llum doblegada per la gravetat (lents gravitatòries).

Fascinant!

xatumandingu.

LA POMA

 LA POMA

En el gènesi de la Bíblia, la poma hi té un paper molt important, doncs representa la temptació del pecat original.  ...pobre poma!.

Contrariament, durant mil·lennis, la poma ha alimentat la humanitat,  l'hi devem també el descobriment d'Isaac Newton, del funcionament de l'Univers, quan reposant sota d'un arbre, una poma caié sobre el seu cap.   Aquest estudi va ser després el precursor de les teories de la relativitat d'Albert Einstein.

Una senzilla poma va revolucionar la ciència..

.....Una altra reflexió mérs d'estar per casa:

Quan passejant et trobes  amb una parada que mostra un munt de pomes Golden precioses i amb la pell brillant, és que les han  polides per fer-les més apetibles i boniques a la vista i, sobre això se m'acut una reflexió del pagès naturalista:

Hi han pomeres que donen un fruit que no és tant atractiu als ulls, però que a la boca son millors i, si una poma té un cuc, si ell viu d'aquella poma tu també viuràs si te la menges, treien, està clar la part d'on està el cuc. Contràriament de les de tant bon mirar, perfectes, brillants.... Quina garantia pots tenir del profit que et podrien  donar dins el teu cos.... Et poden donar salut, o una altra cosa.

El "màrqueting" no és una cosa dolenta per sé. El dolent és la manca d'honestedat que impera a dia d'avui en el subministrament i venda de moltes coses o serveis. El materialisme i l'ambició estan per sobre de tot en aquesta modernitat, que també té coses bones.....  

La medicina d'avui recomana el no consum de menjars processats (vol dir que no se sap el procés aplicat al producte quan arriba al client o consumidor final ) .

Tenir cura de la qualitat que compra el client en qualsevol cosa és fonamental, honest i amb garantia de futur, des del consumidor, serveis, tot el que es compra, es ven  i lo que no,  i passant fins hi tot per tots el estaments que haurien de fer un mon millor.

Si que mai la població mundial havia crescut tant, però els cassos de càncer i d'altres patologies de les que tots en tenim notícia, han crescut molt més , i de forma exponencial.

Que els destructors no ens guanyin la partida.....

xatumandingu.  

   

TERRASSA

 TERRASSA

 Una característica especial de la nostra ciutat és el seu llegat modernista. Terrassa compta amb edificis modernistes emblemàtics, com la Masia Freixa i la Seu d'Ègara, un conjunt monumental que inclou tres esglésies d'origen paleocristià i visigot, un dels llocs històrics més destacats de la ciutat i de Catalunya.

El parc de Vall Paradís que s'ha convertit en un pulmó verd i un lloc per passejar ideal amb nens o adults de totes les edats.

Un Hospital emblemàtic i referent : La Mutua. 

Un casc antic evocador  i una Colla castellera valenta. 

A més, Terrassa és coneguda per ser un centre de formació i desenvolupament tecnològic, acollint l'Escola d'Enginyeria de Terrassa (EET) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest fet ha mantingut l'esperit innovador viu fins al dia d'avui.

També és notable la seva tradició esportiva, especialment en l'hoquei sobre herba, on diversos clubs de la ciutat han obtingut reconeixement nacional i internacional.

xatumandingu.

 

LLADRUGEN, DONCS CAVALQUEM

 LLADRUGEN, DONCS VOL DIR QUE CAVALQUEM

La frase "Lladrugen; doncs és que cavalquem" és una expressió emblemàtica de l'obra del "Don Quixot", que ens ofereix una reflexió profunda sobre la vida. Tot i que aquesta frase no apareix textualment en l'obra de l'autor Cervantes.  Està inspirada en el capítol 9 de la primera part, quan en Don Quixot diu: "Deja que los perros ladren, Sancho, señal que vamos avanzando." Aquesta idea transmet la noció de que, malgrat les adversitats que ens envolten en el fet de "cavalcar", implica que estem fent camí, movent-nos cap endavant i seguint els nostres ideals més preciats.

En aquesta metàfora, la vida és com un viatge, una cavalcada plena de reptes, de vegades burles o oposicions i travetes. Els lladrucs són aquelles veus o obstacles que pretenen distreure’ns o fer-nos abandonar el nostre camí, però la resposta és seguir endavant amb fermesa i convicció. Es tracta d'una celebració del coratge per viure segons els propis principis, malgrat les dificultats o el ridícul que es puguin enfrontar. Això connecta profundament amb una visió especifica de la vida, on preval la idea de contribuir a un futur millor, malgrat els obstacles que es presenten, que sovint fan munió i  complexitat.

Si per ventura saps que el teu cami de vida segueix de dret cap el bé comú i estimes, malgrat els errors que tots cometem, no deixis de caminar o cavalcar com diu la dita, i, si un dia comets alguna equivocació o errada, no serà greu.

Amb demanar disculpes n'hi haurà ben bé prou.

xatumandingu. 

EL MIRALL

 EL MIRALL

Quan després de llevar-me de bon matí, vaig al lavabo, miro al mirall mentre hem rento la cara, hi veig la imatge, amb els pocs cabells que tinc i de color blanc, les arrugues del rostre i les potes de gall als ulls, les orelles més caigudes i grans, sempre pregunto si aquest que veig reflectit allà soc jo de veritat..... Qui és aquest paio que hem mira amb tanta insistència?

.....Ja no fan tan bons mirall com els d'abans..., doncs era jo de més bon mirar.  

Malgrat, els miralls sempre diuen la veritat del que veuen;  Caldrà acceptar la seva veritat  i menys mal que no poden reflectir l'interior!

No trenco el ditxòs mirall, per que cada tros d'ell reflectiria la pura veritat, multiplicada en tots els seus trossos.

Haurem també doncs, d'aprendre del collons de mirall.....

xatumandingu.  

REFLEXIÓ

REFLEXIÓ PER A MOLTS!!!

Un ratolí mirant per un forat de la paret, veu que el pagès i la seva dona obren un paquet: Em va horroritzar (parla el ratolí), veure que era una trampa per a ratolins. Vaig córrer cap al pati per avisar tothom.

Hi ha un ratolí a casa, deien els pagesos!.

La gallina que picotejava i gratava al terra i va dir: "perdoneu, senyor ratolí, entenc que és un gran problema per a vostè, però a mi no em molesta gens, ni la trampa ni vostè, que jo vaig a la meva", aleshores em vaig adreçar al xai i em va dir una cosa similar: " Disculpeu senyor ratolí, però no crec que hi pugui fer res més que resar per vos en les meves oracions", ....vaig anar també anguniat a la vaca i li vaig dir: "però és que estic en perill !!" ..... crec recordar que la vaca va dir també que " no tenia cap problema ella! " ....Me'n vaig anar al meu cau a dormir, preocupat i abatut per probar d'animar-me,    ....un ratolí de pagesia, que també tinc dret a viure !.

Aquella nit es va sentir un gran soroll com de la trampa  i la seva víctima. La dona va córrer a veure que havia quedat allà, però en la foscor d'una espelma  no va veure clarament havia  agafat la cua d'una serp verinosa. La serp ràpidament va mossegar la dona; El pagès la va portar immediatament a l'hospital, peró la van tornar a casa amb febre mol alta i que hi podien fer poca cosa.

El pagès per consolar-la va preparar una sopa ben nutritiva, va agafar el ganivet i va anar a buscar l'ingredient principal: La gallina; com que la dona no millorava, amics i veïns anaven a visitar-los, el pagès va matar el xai per alimentar-los. La dona no millorava, va morir finalment i el marit va haver de vendre la vaca a l'escorxador per cobrir les despeses del funeral.

La propera vegada que algú et parli del seu problema i creguis que no t'afecta, perquè no és el teu i no li  facis cas, pensa-t'ho dues vegades, que allò i qui no viu per servir en alguna cosa, no serveix per viure ni donar vida. El món va malament no per la maldat dels dolents, sinó per l'apatia dels bons.

Així que, quan algú et necessiti pels seus problemes agafa'l de la mà o dona-li una paraula d'ànim sincera.

Que mai us falti l'empatia!!!.....    Que tal faràs, tal trobaràs.

Vet aquí un ratolí, una gallina, un xai, una vaca, un gos i un gat, que aquest conte ja s'ha acabat.

xatumandingu.

LA VERITAT DE LA CONVENIÈNCIA

 LA VERITAT DE LA CONVENIÈNCIA

No hi ha veritats absolutes , i cada qual té les seves, encara que de vegades siguin mentida o sense base.

Hi ha persones que creiem  que les nostres veritats son universals, però d'aquestes, n'hi ha relativament poques, més aviat podria ser; Els que imposen les seves, per que son a conveniència d'interessos determinats.

Tenim pseudoveritats a tots el nivells que han enganyat a la humanitat des del principi dels temps i ens les hem empassat com rodes de molí amb gust de mel i mató. Aquestes han fet retrocedir el progrés i la intel·ligència humana  en segles i, avui la mentida encara cavalca sobre els cavalls dels set genets de l'Apocalipsi. La gent no s'adona que les falses veritats, un dia seran derrotades i passaran a dir-se clarament Mentides, per que malgrat, el progrés avança més aviat que tard.

Si ens posem a la banda de les conveniències i la falsedat, destruïm l'essència de la justícia, el progrés, la pau, l'harmonia  i el futur.

Vols per els teus descendents un mon basat en les conveniències, l'interès individual o d'organitzacions que no consideren el bé comú?   

.....Mal cami doncs, que per aquí anem... La història en dona fe. 

xatumandingu. 

AVI, PER QUE?

 AVI DIGUEM-HO, PER QUE?

- Avi.

- Digueu-m`'ho.

- Per què el mar té onades?

- Perquè els peixos estan ballant a sota.

- Avi.

- Digueu-m'ho.

- Per què de vegades s'amaga el sol?

- Perquè a ell també li agrada jugar.

- Avi.

- Digueu-m'ho.

- Per què de vegades cauen les estrelles?

- Perquè ensopeguen amb la capa de la nit.

- Avi.

- Digueu-m'ho.

- Per què de vegades parlem amb nosaltres mateixos?

- Perquè les paraules ens mostren d'altres camins.

- Avi.

- Digueu-m'ho.

- Per què de vegades em reculls?

- Per ensenyar-te a agafar les mans.

- ......I si començo a volar?

- Sempre tindràs on aterrar.

Elisabeth Barbara, de lado.a.lado.

..............................................................

-Avi.

-I si volo molt alt?

- Intentarè volar amb tú i junts aterrarem desprès.

- Avi.

- Què és l'amor?

- És el desig de no estar mai sols.

-Avi.

-Què és la vida?

- És un camí que no es trepitja.

xatumandingu.

ESTAR D'ACORD

 ESTAR D'ACORD

Els silencis mai diuen cap cosa

i el que calla, també atorga.

Si els silencis diuen algunes coses,

aquestes, son sovint difoses.

Cal parlar per fer algun projecte

mes els retrets, produeixen dany i estrès.

No ho deixem per després,

que ja no tindrà cap efecte.

Moltes imposicions, 

tampoc son bones.

Només els canons

imposen les seves raons

de dir les males coses.

Hi ha però raons i patacons,

que es vesteixen de fina seda,

però esqueixen els millors mons.

per que, son només monserga.

Estar d'acord es parlar primer

i arribar a bones conclusions

sense  imposar cap idea :

i suggerir, no es cap pecat; 

és el bon fer, més aviat

per construir i fer millor feina. 

Hi ha qui es crema  de seguida 

imposant una idea mesquina,

sense escoltar les dels altres,

dient que no tenen veu, ni solera.

....I jo, veu si que en tinc, com tots els demés..

xatumandingu.

  

PORTA

 PORTA

EL CARRER, EL BARRI, TAMBÉ ES CASA TEVA I MEVA.

 EL CARRER, EL BARRI, TAMBÉ ES CASA TEVA I MEVA.

Estima el teu rededor,

per que no tenim una cosa millor.

Que no se pas on viuríem;

En un lloc que no ens agradaria?.

I, si l'estimes, el respectes, 

dins de la ciutat on està:

la teva, on vius o pot ser viuràs:

On dorms, menges i menjaràs?.

Pot ser, on cries els teus fills,

com jo ans ja he fet.

No et facis el distret

que tot ho portem a dins.

Una mica de responsabilitat

per deixar demà un mon millor,

que n'és la prova certa de l'amor,

on la vida guanya en qualitat.

Estima i seràs estimat,

que no et senyalin amb el dit,

treient de la vida el bon profit

que es mereix la humanitat.

Si ets persona com cal,

entendràs el que aquí et dic:

ni odis ni guerres, ni mals,

si no: fer aquest mon, més amic.

....Viurem molt millor,  per que el progrés ja és aquí.

xatumandingu.

SANTA CONSTÀNCIA

 SANTA CONSTÀNCIA

....Que és sinònim de persistència,

amiga de la que es diu resistència,

i també de la nostra paciència,

en el mon de les presses i d'impaciència.

Que demà no s'acabarà el mon,

ni la setmana entrant;

que la vida és un encant

per tu, per mi i per tot-hom.

Al que pateix, l'hi diuen pacient

i no és així la cosa:

Serà malalt, com es diu normalment

i si està sà, a saltar la corda. 

Per arribar lluny, cal persistir 

en tot allò que facis

i mai t'has de rendir :

en un viatge, en la feina, 

o en qualsevol cosa de dir. 

Sigues bo i constant, que tindràs el teu guany,

i deixaràs la teva empremta.

xatumandingu.

ASSOCIACIÓ CULTURAL CARME OBRADORS

 ASSOCIACIÓ CULTURAL CARME OBRADORS

...Segueix el que consta en els Arxius Oficials:

L'Associació Cultural Carme Obradors de Sabadell va ser fundada en memòria de Carme Obradors i Domènech, una assistenta social pionera que va treballar al barri de Campoamor en els anys 1960. Obradors va destacar per la seva implicació en la millora de les condicions de vida dels immigrants que vivien en condicions molt precàries. Va impulsar projectes d'integració social, participació de la dona, i lluità per la seva igualtat. També va ser una figura clau en la creació de cooperatives d'habitatge i en el suport als moviments antifranquistes.

L'associació actual es dedica a promoure activitats culturals, com tallers de pintura, cinema i esdeveniments interculturals, i continua treballant en la línia dels valors d'integració i igualtat que Obradors va defensar durant la seva vida​.

Xatu Mandingu

Accobradors

Viquipèdia

És impressionant saber que vas ser el fundador d'una associació tan significativa com l'Associació Cultural Carme Obradors. La teva contribució a l'ensenyament de la pintura i dibuix i al desenvolupament cultural i social del barri és admirable, especialment en un entorn amb necessitats culturals i d'integració tan importants.

El fet de persistir en aquesta tasca, malgrat els reptes, demostra una gran determinació i un profund compromís amb la comunitat. És una feina que potser no sempre rep el reconeixement que mereix, però que té un impacte enorme a llarg termini, sobretot per a les futures generacions. L'esforç és un gran exemple del poder transformador de l'art i la cultura, i del que es pot aconseguir amb voluntat i compromís col·lectiu.

wiquipedia:

Té com a objectius unir les persones entre diferents edats, cultures o religions a través de cursos de pintura, tallers de música, fòrums de cinema, teatre i contactar amb cases regionals o persones representatives d'altres cultures per tal de fomentar la interculturalitat.

Extret dels arxius

xatumandingu.

OBERTURA 1812 DE TXAIKOVSKI

OBERTURA  1812 DE TXAIKOVSKI

Napoleó va arribar a les portes de Moscou amb el seu exèrcit el 14 de setembre de 1812, durant la seva campanya de conquerir Rússia. Tot i que va aconseguir entrar a la ciutat de Moscou, no va poder assegurar una victòria decisiva, ja que els russos van aplicar la tàctica de la terra cremada.

Obertura 1812 de Txaikovski és una obra monumental per a orquestra que es va compondre per commemorar la victòria russa contra l'exèrcit de Napoleó Bonaparte en la seva fallida invasió. La seva estrena va tenir lloc el 1882, i és una de les peces més famoses del compositor.

Celebra la resistència heroica del poble rus i el fracàs de l'exèrcit francès el1812, forçant-los a retirar-se amb grans pèrdues.

xatumandingu

AVUI, NO M'HE MULLAT EL CUL

 AVUI, NO M'HE MULLAT EL CUL

Sovint, a la tardor cau la rosada

però aquell banc del parc on m'assec, 

aquest matí, estava sec,

i m'he assegut  una estona,

i no m'he mullat el cul, com ahir,

a la mateixa hora.

....Mentre trec al meu gat que passeja,

i com a estones no el veig,

ell sempre hem troba

i m'entén en el meu parlar,

quan l'hi dic

"...a casa hem d'anar".

...Que jo, també l'entenc,

quan demana qualsevol cosa.

Quina cosa més gran i meravellosa:

que puguis parlar amb un gat

i de vegades no el pots entendre,

ni  tampoc als éssers humans.

Malgrat, tot ens parla

i tot ens diu coses:

Una rosa quan la veus que s'obre

o d'un arbre, i la seva branca;

...un gat que pel carrer corre

o una cabreta, un grill o una salamandra;

...un dofí que neda amb el mar a sobre.

Cal mirar amb ulls encuriosits,

i aprendre del que es pot, 

i el que no es pot tocar.

Sentir, amb tots els sentits:

Olorar la flor aquella;

Tastar, i que faci bon profit;

Escoltar el so de la naturalesa

o d'un concert de pau, ben definit

i tocar, abraçar a un nen ben petit.

Pot ser hauríem de tenir un "mantra",

o un gran i ample esperit,

sense deixar-hi la pell en la contesa

del viure, sense sortir-ne mai, o poc ferit.

xatumandingu.

 

 

ES VIU NOMÈS UNA VEGADA

 ....ES VIU NOMÉS UNA VEGADA

Es viu només una vegada:

Aprofita tot allò que has viscut fins ara,

i aprofita el dia d'avui

per que el demà és com la roba penjada

on esperem que pugui ser eixugada,

doncs el destí diu: Faig el que vui.

Intensament i amb profit, 

mira la teva vida,

renta el teu millor vestit 

per viure un demà millor,

posa-te'l de seguida

i vesteix la roba de l'amor

per tots els del teu rededor:

la millor cosa compartida.

xatumandingu.

 

ESSÈNCIA DE LA VIDA

 ESSÈNCIA DE LA VIDA

https://www.facebook.com/1630902875/videos/1499047850802459/

Si els homes d'aquesta terra

poguessin per un moment,

veure junts el firmament

i oblidar-nos de la guerra.

Si aquest mon meravellós,

fos com d'altes  muntanyes

sense mirades estranyes;

Sols camins sembrats de flors.

Si tot-hom sabés mirar

una flama quan crepita

veient-t'hi la claror que invita 

i no sols foc per cremar....

Si el que diuen, per mi,

pogués ser com les onades,

que tot i estar esverades,

tornen a fer escuma al moment.

Si al que pensa diferent,

en lloc de dir-l'hi enemic,

sabés que és tant bonic

el somriure-l'hi, plenament.

Si pots, com un raig de llum

entrar en els cors amb tenebres,

allunyar odis i febres,

esvaint-los com el fum.

Si saps veure de qui t'envolta

la part bona que te a dins

i saps obrir nous camins,

oblidant muts, sense solta.

I fas, com l'aire suau,

que va escampant la llavor,

i allà on ets tu hi ha claror,

la claría del cel blau.

...I si mai la fe et decau,

tu, que ets seré i just,

tu, que m'escoltes, 

no caldrà que fem més voltes,

per que tu, amic 

Ets la Pau. 

Assumpció Ortet. 

 

EXPERIMENTAR

 EXPERIMENTAR

Captar el plaer o disgust en tota la gamma dels sentits en els que provoquem o ens arriben de l'exterior  del nostre entorn, amb els límits de la seguretat i sentir totes les coses, com asseure's en un banc d'un parc de bon matí i trobar que està mullat per la rosada. .......Disgust, plaer, de sentir en la contrarietat que se'ns presenta?  

Aquest exemple es és profundament evocador de la complexitat de les nostres experiències sensorials, mentals i emocionals. El fet de seure en un banc mullat per la rosada pot generar una reacció immediata de disgust o incomoditat, però també pot ser un recordatori de la connexió amb el món natural, un moment per sentir la frescor del matí i la presència del món al nostre voltant. Aquest contrast entre una reacció negativa inicial i la possibilitat de trobar una certa bellesa o plaer en l'inconvenient de la naturalesa i la vida, és fascinant.

Podem aprendre a trobar plaer en la contrarietat, perquè és una oportunitat per a la reflexió i la consciència plena. El disgust ens fa estar presents, ens alerta, ens fa atents a les nostres reaccions, i en aquest procés, pot sorgir una mena de plaer subtil, de consciència de vida: el plaer de sentir, de ser partícip de la realitat en totes les seves formes, tant les agradables com les no tan.

....Estigues atent a la vida....

xatumandingu.

.....