CONTE XINES QUE VA DE FLORS.

CONTE XINÈS  DE  FLORS

Fa molts i molts anys, a la Xina Imperial, el fill de l'emperador cercava esposa entre
les noies de bona família de l'imperi i així que el pare va redactar un edicte per tal de
reunir-les a totes i veure quina de elles tenia prou-tes qualitats de justícia, lleialtat,
honestedat i bellesa al fí esdevenir la futura emperadriu quan ell deixés el mon
dels vius.....
Aquell edicte que es va penjar a places i carrers el va llegir una noieta que havia
estat amiga d'escola i de jocs del príncipet, i que des da les hores no s'havien vist mai més.
Ella però, tenia un sentiment especial per aquell jove una mica desgalgat, encara
 que fos el príncep. Volia veu-rel ni que fos un instant i va parlar amb la seva mare
per tal d'anar a la dita convocatória encara que únicament fos per veure'l i saludar-lo
una vegada.  La mare li va retreure la condició de plebea, doncs no tenien posició
social alta,  ni  títols ni diners; Eren una família molt pobre.

La recepció va ser curta i senzilla malgrat totes les aspirants lluïen els millors
vestits i joies, però el príncep va oferir-les -hi  a cada una de  elles una simple llavor en un
sobre de paper de seda i una llaçada amb instruccions de com procedir per tenir-ne cura.
Els va dir: Aquí teniu la llavor de la planta que dona les més belles flors del mon
que coneixem;  heu de plantar-la i, d'aquí a sis mesos, a la primavera, tornareu a
venir amb el resultat del vostre esforç i experiència. La que porti amb ella la flor
 i la planta més  cuidada i bonica, serà la futura emperadriu d'aquest bast imperi.

El temps va passar i la noieta per mes que es va esforçar, d'aquella llavor no en
sortia res. Adobada i regada, es va negar a sortir la flor i quan cansada re-buscà en la
terra, aquella llavor s'havia podrit i no en quedava pas res....; La mare intentà
disuadir-la de que no hi havia res a fer i que desistís de tornar al palau amb
les mans buides.

Tot i així, arribat el dia de dur els resultats, totes les aspirants duien les plantes
mes boniques mai vistes que van oferir al futur emperador,  amb una etiqueta, 

el nom de cada una de les noies i la casa a la qual pertanyien.

Als jardins del palau va quedar exposada aquella explosió
de color i bellesa extraordinària. 

De sobte i al final, un test amb un únic contingut:
Simplement terra.
L' exposició va ser visitada per multitud de persones, nobles i no, on cridava
l'atenció aquell test vuit . Finalment la comitiva reial visità les flors. Totes
van ser comentades i elogiades, però en arribar al final únicament van
preguntar el nom de la jove del test erm.

Finalment, en la recepció de palau i  contra tot pronòstic, van anomenar com
a mereixedora i digna de ser la esposa i emperadriu de la Xina, aquella noieta
del test vuit.

Davant els comentaris de disconformitat de la multitud de la gran sala on
s'assegurava el despropòsit i la injustícia amb veus pujades de to,  el
futur emperador es va posar dret i, en el silenci que va seguir, va exposar el
següent raonament ras i curt:
 TOTES LES LLAVORS  QUE US VAIG DONAR A PLANTAR
EREN ESTÈRILS I NO PODIEN DONAR CAP MENA DE PLANTA. 

DE CAP MENA....

.
I  CONSEQÜENTMENT CAP FLOR

.....es similar al de la Ventafocs però a l'estil xinès. 

El silenci d'aquella gent enganyosa,  encara perdura avui dia i, per suposat, el príncep

vaser un bon i just  emperador, triant aquella jove que va donar lliçons de honestedat 

i que el va ajudar-lo molt en el progrés del seu país. 

.....no deixa de ser un conte...., però a que és bonic.

 
Conte contat, conte acabat.
Xatumandingu.