EXISTEIXO, DONCS PENSO.
No soc una persona sàvia, però encara penso; La màxima llibertat és dins del conscient de cada ú i, si perds la consciència interior, perds la teva essència vital.
Cal exercitar la memòria, el pensament, l'esperit i la lògica de la vida, l'entorn i les condicions de vida de l'entorn que et facilita les condicions de l'existència, exactament igual que quan anem a caminar o fem gimnasia per tenir el cos en forma. El cervell necessita de gimnasia mental, si no, les neurones hi son, però perden la comunicació entre elles, fins al punt de perdre capacitats d'auto-govern, i passes a ser una persona depenent de les condicions que se't imposen per interessos aliens, segons les conveniències dels altres que, com és lògic no formen part de les teves arrels.
Les condicions mentals quan es perden, son molt difícils de recuperar, per no dir impossibles. Cal tenir il·lusió de viure, ganes de fer coses, compartir amb amics experiències diverses.....
Cuida la teva riquesa intel·lectual per que no en tens una altra de recanvi i no deixis que altres voluntats interfereixin en la teva voluntat de ser.
.....i sobre tot, siguis bona persona.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada