EL PLANETA SE'NS HA FET PETIT
La idea de prioritzar la tendresa, l'humanisme i la justícia abans que l'egoisme o l'ambició personal és poderosa. Imaginar una societat que posa primer la col·laboració, la comprensió i la pau com a base per a qualsevol altre aprenentatge, en comptes de promoure des de petits la competència i la lluita pel poder, podria generar un canvi profund, per que competir segons que i com no hauria de ser dolent.
Aprendre a nedar "quan et tires a la piscina" és metàfora encertada per descriure com sovint es fa l'aprenentatge professional o polític, la experiència en un mon canviant cada dia. Molts cops, la formació que rebem està centrada a preparar-nos per sobreviure en un món egoista i competitiu, sense abans haver desenvolupat les habilitats per construir relacions harmonioses o treballar pel bé comú.
En resum, apostar per una educació globalitzada que fomenti l'empatia, la justícia i la pau des de la base, és potser l'única manera de sortir del cercle del conflicte i destrucció. Això requereix, sens dubte, un canvi radical en els sistemes educatius i en les prioritats de la societat, però és un camí que val la pena seguir.
xatumandingu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada