ÍTACA
Ítaca és molt més que una illa: és un símbol; perseverança i recerca personal, famosa pel poema de Constantí Kavafis. El poeta ens diu que hem de prendre el camí cap a Ítaca amb paciència i gaudir de cada etapa, donant valor als aprenentatges i experiències viscudes. Ítaca representa un objectiu de vida, però ens recorda que el més important : No és tant arribar-hi, sinó tot el que vivim mentre ens hi dirigim.
A la mitologia grega, Ítaca és l’illa d’Ulisses, el rei que, després de la guerra de Troia, va emprendre un llarg viatge ple d'obstacles per tornar a casa seva. Aquest viatge és també una metàfora de la vida i dels reptes que es troben en el camí de la recerca del propi destí.
La idea d’Ítaca ens inspira a seguir caminant amb esperança, malgrat les dificultats, amb la certesa que tot el que ens aporta el trajecte serà el que ens enriquirà. Aquí tens el poema:
Ítaca
Si vas emprendre el viatge cap a Ítaca,
fes que el teu camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Ciclopis,
l’irascible Posidó, no els temis:
Mai no trobaràs res d’això en el teu camí,
si mantens el pensament elevat,
si una emoció escollida
penetra a l’esperit i al cos alhora.
Els Lestrígons i els Ciclopis,
el feroç Posidó, no els trobaràs,
si no els portes dins l’ànima,
si no els posa el teu cor, davant teu.
Fes que el teu camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
en què, amb quina delícia, amb quin goig,
entraràs en ports mai vistos;
fes escala als emporis fenicis
i compra’t belles mercaderies,
corall i nacre, ambre i banús,
i tota mena de perfums plaents,
tants com puguis; ves a moltes ciutats egípcies
a aprendre dels qui realment saben.
Tingues sempre Ítaca en la teva ment.
Arribar-hi és la teva destinació.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis ja vell quan fondegis a l’illa,
que siguis ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de donar riqueses materials l'illa d'Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries emprès el camí.
Res més no et pot donar.
....I si la trobes pobra, Ítaca no t’ha enganyat.
Savi com t’has fet, amb tanta experiència,
entendràs què volen dir les Ítaques.
Aquest poema ens recorda la importància de cada pas, de cada aprenentatge, com la veritable riquesa que ens porta a entendre el significat d’arribar al nostre objectiu, encara que no sigui pas, un viatge.
Que el teu baixell, sempre arribi a bon port.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada