LA VIDA: ÉS CONSCIÈNCIA D'EXISTIR.

 LA VIDA: ÉS CONSCIÈNCIA D'EXISTIR.

....Primer. assumir que som temporals

i la sort inmensa d'haver nascut.

Viure, i donar vida als que seguiran,

segons vivim, o haurem viscut.

Existir, és pensar, compendre i fer.

Entendre, fins on es pot assumir, 

sense fer mal, a poguer ser;

No ho sé, com millor dir.

L'existir, també es sentir,

en la grandesa de l'estimar.

La pau, en poguer dormir

i en llevar-se, veure i mirar.

Que desperts, tambe podem somiar,

en un mon una mica millor;

Amb ganes de poder-hi arribar,

per tu, per mi i per tots dos

Al matí, treure el nostre somriure

i la millor cançò, ben sentida.

Respirar profundament, la bondat de l'aire,

que la bondat, també es respira.

....Olorant una flor, una rosa o una margarida.

Tasta  el gust, tant  intens de la vida,

que el dona el teu ésser i el teu caminar;

Una carícia, un dolç petó, un bon dia, 

un desig subtil, sincer, de l'ànima mia:

Doncs que t'espero....., quan has de tornar?.

xatumandingu.  3009025

LA VIDA: ÉS CONSCIÈNCIA D’EXISTIR

(to serè, ferm)
Pensar... comprendre... i fer.
Viure és... aprendre a ser.
Arribar... fins on s’arriba,
sense fer mal... amb la vida.

(to càlid, suau)
També és sentir... i estimar,
en la pau... poder descansar.
Despertar-se... i somriure al dia,
veure el món... amb alegria.

(to més viu, alegre)
Un matí!... un cant ben clar,
respirar l’aire... i estimar.
Olorar... una flor petita,
una rosa... o margarida.

(to íntim, tendre)
Tastar el gust... del viure,
caminar... no pas fugir.
Una carícia... un petó, un bon dia,
i l’esperança... de tornar-te a tenir.

PLATÓ I SÒCRATES

 PLATÓ I SÒCRATES

Plató va parlar força sobre la mort i el que hi podria haver al darrere, sobretot en els seus diàlegs "Fedó", "Apologia de Sòcrates" i també en part al "Fedre" i al "República".

Les seves idees principals:

1. L’ànima és immortal

   • Plató defensava que l’ànima no mor amb el cos.

   • El cos és com una presó temporal, i la mort és l’alliberament de l’ànima.

2. La filosofia com a preparació per la mort

   • Segons ell, el filòsof viu la seva vida entrenant-se per morir, perquè busca separar-se tant com pot de les passions i dels enganys del cos per acostar-se a la veritat.

   • Per això diu que la filosofia és un "aprendre a morir".

3. El més enllà i les idees

   • Després de la mort, l’ànima pot contemplar la veritat i les Idees pures, que en vida només es podem intuir.

   • Els que han viscut amb justícia i saviesa tenen una millor destinació; els que han estat injustos poden reencarnar-se o patir càstigs.

4. Sòcrates davant la mort (Apologia)

   • Quan el condemnen a mort, Sòcrates diu que la mort pot ser una de dues coses:

     • un son profund i sense somnis (descans absolut),

     • o bé un trasllat de l’ànima a un altre lloc, on es podria trobar amb grans savis i continuar dialogant.

   • En tots dos casos, no hi veu res de temible.

En resum: per Plató, la mort no és un final, sinó un pas cap a un estat superior de l’ànima, més proper a la veritat.

ENS AGRADEN LES COSES FETES

ENS AGRADEN LES COSES FETES.

I ens agrada manar,
per mandra, impaciència;
també per ser més que els altres.
Competir, la nostra ciència.

 ...I el diner, que quasi tot pot comprar.

Res no és gratuït,
excepte la vida mateixa;
l’Univers ja ens ho ha dit:
viure és la més gran riquesa.

Però viure no és medrar,
créixer, en tots els sentits,
hauria de ser la millor ciència,
molt més que el simple competir.

Compartir s’assembla en la paraula,
però és ben diferent:
es pot compartir la taula
o l’aire que tots respirem.

La vida no és un fàcil tobogan.
Ella fa pujades i baixades;
si vols quelcom, ho hauràs de suar,
depèn d’on i quan vulguis arribar.

No comparis amb el que fan els altres,
tu has de saber on anar,
amb el què, quan i el com arribar,
cada u, de tots nosaltres.

Crec que queda prou clar:
viure és més que guanyar.
El camí és teu, fes-lo amb seny i el somiar,

doncs arribaràs on vulguis arribar.  ... Posa-li amor, fe i ganes.

xatumandinfgu.  2809025

ENS AGRADEN LES COSES FETES.

I ens agrada manar,

per mandra, impacència;

també per ser més que tots els altres.

Competir, és la nostra ciència.

Res no és gratuit,

escepte la vida matèixa;

L'Univers, ja ens ho té dit, 

que viure és la més gran riquesa.

Però viure no és medrar,

que crèixer, en tots els sentits,

hauria de ser la nostra millor ciència,

molt més que el simple competir.

Compartir, s'assembla en la paràula

però de significat molt i tant diferent.

Es pot compartir la tàula

i moltes coses, com l'aire que respirem.

La vida, no és un fàcil tobogan.

Fa pujades i baixades;

Si vols quelcom, ho hauràs de suar,

depèn d'on i quan vulguis arribar.

No coparis amb que fan els altres,

que tú has de saber on anar,

amb el qué, quan i el com arribar,

cada ù, de tots nosaltres.

Crec que queda prou clar,

però ho deixo, per no cansar.

xatumandingu

PROGRÉS, CIÈNCIA, HUMANISME.

 PROGRÉS, CIÈNCIA, HUMANISME...

Aquesta és una de les preguntes més profundes i valuoses que es poden plantejar.

Mirar l’esperit humà, com si fóssim observadors de fora del planeta, ens permet agafar distància, intentar veure amb objectivitat, fer un balanç del que som, del que hem estat i del que podríem arribar a ser. Això, en si mateix, ja és un exercici d’humanisme i consciènciació.

L’ésser humà sembla estar constantment tensionat entre dues forces: Una de creativa, empàtica, constructiva, que impulsa el coneixement, la cooperació, l’amor, l’art, la ciència, el respecte, per la naturalesa i per tot lo altre. I una força destructiva, un instint, una d'egocèntrica, poruga i violenta, que genera guerres, dominació, explotació i menyspreu per allò que no es pot controlar o entendre adequadament.

Aquesta dualitat travessa totes les dimensions que puguis proposar,. una per una:

El Progrés: Des d’una òptica externa, el progrés humà podria semblar meteòric, però també desordenat i perillós. Hem après a dominar el foc, fabricar eines, entendre l’àtom i l’ADN, explorar l’espai exterior i ara, a crear inclús la intel·ligència artificial....., Però sovint aquest progrés ha anat acompanyat de destrucció ecològica, esclavitud, armes cada vegada més potents i una desigualtat humana. Altres valors entre nacions, pobles i persones.

Uns observadors externs podrien preguntar-se: “És un progrés real si no beneficia tothom?. Per que ni respecten ni a ells matèixos, ni al planeta que habiten i els acull?”

Economia: Hauria de ser l’eina que regularia els recursos per garantir el benestar comú. Però el que ens veurien des de fora: Un sistema global on hauria de predominar el compartir i no l’acumulació i l'especulació premiada, sovint a costa de la majoria que pateix. I una dependència excessiva del creixement constant, malgrat viure en un planeta amb recursos limitats, com s'està veient.

“Aquest és un sistema insostenible, dissenyat per créixer fins a l’extinció, en lloc de perdurar.........”

Ciència: Aquí brillaríem. De fora es veuria com la ciència humana ha estat una veritable revolució:

S'ha arribat quasi a entendre l’origen de l’univers, la genètica, les malalties, la vida i la mort, però també hi ha una ciència domesticada pel poder econòmic o militar, i sovint poc entesa o malversada per l'opinió pública o les creences.

Un observador diria: “Aquest ésser sap molt..., però sovint no entén el que sap ni ho fa servir per al bé col·lectiu, ni té una visió profunda del seu futur global”

Humanisme: Aquest potser és el motor més potent —i alhora més fràgil— d'aquest esperit, que impulsa la defensa de la dignitat, la llibertat, el coneixement i la pau. Ha estat amenaçat i perseguit moltes vegades (per dictadures, fanatismes i dogmes), però també ha estat font de renaixements.

Una força, un anhel que lluita des de dins, sovint marginat, però persistent. Una esperança de la bondat.

Costumismes i Arrels: Territori, memòria, personalitat, herència col·lectiva, idioma, dins la diversitat cultural, que són tresors de la identitat, sense dogmes tancats, colonialismes excloents. També son fonts de saviesa i resistència, si es mantenen vius però oberts a evolucionar.

Des de fora, podrien veure, “És una espècie que es divideix pel que hauria de ser rica: En la seva diversitat.”

Reflexió: Quin futur podrien intuir des de fora?

En una mirada còsmica, podrien veure una espècie que està a la frontera de la seva maduresa, però encara lluita contra la seva pròpia ombra. Té el potencial per ser guardiana de la vida, o bé una força destructiva del seu propi hàbitat, per que és capaç de crear bellesa, cooperació i significat, però també de negar la seva humanitat en nom del benefici immediat.

“Aquesta espècie sembla estar a les beceroles d’una nova etapa, o bé transcendeix la seva història de violència i egoismes… o desapareixerà ofegada per ella mateixa, com una mare que no alletar al seu propi fill, per que ttampoc se l'estima....., o persistirà amb un futur brillant.

xatumandingu. 0406025

LA PEIXERA DE VIDRE

 LA PEIXERA DE VIDRE

Vivim dins una bonica esfera blava,
com un cor que batega en el gran buit.....

Fràgil, com la mirada d'un infantr.
Una peixera de vidre, que tambè és fràgil,
on cada alè és realment un miracle.

Però els humans, cecs per el poder,
han oblidat el valor de l’aigua,
i la carícia de l’aire.
També el crit dels boscos ferits...

....I el menyspreu de l'honor i la vida.

Amb mans de monstres forgem les armes,
quan hauríem de sembrar l'esperança.
Amb els fums tapem els cels,
quan aquest sol, només volia escalfar-nos.

Escolta: ...que no hi ha cap recanvi.

No hi ha altre jardí ni altra font beneida.
Només tenim una llar petita i delicada,
que gira sola en l’univers infinit.

Si trenquem el vidre d'aquesta peixera,
morirem ofegats en el no-res de la maldat.
Però si l’abracem amb tendresa i força,
la vida, pot florir inmensa i forta,

Per tú, per mi i pels que han de venir:

El futur no és dels qui destrueixen,

per que, tambè moriran,

sinó dels qui entenen la fragilitat,

el seny, la mesura i la certesa.
Que el seny superi la follia,
i la pau sigui la nostra herència pels que vinguin :

....Segurament jà no hi serè, però és el que jo voldria.

Governs i mans que decideixen:
el "món no és vostre",
és de tots plegats,i sabeu que no té recanvi.

Si el trenqueu amb les guerres,
si el tritureu amb la cobdícia,
no hi haurà res més, ni per vosaltres mateixos.
Només silenci......., universal i etern.

Llençeu l’orgull, la venjança i la maldat, 

que tot,va lligat tambè a la mentida i la traició.
Deixeu de fer del progrés una ferida.
La ciència pot curar,
el seny ens pot guiar a lo desitjat,
i la pau pot ser la millor herència que podem deixar......

La guerra, és la manca total d'intel.ligència.

Humanitat, desperta!, que aquesta és la millor prova.
Som petits davant l’univers inmens,
però sabem estimar.....

Que no sigui la destrucció humana,
el final del nostre pas pel planeta Terra,
sinó la llum d’haver après a viure en harmonia i felicitat.......

xatumandingu.    2309025

CUMPLE GERO

 CUMPLE GERO

En el recollir de la vida,

els fruits que ella ens dona, 

deixa allò que no perdona

i agafa lo bó del cada dia.

Per molts anys Gerard,

avui que els complèixes,

et volem dir el nostre desitjar

els que t'estimem sempre, sempre, sense complexes.

...amor del bó, envolicat amb cada petò.    Martínez family

MIRA, ESCOLTA I RELAXA’T Cat i Cast

 

MIRA, ESCOLTA I RELAXA’T

Escolta, la dolça melodia,
deixa la pressa del cada dia.

Mira, amb els ulls de l’ànima,
allò que la ment no ens calma.

Respira profundament i sent la vida,
el bo sempre t'il·lumina.

...I no perdis la confiança,

doncs el destí sempre té la última paraula.

xatumandingu.  2209025

MIRA, ESCUCHA Y RELÁJATE

Escucha esta canción antigua 

de suave y dulce melodia.

Para, hoy, el ritmo, del cada dia

y te podrás relajar.

Los ojos, no saben mirar,

ni las prisas tampoco.

Mira, si aprendiste a mirar

y ver, lo que no ven los ojos.

Es necesario pensar,

pues la mente nunca descansa.

.....Deja al espíritu actuar,

para relajar el alma.

Mientras, date cuenta de la vida

y del milagro que te rodea,

que lo bueno jamás se olvida

y lo malo, todo lo afea .

xatumandingu.2109025  

VOLS QUE FACI UN POEMA?

 VOLS QUE FACI UN POEMA?

Bé o malament. si que el farè.

Un poema. pot ser cançó,

o pot esdevenir d'una pena,

sortir del fons del cor,

o sortir d'un profund dolor..

Una esperança, 

un preg, una il.lusió,

un homentge, una lloança,

entendre la vida com un tresor.

Una forma de viure

cercant allò subtil.

Fer de la vida un llibre,

per entendre-la i ser feliç.

Compartint amb qui estimes

el temps que et sigui donat;

...els camins que trepitges o has trepitjat

i el sentir de dins, mirant de treure les espines.

Espero que t'hagi agradat.

xatumandingu.  2109025

 

NO ESPERIS NI DESESPERIS

  NO ESPERIS NI DESESPERIS 

Accepta la vida tal com ve,
però cerca solucions cada dia.
De miracles, jo no en sé:
l’únic miracle és la vida.

Si vols esperar,
que sigui una il·lusió:
el petó de qui t’estima,
quan el moment arriba.

No esperis sense esforç,
que les llavors no es planten soles.
No esperis collir les flors,
si primer no has plantat les roses.

Tampoc desesperis en la impaciència,
que tot arriba al seu temps i cadència.
A la vida…: "bona voluntat i paciència".
Fer per tu i pels altres sempre:

aquesta és la millor ciència.

xatumandingu .  2009025

NO ESPERIS NI DESESPERIS.

Accepta la vida com ve,

però cercant solucions cada dia.

De miracles, gens no en sé.

L'unic miracle, és la vida.

Si vols esperar,

que sigui una il.lusió:

De qui t'estima, aquell petò,

i de quan te l'ha de donar.

No esperis sense cap esforç

que les llavors no es planten soles.

No esperis collir flors,

si no has plantat primer les roses.

Tampoc desespèris en la impacència,

que tot arriba en el seu temps i cadència

En la vida...: Bona voluntat i pacència.

Fer per tú i els altres sempre;  ...És la millor ciència.

UN TOC DE SUCRE

UN TOC DE SUCRE

...que cal en tota cosa,
encara que no sigui de menjar,
en una forma de viure
que no exclogui la felicitat.

De petit, m'ho ensenyava la marona:
feliç, si, però amb responsabilitat.
Si no és així, la vida no funciona
i no es veu més que per un forat.

Posa-hi també sal o pebre picant
si l'enteniment o el gust t'ho demana,
en el plaer d'anar tastant,
en la diversitat, que és cosa sana.

Fent servir els sentits i el seny,
camina endavant sense por,
doncs trobaràs molt terreny,
adobat, per planar-hi de tot.

I quan la vida et pesi massa,
no oblidis mai aquest secret antic:
un toc de sucre a cada passa

fa el cor més lleuger i el camí més ric. 

xatumandingu.  1909025 

EL DESTÍ DE CADA TREN

 EL DESTÍ DE CADA TREN

Hi ha moments a la vida
on cal decidir la via:
quin tren vols agafar?,
quin destí vols buscar?.

No corris, pensa bé,
que una elecció pot marcar-te.
L’estació pot ser a prop,
o potser caldrà esperar-te.

Al viatge hi trobaràs gent:
alguns passen de pressa,
d'altres et queden presents
fins al final de la contesa.

Que no t’enganyin els rètols,
ni promeses equivocades:
de vegades el destí
és lluny d’on tu pensaves.

Escull bons companys de ruta,
no perdis l’oportunitat:
aquest bitllet és únic,
i dura tota l’eternitat.

Que el teu viatge sigui llarg,
i el camí, ple de claror;
que t’hi porti el tren predilecte,

amb pau i amor.

xatumandingu.  1909025

EL DESTÍ DE CADA TREN

Hi ha moments a la vida

que has de decidir on vols anar.

Ja saps quin tren agafar?;

Pren un temps per pensar,

per que no t'equivoqis el destí, ni la via.

Pensa i espera per tenir-ho clar,

en quina estaciò, pot ser propera;

o a lo millor, te l'han d'apropar,

per agafar el tren de la teva quimera.

I no et deixis enganyar

per informacions equivocades,

doncs el destí pot ser molt llunyar

del lloc on pretenies anar.

Això passa moltes vegades.

En qualsevol tren

tindràs companys de viatge:

Alguns son dolents, però molts bona gent.

Uns baixaràn de seguida

i d'altres, fins al final de la vida.

No t'equivoquis el desti 

mentre siguis viu

doncs el destí fina de tots és la fí.

...Escolta al qui t'ho diu.

Vés amb bons companys de viatge

i no perdis mai la oportinitat

que aquest, és un únic bitllet o passatge

per arribar bé on vols anar.

Que tinguis un plaent i llarg viatge.

SUAU, SUAU....

SUAU, SUAU…

Com una paraula dolça,
dita a cau d’orella,
per qui la diu i no s’equivoca
i per qui l’escolta, si ve sincera.

Com l’oratge suau de primavera
que mou aquelles flors precioses,
i com mou la teva cabellera
quan desitjo dir-te paraules dolces.

Suaument, com el respirar,
suau, com les onades del mar
quan aquest està en calma,
com en aquesta deliciosa tarda.

Això és la tendresa:

Suau, suau, en el bon estimar.

Suaument, com és la bellesa,
suau com aquest teu mirar,
suau, com un sentiment quan es besa,
amb aquestes ganes d'amb tu estar.

Sí, estimar,  ...i un dolç petó
podria ser una bona entesa,
però no em diguis ara que no,
que cauré en la gran tristesa.

Perquè vull mirar el futur amb tu
fins que arribi la nostra vellesa,
tastant el més dolç i malgrat, el que és dur.
Aquesta és la meva promesa.

Suau, suau… Si al futur li plau.

xatumandingu.  1209025

SUAU

Suau com l’alè,
com onades en calma,
com flors de primavera.

Suau com el teu mirar,
com un bes que neix,
com el desig d’estimar.

Futur i vellesa,
dolç i dur,
tot amb tu, suau.

---

SUAU, SUAU

Suau com l’alè del vent,
suau com l’ona que besa l’arena.
Suau com un tendre moment,
quan l’amor truca i mai s’equivoca.

Suau com el teu mirar,
suau com el bes que esclata.
Si el futur ens vol acompanyar,
tot serà dolç… i l’ànima canta.

JA SAPS ON VIUS?

 .....JA SAPS ON I COM  VIUS?

En aquesta vida cal ser positivista i saber viure sobre aquest concepte, agraint el que el destí ens ha otorgat i el de les nostres decisions que ens han dut al moment present, actual....,  en lo bó i lo no tant bó, ja sabem que lo dolent no ve per pròpia voluntat. 

Respecte del lloc geogràfic on has viungut a parar per les teves circumstàncies personals; És a dir; En el cas de viure a Catalunya, seria bó per tú i per tots, que la coneguèssis per saber com és, respectèssis i estimessis, simplement per que és el lloc que has triat per viure-hi, doncs en altres indrets no et van donar el que aquí en gaudeixes. Si  no és així, sempre ets a temps per anarte'n. Això depén exclussivament  de la teva voluntat.

Aquest petit país, és gran en moltes coses: Hem tingut i tenim Premis Nòbel en medicina i d'altres ciències i també molts catalans universals:  

Ramon Llull

1232–1316

Filosofia i ciència

Precursor de la lògica moderna i pensament europeu.

Arnau de Vilanova

1240–1311

Medicina

Metge europeu influent, traductor d’hipòcrates i galè.

Narcís Monturiol

1819–1885

Ciència i tècnica

Inventor del submarí “Ictíneo”.

Jacint Verdaguer

1845–1902

Literatura

Poeta de la Renaixença catalana.

Antoni Gaudí

1852–1926

Arquitectura

Màxim exponent del modernisme (Sagrada Família).

Santiago Ramón y Cajal

1852–1934

Medicina

Nobel 1906, pare de la neurociència.

Pau Casals

1876–1973

Música

Violincel·lista universal i símbol de pau.

Joan Miró

1893–1983

Pintura

Artista d’avantguarda, universalment reconegut.

Josep Trueta

1897–1977

Medicina

Cirurgià i investigador de renom mundial.

Mercè Rodoreda

1908–1983

Literatura

Novel·lista més traduïda del català.

Salvador Dalí

1904–1989

Pintura

Figura mundial del surrealisme.

Montserrat Caballé

1933–2018

Música

Una de les sopranos més famoses del segle XX.

Pasqual Maragall

1941–

Política

Projecte universal: Jocs Olímpics Barcelona 1992.

Josep Carreras

1946–

Música i salut

Tenor mundial i activista contra la leucèmia.

Joan Massagué

1953–

Ciència

Referent mundial en recerca sobre el càncer.

Rafael Nadal

1986–

Esport

Tennista universal, un dels millors de la història.

Pep Guardiola, etc., etc...

Situació geogràfica i clima:  Malgrat el cànvi climàtic, gaudim la suavitat mediterrània, però tenim neu al Pieineu i platgs paradissìeques en tot el litoral (Catalunya és molt marinera ),  ... Tenim muntànyes escepcionals com Mongaerrat j moltes d'altres com el Pedra-Forca per al montanyime i escalada...; Paisartges idilics que molts no conèixen. Catalunya no és gens aburrida.....

Cultura i història: Gairebé hi ha algún museu o cosa molt antiga que visitar en cada poble o ciutat, doncs tenim una cultura, gastronomia, idioma  i costums pròpies i ben diferenciades de l'entorn, que s'ha presservat, en molts cassos, per mil-lènis.

Avànç tecnològic: Barcelona va gaudir del primer ferrocarril de la Península Ibérica (Barcelona-Matarò). També va ser la primera en gaudir d'enllumenat dels carrers i plàces (a gas). La primera emisora de radio també, EAJ1, Ràdio Barcelona. El primer ferrocarril "metropolità". també va ser a Barcelona (el metro). Catalunya ha gaudit de la indútria des de temps molt pretèrits, començant per les "fargues" on es treballava el ferro i molins de grà i pasta de paper i cartrò,  altres indústries a les lleres dels rius quan l'electricitat encara no havia arribat, desprès es van desenvolupar d'altres indústries, com el tèxtil. 

Som associacionistes: Aquest País gaaudeix també d'ifinitat de gremis, cooperatives, associacions de tota mena i molts grups de persones que treballen per un mon millor, de vegades sense ssaber-ho,     El nostre caràcter és antibelicista i acollidor, som universalistes sense deixar de banda la nostra essència, que ens dona aquesta personalitat. El nostre nivell cultural es situa per sobre de la mitjana.

Investigació i desemvolupament: Air mateix va saltar a les notícies que un investigador de medicina

català ha obert la caixa negra del càncer, amb un pàs molt important per vèncer el dolor i la mort.

A Cerdanyola, sota terra, tenim el col-lissionador de partícules atòmiques ("Sincrotrò"), únic a la península tambè.

Tot això i més amb ifrafinançament i expoli fiscal que paguem TOTS els catalans ( on les autopistes, o desastre de la xarxa ferroviària que ens haurem de pagar nosaltres,  per exemple...)

Som i serem no obstant, mal que els pesi.

xatumandingu.  1109025  Bona Diada.

   

LA CIUTAT IBERA MÉS ANTIGA

 LA CIUTAT ÌBBERA MÉS ANTIGA.

(és a Catalunya). Ullastret: un tresor arqueològic al Baix Empordà.

1. Un assentament íber capital dels indigetes.
Ullastret és la ciutat ibèrica més gran descoberta, situada sobre el turó de Puig de Sant Andreu i formada per dos nuclis fortificats: Puig de Sant Andreu i Illa d’en Reixac Web oficial de l'Ajuntament d'UllastretEmpordà TurismeCatalunya m'agradaassociaciocic.cat. Va ser la capital del territori indígena conegut com els indigetes, amb una població d’uns 6 000 habitants Empordà Turismeassociaciocic.catEl País.

2. Muralles i infraestructures excepcionals
Les muralles, amb diverses torres circulars, són les més grans i antigues de Catalunya Web oficial de l'Ajuntament d'UllastretFemturisme. També s’hi han trobat:

• Un palau de 500 m² del segle III avans de Crist.

• Un forn metal·lúrgic per a la fosa de bronze i ferro.

• Restes de carrers principals, un barri d’artesania i la inscripció funerària més antiga. (segle IV aC).

3. Comerç i contactes mediterranis:
Ullastret va ser un centre comercial vinculat especialment amb la colònia grega d’Empúries. Hi havia intercanvi d’objectes i idees amb pobles com grecs, etruscs, cartaginesos i també influències celtes del nord dels Pirineus Femturismeassociaciocic.catIdealistaVisit Empordà.

4. Pràctiques rituals i funeràries:
Un dels descobriments més sorprenents del jaciment és el de caps tallats, amb 15 fragments cranials —dos d’ells “encastats”— en troballes atribuïdes a rituals de guerra d’arrel celta descrits per autors com Posidoni o Diodor CatalunyaPress.catassociaciocic.cat.
També s’ha demostrat recentment que els enterraments d’infants (15 casos trobats en context domèstic) no corresponen a sacrificis rituals, sinó que van patir morts naturals en moments crítics com el peri- i postnatal El País.

5. Abandonament i preservació:
El poblament va néixer al segle VI avans de Crist i es va ampliar al segle IV aC. La ciutat va ser abandonada cap al segle II aC, probablement per la influència romana i els canvis econòmics del període Catalunya m'agradaFemturismeIdealista. El seu estat de conservació és notable, ja que l’abandonament va ser relativament pacífic Visit EmpordàIdealista.

6. Ullastret avui:
El municipi actual d’Ullastret és un petit poble de l’Alt Empordà, amb menys de 300 habitants. La seva economia es centra en el turisme i l’agricultura ViquipèdiaViquipèdiaEmpordà Turisme.
El nucli antic està envoltat de muralles ben conservades i inclou una església romànica del segle XI (Sant Pere), carrers estrets i una llotja gòtica. Visit EmpordàWeb oficial de l'Ajuntament d'UllastretIdealista.
Hi ha visites guiades i actives experiències culturals, com el Festival Indika (tast iber) amb recreacions, tallers i gastronomia tradicional macullastret.cat+1Web oficial de l'Ajuntament d'Ullastret.

xatumandingu. 0809025