LA PEIXERA DE VIDRE
Vivim dins una bonica esfera blava,
com un cor que batega en el gran buit.....
Fràgil, com la mirada d'un infantr.
Una peixera de vidre, que tambè és fràgil,
on cada alè és realment un miracle.
Però els humans, cecs per el poder,
han oblidat el valor de l’aigua,
i la carícia de l’aire.
També el crit dels boscos ferits...
....I el menyspreu de l'honor i la vida.
Amb mans de monstres forgem les armes,
quan hauríem de sembrar l'esperança.
Amb els fums tapem els cels,
quan aquest sol, només volia escalfar-nos.
Escolta: ...que no hi ha cap recanvi.
No hi ha altre jardí ni altra font beneida.
Només tenim una llar petita i delicada,
que gira sola en l’univers infinit.
Si trenquem el vidre d'aquesta peixera,
morirem ofegats en el no-res de la maldat.
Però si l’abracem amb tendresa i força,
la vida, pot florir inmensa i forta,
Per tú, per mi i pels que han de venir:
El futur no és dels qui destrueixen,
per que, tambè moriran,
sinó dels qui entenen la fragilitat,
el seny, la mesura i la certesa.
Que el seny superi la follia,
i la pau sigui la nostra herència pels que vinguin :
....Segurament jà no hi serè, però és el que jo voldria.
Governs i mans que decideixen:
el "món no és vostre",
és de tots plegats,i sabeu que no té recanvi.
Si el trenqueu amb les guerres,
si el tritureu amb la cobdícia,
no hi haurà res més, ni per vosaltres mateixos.
Només silenci......., universal i etern.
Llençeu l’orgull, la venjança i la maldat,
que tot,va lligat tambè a la mentida i la traició.
Deixeu de fer del progrés una ferida.
La ciència pot curar,
el seny ens pot guiar a lo desitjat,
i la pau pot ser la millor herència que podem deixar......
La guerra, és la manca total d'intel.ligència.
Humanitat, desperta!, que aquesta és la millor prova.
Som petits davant l’univers inmens,
però sabem estimar.....
Que no sigui la destrucció humana,
el final del nostre pas pel planeta Terra,
sinó la llum d’haver après a viure en harmonia i felicitat.......
xatumandingu. 2309025

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada