ELS DITS DEL PEU
Quan érem al Plan de Senarta al Pirineu d'Osca, dins la tenda de campanya, en el sac de dormir, i a l'hora de descansar del tràfec de les muntanyes i el fred de la nit, als meus fills els recitava un poema que em va ensenyar el meu pare quan jo era petit aleshores també, i tocant-los hi els peus.....
i hi deia així:
El dit gros diu : Jo soc el pare.
El següent diu: Jo soc la mare.
El tercer: jo faig les sopes
El quart: Jo, me les menjo totes.
I el petit diu: Piu, piu, deixeu-ne pel caganiu !!
....coses senzilles que no puc oblidar....
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada